Com és ben sabut, moltes de les revelacions de casos de corrupció, tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat, han sortit a la llum gràcies a les informacions facilitades per persones que han tingut accés a aquesta informació per la condició de treballadors o col·laboradors. Tanmateix, en més d’una ocasió, alguns informadors potencials han renunciat a informar sobre infraccions o irregularitats, amb perjudici per l’interès general, per temor a patir represàlies en l’àmbit laboral.
En aquest context, cal situar la Directiva europea (UE) 2019/1937, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre del 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del dret de la Unió, la qual considera que les persones que treballen per a una organització o que hi estan en contacte amb motiu de les seves activitats laborals són sovint les primeres a conèixer les amenaces o el perjudici per a l’interès públic que sorgeixen en el seu entorn laboral. La seva finalitat és precisament garantir una protecció efectiva a les persones que informen sobre les pràctiques corruptes o irregularitats que detectin en les seves organitzacions, i facilitar un entorn segur perquè puguin comunicar-les per tal que es puguin adoptar les mesures necessàries perquè cessin.
La Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, va transposar la Directiva europea (UE) 2019/1937 i en va ampliar l’àmbit material a les infraccions penals i administratives greus i molt greus, va establir el marc legal de protecció dels informants i va imposar l’obligació de crear canals a través dels quals els treballadors puguin alertar sobre possibles irregularitats internes, anònimament, si així ho prefereixen.
La Llei 2/2023 regula els canals d’informació per poder alertar de les infraccions, seguint la Directiva europea, la qual establia la coexistència de dos canals:
- Un canal intern de l'entitat, d’ús preferent. La Llei 2/2023 configura aquest canal fixant l’obligació de disposar d’un sistema intern d’informació dins les organitzacions i tipifica com a infracció molt greu no disposar-ne (art. 63.1.g).
- Un canal extern davant una autoritat externa independent, que busca generar més confiança a les persones que no vulguin fer ús del canal intern per por a una possible represàlia laboral en el seu entorn. La Llei 2/2023 configura aquest canal amb la creació del canal extern d’informació de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, rol que a Catalunya ha adoptat l’Oficina Antifrau de Catalunya, d’acord amb la disposició addicional setena de la Llei 3/2023, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic.
A Catalunya, aquesta regulació es completa amb l’Acord de Govern 160/2023, de 25 de juliol, pel qual s’estableix el sistema intern d’alertes (SIA) en matèria d’infraccions normatives i de conductes contràries a la integritat pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya(SIA), que es va aprovar per donar compliment a l’obligació legal d’establir un sistema intern d’informació.
La funció bàsica del SIA és rebre alertes de qualsevol persona física que, en un context laboral o professional de l’Administració de la Generalitat, vulgui donar a conèixer conductes o fets sobre infraccions normatives i de conductes contràries a la integritat pública comeses en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, tant als seus departaments com a les entitats autònomes administratives adscrites, d’acord amb l’apartat 3.1 de l’Acord GOV/160/2023.
Actualment, el SIA de l’Administració de la Generalitat és compost per setze departaments que, al seu torn, tenen vint-i-una entitats autònomes administratives adscrites. A més, quaranta-vuit entitats del sector públic s’han adherit al SIA, seguint l’apartat 10 de l’Acord GOV/160/2023 en concordança amb l’article 14 de la Llei 2/2023, que permet a les entitats de menys de cinquanta treballadors poder adherir-se al SIA.
La resta d’entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat que no conformen el SIA ni el poden compartir, perquè tenen més de cinquanta treballadors, estan obligades a disposar d’un sistema intern d’informació propi, d’acord amb l’article 13 de la Llei 2/2023.
L’Acord GOV/160/2023 disposa que el SIA disposa diferents elements que en garanteixen el funcionament:
- Els principis generals pels quals es regeix el SIA, entre els quals destaca el principi de confidencialitat i el principi d’anonimat que garanteixen la possibilitat de presentar alertes sense identificar-ne la procedència.
- La protecció de la persona que alerta de la infracció, que té dret a rebre les mesures de suport i de protecció que estableix la Llei, i que es vinculen directament amb la prohibició expressa de represàlies.
- La persona responsable del sistema, que se situa al capdavant del SIA i ha d’ocupar un lloc dins la unitat competent en matèria de bon govern amb rang orgànic igual o assimilat a subdirecció general.
