Saltar al contingut principal

Procediment administratiu sancionador

Nombre de lectures: 0

4.3 Finalització del procediment

La regulació que la LPACAP fa amb caràcter general dels actes que integren aquesta darrera fase del procediment la podeu consultar a l'apartat 5.8 sobre la finalització del procediment, dins dels continguts en obert de l'EAPC sobre procediment administratiu. Cal destacar però diverses singularitats relatives als procediments sancionadors.

Terminació avançada

L'art. 85 de la LPACAP es refereix a la terminació dels procediments sancionadors per a dos supòsits que es donin mentre es tramita el procediment i no s'ha dictat encara resolució: a) reconeixement de responsabilitat de la persona infractora i b) pagament voluntari avançat de la sanció.

En el cas de reconeixement de responsabilitat, l'art. 85.1 de la LPACAP disposa que es podrà resoldre el procediment amb la imposició de la sanció que escaigui.

Així, si davant l'acord d'iniciació la persona imputada reconeix la seva responsabilitat, directament es podrà dictar la resolució sense necessitat de formular proposta de resolució, solució que ja estava prevista en termes similars a l'art. 11 del Decret 278/1993.
Constitueix una novetat el fet que també es pot recórrer directament a la resolució quan davant l'acord d'iniciació no es formulen al·legacions, sempre que s'hagi advertit expressament aquesta opció a l'acord d'iniciació (art. 64.2.f LPACAP), i que aquest contingui un pronunciament precís sobre la responsabilitat imputada.

Sobre el pagament per avançat, l'art. 85.2 de la LPACAP determina que quan la sanció és només pecuniària (multa), el pagament voluntari abans de la resolució implica la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització pels danys i perjudicis causats per la comissió de la infracció.

L'art. 85.3 de la LPACAP disposa que en ambdós casos (reconeixement de responsabilitat i pagament avançat) s'aplicaran reduccions en la multa d'almenys el 20% –percentatge augmentable per reglament–, i aquests descomptes són acumulables si es donen els dos supòsits.

Aquestes reduccions s'han de determinar en la notificació de l'acord d'iniciació del procediment i la seva efectivitat està condicionada al desistiment o renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa contra la sanció, sense que aquesta renúncia afecti la possibilitat d'interposar recurs contenciós administratiu, a fi de respectar el dret de defensa (art. 24 CE).

Proposta de resolució

Una altra singularitat dels procediments sancionadors es troba a l'art. 89 de la LPACAP, en el qual es regula la proposta de resolució, que s'ha de formular amb caràcter obligatori, tret dels supòsits relacionats a l'apartat 1r del precepte, així com els casos ja vistos en què es pot dictar resolució directament (manca d'al·legacions a l'acord d'iniciació, acceptació de responsabilitat o pagament avançat).

El caràcter obligatori de la proposta es preveu a l'art. 89.2 de la LPACAP, el qual determina que un cop conclosa la instrucció del procediment, l'instructor ha de formular una proposta de resolució, que cal notificar-la als interessats amb indicació del termini per formular al·legacions i presentar els documents i informacions que es considerin pertinents per a la seva defensa. Aquest termini hauria de ser el de deu dies previst a l'art. 14 del Decret 278/1993, termini que s'ajusta a l'art. 82.2 de la LPACAP quan regula el tràmit d'audiència amb caràcter general, on es preveu que no ha de ser inferior a deu dies ni superior a quinze.

Quant al contingut que ha de tenir la proposta, s'hi refereix l'art. 89.3 de la LPACAP:

  • Ha de fixar de forma motivada els fets que es consideren provats i la seva qualificació jurídica exacta.
  • La infracció en què incorren els fets provats, la persona o persones responsables i la sanció proposada (o en el seu cas, declaració d'inexistència d'infracció o responsabilitat).
  • La valoració de les proves practicades, en especial les que constitueixen els fonaments bàsics de la decisió.
  • Les mesures provisionals que eventualment s'hagin adoptat.
  • En cas de sobreseïment, declaració d'inexistència d'infracció o responsabilitat, tret que en tal cas es faci ús de l'opció prevista a l'apartat 1r del precepte, que permet prescindir de la proposta en cas de sobreseïment.

En efecte, l'art. 89.1 de la LPACAP obre el precepte dedicat a la proposta de resolució amb la previsió que «l'òrgan instructor ha de resoldre la finalització del procediment, amb arxivament de les actuacions», sense que sigui necessària la formulació de la proposta, quan en la instrucció del procediment es posi de manifest que es dona alguna de les circumstàncies següents:

  • a) La inexistència dels fets que puguin constituir la infracció.
  • b) Quan els fets no estiguin acreditats.
  • c) Quan els fets provats no constitueixin, de manera manifesta, una infracció administrativa.
  • d) Quan no existeixi o no s’hagi pogut identificar la persona o persones responsables o bé apareguin exemptes de responsabilitat.
  • e) Quan es conclogui, en qualsevol moment, que la infracció ha prescrit.

