La cultura de les dades obertes és fonamental per fomentar la transparència, la innovació i la participació ciutadana. En aquest sentit, les administracions públiques sempre han tingut molt present l’impacte potencial i real de les dades obertes en múltiples àmbits i, per això, també, els projectes de dades obertes han evolucionat al llarg dels anys, per tal d’adaptar-se al context social i econòmic i a les demandes canviants de la societat: si en un inici l’objectiu d’obrir dades a la ciutadania perseguia contribuir a la transparència i al retiment de comptes, a mesura que s’anaven assolint aquests objectius els esforços es van adreçar a publicar per defecte i amb propòsit, amb la màxima qualitat possible i seguint els estàndards que en permeten maximitzar la interoperabilitat i la reutilització.
Actualment, a més, assistim a un moment d’innovació constant gràcies a tots els projectes de transformació digital per oferir millors serveis públics, i a la irrupció de la intel·ligència artificial, la qual utilitza grans quantitats de dades públiques; com a conseqüència, la demanda d’accessibilitat a unes dades rellevants i de qualitat ha crescut els darrers anys.
Ara bé, també és cert que, a causa de la seva naturalesa, les dades obertes sovint han atret principalment professionals especialitzats: tecnòlegs, científics de dades, analistes, activistes, periodistes, etc. Precisament per aquest motiu, durant tot aquest temps, les administracions públiques han tingut un paper clau en la promoció de les dades obertes, no només obrint-les, sinó també fomentant-ne l’ús per part de la societat. Perquè… tenir dades de qualitat i publicar-les sense restriccions no és suficient si no se n’impulsa la reutilització. Així, les accions i polítiques públiques per promocionar la cultura de les dades obertes han estat una constant en les estratègies de dades obertes, i cal mantenir i anar explorant noves vies per continuar creant una cultura de la dada en la societat i impulsar-ne un ús més actiu en la presa de decisions i la innovació.
Promoure la cultura de les dades requereix una estratègia integral que inclogui formació, infraestructura digital, sensibilització ciutadana i col·laboració.
Pel que fa a la publicació de dades obertes, el sector públic ha de continuar obrint dades, especialment en àmbits d’alt interès ciutadà; en aquest sentit, tant la Generalitat de Catalunya com altres organismes públics publiquen dades d’alt valor, definides per la Unió Europea com a dades clau per al desenvolupament social i econòmic.
D’altra banda, els portals de dades obertes o de dades cada cop incorporen més informació per tal de facilitar l’accés o la comprensió de les dades: des de filtres que permeten acotar les cerques fins a articles o gràfiques explicatives sobre qüestions concretes. També en aquest àmbit la intel·ligència artificial (IA) pot ajudar a localitzar o interpretar conjunts de dades dins dels portals de dades obertes; els portals podrien suggerir conjunts de dades rellevants basats en les cerques i preferències dels usuaris, és a dir, permetre fer cerques semàntiques, en lloc de cercar coincidències exactes amb paraules clau; o incorporar assistents virtuals per guiar-nos en la navegació pel portal, suggerir conjunts de dades o respondre preguntes.
Precisament, una de les línies d’actuació dels equips de dades és crear visualitzacions i eines interactives per facilitar la comprensió de les dades, especialment els continguts més especialitzats, que queden fora de l'abast d'alguns sectors de la població. Entre les visualitzacions de dades són molt habituals els indicadors de seguiment de polítiques públiques; per exemple, la Generalitat de Catalunya publica visors per comprendre millor els pressupostos, dades de contractació, d’eleccions, de l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS); en aquest àmbit, a més, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han classificat el seu catàleg segons els ODS per facilitar la localització de dades relacionades amb cadascun; també es publiquen aspectes relacionats amb les emergències o que tenen un gran impacte social i econòmic: visors o mapes relacionats amb fenòmens meteorològics o mediambientals, informació sanitària (dades sobre la COVID), de mobilitat (mapa de trànsit, estats de Protecció Civil), cultural (agenda cultural), etc.
I fins i tot en el cas que un conjunt de dades no disposi d’un visor, mapa, gràfica o article que ajudi a comprendre'l, la IA també ens ajudarà, ja que les eines impulsades per IA poden crear gràfics i visualitzacions i estan a l'abast de qualsevol persona sense coneixements tècnics.
Un altre dels àmbits per involucrar la ciutadania i altres actors socials és la formació i la sensibilització. En aquest sentit, cal continuar promovent tallers, seminaris, jornades, datatons o reptes d’innovació per ajudar la ciutadania a familiaritzar-se amb l’ús de les dades obertes, ja sigui per aprendre a utilitzar els mateixos portals de dades obertes com, simplement, per donar-los a conèixer. A França, iniciatives com Open Data Lab ofereixen formació específica per a persones i empreses interessades a reutilitzar dades públiques; a casa nostra, la Generalitat de Catalunya, l’Administració Oberta de Catalunya o la Diputació de Barcelona, disposen d'una planificació periòdica d’activitats formatives adreçades tant al seu personal com a col·lectius externs interessats en les dades obertes; al llarg de l’any s’organitzen diferents jornades divulgatives, com el Cafè amb Dades de la Generalitat de Catalunya, o altres sobre temes específics, que serveixen tant per a la sensibilització com per a l’actualització en les noves tendències.
Precisament la sensibilització ha de tenir en compte l’educació, des d’una doble perspectiva: d’una banda, la sinergia entre les dades obertes i l'educació afavoreix una societat més informada i equitativa, per la qual cosa és important incloure les dades obertes en el futur de l'educació; de l’altra, les dades obertes poden impulsar el futur de la formació i millorar les experiències d'aprenentatge i els resultats educatius.
Per exemple, el portal de dades europeu ofereix més de 37.000 conjunts de dades relacionades amb l'educació, la cultura i l'esport, que permeten als educadors adaptar els seus mètodes d'ensenyament i fer que l'educació sigui més interactiva i basada en dades. Precisament ambdues perspectives coincideixen en el projecte educatiu Open Cohesion School, de la Generalitat de Catalunya, adreçat a l’alumnat d’ESO. Es tracta d'un programa educatiu innovador que promou la supervisió ciutadana de les finances públiques a través de les dades obertes i les tecnologies de la informació i la comunicació. Durant tot un curs acadèmic, els estudiants desenvolupen habilitats digitals, estadístiques i d'educació per a la ciutadania i, a més, tenen l'oportunitat de comprendre com les polítiques públiques afecten els seus entorns locals.
En la capacitació de la ciutadania, la col·laboració amb les universitats i els centres de recerca és cabdal, ja que no només es donen a conèixer les dades entre els futurs professionals sinó que, a més, ajuden a crear talent en el sector i a desenvolupar projectes basats en dades, com és el cas de la Universitat Pompeu Fabra i l’Ajuntament de Barcelona, en anàlisi de mobilitat urbana, o la Universitat Politècnica de Catalunya, la Generalitat i Aigües de Barcelona, en el Data challenge, per millorar eficiència o desenvolupar serveis d’informació sobre el consum d’aigua.
La col·laboració amb el sector privat per identificar les dades que els poden generar més impacte és essencial. Sigui amb empreses del sector infomediari, amb mitjans de comunicació o del tercer sector, la interlocució i la col·laboració permanent ha de continuar formant part de l’activitat dels organismes públics a l’hora de definir la seva estratègia d’obertura de dades.
Les dades obertes evolucionen cap a models més dinàmics, accessibles i interoperables, amb una aposta clara per la IA, la col·laboració publicoprivada i la participació ciutadana. Aquestes tendències estan transformant la manera com governs, empreses i ciutadans interactuen amb la informació pública.
