Quines habilitats ha de tenir un bon orador/a? Com s’ha de preparar un discurs? Quines parts ha de tenir aquest discurs? Com gestionar els nervis davant d’un auditori? I la inseguretat? Com moure’s a l’escenari? PowerPoint, sí o no?

Aquestes són algunes de les preguntes més habituals que es formula qualsevol persona que vulgui aprendre a fer bones presentacions. I són preguntes legítimes, ja que ni l’escola ni la universitat inclou les habilitats de comunicació com a part imprescindible de la formació dels alumnes. Però això no és així arreu.

Vegem amb un exemple les principals diferències entre ambdues: una estudiant d’arquitectura necessita un alt grau d’expertesa en física, matemàtica o geometria. De fet, la universitat és experta precisament en transmetre aquest coneixement tècnic, "dur". Ara bé, a més d’aprendre física, matemàtica o geometria, aquesta estudiant d’arquitectura haurà de desenvolupar una sèrie d’habilitats que són fonamentals per exercir la seva professió. Aquestes habilitats tenen a veure amb temes com aprendre a gestionar la frustració (p. ex., si un client rebutja un projecte); aprendre a gestionar l’estrès (és probable que al llarg de la seva carrera hi hagi moments de molta feina); aprendre a resoldre conflictes (mals entesos amb proveïdors) o aprendre a comunicar de manera eficaç (per fer presentacions de projectes davant de clients potencials). Tot aquest grup d’habilitats que tenen a veure amb la dimensió personal i social són les anomenades soft skills o habilitats toves, i són tan rellevants com les dures.

L’habilitat de parlar en públic forma part de les anomenades habilitats toves o soft skills. Són fonamentals en el món contemporani i impacten directament en molts àmbits de la vida, tant professional com personal.

← Inici | Unitat 2 →