La Secretaria de Govern Obert, d’acord amb el Pla normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya establert per als anys 2021-2023, aprovat per l'Acord de govern de 19 d’octubre de 2021, ha engegat una iniciativa legislativa per la qual es determina modificar la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
La necessitat de modificar la Llei 19/2014 té per objecte, entre d'altres, millorar la regulació del règim sancionador com a garantia de les diferents matèries que componen el govern obert.
Aquesta necessitat de millora es fonamenta, no només en les mancances o dificultats que presenta la regulació actual quant al règim sancionador, sinó també en l’experiència assolida respecte d'això, la qual cosa demostra la pràcticament nul·la operativitat d’aquest règim sancionador, com queda palès en el fet que a data d’avui la potestat sancionadora en aquesta matèria no ha estat exercida amb els resultats que caldria esperar.
En aquest sentit, el Síndic de Greuges ha assenyalat, en el darrer Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, corresponent a l’any 2021 (emès el mes de març de 2022), que cal actualitzar el règim sancionador de la Llei 19/2014, amb la finalitat que pugui actuar realment com a garantia del compliment d’aquesta Llei.
Concretament el Síndic de Greuges ha recomanat delimitar les responsabilitats individuals en la comissió d’infraccions, revisar la configuració dels tipus d'infractors, singularment pel que fa a delimitar la gradació de les infraccions segons la gravetat, i garantir la independència dels responsables d’incoar i instruir el procediment, especialment quan el presumpte responsable és un alt càrrec o un càrrec electe. A aquests efectes, l’informe indica que en aquests supòsits cal valorar l’oportunitat d’assignar competències d’investigació de denúncies a un organisme independent, la proposta del qual hauria de ser objecte de resolució motivada, i sens perjudici de mantenir la competència per instruir i resoldre el procediment en els òrgans de l’Administració en què s’hagi comès la presumpta infracció.
En aquesta línia, convé replantejar, doncs, els aspectes següents:
En primer lloc, cal garantir que es compleixen els deures inherents als règims reguladors de totes les matèries que componen el govern obert, per la qual cosa esdevé necessari, o bé a través d’una modificació de la Llei 19/2014, o bé a través de la proposta d’iniciatives legislatives sectorials independents, establir la tipificació d’infraccions i de sancions en relació amb les diferents matèries integradores del govern obert, més enllà de la transparència activa i passiva –dret d’accés–, com ara la reutilització, les dades obertes, la participació ciutadana o la col·laboració publicoprivada.
En cadascun d’aquests àmbits del govern obert, i en virtut dels principis de legalitat i tipicitat del règim sancionador, convé establir infraccions amb una definició i una concreció més acurades; en aquest sentit, cal evitar tipificacions genèriques, que generen inseguretat jurídica, com ara la que conté la lletra f de l’article 77.3 de la Llei 19/2014, que determina com a única infracció (i de caràcter “molt greu”), un incompliment genèric de qualsevol de les obligacions exigibles als grups d’interès. Alhora, cal aprofitar per rectificar errades materials concretes que apareixen en el redactat actual dels preceptes que configuren el règim sancionador vigent, com ara la remissió a l’article 55.2 de la Llei 19/2014 que conté la lletra e de l’article 77.3 de la mateixa Llei.
Pel que fa a les sancions establertes, convé igualment revisar-ne la procedència o l'oportunitat, així com llur proporcionalitat i gradació, per adaptar-les a la gravetat de les conductes infractores, que cal tipificar prèviament amb cura i concreció, com s’ha dit.
Especialment en matèria d’atribució de competències sancionadores, cal revisar-ne la configuració legal. Principalment per garantir que les competències recauen, en tot cas, en una unitat competent en matèria de govern obert.
En segon terme, cal parar una especial atenció en la necessitat de separar degudament les fases d’instrucció i resolució sancionadores, la qual cosa no es respecta en tots els casos en el règim actual. En aquest sentit, per exemple, l’article 84.3 de la Llei 19/2014 atribueix totes les competències sancionadores –per incoar, instruir i resoldre procediments sancionadors–, aplicables a persones privades obligades pel règim, a un mateix departament, alcalde, president o càrrec directiu.
Amb tot, i amb la finalitat de garantir la màxima independència en la instrucció i la imposició de sancions, i evitar que les persones responsables puguin ser sancionades per la mateixa organització a la qual pertanyen, convé plantejar que sigui un organisme o una autoritat públics independents que puguin concentrar l’atribució de les competències sancionadores. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés podria ser una opció a tenir en compte, tot i que caldria modificar-ne l'estatut jurídic i ampliar-ne les funcions i competències, amb la finalitat de dotar-la de personalitat jurídica pròpia i de competències executives en tots els àmbits del govern obert. Altrament, segurament algun dels organismes públics independents existents actualment amb funcions de supervisió i control serien també una opció molt vàlida a aquest efecte.
Aquestes propostes tindrien en compte en qualsevol cas, com no pot ser d’una altra manera, el respecte a l’autonomia local o a l’autonomia universitària, així com la consideració de la diferent naturalesa i varietat de persones obligades que han de quedar subjectes a aquestes determinacions legals sancionadores.
Així doncs, tindrem l’oportunitat, entre tots, de millorar de manera substancial el règim legal aplicable a les diferents matèries que componen el govern obert, i el primer fòrum que posarem en mans de la ciutadania per a això serà la consulta pública prèvia que la Secretaria de Govern Obert obrirà en l’inici de la tramitació de les iniciatives legals que s'engegaran aviat, tant pel que fa a la modificació de la Llei 19/2014, com pel que fa a la participació ciutadana i a l’activitat d’influència.
