Les administracions públiques gestionen una gran quantitat d'informació tributària de la ciutadania i les empreses, que inclou dades sobre impostos, taxes i contribucions especials. Aquestes dades són especialment sensibles, ja que contenen informació personal i econòmica. Accedir-hi requereix ponderar, d’una banda, el deure de confidencialitat tributària i, de l'altra, el dret d'accés a la informació pública.
El deure de confidencialitat tributària, regulat principalment a l’article 95 de la Llei 58/2003, general tributària (LGT), estableix el caràcter reservat de totes les dades obtingudes per l’Administració tributària. Aquesta reserva té com a finalitat protegir la privacitat dels contribuents i evitar la divulgació indeguda d’informació, de manera que, com a regla general, només es poden comunicar aquestes dades a tercers en els supòsits previstos per la llei, com ara requeriments judicials o col·laboració entre administracions competents.
El dret d'accés a la informació pública, reconegut a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern (LTC) i el seu reglament de desenvolupament, el Decret 8/2021, de 9 de febrer (RLTC), permet a qualsevol persona física o jurídica accedir a documents i informació en poder de les administracions. No obstant això, el dret d'accés no és un dret absolut. Existeixen limitacions que poden restringir-ne l'accés, com per exemple que la informació estigui protegida per una norma amb rang de llei (art. 21 de la LTC), com és el cas de la reserva establerta per l'article 95 de la LGT. A més d'aquesta reserva específica, cal tenir present que la informació tributària sovint conté dades personals, les quals estan protegides pel Reglament (UE) 2016/679 (RGPD) i per altres normatives sectorials, com la Llei del cadastre immobiliari (TRLCI).
En conseqüència, quan l'Administració rep una sol·licitud d'accés que afecta informació tributària, ha de seguir un procés d'anàlisi basat en l'article 68.1 del RLTC per determinar quina informació és procedent restringir. Aquest procés implica, en primer lloc, efectuar el test del dany, que acrediti si la divulgació de la informació tributària específica sol·licitada (per exemple, l'import exacte d'un impost, detalls d'una base imposable o d'una exempció concreta), comporta un perjudici cert i tangible en el bé jurídic protegit per l'article 95 de la LGT, principalment la confidencialitat de la informació econòmica i la privacitat del contribuent. Un cop acreditat aquest perjudici, s'ha de ponderar per justificar la proposta de resolució, que consisteix a comparar, d'una banda, el perjudici identificat (art. 95 del LGT) i, de l'altra, l'interès públic o privat que fonamenta la sol·licitud d'accés (per exemple, l'interès en el control de l'activitat administrativa, la fiscalització de beneficis fiscals, la recerca acadèmica, etc.), tenint present que la protecció de les dades tributàries individuals té, com a norma general, un pes predominant davant qualsevol interès d'accés, llevat de les excepcions taxades legalment.
Després de sospesar els interessos en conflicte, la decisió sobre l'accés a la informació tributària es pren aplicant el principi de proporcionalitat per trobar la solució més adequada. Si es conclou que el perjudici a la confidencialitat és superior a l'interès per accedir a la informació, l'accés a les dades concretes s'ha de denegar. No obstant això, sempre que sigui possible separar la informació protegida de la que no ho està, s'ha d'optar preferentment per concedir un accés parcial, i facilitar únicament les dades no afectades per la reserva legal.
Per fer possible aquest accés parcial garantint la protecció de les dades sensibles, s'utilitzen tècniques específiques. Una opció és presentar les dades de forma agregada, combinant informació de grups (per exemple, mitjanes o totals com la recaptació d'IBI per barris), de manera que no es puguin identificar contribuents individuals, la qual cosa és útil per a estadístiques. Alternativament, es pot recórrer a l'anonimització, eliminant directament els elements identificadors (com nom/NIF d'un registre de plusvàlua), o a la pseudonimització, substituint-los per codis amb la garantia estricta que no es podrà revertir la identificació. Aquestes tècniques asseguren la privacitat i el compliment de la normativa de protecció de dades.
A continuació, s'analitzen tres situacions per il·lustrar com s'apliquen la confidencialitat, la transparència i la protecció de dades en les sol·licituds d'accés a informació tributària.
