4.1 Iniciació del procediment
L’art. 63.1 de la LPACAP, relatiu a les especialitats en l'inici dels procediments de naturalesa sancionadora, disposa que aquests procediments s’inicien sempre d’ofici per acord de l’òrgan competent. Val a dir però que la iniciativa de promoure el procediment pot tenir diversos orígens (art. 58 de la LPACAP): per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’una ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia.
L’acord d’iniciació del procediment sancionador és procedent quan hi ha indicis racionals que permeten motivar la imputació d’una infracció administrativa. Si prèviament s’havia obert un període d’informació o actuacions prèvies (art. 55 de la LPACAP) i que hem estudiat a la unitat 3.2, l’acord d’iniciació de procediment vindria a ser una manera de tancar aquelles actuacions prèvies. Una altra forma de terminació d’aquelles actuacions seria amb una resolució d’arxivament, quan no existeixen indicis incriminatoris suficients.
La denúncia
L’art. 62 de la LPACAP està dedicat al cas del procediment iniciat per denúncia. En el primer apartat, el precepte defineix la denúncia (notitia criminis) com l’acte amb què qualsevol persona posa en coneixement d’un òrgan administratiu l’existència d’un fet que pot justificar la iniciació d’ofici d’un procediment, que molt probablement serà de naturalesa sancionadora. L'art. 62.2 determina els requisits formals que han de complir les denúncies, i en primer terme obliga a expressar la identitat de la persona o persones que les presenten, la qual cosa portaria a descartar l'admissió de denúncies anònimes, si més no amb caràcter general. El mateix precepte afegeix que la denúncia ha d'incloure el relat dels fets que es posen en coneixement de l’Administració, i si els fets esmentats poden constituir una infracció administrativa, cal recollir en la denúncia també la data en què es va cometre i, quan sigui possible, la identificació dels presumptes responsables.
En aquest sentit, es preveu l’aplicació d’uns beneficis al denunciant que hagi participat en la infracció quan existeixen altres infractors. D'una banda, es preveu la possibilitat d'eximir el denunciant de la sanció si és el primer a aportar-hi elements de prova, sempre que en el moment en què s'aportin no es disposi d'elements suficients i es repari el perjudici causat. I en segon lloc, es preveu que si no es donen les condicions per a l'exempció, es pot reduir la sanció si el denunciant facilita proves d'un valor afegit significatiu.
En no tenir el denunciant la condició d'interessat en el procediment, amb caràcter general no estaria legitimat per impugnar resolucions d'arxivament o sobreseïment, o que imposen una sanció que considera insuficient. Així doncs, si el denunciant interposés recurs en els casos indicats, el que procediria seria la inadmissió per manca de legitimació, d'acord amb el que preveu expressament l'art. 116.b) de la LPACAP.
Especialitats de l'acord d'iniciació
L'art. 63 de la LPACAP, dedicat a les especialitats de l'inici del procediment sancionador, després d'advertir que en cap cas no es pot imposar una sanció sense que se n’hagi tramitat el procediment oportú (art. 63.2 de la LPACAP), en el tercer apartat impedeix iniciar nous procediments sancionadors per conductes en què es persisteix de forma continuada, mentre no s’hagi dictat una primera resolució sancionadora i que sigui executiva.
L’art. 64 de la LPACAP està també dedicat en exclusiva als procediments sancionadors, en concret als aspectes formals de l’acord d’iniciació. Primerament, exigeix que aquest s’ha de comunicar a l’instructor del procediment, amb trasllat de totes les actuacions que existeixin sobre això, i s’ha de notificar als interessats, i en tot cas s’entén com a tal l’inculpat.
En aquest punt cal precisar que en l'àmbit de Catalunya, ni la LRJPACat ni el Decret 278/1993 no han previst de forma específica aquest deure de comunicar la iniciació de procediment a la persona denunciant, de manera que caldrà tenir en compte el que eventualment hagi previst la legislació sectorial aplicable.
En relació amb el contingut que ha de tenir l'acord d'iniciació del procediment sancionador, l’art. 64.2 de la LPACAP en fixa el contingut mínim:
- a) Identificació del presumpte responsable.
- b) Fets imputats, qualificació i sancions que es puguin imposar.
- c) Identificació de l’instructor i, si s’escau, secretari, amb indicació del règim de recusació.
- d) Òrgan competent per resoldre, amb indicació de la possibilitat de reconèixer voluntàriament la responsabilitat als efectes dels beneficis que preveu l’art. 85 de la LPACAP, en forma de reducció de l'import de la sanció. Així mateix, encara que no s'hagi inclòs en aquesta relació de l'art. 64.2 de la LPACAP, també cal incloure en l'acord d'iniciació la possibilitat de reducció de la sanció per pagament avançat, ja que així ho imposa l'art. 85.3 de la LPACAP.
- e) Mesures provisionals.
- f) Indicació del dret a formular al·legacions, i que en cas que no es facin l’acord d’iniciació es podrà considerar proposta de resolució si conté un pronunciament precís sobre la responsabilitat imputada.
A la informació obligatòria anterior cal afegir-hi la que exigeix amb caràcter general l'art. 21.4 de la LPACAP per a tots els procediments iniciats d'ofici –i per tant també el sancionador– relativa al termini màxim per notificar la resolució del procediment, així com dels efectes en cas de no fer-ho (caducitat).
Finalment, l'art. 64.3 de la LPACAP preveu un supòsit excepcional, com és el que en dictar l’acord d’iniciació no hi hagi elements suficients per a la qualificació dels fets, cas en el qual aquesta qualificació es podrà dur a terme posteriorment mitjançant un plec de càrrecs, que també s’ha de notificar als interessats. Així doncs, amb caràcter ordinari el plec de càrrecs desapareix del procediment sancionador i només procedirà en el supòsit excepcional que s'acaba d'esmentar.
