El Reial decret llei 11/2024, de 23 de desembre, per a la millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball, també ha modificat la regulació de modalitats específiques de jubilació regulades al TRLGSS, que incentiven el manteniment de l’activitat laboral o professional més enllà del compliment de l’edat ordinària de jubilació.
La primera d'aquestes fórmules és la denominada jubilació activa, regulada en l'article 214 del TRLGSS. Es tracta d'un mecanisme de compatibilitat entre la pensió de jubilació i el treball que va ser introduït en la normativa de Seguretat Social pel Reial decret llei 5/2013, de 15 de març, de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l'envelliment actiu. En aquell moment, la compatibilitat quedava limitada al 50% de la pensió de jubilació -posteriorment, aquest percentatge es va incrementar fins al 100% quan el beneficiari tingués contractat almenys un treballador per compte d'altri-, i el beneficiari podia dur a terme qualsevol treball per compte propi o per compte d'altri i, en aquest últim cas, tant a jornada completa com a temps parcial. Com a condició indispensable per accedir a aquesta compatibilitat, el beneficiari havia d'acreditar un període de cotització previ que li permetés accedir al 100% de la base reguladora de la seva pensió de jubilació.
Sens dubte, aquest incentiu ha afavorit la prolongació de la vida laboral activa de moltes persones, la qual cosa ha fet que el legislador hagi anat introduint canvis normatius per potenciar-ne més, si es pot, la utilització. L'última d'aquestes reformes, en vigor des del dia 1 d'abril de 2025, és la que disposa el Reial decret llei 11/2024, de manera que, a partir d'aquesta data, la jubilació activa es caracteritza de la manera següent:
- Es pot accedir a la jubilació activa quan s'acrediti el període mínim de cotització de 15 anys -carència genèrica- exigit en l'article 205.1.b del TRLGSS, sempre que almenys dos d'aquests anys -carència específica- estiguin compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment de tenir dret a jubilar-se. Per tant, ja no és necessari acreditar un període de cotització previ que permeti aconseguir el 100% de la base reguladora de la pensió.
- S'estableix un període d'espera d'almenys un any des de la data en la qual es compleix l'edat ordinària de jubilació i la data del fet causant de la pensió. Recordem que aquest any 2025 aquesta edat està fixada en 65 anys per als qui acreditin un període de cotització previ, almenys, de 38 anys i 3 mesos. Per als qui no tinguin aquest període de cotització, l'edat ordinària de jubilació és de 66 anys i 8 mesos.
- En el cas que, en complir l'edat ordinària de jubilació, no s'acrediti la carència -genèrica i específica- exigida, el període d'espera d'un any comença a computar a partir de la data en la qual s'acrediti aquest període mínim de cotització.
- La compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball ja no és un percentatge fix, sinó que es calcula en funció del nombre d'anys complets que s'hagi demorat l'accés a aquesta pensió. El percentatge que correspongui s'incrementa 5 punts percentuals per cada 12 mesos ininterromputs que romangui en la situació de jubilació activa, amb el màxim del 100% de la pensió. L'escala de percentatges inicials de compatibilitat de la pensió és la següent:
- Si l'accés a la pensió de jubilació es demora un any, el percentatge és del 45% de la pensió.
- Si l'accés a la pensió de jubilació es demora dos anys, el percentatge a percebre és del 55% de la pensió.
- Si l'accés a la pensió de jubilació es demora tres anys, el percentatge és del 65% de la pensió.
- Si l'accés a la pensió de jubilació es demora quatre anys, el percentatge és del 80% de la pensió.
- Si l'accés a la pensió de jubilació es demora cinc anys o més, el percentatge és del 100% de la pensió.
- En el cas que l'activitat es faci per compte propi i s'acrediti tenir contractat, almenys, un treballador per compte d'altri per efectuar l'activitat pròpia, la quantia inicial de la pensió compatible amb el treball és el 75% quan la demora en l'accés a la pensió de jubilació ha estat entre un i tres anys. A partir del quart any s'aplica l'escala general que hem vist anteriorment, amb l'increment en tots els casos del 5% per cada 12 mesos ininterromputs de jubilació activa. Per accedir a aquests percentatges especials, la contractació ha de complir un d'aquests dos requisits:
- Que es tracti d'un treballador ja contractat amb caràcter indefinit i amb una antiguitat mínima de 18 mesos.