- El canal intern d'alertes, i en aquest sentit s’estableix el canal intern d’alertes de l’Administració de la Generalitat, que té un àmbit material més ampli que el que disposa la Llei 2/2023, en permetre la presentació d’alertes sobre infraccions normatives amb independència de la seva qualificació i també sobre conductes contràries a la integritat pública, com ara les infraccions de codis ètics.
- El procediment de gestió de les alertes, que abasta totes les actuacions necessàries per al seguiment de l’entrada i el registre de l’alerta fins a la comunicació de la resolució. El procediment és subjecte als principis establerts a la Llei 2/2023, entre els quals cal destacar la determinació que el termini màxim per donar resposta a les actuacions d’investigació no pot ser superior a tres mesos (prorrogable, si escau, a tres mesos addicionals), i els drets de la persona afectada a la presumpció d’innocència i a l’honor i a ser informada de les accions o omissions que se li atribueixin (art. 9).
El procediment de gestió de les alertes del SIA no és un procediment administratiu, sinó que s’ha d’entendre com el sistema que ha de permetre rebre alertes, avaluar-ne la versemblança i, en el cas que tinguin consistència, redirigir-les als òrgans competents per investigar els fets, detectar possibles irregularitats i, si escau, prendre les mesures pertinents, com ara incoar un procediment administratiu sancionador o un procediment penal.
Tanmateix, és important assenyalar que actualment moltes de les alertes presentades pel canal intern de l’Administració de la Generalitat no són admeses, ja que en alguns casos es troben fora de l’àmbit material o personal del SIA, o bé concorre algun dels motius d’inadmissió que fonamenten la improcedència d’investigar la versemblança dels fets comunicats. En concret, els motius d’inadmissió, establerts a l’apartat 8.2 de l’Acord GOV/160/2023, de 25 de juliol, són els següents:
- La manca de versemblança o fonamentació, aplicable quan els fets comunicats són manifestament inversemblants o mancats de fonament.
- La impossibilitat que el contingut de l’alerta permeti identificar l’acció o l'omissió presumptament irregular, en aquests casos es requereix a la persona alertadora informació o concreció sobre els fets o conductes comunicats, i si el requeriment no s’atén en el termini de deu dies l’alerta es tanca sense cap més tràmit.
- L’alerta tingui per objecte consultes, queixes o suggeriments que no es trobin dins l’àmbit material d’aplicació del SIA, és a dir, quan a l’alerta no es descriu cap infracció penal o administrativa contrària a la integritat pública, sinó que manifesta un dubte o una queixa sobre el funcionament de l’Administració de la Generalitat; per exemple, una consulta sobre l’ingrés d’una nòmina o els horaris de tancament d’un museu.
- L’alerta versi sobre conflictes interpersonals que només afectin la persona alertadora i les persones a les quals fa referència la informació; el SIA no actua com una segona instància a la qual acudir per resoldre qüestions de caràcter estrictament personal, les quals disposen d’altres vies específiques d’impugnació o resolució; per exemple, no és procedent utilitzar aquest canal per impugnar el resultat d’un procés de selecció quan la persona participant no ha estat seleccionada, en aquest cas, cal fer ús del règim de recursos administratius corresponent. Igualment, en situacions que puguin ser constitutives d’assetjament laboral, l’alerta s'ha de canalitzar pel canal d’assetjament específic.
- Els fets exposats a l’alerta hagin estat objecte d’actuacions anteriors al SIA. Aquest motiu d’inadmissió vol evitar que una mateixa alerta sigui novament tramitada en un procediment de gestió ja finalitzat.
- La tramitació d’un procediment judicial, quan s’hagi dictat una resolució judicial o hi hagi actuacions judicials en tràmit respecte d’un fet idèntic al que s’ha comunicat.
Aquest apunt aporta algunes claus sobre què és el SIA, contextualitzar-lo dins el marc normatiu europeu i estatal vigent, així com els aspectes generals del seu funcionament, especialment pel que fa als requisits que cal tenir presents abans de fer una comunicació i als motius que en poden justificar la inadmissió. L’Acord GOV/160/2023 concreta alguns criteris que en el marc normatiu europeu i estatal no es presenten amb tant detall, però, tot i així, cal continuar treballant per regular i concretar millor el marc d’actuació d’aquest sistema, per garantir-ne una aplicació eficaç, clara i respectuosa amb els drets de totes les parts implicades.
