Saltar al contingut principal

Procediment administratiu sancionador

Nombre de lectures: 0

2.4 Caducitat

La caducitat és una forma de terminació anormal del procediment administratiu. La seva regulació no es refereix de forma exclusiva als procediments sancionadors, sinó als procediments administratius en general. Sobre això, podeu consultar el que s'exposa als continguts en línia sobre procediment administratiu, a l'apartat 5.8.6 sobre la caducitat.

La caducitat en els procediments iniciats d'ofici es produeix per l'incompliment de notificar la resolució en el termini màxim previst a aquest efecte (art. 21 de la LPACAP i art. 53.1 de la LRJPACat).

Per al cas concret dels procediments sancionadors, els articles 25 de la LPACAP i 55.1.b) de la LRJPACat s'hi refereixen expressament, quan disposen de manera coincident que en els procediments iniciats d’ofici en què s’exerceixen potestats sancionadores es produeix la caducitat en el venciment del termini màxim sense que es dicti i notifiqui la resolució expressa. Ambdós preceptes afegeixen que la resolució que declara la caducitat ha d’ordenar l’arxivament de les actuacions, amb els efectes previstos a l’article 95 de la LPACAP.

Els efectes que l'art. 95.3 de la LPACAP fixa per a la caducitat són els següents: a) la caducitat del procediment no produeix per si mateixa la prescripció de la infracció, i b) el procediment caducat no interromp la prescripció de la infracció.

En relació amb aquesta possibilitat d'iniciar un nou procediment sancionador, si la infracció no ha prescrit, cal destacar la previsió introduïda pel segon paràgraf de l'art. 95.3 de la LPACAP, en el qual es disposa que en aquest nou procediment s’hi poden incorporar els actes i tràmits, el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’hagués produït la caducitat.

Afegeix però el precepte que, en tot cas, en el nou procediment s’han d’executar els tràmits d’al·legacions, proposició de prova i audiència a l’interessat.

Quant al termini màxim del procediment, la superació del qual comportaria la caducitat, l’article 21.2 de la LPACAP disposa amb caràcter general que serà el que fixi la norma reguladora del procediment corresponent, el qual no pot excedir els 6 mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o així ho prevegi el dret de la Unió Europea. L'art. 21.4 de la LPACAP obliga a incloure en l'acord d'iniciació notificat a la persona interessada la informació relativa a aquest termini màxim, i també sobre els efectes de la seva superació (caducitat). El còmput d'aquest termini comença amb la data de l'acord d'iniciació (art. 21.3.a) de la LPACAP), i finalitza amb la data de notificació de la resolució del procediment, si bé als efectes d'evitar la caducitat serveix també l'intent de notificació degudament acreditat (art. 40.4 de la LPACAP).

En l’àmbit de les administracions públiques catalanes, a manca de regulació específica, l'art. 106.2 de la LRJPACat disposa que el termini per dictar i notificar la resolució dels procediments sancionadors és de 6 mesos.

Cal tenir en compte que aquest termini màxim del procediment es pot ampliar i/o suspendre en determinades circumstàncies, previstes a la LPACAP i a la LRJPACat. Pel que fa a la LRJPACat, de manera específica per als procediments sancionadors preveu tant la possibilitat d'ampliació com de suspensió, sempre però de conformitat amb la legislació bàsica sobre procediment administratiu. D'una banda, l'art. 106.3 de la LRJPACat disposa que l'òrgan competent per resoldre pot acordar motivadament una ampliació del termini aplicable que no excedeixi la meitat del termini inicialment establert, la qual cosa s'ha de notificar a la persona interessada. I, d'altra banda, l'art. 106.4 de la LRJPACat preveu que el còmput del termini màxim del procediment queda suspès en els casos que estableix la legislació bàsica sobre procediment administratiu i, a més, en els supòsits següents: a) si s'està tramitant un procés judicial penal pels mateixos fets, o per altres fets racionalment impossibles de separar-los, i s'ha acordat suspendre el procediment; i b) si el procediment queda paralitzat per una causa imputable al presumpte infractor o infractora mentre no desapareguin les causes que van motivar la paralització del procediment.

La remissió de l'art. 106 de la LRJPACat a la legislació bàsica s'ha d'entendre efectuada a la LPACAP, en la qual efectivament s'ha previst també l'opció d'ampliació del termini màxim del procediment (art. 23), dels terminis parcials o de tràmits del procediment (art. 32) i els supòsits de suspensió (art. 22). Aquesta regulació la podeu trobar als continguts en obert sobre procediment administratiu, als apartats 4.1.3 La suspensió del termini màxim per resoldre, 4.1.4 L'ampliació del termini màxim per resoldre i notificar i4.3.6 Ampliació de terminis.




<< Inici unitat 2 | << Anterior | Unitat 3 >>

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autoria: Els continguts d'aquest curs han estat elaborats per Carles San José i Amat el 2012, i actualitzats el gener de 2017 per l'autor. Darrera actualització, el 2020, per Carles San José i Amat i Jordi Travé Montseny. Revisions 2023 per Jordi Travé Montseny.

Imatge: DBB Arrow to Arrow, de designbybeck, publicada a openclicart (https://openclipart.org/detail/183929/dbb-arrow-to-arrow) sota llicència de domini públic (Creative Commons Zero 1.0 Public Domain License).

Coordinació tècnica i pedagògica: Beatriu Aguer, del Servei de Formació per a la Generalitat, de l’EAPC.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citar-ne la font i l'autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per a fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

En cas que s'incloguin referències a materials d'altres autors degudament consignades, caldrà avenir-se per al seu ús a les llicències corresponents.