3.1 Principis del procediment sancionador
El procediment administratiu sancionador constitueix una garantia essencial per a les persones a qui s'imputa la comissió d'una infracció. Així, tal com succeeix amb la resta de procediments administratius, des de l’òptica de l’Administració suposa una garantia d’encert per a la decisió que adopti, i des de la perspectiva de les persones interessades, l’existència del procediment és el que els permet participar i exercir els seus drets davant l’Administració, sobretot el dret de defensa. Com és obvi, la necessitat de garantir aquests drets de les persones interessades s’accentua encara més quan es tracta d’un procediment administratiu sancionador, per la seva naturalesa punitiva.
En la regulació anterior a la LPACAP, la Llei 30/1992 enumerava els principis de la potestat sancionadora (articles 127 a 133) i a continuació relacionava un seguit de principis del procediment sancionador (articles 134 a 138), els quals s'havien de tenir en compte tant en les normes que regulessin els procediments sancionadors (RD 1398/1993 o D 278/1993) com en la seva tramitació. En aquell context normatiu precedent, els procediments administratius sancionadors es consideraven procediments administratius especials i la seva regulació estava prevista reglamentàriament (RD 1398/1993 d'àmbit estatal i D 278/1993 en l'àmbit de la Generalitat).
En consonància amb aquest canvi de paradigma, la LPACAP ha derogat el RD 1398/1993. En conseqüència, en la tramitació dels procediments sancionadors caldrà aplicar les mateixes regles i principis dels procediments administratius en general, i sobre aquesta qüestió podeu consultar el que s'exposa en els continguts en obert sobre procediment administratiu, apartat 5, sobre la regulació del procediment administratiu.
Però a banda d'aquesta regulació general aplicable a tots els procediments administratius –inclosos els sancionadors–, la LPACAP ha introduït diverses singularitats o especificitats per als procediments sancionadors, a les quals es farà referència en aquest curs, sobretot a la unitat 4, en què s'analitza amb detall les diferents fases del procediment sancionador. I val a dir que a través d'aquestes singularitats procedimentals s'han introduït algunes qüestions que anteriorment estaven recollides com a principis del procediment sancionador. Aquest seria el cas de la garantia de separació entre la fase instructora i la sancionadora o la prohibició d'imposar una sanció sense que s'hagi tramitat el procediment oportú, ambdues recollides a l'art. 63 de la LPACAP, dedicat a les especialitats en l’inici dels procediments de naturalesa sancionadora.
El títol IV de la LPACAP està dedicat al procediment administratiu, i el primer capítol («Garanties del procediment») s'obre amb l'art. 53, en què es relacionen els drets de l'interessat en el procediment administratiu, entre els quals hi ha el de conèixer l’estat de la tramitació del procediment, el d'accedir als documents que formen part de l'expedient i obtenir-ne una còpia, el de formular al·legacions i utilitzar els mitjans de defensa, etc. Doncs bé, a l'art. 53.2 de la LPACAP s'hi afegeixen uns drets específics per als procediments sancionadors que es reconeixen als presumptes responsables contra els quals es tramita el procediment, i que s'inspiren en les garanties del procés penal, per les similituds a les quals s'ha fet referència a la unitat 1 d'aquest curs.
Els drets específics dels presumptes responsables en un procediment sancionador –a banda dels drets dels interessats en tot procediment administratiu, i dels que ja s'han mencionat sobre la separació entre la fase instructora i la sancionadora o la prohibició de sancionar sense tramitar el procediment (art. 53.2 de la LPACAP)– són els següents:
- a) A ser notificats dels fets que se’ls imputin, de les infraccions que aquests fets puguin constituir i de les sancions que, si s’escau, se’ls puguin imposar, així com de la identitat de l’instructor, de l’autoritat competent per imposar la sanció i de la norma que atribueixi aquesta competència.
Com es pot veure, es reconeix el dret a estar informats sobre diversos aspectes, necessaris per tal de poder exercir el dret de defensa.
- b) A la presumpció de no-existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari.
Certament, el dret a la presumpció d'innocència és un dret fonamental fixat a l'article 24.2 de la CE i que el TC ha projectat també respecte als procediments sancionadors. Respecte a això, sovint s'ha debatut sobre si aquest dret fonamental entrava en conflicte amb el valor probatori privilegiat o presumpció de certesa respecte als fets constatats a les actes d'inspecció emeses pels funcionaris que tenen encomanada aquesta funció.
Tramitació simplificada
Cal destacar aquí que la regulació que ha fet la LPACAP de la tramitació simplificada del procediment –que podeu consultar en els continguts en obert sobre procediment administratiu, a la unitat 5.9, sobre tramitació simplificada, conté una previsió específica per al procediment sancionador.
