3.2 Les actuacions prèvies al procediment sancionador, amb una atenció especial a la funció inspectora
En el capítol que la LPACAP dedica a la fase d'iniciació del procediment, l'art. 55 preveu expressament l'existència d'un període d'informació prèvia o d'actuacions prèvies. Sobre això, aquest precepte disposa en el primer apartat que, amb anterioritat a l’inici del procediment, l’òrgan competent pot obrir un període d’informació o actuacions prèvies amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència o no d’iniciar el procediment. Cal subratllar el caràcter potestatiu d'aquest període d'informació prèvia, si bé és força habitual quan es té constància d'una presumpta infracció administrativa –moltes vegades a través d'una denúncia–, per tal d'assegurar mínimament la procedència d'incoar un procediment sancionador, ateses les conseqüències negatives que comporta la iniciació.
I l'art. 55.3 encomana aquestes actuacions prèvies als òrgans que tinguin atribuïdes funcions d’investigació, indagació i inspecció en la matèria i, si no n’hi ha, a la persona o l’òrgan administratiu que determini l’òrgan competent per iniciar o resoldre el procediment.
Aquesta regulació legal és similar a la continguda a l'art. 7 del Decret 278/1993, que ja havia previst l'existència d'un període d'informació prèvia, amb la finalitat d’esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes responsables.
Les actuacions d'inspecció o indagació efectuades en el marc de la informació prèvia tenen un caràcter intern o preparatori, i no poden equiparar-se a un autèntic procediment administratiu, de manera que en principi no estarien subjectes a termini de caducitat, però sí als terminis de prescripció de la infracció, respecte als quals l'obertura de la informació prèvia no tindria els efectes interruptius que es reconeixen en la iniciació del procediment sancionador. Aquestes actuacions d'inspecció efectuades no segueixen una seqüència temporal predeterminada.
En el marc de les actuacions d'informació prèvia que efectuen els òrgans amb funcions d'inspecció, adquireix una rellevància especial la previsió de l'art. 18 de la LPACAP, que ve a substituir l'art. 39 de la Llei 30/1992, en allò referent al deure de col·laboració en les actuacions d'investigació. L'art. 18 de la LPACAP, denominat «Col·laboració de les persones», determina en primer lloc que les persones han de col·laborar amb l’Administració en els termes que prevegi la llei que sigui aplicable en cada cas. Però, a continuació, a manca de previsió expressa, estableix un deure general de facilitar a l’Administració els informes, inspeccions i altres actes d’investigació que requereixin per exercir les seves competències d'inspecció, amb unes excepcions limitades al fet que la informació pogués atemptar contra l'honor, la intimitat personal o familiar o que suposi la comunicació de dades confidencials de tercers de les quals tinguin constància per la prestació de serveis professionals de diagnòstic, assessorament o defensa. Val a dir que aquest deure general d'aportar la informació requerida no es podria entendre referit a la persona investigada, que podria invocar el seu dret a no autoinculpar-se.