Imaginem que una persona sol·licita a l'Administració una còpia íntegra de la declaració de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys urbans (plusvàlua) presentada per una empresa concreta, incloent-hi detalls com el valor de la transacció. En aquest cas, ens trobem davant d'un límit clar: la confidencialitat tributària (protegida per l'article 95 de la LGT, aplicable via l'article 21 de la LTC). El test de dany revela que divulgar aquesta declaració completa causaria un perjudici cert i greu, ja que exposaria informació econòmica sensible i protegida de l'empresa. En la ponderació, encara que el sol·licitant al·legui un interès, aquest no pot prevaldre sobre la protecció legal específica que atorga l'article 95 de la LGT a les dades tributàries. Per tant, la proposta de resolució més adequada és la denegació total de l'accés, ja que tota la informació sol·licitada té caràcter reservat i la seva divulgació comportaria un perjudici directe i greu als interessos protegits per la Llei.
Un altre supòsit. Considerem ara una sol·licitud per obtenir un llistat de totes les finques del municipi que estan exemptes del pagament de l'impost sobre béns immobles (IBI). La petició inclou saber qui és el titular, el motiu de l'exempció i la quota que deixa d'ingressar l'Administració, amb l'objectiu de verificar l'aplicació de beneficis fiscals. Aquí, l'anàlisi és més complexa perquè intervenen diversos límits i tipologies de titulars:
- Dades de titulars privats (persones físiques o empreses): la identitat i la quota estarien protegides per la confidencialitat tributària (art. 95 de la LGT), la normativa del Cadastre (art. 51 del TRLCI) i la protecció de dades personals (RGPD/LOPDGDD, aplicable via article 24.2 de la LTC).
- Dades de titulars públics (altres administracions, organismes públics): la identitat i la quota, en aquest cas, serien accessibles en aplicació de les obligacions de transparència (art. 11.2 de la LTC).
- Motiu de l'exempció: aquesta dada, en si mateixa, no identifica necessàriament el titular i podria facilitar-se si es presenta de forma dissociada dels titulars privats.
El test de dany indica que revelar la identitat i la quota dels titulars privats genera un risc per als seus drets, mentre que facilitar les dades dels titulars públics o els motius de forma dissociada no presenta aquest problema. La ponderació conclou que l'interès públic en la transparència justifica conèixer els motius generals de les exempcions i les dades completes dels titulars públics. Tanmateix, la protecció legal de les dades dels titulars privats (LGT, TRLCI, RGPD) preval sobre l'accés a la seva identitat i quota específica. En conseqüència, la proposta de resolució és l'accés parcial, i es facilita el llistat de finques, el motiu de l'exempció per a totes aquestes, i la identitat i la quota només de les finques pertanyents a titulars públics. Es denega la identitat i la quota corresponents als titulars privats, segons els límits legals esmentats (art. 95 de la LGT, art. 51 del TRLCI, RGPD/LOPDGDD). Com a alternativa, es podria valorar oferir dades agregades o anonimitzades sobre les quotes dels titulars privats (per exemple, quota mitjana per tipus d'exempció), sempre que aquest càlcul ja existeixi o sigui fàcil d'elaborar i no permeti la reidentificació indirecta de cap contribuent.
Finalment, suposem que es demanen dades estadístiques sobre la recaptació total de l'IBI durant els últims tres anys, presentades de forma agregada (per exemple, per barris o tipus d'immoble) i anonimitzada. En aquest cas, no s'aplica cap límit rellevant. La informació sol·licitada és purament estadística i anònima. La normativa de gestió tributària (LGT) i de protecció de dades protegeixen la informació individual i identificable dels contribuents, però no les dades agregades que impedeixen aquesta identificació. El test de dany és negatiu: la divulgació d'informació agregada i anònima no vulnera cap confidencialitat ni privacitat. La ponderació és senzilla: hi ha un interès públic clar en l'accés (transparència financera, anàlisi de la gestió municipal) i no hi ha cap interès protegit que es vegi afectat. Per tant, preval el dret d'accés. La proposta de resolució és l'accés total a la informació sol·licitada, ja que es tracta de dades públiques, estadístiques i anònimes no subjectes a restriccions legals.
En conclusió, tot i que la confidencialitat de les dades tributàries (art. 95 del LGT) sol implicar la denegació de l'accés quan es tracta d'informació de tercers, és imprescindible analitzar cada cas aplicant el test de dany i la ponderació d'interessos. L’accés parcial, mitjançant l’anonimització o l’agregació de dades, és clau per compatibilitzar el control públic amb la protecció de la informació fiscal individual.
