En l’apunt anterior, analitzava, quant a la publicitat activa, l'informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern corresponent a l’any 2023, que va publicar la institució del Síndic de Greuges el mes de desembre de 2024. En aquest apunt continuaré l’anàlisi d’aquest informe, però pel que fa al dret d’accés a la informació pública.
L’informe comença destacant el fort increment, respecte de l’any anterior, de les sol·licituds d’accés a la informació pública rebudes per les entitats que integren el sector públic català. Aquest increment és del 34%, amb 23.710 sol·licituds presentades durant el 2023.
En el cas concret de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’increment interanual és del 26,3%, que és el més alt dels registrats entre les administracions autonòmiques.
El Síndic de Greuges remarca que, per identificar correctament les sol·licituds d’accés, esdevé necessari haver designat una unitat d’informació, tal com exigeix la normativa de transparència. Un altre aspecte que hi ajuda és disposar d’un procediment per adaptar la regulació del dret d’accés a les especificitats de cada organització, si bé aquest és un recurs del qual només es doten el 5% de les administracions.
Seguidament, en l’informe s’analitza la classificació temàtica de les sol·licituds d’accés a la informació pública, on destaquen les vinculades a la informació institucional i organitzativa (7,7%) i a la gestió dels serveis públics (7,2%). No obstant això, la circumstància relativa que moltes administracions no efectuen una classificació de les sol·licituds d’accés, no permet garantir que la classificació reflecteixi fidelment la situació real, perquè més del 50% de les sol·licituds no es classifiquen.
Pel que fa a la tramitació de les sol·licituds d’accés, escau destacar que quasi totes les administracions avaluades (95,6%) posen a disposició de la ciutadania un formulari específic per presentar sol·licituds d’accés, sense que sigui obligatori indicar quina n'és la motivació.
Continuant amb la tramitació de sol·licituds, el Síndic posa l’èmfasi en l’acusament de recepció que han d’efectuar les administracions. Certament, s’observa que les administracions emeten un comprovant de la recepció de la sol·licitud d’accés. En aquest punt, cal recordar que l’article 16.3 de la Llei 39/2015 obliga a emetre un rebut en el qual ha de constar la data i l'hora de presentació de la sol·licitud i el número d'entrada de registre, així com els altres documents que, si s'escau, l'acompanyin. Però, a banda d’aquest rebut, cal que l’Administració acusi la recepció de la sol·licitud a les persones sol·licitants en el termini de deu dies, i faciliti la informació establerta a l’article 21.4 de la Llei 39/2015: el termini màxim establert per resoldre i per notificar, els efectes que pugui produir el silenci administratiu i la data en què la sol·licitud ha estat rebuda per l'òrgan competent.
Aquesta informació, amb caràcter general, se sol proporcionar. No succeeix el mateix amb la informació específica que, d’acord amb la Llei 19/2014 i el Decret 8/2021, ha de contenir l'acusament de recepció de la sol·licitud. Em refereixo a la unitat i la persona responsable de la tramitació (identificada a través del seu nom i cognoms) i la informació relativa als recursos concrets que escaiguin contra el silenci administratiu. En aquest darrer sentit, cal informar que, contra l'eventual desestimació per silenci, la persona sol·licitant pot interposar, en qualsevol moment a partir del dia en què es produeixin els efectes del silenci administratiu, un recurs potestatiu de reposició davant del mateix òrgan competent per resoldre; una reclamació gratuïta davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), o bé directament un recurs contenciós administratiu.
Per acabar la qüestió de la tramitació de les sol·licituds d’accés, és necessari conèixer com finalitzen. L’informe del Síndic de Greuges observa que la inadmissió de les sol·licituds és residual, no arriba al 2% del total de sol·licituds presentades, una tendència que es va mantenint al llarg dels anys.
La principal causa d’inadmissió de les sol·licituds és que la informació demanada no existeix. En aquest punt escau recordar que l’article 53.2 del Decret 8/2021 estableix que les sol·licituds d’accés han de tenir per objecte que els subjectes obligats proporcionin informació pública temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés.
Atès l’anterior, en els casos en què no se sol·liciti informació que, en aquell moment, les administracions hagin elaborat, posseeixin, o puguin legítimament exigir a terceres persones a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, escau la inadmissió de la sol·licitud d’acord amb els articles 53 i 64.1 del Decret 8/2021.
En termes similars a les inadmissions, la desestimació de les sol·licituds només afecta l’1,42% de les sol·licituds, una xifra similar a la d’anys anteriors.
El límit principal invocat per desestimar les sol·licituds d’accés és la protecció de dades personals, seguit del límit referent a la intimitat i altres drets privats legítims.
