Recentment s'han publicat dues interessants sentències, l'una de la Sala IV del Tribunal Suprem i l'altra de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (Màlaga), en les quals es tracten dos assumptes semblants, tots dos relacionats amb la qualificació que, a l'efecte de l'acció protectora de la Seguretat Social, han de tenir els accidents cardiovasculars o els ictus quan es manifesten en moments en els quals la persona afectada no està treballant.
En la Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 20 de març de 2018 s'analitza un supòsit en el qual un treballador pateix un accident cardiovascular quan era al gimnàs, durant el seu temps lliure i després d'haver finalitzat la seva jornada de treball. A primera vista semblaria que l’infart de miocardi sofert per aquest treballador té una relació evident amb l'esforç físic que estava realitzant al gimnàs, però el Tribunal entén que és especialment rellevant en aquest cas el fet que aquest treballador ja havia sentit malestar durant la jornada de treball, fins al punt que tal circumstància va ser advertida pels seus companys de treball.
En aquest sentit, la presumpció iuris tantum de laboralitat establerta per l'article 156 del TRLGSS, d'acord amb la qual són constitutives d'accident de treball les lesions que sofreixi el treballador durant el temps i al lloc del treball, s'ha d'estendre a un problema cardiològic, com l'esdevingut en aquest cas, que s'inicia quan l'afectat està desenvolupant el seu treball dins de la seva jornada laboral, i això fins i tot si l'afecció s'exterioritza de manera virulenta amb posterioritat a la finalització d'aquesta jornada. Es tracta, per tant, d'una afecció arrossegada, que ha nascut al lloc i durant el temps de treball i que, per tant, ha de ser qualificada com a professional a l'hora de determinar la contingència a cobrir per l'acció protectora de la Seguretat Social. Reforça aquesta argumentació el que disposa l'apartat //g// del mateix article 156 del TRLGSS, que estableix que també han de ser considerats accidents de treball les malalties o els defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s'agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l'accident.
Per la seva banda, la Sentència de 13 de desembre de 2017 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (Màlaga) resol el cas d'una empleada de llar interna -és a dir, resident al mateix domicili de l'ocupador- que es dedicava a la cura i l'atenció de dues persones grans i que pateix un ictus mentre dormia, i resulta que això succeeix un diumenge, que era el dia fixat per al descans d'aquesta treballadora, de manera que no es pot establir a priori que l'accident s'hagués patit durant el temps de treball.
Això no obstant, el Tribunal entén que tant les especials característiques d'aquesta prestació de serveis, consistent en la cura de persones grans, com el fet que la treballadora es trobi al mateix domicili que elles tant durant el temps de treball com durant el de descans, fan evident la dificultat que presenta l'establiment de marges estancs hàbils per diferenciar tots dos moments. No resulta raonable deduir que, pel fet que es tractés del seu dia de festa, la treballadora es pogués desentendre per complet de les cures requerides pels dos ancians, i això fins i tot considerant que la filla de tots dos es trobava en aquest moment a l'habitatge. El mateix cal predicar de les funcions de neteja de la llar, també contractades com a complementàries a les d'atenció i cura dels seus residents, ja que no és factible imaginar que pogués deixar de realitzar-les per complet pel sol fet que el dia en particular fos diumenge. La conclusió, per tant, no pot ser una altra que la de considerar que és aplicable a aquest cas la presumpció de laboralitat de l'article 156 del TRLGSS i que, per tant, estem davant un accident de treball i com a tal s'ha de considerar a l'efecte de l'acció protectora de la Seguretat Social.
