Com ja hem anunciat en apunts anteriors, la qüestió de la manca de protecció per desocupació dels empleats de la llar ha transcendit l'àmbit estatal i s'ha substanciat davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que, després d'acollir els arguments de l'advocat general, Maciej Szpunar, ha dictat la Sentència de 24 de febrer de 2022, assumpte C-389/20.
En aquesta Sentència, el Tribunal Europeu resol la qüestió prejudicial presentada per un jutjat social de la ciutat de Vigo, que sol·licitava la interpretació de l'article 4, apartat 1, de la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de Seguretat Social i dels articles 5, lletra b, i 9, apartat 1, lletres e i k, de la Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat d'oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de treball i ocupació. La qüestió de base és el contingut de l'article 251.//d//) del TRLGSS, que estableix que “l'acció protectora del sistema especial per a empleats de la llar no comprèn la corresponent a la desocupació”.
A aquest efecte, cal recordar que aquest col·lectiu constituïa un règim especial de la Seguretat Social fins que la disposició addicional 39 de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, va establir que, amb efectes d'1 de gener de 2012, el règim especial de la Seguretat Social dels empleats de la llar quedaria integrat en el règim general de la Seguretat Social, mitjançant l'establiment d'un sistema especial per a aquests treballadors. Per tant, l'anomalia consisteix en el fet que treballadors inclosos en el règim general de la Seguretat Social des de l'any 2012 es veuen privats de la protecció per desocupació, que forma part de l'acció protectora d'aquest règim general de manera genèrica.
Doncs bé, el TJUE resol, després d'analitzar els arguments del jutjat social que va impulsar la qüestió prejudicial i de l'Estat espanyol mateix, que l'article 4, apartat 1, de la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de Seguretat Social, s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una disposició nacional que exclou les prestacions per desocupació de les prestacions de Seguretat Social concedides dels empleats de la llar per un règim legal de Seguretat Social, en la mesura que aquesta disposició situï les treballadores en desavantatge particular respecte als treballadors i no estigui justificada per factors objectius i aliens a qualsevol discriminació per raó de sexe.
Entén el Tribunal Europeu que no existeix cap justificació objectiva que permeti sostenir aquesta diferència de tracte i que, consegüentment, en tractar-se d'un col·lectiu integrat de manera pràcticament massiva per treballadores, estem davant d'una discriminació indirecta que vulnera l'esmentada Directiva comunitària, de manera que correspon a l'Estat infractor, en aquest cas l'espanyol, corregir aquesta diferència de tracte.
En aquest sentit, cal assenyalar que el Govern espanyol ja ha anunciat, a través del secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, la intenció de l'Executiu de remodelar el sistema de prestacions del sistema especial d'empleats de la llar després d'aquesta importantíssima sentència del TJUE, que pot acabar amb una evident discriminació indirecta de les persones que formen part d'aquest col·lectiu i que, com ja hem assenyalat, són dones en la major part. Aquestes modificacions legislatives poden comportar la millora de l'acció protectora en matèria de desocupació de més de 378.000 empleats de la llar. La intenció del Govern, tal com va manifestar en roda de premsa el passat dia 2 de març el secretari d'Estat, és aprovar, abans d'acabar el primer semestre d'enguany, un canvi per donar accés a les treballadores de la llar a cobrar l'atur.
