Saltar al contingut principal

Procediment administratiu sancionador

Nombre de lectures: 0

2.3 Prescripció de la sanció

El termini de prescripció de la sanció es refereix al temps en què l’Administració pot executar la sanció imposada, i per tant no podria obligar a complir-la si ja s’ha exhaurit aquest termini.

Respecte als terminis de prescripció, l'art. 30.1 de la LRJSP diu que les sancions prescriuen segons el que disposen les lleis que les estableixin, i a manca d'aquesta previsió, amb caràcter supletori afegeix uns terminis de prescripció de les sancions: tres anys en les molt greus, dos anys en les greus i un any en les lleus.

Inici del còmput

Sobre el còmput, l’art. 30.3 de la LRJSP estableix que el termini de prescripció de la sanció comença a comptar des de l’endemà del dia en què sigui executable. I aquesta condició d'executable es produeix, segons disposa l'art. 90.3 de la LPACAP, quan la resolució sancionadora ja no es pugui impugnar mitjançant cap recurs ordinari en via administrativa. Així doncs, fins i tot en el cas de resolucions sancionadores que exhaureixin la via administrativa, amb la notificació no s'iniciaria el còmput del termini de prescripció de la sanció perquè encara no seria executable.

En definitiva, que tant en el cas de resolucions susceptibles de recurs d'alçada com de reposició, per iniciar el còmput del termini de prescripció de la sanció caldria esperar que s'hagués superat el termini d'un mes previst per a la interposició dels dits recursos, sense que s'haguessin presentat.

Interrupció

El termini s’interromp amb la notificació a l’interessat de l’inici del procediment d’execució, i el termini «torna a transcórrer» si es paralitza durant més d’un mes per causa no imputable a l’infractor. Així, en aquest cas sembla que el legislador de la LRJSP s'ha inclinat per l'opció de reprendre el termini, i no de reiniciar-lo, a diferència del que succeeix en la interrupció del termini de prescripció de la infracció.

Fase de recurs

El darrer apartat de l’art. 30.3 de la LRJSP pretén posar fi a la doctrina fixada pel Tribunal Suprem en la sentència de 22/09/2008 jur_ts_sentencia_de_22_septiembre_2008_rj_2008_4545.rtf, i confirmada per la STC 37/2012 jur_tc_sentencia_num._37-2012_de_19_marzo_rtc_2012_37.rtf, segons la qual la tardança a resoldre un recurs d’alçada interposat contra la sanció no en podia provocar la prescripció, ja que en puritat mentre no es resolia expressament el recurs la sanció no es podia executar, atesos els efectes limitats del silenci desestimatori, que eren únicament els de permetre la interposició del recurs procedent. El precepte esmentat disposa que en el cas de desestimació presumpta del recurs d’alçada interposat contra una sanció, el termini de prescripció de la sanció comença a comptar des de l’endemà del dia en què finalitza el termini en què s’havia de resoldre el recurs (tres mesos). Cal subratllar en aquest punt que el precepte es refereix expressament al supòsit del recurs d'alçada i, per tant, no inclou el del recurs potestatiu de reposició, tot i que la interposició d'aquest recurs també impedeix que la sanció sigui executable (articles 90.3 i 98.1.b de la LPACAP).

En relació amb aquesta nova regulació, que preveu la possibilitat de prescripció de la sanció per la tardança a resoldre el recurs d'alçada, es planteja la qüestió de si s'ha d'aplicar retroactivament en ser una regulació més beneficiosa per a l'infractor, i per tant també als recursos d'alçada interposats amb anterioritat a la LRJSP; o si, per contra, no procedeix l'aplicació retroactiva, atès que l'art. 26.2 ho limita als «terminis de prescripció», cosa diferent de la determinació del seu dies a quo o inici del còmput.

Finalment, la interposició d'un recurs contenciós contra la sanció no afectaria en principi el seu caràcter executiu i, per tant, tampoc incidiria en el còmput del termini de prescripció de la sanció. Cal no oblidar però la possibilitat que amb el recurs contenciós se sol·liciti la suspensió de l'execució de la sanció, i en tal cas s'ha de tenir present l'art. 90.3 de la LPACAP, en el qual es preveu expressament la possibilitat que l'Administració suspengui cautelarment la sanció si l’interessat manifesta la seva intenció d’interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució ferma en via administrativa, i sempre que en el dit recurs sol·liciti la suspensió. Sembla clar que aquesta suspensió de l'execució de la sanció implicaria la interrupció del còmput del termini de prescripció de la sanció, com a mínim fins a la resolució judicial sobre aquest incident.




<< Anterior | Següent >>

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autoria: Els continguts d'aquest curs han estat elaborats per Carles San José i Amat el 2012, i actualitzats el gener de 2017 per l'autor. Darrera actualització, el 2020, per Carles San José i Amat i Jordi Travé Montseny. Revisions 2023 per Jordi Travé Montseny.

Imatge: DBB Arrow to Arrow, de designbybeck, publicada a openclicart (https://openclipart.org/detail/183929/dbb-arrow-to-arrow) sota llicència de domini públic (Creative Commons Zero 1.0 Public Domain License).

Coordinació tècnica i pedagògica: Beatriu Aguer, del Servei de Formació per a la Generalitat, de l’EAPC.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citar-ne la font i l'autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per a fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

En cas que s'incloguin referències a materials d'altres autors degudament consignades, caldrà avenir-se per al seu ús a les llicències corresponents.