Resolució

Per acabar, pel que fa a la resolució del procediment sancionador, ha de tenir el contingut exigit per a totes les resolucions que en general exigeix l'art. 88 de la LPACAP, precepte que es refereix al fet que l'obligació sigui motivada i resolgui totes les qüestions plantejades, en consonància amb el que preveu també l'art. 106.1 de la LRJPACat. A banda d'això, l'art. 90 de la LPACAP es refereix específicament a la resolució en els procediments sancionadors i determina que, a més del contingut anterior, la resolució ha d’incloure la valoració de les proves practicades –en especial les que constitueixin els fonaments bàsics de la decisió–, ha de fixar els fets i, si s’escau, la persona o persones responsables, la infracció o infraccions comeses i la sanció o sancions que s’imposen, o bé la declaració de no-existència d’infracció o responsabilitat.

L'art. 90.2 de la LPACAP afegeix que en la resolució no es poden acceptar fets diferents dels determinats en el curs del procediment, independentment de la seva valoració jurídica diferent. No obstant això, quan l’òrgan competent per resoldre consideri que la infracció o la sanció revesteixen més gravetat que la determinada a la proposta de resolució, s’ha de notificar a l’inculpat perquè aporti totes les al·legacions que consideri convenients en el termini de quinze dies.

Així doncs, d'una banda, es prohibeix l'alteració dels fets imputats prèviament, per tal de respectar el dret de defensa. Però, de l'altra, es permet expressament la possibilitat que la modificació en la qualificació jurídica dels fets impliqui una sanció més agreujada, si bé caldrà prèviament atorgar un tràmit d'audiència per no vulnerar el dret de defensa, en la línia del que ja havia previst la jurisprudència (STS 21/10/2014 jur_ts_sentencia_de_21_octubre_2014_rj_2014_5172.rtf).

Sobre l'executivitat de la resolució que posa fi al procediment sancionador, l'art. 90.3 de la LPACAP –i en el mateix sentit l'art. 98.1.b)– determina que ha de ser executiva quan no sigui possible interposar-hi cap recurs ordinari en via administrativa.

Per tant, a diferència del que s'havia previst a la Llei 30/1992, en què l'efecte suspensiu només el tenia el recurs d'alçada, la LPACAP l'ha previst també per al recurs de reposició, però no per a l'extraordinari de revisió.

El precepte afegeix que en la resolució es poden adoptar les disposicions cautelars necessàries per garantir-ne l’eficàcia mentre no sigui executiva, i que poden consistir en el manteniment de les mesures provisionals que, si s’escau, s’hagin adoptat. Així doncs, el principi d’eficàcia immediata que regeix per als actes administratius en general (articles 39 i 98.1 de la LPACAP) no s’aplica en el cas de les resolucions sancionadores, les quals només són executives quan ja no es pot interposar cap recurs administratiu ordinari.

Un cop la resolució es pugui executar –ja sigui perquè s'ha superat el termini d'un mes per interposar el recurs d'alçada o reposició, o bé perquè s'ha notificat la resolució d'aquest recurs–, es pot suspendre cautelarment, si l’interessat manifesta a l’Administració la intenció d’interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució ferma en via administrativa, de manera que s'hi incorpora la doctrina del TC que estableix que la petició de suspensió cautelar en el recurs contenciós paralitza la seva execució mentre no es resol l'incident (STC 66/1984 jur_tc_sentencia_num._66-1984_de_6_junio_rtc_1984_66.rtf i STC 78/1996 jur_tc_sentencia_num._78-1996_de_20_mayo_rtc_1996_78.rtf). En aquest cas, l'art. 90.3 de la LPACAP disposa que la suspensió cautelar finalitza quan:

  • a) Hagi transcorregut el termini legalment previst sense que l’interessat hagi interposat un recurs contenciós administratiu.
  • b) L’interessat, tot i haver interposat un recurs contenciós administratiu:
    • 1r. No hagi sol·licitat en el mateix tràmit la suspensió cautelar de la resolució impugnada.
    • 2n. L’òrgan judicial es pronunciï sobre la suspensió cautelar sol·licitada, en els termes que s’hi preveuen.

Finalment, l'art. 90.4 de la LPACAP es refereix al supòsit en què la conducta infractora sancionada hagi causat danys o perjudicis a les administracions i la quantia destinada a indemnitzar-los no hagi quedat determinada en l’expedient sancionador. En aquest cas, la quantia indemnitzatòria s’ha de fixar mitjançant un procediment complementari, la resolució del qual és executiva immediatament. Aquest procediment és susceptible de terminació convencional, però ni aquesta ni l’acceptació per part de l’infractor de la resolució que es pugui dictar impliquen el reconeixement voluntari de la seva responsabilitat. La resolució del procediment posa fi a la via administrativa, com estableix també l'art. 114.1.f) de la LPACAP.




<< Anterior | >> Següent

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autoria: Els continguts d'aquest curs han estat elaborats per Carles San José i Amat el 2012, i actualitzats el gener de 2017 per l'autor. Darrera actualització, el 2020, per Carles San José i Amat i Jordi Travé Montseny. Revisions 2023 per Jordi Travé Montseny.

Imatge: DBB Arrow to Arrow, de designbybeck, publicada a openclicart (https://openclipart.org/detail/183929/dbb-arrow-to-arrow) sota llicència de domini públic (Creative Commons Zero 1.0 Public Domain License).

Coordinació tècnica i pedagògica: Beatriu Aguer, del Servei de Formació per a la Generalitat, de l’EAPC.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citar-ne la font i l'autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per a fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

En cas que s'incloguin referències a materials d'altres autors degudament consignades, caldrà avenir-se per al seu ús a les llicències corresponents.