Aquests indicadors, però, tampoc no poden ser qualificats de mirall de la situació real, atès que la majoria d’administracions no desagreguen el límit invocat pel qual es desestima la sol·licitud.
La majoria d’administracions que van resoldre les sol·licituds presentades mitjançant la tècnica del sol·licitant ocult, no van dictar una resolució o comunicació formal en els termes previstos en la normativa de transparència, sinó que van facilitar la informació sense cap altra formalitat. Això succeeix, sobretot, en el cas d’ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants.
Un altre element vinculat a la resolució de les sol·licituds és la informació sobre les vies d’impugnació de què disposen les persones interessades. Cal tenir en compte que aquestes vies de recurs poden ser emprades tant per les persones sol·licitants com per les terceres persones afectades per la sol·licitud. Doncs bé, segons l’informe, només un 36,8% de les administracions informen d’aquestes vies de recurs a les quals hem fet esment. Aquesta informació és molt rellevant, ja que permet preparar el dret de defensa de les persones interessades.
Finalment, no es pot obviar que hi ha un percentatge d’administracions que no resol les sol·licituds d’accés. Així, segons les dades del test del sol·licitant ocult, quasi un 15% no va donar resposta a la sol·licitud formulada, i es va requerir a un 42% de les administracions que resolguessin la sol·licitud davant del seu silenci.
Tal com recorda el Síndic, el dret a rebre resposta és un element essencial del dret d’accés i una de les manifestacions més elementals del dret a la bona administració. En aquests casos entra en joc el silenci administratiu, un problema endèmic segons el Síndic de Greuges.
A partir de l’anàlisi efectuada, el Síndic de Greuges formula un seguit de recomanacions, entre les quals destaco les que exposo a continuació.
La primera és que els ens supramunicipals donin suport a l’aprovació d’un procediment intern que adapti la seva organització a la regulació del dret d’accés i col·laborin en la formació necessària de les persones que treballen en l’organització. Tal com recull l’informe, els ajuntaments amb menys habitants són els que presenten més dificultats per donar compliment a les obligacions imposades per la normativa de transparència, per la qual cosa comptar amb el suport dels ens supramunicipals, com els consells comarcals o les diputacions, pot ser essencial per a aquestes administracions que disposen de pocs recursos materials i humans.
Al marge de continuar creant unitats d’informació i definir-ne clarament les funcions, la síndica demana que es doti de més recursos i mitjans les unitats que s’encarreguen de les sol·licituds d’accés a la informació pública per donar resposta a l’increment de sol·licituds dels darrers anys.
Precisament per continuar aquesta tendència creixent de presentació de sol·licituds d’accés, es proposa incrementar les campanyes institucionals en matèria de dret d’accés a la informació pública per tal que la ciutadania conegui els seus drets.
Una altra recomanació és disposar d’un sistema d’informació que incorpori totes les sol·licituds d’accés a la informació pública del conjunt d’administracions en format reutilitzable. Aquest sistema també podria permetre efectuar una classificació temàtica de les sol·licituds.
Per tal de resoldre els dubtes que pugui tenir la persona interessada, es recomana millorar l’assistència i l’acompanyament. Entre aquests mecanismes, a banda del telèfon, la síndica fa referència als bots de conversa, que amb l’explosió de la intel·ligència artificial poden arribar a ser molt útils.
En relació amb els avisos de recepció de les sol·licituds d’accés a la informació pública, cal garantir que aquests tinguin el contingut que estableix la normativa i que s’utilitzi un llenguatge clar en totes les comunicacions amb la persona que sol·licita l’accés a la informació.
El llenguatge clar també ha d’estar present en les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació pública i en la informació que es lliura a la persona sol·licitant.
Quant al lliurament de la informació, aquesta s’ha de facilitar en format reutilitzable i s’ha d’informar la persona sol·licitant amb qui pot comunicar-se per rebre assistència i acompanyament en cas que no entenguin la informació que se’ls ha lliurat.
Pel que fa a les resolucions i comunicacions substitutòries de resolució –en el cas de procediment simplificat–, esdevé necessari incloure les vies de recurs de què disposen les persones interessades, en especial la reclamació davant la GAIP, a la qual es recomana dotar d’independència orgànica i dels recursos necessaris per exercir completament les seves funcions. Precisament, també es recomana incloure les vies de reclamació o recurs en la informació proporcionada a través del portal de transparència i en l’avís de recepció.
A l’últim, el Síndic de Greuges demana que la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD) creï un grup de treball per proposar una avaluació documental de les sol·licituds d’accés a la informació pública i de les sèries documentals afectades en els portals de transparència.
Amb aquesta darrera recomanació, dono per finalitzat l’anàlisi de l’informe anual del Síndic de Greuges, pel que fa a la publicitat activa i al dret d’accés a la informació pública.
