L'article 369 del TRLGSS estableix que tenen dret a la pensió de jubilació en la modalitat no contributiva les persones que, havent complert seixanta-cinc anys, manquin de rendes o ingressos en una quantia superior als límits establerts en l'article 363, resideixin legalment en territori espanyol i ho hagin fet durant deu anys entre l'edat de setze anys i l'edat de meritació de la pensió, dos dels quals han de ser consecutius i immediatament anteriors a la sol·licitud de la prestació.
El Tribunal Suprem havia anat admetent com a prova de residència a l'efecte del reconeixement de les pensions no contributives de jubilació la inscripció en el padró municipal d'un ajuntament espanyol. No obstant això, en la recent Sentència 276/2019, de 3 d'abril, unifica la doctrina en aquesta matèria a partir del debat suscitat sobre l'abast d'aquesta certificació del padró municipal quan manca l'autorització administrativa per residir a Espanya. Per tant, la qüestió es planteja únicament respecte dels ciutadans estrangers extracomunitaris, ja que tant els ciutadans de nacionalitat espanyola com els ciutadans d'altres països de la UE no requereixen l'autorització administrativa per residir a Espanya.
El Tribunal Suprem, en aquesta sentència, conclou que, per considerar el compliment per part d'un estranger no comunitari del requisit de residència a Espanya durant deu anys que permet l'accés a la pensió de jubilació no contributiva, no n'hi ha prou amb la certificació del padró municipal d'aquest temps, sinó que cal que s'acrediti que la residència durant aquests deu anys va ser legal, la qual cosa exigeix l'oportuna resolució administrativa que autoritzi aquesta situació de residència.
Així doncs, una persona estrangera no comunitària que pretengui accedir al reconeixement d'una pensió de jubilació no contributiva a Espanya, a més de complir els restants requisits exigits en el capítol II del títol VI del TRLGSS, ha d'acreditar una residència efectiva d'almenys deu anys. Per a això, el període que es pugui certificar amb el padró municipal ha d'estar referit a un temps de residència legal, i no computen els períodes en els quals, encara que estigui empadronada, la persona estrangera no comunitària manqui d'autorització administrativa per residir a Espanya.
