Recordem que, en finalitzar l'any 2017 sense que fos aprovada la llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2018, aquest any s'ha produït la pròrroga de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2017, en els termes establerts en l'article 134.4 de la Constitució espanyola. El passat dia 3 d'abril el Govern va presentar a les Corts Generals el Projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat per a aquest any 2018, la tramitació parlamentària del qual es durà a terme en breu. És públic i notori que l'escenari polític actual no permet aventurar el final d'aquest procés legislatiu; de fet, la premsa ja està informant de pactes entre partits polítics amb representació parlamentària que podrien generar canvis en el projecte presentat inicialment pel Govern, com podria ser una pujada garantida per a totes les pensions de l’1,6 %, entre d'altres. En tot cas, convé repassar el contingut d'aquest projecte de llei, tal com va ser presentat pel Govern a les Corts Generals, en els aspectes més destacats en matèria de Seguretat Social.
El projecte assenyala, en l'exposició de motius, que en l'actual escenari de creixement econòmic, respecte als objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per al període 2018-2020, se segueixen mantenint els objectius de dèficit, de tal manera que el 2020 totes les administracions públiques aconseguiran l'equilibri pressupostari, excepte la Seguretat Social, per a la qual s'estableix un dèficit de l'1,1 % del PIB. Això constitueix la meitat del dèficit total establerts per al conjunt de les administracions públiques espanyoles, del 2,2 % per a l'any 2018. La despesa en pensions per a l'any 2018 és de 144.834.305,66 euros, dels quals l'Estat aporta 7.329.116,20 euros per finançar el pagament dels complements a mínims, de naturalesa no contributiva.
Per afrontar aquesta situació, el projecte disposa que el Govern concedeixi un préstec a la Tresoreria de la Seguretat Social a fi de proporcionar cobertura adequada a les obligacions de la Seguretat Social i possibilitar-ne l'equilibri pressupostari, fins a un import màxim anual de 15.164 milions d'euros, la cancel·lació del qual es produirà en un termini màxim de deu anys a partir del 2019. Cal recordar que l'any 2017 la Seguretat Social va llançar un dèficit de 18.800 milions d'euros (dels quals 4.500 corresponen a Catalunya), equivalent a l'1,61 % del PIB d'aquest any.
Pel que fa referència a l'increment de les pensions, el projecte de llei disposa a l'article 35 un percentatge del 0,25 %, d'acord amb l'aplicació de l'índex de revaloració que va establir la Llei 23/2013, de 23 de desembre, i que avui regula l'article 58 del TRLGSS. No obstant això, s'introdueixen les precisions següents:
- Per a les quanties mínimes de les pensions contributives es disposa un increment addicional del 2,75 % a l'establert amb caràcter general (recordem, 0,25 %), idèntic al límit fixat per a l'accés al complement a mínims.
- Per a les pensions que no superin els 700 euros mensuals o 9.800 euros en còmput anual, es disposa un increment addicional a l'establert amb caràcter general de l'1,25 %.
- Per a les pensions compreses entre 700,01 euros mensuals o 9.800,14 euros en còmput anual i 703,47 euros mensuals o 9.848,58 euros en còmput anual, es disposa un increment en la quantia necessària per aconseguir els 708,75 euros mensuals o 9.922,50 euros en còmput anual.
- Per a les pensions compreses entre els 703,48 euros mensuals o 9.848,72 euros en còmput anual, i els 860 euros mensuals o 12.040 euros en còmput anual, es disposa un increment addicional del 0,75 % l'establert amb caràcter general.
- Per a les pensions compreses entre 860,01 euros mensuals o 12.040,14 euros en còmput anual i 866,44 euros mensuals o 12.130,16 euros en còmput anual, es disposa un increment en la quantia necessària per aconseguir els 866,45 euros mensuals o 12.130,30 euros en còmput anual.
La pensió màxima queda establerta en 2.580,13 euros mensuals o 36.121,82 euros anuals. Pel que fa referència a les pensions mínimes, es disposa el dret a percebre els complements econòmics necessaris per aconseguir aquestes quanties mínimes als pensionistes que no percebin, durant el 2018, ingressos de treball o de capital o que, percebent-los, no excedeixin de 7.151,80 euros a l'any (8.342,65 en cas de tenir cònjuge a càrrec).
Per a les pensions no contributives de jubilació i invalidesa es disposa un import de 5.178,60 euros íntegres anuals i un complement de 525 euros anuals per ajudar en el lloguer d'habitatge d'aquests pensionistes. Per a l'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa s'estableix una quantia, en còmput anual, de 5.728,80 euros, excepte si concorre amb pensions de viduïtat, i en aquest cas l'import anual és de 5.560,80 euros. També es revisen les quanties de les prestacions familiars i dels subsidis de la Llei 13/1982 (LISMI).
Pel que fa a les cotitzacions socials, es disposa un sostre màxim de cotització de 3.803,70 euros mensuals, incrementat, a partir del primer dia del mes següent al de l'entrada en vigor de la llei i respecte de les vigents el 31 de desembre de 2017, en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional, que va quedar fixat en un 4 % en el Reial decret 1077/2017, de 29 de desembre. Els tipus de cotització no es modifiquen respecte dels vigents actualment. Per als treballadors autònoms, es disposa una base màxima de cotització de 3.803,70 euros mensuals i una base mínima de cotització de 932,70 euros mensuals, i es mantenen igualment els tipus de cotització actuals. Finalment, pel que fa referència al règim especial de funcionaris públics, els havers reguladors per a la cotització tant a la mutualitat (MUFACE, MUGEJU o ISFAS) com a drets passius, s'incrementen un 0,25 %.
Entre les novetats més destacades d'aquest projecte de llei és l'increment del percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió de viduïtat (actualment fixat en el 52 % amb caràcter general) a favor de pensionistes amb 65 o més anys que no percebin una altra pensió pública, fins al 54 %.
Una altra de les grans novetats és l'ampliació del permís per paternitat, que passaria de les actuals 4 setmanes a 5, amb la consegüent ampliació de la durada de la prestació per paternitat regulada en els articles 183-185 del TRLGSS i en les normes reguladores de la funció pública en aquesta matèria. El gaudi del permís és ininterromput excepte l'última setmana, que es pot gaudir de manera independent a un altre moment dins dels nou mesos següents a la data de naixement del fill, la resolució judicial o la decisió administrativa.
Finalment, es disposa la creació d'una targeta social universal, com a sistema d'informació, a fi de millorar i coordinar les polítiques de protecció social impulsades per les diferents administracions públiques. Aquesta targeta inclourà la informació actualitzada corresponent a totes les prestacions socials contributives, no contributives i assistencials, de contingut econòmic, finançades amb càrrec a recursos de caràcter públic. A partir de la posada en funcionament, quedarà integrat en la targeta social universal el contingut de l'actual Registre de prestacions socials públiques, regulat per l'article 72 del TRLGSS.
