Ja fa deu anys que es va materialitzar el procediment concret per fer tangible el dret constitucional dels ciutadans a accedir a la informació pública.
La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i, més tard, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, ofereixen, entre d’altres, la transformació del principi d’accés a la informació pública en una realitat a l’abast dels ciutadans, amb tota la intenció de facilitar-los al màxim l’accés establint com a principi la falta de forma en les sol·licituds per accedir al dret.
Aquest principi d’antiformalitat significa que no s'exigeixi el compliment de cap condició al ciutadà per poder accedir a la informació pública, tret d’alguns requisits mínims indispensables perquè la petició pugui prosperar.
Què s’entén per "antiformalitat" en el dret d’accés a la informació pública?
Els únics requisits per entendre que estem davant una sol·licitud d’accés a la informació pública són la identitat de qui està exercint el dret, la descripció del que es demana i una adreça de contacte (que serà el canal per on poder fer la resta de comunicacions un cop obert el procediment corresponent).
El principi d’antiformalitat és tan present en el procediment d’accés a la informació pública que l’error en la identitat del sol·licitant o l’error en la descripció de la petició són reparables. En aquests casos, el responsable de la tramitació d’una sol·licitud d’informació pública ha de demanar esmena; quant a la falta de verificació de la identitat, cal adreçar el sol·licitant al canal adient per confirmar-la (aquesta problemàtica sorgeix en la utilització del mitjà telemàtic i la signatura electrònica), i, en el segon cas, ha de demanar l'aclariment o la concreció de la petició si aquesta no és prou clara o precisa.
En altres paraules, mai no es pot ignorar una sol·licitud d’accés a la informació ni per error en la verificació de la identitat del sol·licitant ni per falta de comprensió d’una petició.
A més, segons especifica l’article 53 del Decret 8/2021, i d’acord amb la doctrina de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), hem d’entendre com a sol·licituds d’accés a la informació pública peticions encapsades dins d’escrits que continguin altres peticions (com, per exemple, sol·licituds d’accés a la informació pública expressades dins un recurs administratiu). Aquest fet no només correspon al caràcter antiformalista del dret d’accés sinó també al principi in dubio pro actione ('en cas de dubte a favor de l’acció') del procediment administratiu en general.
En essència, cal donar tràmit a la sol·licitud d’accés a la informació “sempre que del contingut de l’escrit o la petició es desprengui que la finalitat del sol·licitant és obtenir informació pública” (art. 54.3.b del Decret 8/2021).
La complexitat a l’Administració de la Generalitat de Catalunya davant l’entrada de les sol·licituds d’accés a la informació pública per “qualsevol mitjà”
Efectivament, mantenir el principi d’antiformalitat comporta dificultats a l’administració a l’hora de rebre i d’identificar les sol·licituds d’accés a la informació pública.
Actualment, l'inconvenient principal a l’Administració de la Generalitat de Catalunya és la presentació per mitjà telemàtic, per l’existència de múltiples punts d’accés o canals de comunicació amb la ciutadania.
Si bé l’article 13.a de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix que el ciutadà té dret a comunicar-se amb les administracions públiques a través d’un punt d’accés general electrònic de l’administració, l’article 66.6 de la mateixa llei determina la possibilitat d’establir com a obligatori un model específic per presentar sol·licituds en procediments concrets.
En aquest sentit, l’Administració de la Generalitat de Catalunya disposa d’un punt d’accés general electrònic, l’anomenada “petició genèrica”, com a canal d’entrada de peticions generals, que admet la presentació d’escrits amb signatura electrònica. Això vol dir que atorga validesa a la identitat del sol·licitant i, com a conseqüència, obre la porta a les sol·licituds d’accés a la informació pública.
Addicionalment, la Generalitat va crear un model electrònic específic per les sol·licituds d’accés a la informació pública que garanteix el compliment dels requisits mínims i, a més, permet emplenar altres dades apropiades (però no obligatòries), com per exemple escollir el format en què es vol obtenir la informació o explicar per quins motius es requereix la informació.