- Que es contracti amb caràcter indefinit un nou treballador per compte d'altri que no hagi tingut vincle laboral amb el treballador autònom en els dos anys anteriors a l'inici de la jubilació activa.
- Durant la jubilació activa, la cotització es fa únicament per incapacitat temporal i per contingències professionals, i s’afegeix una cotització especial de solidaritat del 8% sobre la base de cotització per contingències comunes; en el cas de treball per compte d’altri, l'empresari es fa càrrec del 6% i el treballador, del 2% restant. Aquesta cotització efectuada durant la situació de jubilació activa no dona lloc a cap increment del percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió que es tingui reconeguda, ni tampoc incrementa el complement econòmic de demora que hagi correspost.
- La revaloració de la pensió durant la jubilació activa es du a terme íntegrament, si bé l'abonament es fa aplicant el percentatge de compatibilitat que correspongui en cada cas.
- Durant la situació de jubilació activa el pensionista no té dret als complements per a pensions inferiors a la mínima durant el temps en el qual compatibilitzi la pensió amb el treball.
- El beneficiari té la consideració de pensionista amb caràcter general.
- Una vegada finalitzada la relació laboral per compte d'altri o el treball per compte propi, es restableix la percepció íntegra de la pensió de jubilació.
Podem veure'n un exemple:
Una persona, que ha treballat per compte d’altri de manera ininterrompuda des dels 21 anys, compleix els 65 i desitja acollir-se a la jubilació activa i continuar treballant per compte d’altri. Ha d’esperar, com a mínim, un any per fer-ho i, si s’acull en el moment de complir els 66 anys, pot desenvolupar el treball per compte d’altri i percebre, a més, el 45% de la pensió de jubilació que li correspongui. Si es manté 12 mesos de manera ininterrompuda en aquesta situació, passarà a cobrar el 50% de la pensió, i un 5% més per cada 12 mesos més que continuï en aquesta jubilació activa. En el moment en què cesi en el treball, passarà a percebre íntegrament la seva pensió de jubilació, sense que el temps que ha estat en jubilació activa li pugui servir per millorar-la més enllà de les revaloracions que li siguin aplicables.
Per acabar, és molt important tenir en compte que aquesta modalitat de jubilació activa, regulada en l'article 214 del TRLGSS, no és aplicable en els supòsits d'acompliment d'un lloc de treball o alt càrrec en el sector públic, delimitat en el paràgraf segon de l'article 1.1 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Aquests llocs de treball, incompatibles amb la percepció de la pensió de jubilació, són els següents:
- Personal al servei de l'Administració de l'Estat, de les comunitats autònomes i de les corporacions locals, i també dels organismes que en depenen.
- El personal al servei d'ens i organismes públics exceptuats de l'aplicació de la Llei d'entitats estatals autònomes.
- El personal que exerceixi funcions públiques i percebi les seves retribucions mitjançant aranzel, com per exemple notaris o registradors de la propietat.
- El personal al servei de la Seguretat Social, de les seves entitats gestores i de qualsevol altra entitat o organisme d'aquesta.
- El personal al servei d'entitats, corporacions de dret públic, fundacions i consorcis els pressupostos dels quals es dotin ordinàriament en més d'un 50% amb subvencions o altres ingressos procedents de les administracions públiques.
- El personal que presti serveis en empreses en què la participació del capital, directament o indirectament, de les administracions públiques sigui superior al 50%.
- El personal al servei del Banc d'Espanya i de les institucions financeres públiques.
- El personal restant al qual sigui aplicable el règim estatutari dels funcionaris públics.
- Els membres electius de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i de les corporacions locals.
- Els alts càrrecs i personal restant dels òrgans constitucionals i de totes les administracions públiques, incloent-hi l'Administració de Justícia, i dels ens, organismes i empreses que en depenen -en què són compreses les entitats col·laboradores i concertades de la Seguretat Social en la prestació sanitària.
