El Butlletí Oficial de l'Estat del dia 27 de març de 2020 ha publicat l'Ordre SND/293/2020, de 25 de març, per la qual s'estableixen condicions a la dispensació i l'administració de medicaments en l'àmbit del Sistema Nacional de Salut, davant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.
Cal recordar que, d'acord amb el que estableix l'article 4.3 del Reial decret 463/2020, de 14 de març, el ministre de Sanitat resta habilitat per dictar les ordres, resolucions, disposicions i instruccions interpretatives que, dins del seu àmbit d'actuació com a autoritat delegada, siguin necessàries per garantir la prestació de tots els serveis, ordinaris o extraordinaris, amb vista a la protecció de persones, béns i llocs, mitjançant l'adopció de qualsevol de les mesures establertes en l'article 11 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge. D'altra banda, l'article 3.a del Reial decret permet al ministre de Sanitat d'impartir les ordres necessàries per assegurar el proveïment del mercat amb els productes necessaris per a la protecció de la salut pública.
En aplicació d'aquesta normativa, l'Ordre SND/293/2020 vol conjugar tant la necessària disponibilitat dels medicaments de dispensació hospitalària i per als pacients no hospitalitzats que ho requereixin, incloent-hi els medicaments en investigació, com el manteniment del subministrament dels medicaments a Espanya. Per això, estableix límits a la dispensació de medicaments i determinacions per als assajos clínics, amb caràcter excepcional. Es disposa que aquestes mesures es mantinguin durant el temps que estigui en vigor l'actual estat d'alarma.
D'una banda, els serveis de farmàcia hospitalària no poden dispensar medicaments de dispensació hospitalària per a més de dos mesos de tractament. No obstant això, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris pot reduir aquest període a un mes en el cas dels medicaments que es consideri que cal preservar-ne la disponibilitat. Aquest límit no s'aplica a la medicació dispensada en assaigs clínics, i es recomana en aquest cas que el pacient rebi, amb caràcter general, una quantitat de medicament que permeti cobrir un període de tractament més llarg de l'habitual.
D'altra banda, i excepcionalment, es permet a l'òrgan competent en matèria de prestació farmacèutica de la comunitat autònoma l'establiment de les mesures oportunes per garantir la dispensació dels medicaments de dispensació hospitalària sense que hagin de ser dispensats a les dependències de l'hospital. També excepcionalment, l'autoritat sanitària competent de la comunitat autònoma pot establir les mesures necessàries per administrar medicaments d'ús hospitalari fora del centre hospitalari, sempre que les condicions del pacient, la malaltia, el medicament o la situació epidemiològica així ho aconsellin.
Pel que fa als assaigs clínics, seguint amb l'excepcionalitat, l'òrgan competent en matèria de prestació farmacèutica de la comunitat autònoma pot establir les mesures oportunes perquè els pacients que participin en un assaig clínic rebin la medicació al seu domicili. En aquest cas, l'òrgan competent de la comunitat autònoma pot determinar que els promotors de l'assaig clínic proporcionin la logística necessària, sota la direcció del servei de farmàcia corresponent i l'investigador principal de l'assaig clínic.
