El Reial decret llei 5/2013, de 15 de març, de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l'envelliment actiu, va introduir nombroses reformes tant en el sistema de pensions com en altres prestacions públiques de la Seguretat Social. En l'àmbit concret de la protecció per desocupació, aquesta norma va incloure un tercer paràgraf al primer apartat de l'article 215.3 del llavors vigent text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny (que es correspon amb l'actual article 275.2 del vigent text refós, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre), que exigia, per acreditar el compliment del requisit de manca de rendes a l'efecte del subsidi per desocupació per a majors de 55 anys, que la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar, incloent-hi la persona sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no superi el 75 % del salari mínim interprofessional, excloent-ne la part proporcional de dues pagues extraordinàries. En l'exposició de motius del Reial decret llei 5/2013 es deia que la finalitat d'aquesta reforma era homogeneïtzar la regulació d'aquest subsidi per a majors de 55 anys en relació amb la resta de prestacions del sistema i reforçar les polítiques actives d'ocupació destinades a aquest col·lectiu.
El recurs d'inconstitucionalitat número 3688-2013, promogut en el seu moment per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Socialista ha estat estimat parcialment pel Tribunal Constitucional en la Sentència 61/2018, de 7 de juny de 2018. En concret, i al marge d'altres consideracions i conclusions de l'Alt Tribunal, es declara la inconstitucionalitat i nul·litat -que no afecta les situacions jurídiques ja consolidades- de les disposicions addicionals 6, 7 i 8, la disposició transitòria única i les disposicions finals 1.1, 1.2, 1.3 i 1.4, 2, 4, 6 i 8 del Reial decret llei 5/2013.
Pel que fa referència al subsidi per desocupació de majors de 55 anys, la disposició transitòria única del Reial decret llei, en relació amb la disposició final 1.1, que ara es declaren inconstitucionals i nul·les, deia el següent: “Als titulars del dret al subsidi per desocupació que estableix l’article 215.1.3 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, el naixement del dret dels quals s’hagi iniciat amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest reial decret llei, els és aplicable la normativa sobre el requisit de manca de rendes vigent en aquest moment durant tota la durada del subsidi, i és aplicable el que disposa l'apartat 1 de la disposició final 1 d'aquest reial decret llei a les sol·licituds el naixement de les quals del dret al subsidi s'iniciï a partir de la data de la seva entrada en vigor.” Per tant, s'exigia, per accedir a aquest subsidi de majors de 55 anys, que a més de la manca de rendes de la persona sol·licitant, la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar -sol·licitant i cònjuge i/o fills menors de 26 anys, o majors incapacitats o menors acollits- incloent-hi la persona sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no podia superar el 75 % del salari mínim interprofessional, excloent-ne la part proporcional de dues pagues extraordinàries.
La raó d'aquesta declaració d'inconstitucionalitat la troba el Tribunal Constitucional en el fet que no existeix “explicació de per què aquesta reforma sigui urgent en els termes exigits per la doctrina constitucional per entendre complerta l'exigència del pressupost habilitant derivat de l'article 86.1 de la Constitució Espanyola”, que és vulnerat per la disposició transitòria única i la disposició final 1.1 del Reial decret llei 5/2013 i, per tant, esdevenen inconstitucionals i nul·les. La conseqüència és que deixa de ser requisit per accedir al subsidi de majors de 55 anys que la unitat familiar en la qual s'hagi inclòs la persona sol·licitant tingui rendes inferiors al 75 % del salari mínim interprofessional, per la qual cosa els requisits d'accés a aquest subsidi tornen a ser els que eren vigents abans de l'entrada en vigor de l'esmentat reial decret Llei. En concret, pel que fa referència a la manca de rendes, el requisit queda circumscrit a la persona sol·licitant.
