És ben cert que la lectura dels diaris oficials tant de l'Estat (BOE) com dels de les comunitats autònomes no és una tasca engrescadora però moltes vegades dona llum a qüestions que tenen un abast que supera els mers règims jurídics de les matèries que tracten.
N'és un exemple el BOE de 12 de juliol, que publica sengles resolucions de data 1 de juliol de 2022, de la Direcció General de Política Interior del Ministeri d'Interior, per la qual es publiquen les subvencions estatals anuals, per atendre les despeses de funcionament ordinari, abonades a les diferents formacions polítiques amb representació al Congrés dels Diputats durant el segon trimestre de l'exercici 2022, i la Resolució per la qual es publiquen les subvencions estatals anuals, per sufragar les despeses de seguretat, abonades a les diferents formacions polítiques amb representació al Congrés dels Diputats, durant el segon trimestre de l'exercici 2022.
Aquestes resolucions, que es publiquen al BOE per acomplir, entre d'altres, el principi de transparència de l'Administració general de l'Estat, assenyalen que les formacions polítiques –evidentment, amb representació a les cambres corresponents– reben subvencions en concepte de despeses de funcionament ordinari i de despeses de seguretat. Si fem l'exercici de sumar les quanties atorgades a cadascuna de les formacions polítiques, podem comprovar que la suma total de les despeses de funcionament és de 13.474.500,84 euros i, les despeses de seguretat, 676.549,98 euros, xifres corresponents únicament al segon semestre.
Però en vista d'aquesta informació, cal disposar de més elements per conèixer el tema d'aquest àmbit d'afectació directa a la hisenda pública, et ergo, als interessos dels ciutadans.
De la lectura d'aquestes resolucions concloem que ambdues subvencions s'atorguen en virtut de la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, de finançament dels partits polítics, i no resulta fútil recordar que les subvencions a partits polítics estan excloses de la Llei 38/2003, de 8 de novembre, general de subvencions, d'acord amb el que n'estableix l'article 4, que determina com a exclusió de l’àmbit d’aplicació de la llei les subvencions establertes a la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general; les regulades a la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, així com les subvencions als grups parlamentaris de les cambres de les Corts Generals, en els termes establerts als reglaments del Congrés dels Diputats i del Senat, així com les subvencions als grups parlamentaris de les assemblees autonòmiques i als grups polítics de les corporacions locals, segons estableixi la normativa pròpia.
Aquesta exclusió expressa –aprovada per unanimitat en seu bicameral– conté i conforma quasi tot el règim jurídic propi dels partits polítics i del seu finançament.
Analitzem, doncs, el contingut d'una part de la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, que estableix en l'article 2 que els recursos econòmics dels partits polítics han d'estar constituïts per recursos de finançament públic i privat.
Els recursos públics comprenen les subvencions públiques per a despeses electorals regulades a la Llei orgànica 5/1985, de règim electoral general, i a la legislació reguladora dels processos electorals de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i de les juntes generals dels territoris històrics bascos; les subvencions estatals anuals per a despeses de funcionament –patents en les resolucions anteriors-; les subvencions anuals que les comunitats autònomes estableixin per a despeses de funcionament en l'àmbit autonòmic corresponent, així com les atorgades pels territoris històrics bascos i, si escau, per les corporacions locals; les subvencions extraordinàries per fer campanyes de propaganda que es puguin establir a la llei orgànica reguladora de les diferents modalitats de referèndum, i les aportacions que, si escau, els partits polítics puguin rebre dels grups parlamentaris de les cambres de les Corts Generals, de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, de les juntes generals dels territoris històrics bascos i dels grups de representants als òrgans de les administracions locals.
Els recursos de finançament privat inclouen les quotes i aportacions dels seus afiliats; els productes de les activitats pròpies del partit així com de les que, reflectides en la documentació comptable i sotmeses al control del Tribunal de Comptes, es desenvolupin tradicionalment a les seves seus i facilitin el contacte i la interacció amb els ciutadans; els rendiments procedents de la gestió del propi patrimoni, i els beneficis procedents de les seves activitats promocionals i els que es puguin obtenir dels serveis que puguin prestar en relació amb els seus fins específics. Aquest bloc conformaria la font de finançament natural d'aquestes formacions. A més d'aquest bloc també s'hi inclouen les donacions en diners o en espècie que percebin –i que són rigorosament controlades– i els fons procedents dels préstecs o crèdits que concertin, així com les herències o llegats que rebin.
Seguim, doncs, amb el Reglament del Senat, cal assenyalar els acords de la Mesa del Senat de 3 de maig de 1944, que disposa que el Senat ha de facilitar als grups parlamentaris una subvenció la quantia de la qual s'ha de fixar en funció del nombre de components i, a més, un complement fix igual per a tots. A aquests efectes, la Mesa de la Cambra, a la reunió de 16 d'octubre de 2018, va adoptar l'acord sobre racionalització de les subvencions facilitades als grups parlamentaris amb càrrec al pressupost del Senat, aplicable a partir de l'1 de gener de 2019, que determina com a mètode de càlcul el següent:
- a) Part fixa, igual per a tots els grups parlamentaris: 15.200,00 euros/mes.
- b) Part variable, per cada senador que pertany al grup parlamentari: 1.900,00 euros/mes.
El lliurament de la subvenció establerta es fa amb periodicitat mensual. Els grups parlamentaris han de comunicar a la Cambra el seu NIF i un compte corrent diferenciat en què es registraran exclusivament els abonaments i càrrecs propis de l'activitat economicofinancera del grup.
Al seu torn, el Reglament del Congrés dels Diputats, en l'article 28, estableix que ha de posar a disposició dels grups parlamentaris locals i mitjans materials suficients i els ha d'assignar, amb càrrec al seu pressupost, una subvenció fixa idèntica per a tots i una altra de variable en funció del nombre de diputats de cadascun. Les quanties les ha de fixar la Mesa de la Cambra dins dels límits de la corresponent consignació pressupostària. Així mateix, disposa que els grups parlamentaris han de portar una comptabilitat específica de la subvenció, que han de posar a disposició de la Mesa del Congrés sempre que aquesta ho demani.
En aplicació d'aquesta norma, la Cambra ha fixat una subvenció fixa la quantia de la qual per a cada grup parlamentari és de 29.606,56 euros mensuals i una subvenció variable en funció del nombre de diputats de cadascun dels grups de 1.703,57 euros mensuals per cada diputat.
Els pressupostos de l'Estat de l'exercici corrent estan dotats a aquests efectes amb un import de 55.410.340 milers d'euros, distribuïts entre 52.704,14 milers d'euros per destinar a despeses ordinàries i 2.706,20 milers d'euros per destinar a despeses de seguretat. Aquestes xifres no disten gaire de les xifres destinades a polítiques de valor afegit per als ciutadans.
En els diversos portals de transparència, hom pot comprovar –tot i que no de manera sincrònicament actualitzada– les quanties individuals i els muntants totals d'aquests emoluments percebuts per cada formació política, grup parlamentari i membre de cadascuna de les cambres estatals, de les comunitats autònomes i de les corresponents a les entitats locals, i es pot efectuar les comparacions convenients per extreure'n conclusions.
Unes altres bones fonts d'informació d'un gran interès són la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS) i el Registre de Subvencions i Ajuts de Catalunya (RAISC), en les quals figuren detalladament una gran varietat de tipus de subvencions atorgades a les formacions polítiques.
