4.4 Impugnació de les sancions
Recursos administratius
El règim d’impugnació de les sancions administratives és el previst amb caràcter general per a la revisió dels actes administratius, i en particular dels recursos administratius, que podeu consultar en l'apartat 6.3 sobre revisió dels actes en via administrativa, dins dels continguts en obert publicats per l'EAPC sobre procediment administratiu. Cal però fer algun matís, en la línia del que s'ha avançat ja anteriorment.
D'acord amb el règim general dels recursos, en funció de si la resolució sancionadora exhaureix o no la via administrativa, procedirà el recurs d'alçada o el potestatiu de reposició. En tots dos casos, cal insistir que la seva interposició en termini impedirà l'execució de la resolució sancionadora.
A banda dels recursos administratius ordinaris, contra la resolució sancionadora també es podria interposar el recurs extraordinari de revisió si concorre alguna de les circumstàncies previstes a l'art. 125.1 de la LPACAP. Com ja s'ha dit, la interposició d'aquest recurs no impediria l'execució de la sanció, però es podria demanar la seva suspensió d'acord amb el que preveu l'art. 117 de la LPACAP.
Recurs contenciós administratiu
En el cas que la sanció s’impugni amb un recurs contenciós administratiu, aquesta interposició per si mateixa no n'impedeix l'execució, sense perjudici del que s'ha avançat ja anteriorment sobre l'executivitat de la resolució (art. 90.3 de la LPACAP). Sobre aquest punt, cal tenir en compte que el recurs contenciós es podria interposar:
- a) directament contra la resolució sancionadora si aquesta exhaureix la via administrativa,
- b) contra la resolució –o desestimació presumpta– del recurs d'alçada o reposició que s'hagués interposat.
Les mesures cautelars en el recurs contenciós estan recollides als articles 129 i següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA). En concret, l'art. 130 de la LJCA determina que la suspensió s'ha de basar en el fet que l’execució de la sanció pot fer perdre la finalitat legítima del recurs. Sobre aquesta qüestió, la jurisprudència exigeix acreditar danys de reparació impossible o difícil, és a dir, el que es coneix com el periculum in mora (STS 15/2/2010 jur_ts_sentencia_de_15_febrero_2010_rj_2010_1516.rtf).