Un altre punt d’entrada de peticions és l’anomenat canal de “Consultes, queixes o suggeriments” (CQS), una bústia electrònica de contacte per a l’atenció ciutadana on, igualment, poden arribar sol·licituds d’accés a la informació pública per correu electrònic a bústies corporatives. Aquests dos últims canals de comunicació electrònica no permeten la validació de la identitat del sol·licitant, però, com he dit abans, no podem desentendre'ns d’aquestes sol·licituds, ja que cal acompanyar aquests usuaris cap a una entrada electrònica vàlida per iniciar el procediment amb totes les garanties pròpies del dret d’accés.
La utilització del model electrònic específic per la sol·licitud d’accés a la informació pública és una falta contra el principi d’antiformalitat?
Els models específics obligatoris als quals fa referència l’article 66.6 de la Llei 39/2025, d’1 d’octubre, han de néixer formalment i amb naturalesa normativa, ja que són requisits formals perquè causin l’inici del procediment al qual es refereixen, és a dir, les sol·licituds que utilitzin un altre tipus de model (per exemple, una petició genèrica) es consideren no presentades i l’administració mai no iniciarà cap acció.
L’establiment d’un model específic d’aquestes característiques per a les sol·licituds d’informació pública comportaria augmentar els requisits formals i, per tant, aniria contra el principi d’antiformalitat.
I, tot i que es va crear un model específic per a la gestió de les sol·licituds d’accés a la informació pública, no és obligatori i no es pot entendre com a requisit indispensable per iniciar el procediment. La seva existència respon al principi d’eficiència de l’administració pública i es fonamenta en l’article 27.4 de la Llei 19/2014, que exigeix a l’administració l’establiment de sistemes d’organització interna per integrar la gestió de les sol·licituds d’informació.
L’objectiu d’assolir de manera eficient (amb els mitjans disponibles i amb el menor cost possible) la gestió uniforme dels procediments de transparència a la Generalitat de Catalunya, es va aconseguir amb la utilització d’un producte o aplicació de gestió (anomenat "tramitador genèric"), que també té altres funcionalitats de gestió pertanyents a altres procediments diferents dels de transparència.
Doncs bé, el model específic telemàtic és la porta directa al sistema d’organització interna pel qual es gestionen les sol·licituds d’accés a la informació pública.
Aquest model específic s’ha adaptat a l’antiformalitat de la llei, ja que compleix els requisits mínims formals: certificació de la identitat, descripció de la petició i adreça de contacte, i també pot recollir dades no obligatòries, però previstes legalment, com, per exemple, expressar el motiu de la sol·licitud o escollir el format en què el sol·licitant prefereix obtenir la informació.
Aquest sistema de gestió ens permet no només organitzar les sol·licituds i agilitzar el procediment sinó també ens concedeix treballar les dades a escala analítica amb la finalitat de millorar la transparència.
En resum, s’ha d’iniciar el procediment d’accés amb totes les garanties quan tenim constància de la voluntat del ciutadà d’obtenir informació publica tant per petició a través d’un punt general electrònic o a través de la utilització d’un formulari específic. En el cas de sol·licituds fetes per canals que no certifiquen la identitat, com són la CQS o els correus electrònics, s’ha d’ajudar el ciutadà a corregir aquesta falta recomanant-li la utilització del model específic.
Un altre debat seria si l’ús de models genèrics genera més perjudicis a la ciutadania que un model específic, perquè no hi consten determinats camps d’informació que poden ser rellevants (tal com defensa el Síndic de Greuges).
Aquest seria el punt d’equilibri on estem aturats en aquests moments fins que la tecnologia ens permeti ser encara més eficients, respectant el principi d’antiformalitat: el personal de l’administració és responsable d’identificar una sol·licitud d’accés a la informació pública i acompanyar el ciutadà durant el tràmit perquè només així l’administració pot assolir adequadament la transparència desitjada.
