7. Les modificacions pressupostàries. Conceptes, marc legal i tipologia. Aprovació
7.1 Concepte
Els crèdits aprovats per la Llei de pressupostos poden ser objecte de determinades modificacions durant el decurs de l’exercici. Aquestes variacions en el pressupost tenen lloc, principalment, per tres motius:
- per un canvi en els objectius inicials,
- per la insuficient dotació d’un o de diversos crèdits, o
- per la durada temporal.
S’ha de considerar que el pressupost s’elabora durant l’últim trimestre de l’exercici anterior al de l'aplicació i, per tant, hi ha circumstàncies inicialment no previstes que al llarg de l’execució del pressupost obliguen a efectuar modificacions en els crèdits aprovats. Per aquest motiu, aquest procediment es regula tant en el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (art. 37-45) com en les lleis de pressupostos anuals (normalment el capítol II del títol I està dedicat al règim de les modificacions pressupostàries).
7.2 Marc legal
L'article 7 de la Llei 2/2023, del 16 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023, expressa el següent:
"1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2023 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut i de les entitats autònomes administratives, s'han d'ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, en els punts que no són modificats pels articles 8, 9, 10 i 11 d'aquesta llei.
2. En tots els casos, és preceptiva la fiscalització de la Intervenció General, d'acord amb el que estableix el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, la qual ha de verificar:
a) El compliment dels requisits establerts per a cada supòsit.
b) La justificació de la necessitat de la modificació i la suficiència dels crèdits a minorar per assolir els compromisos de despesa previstos.
c) En el cas que la modificació de despeses comporti una variació de l'import total del pressupost, la tramitació de la corresponent modificació dels crèdits d'ingressos pel mateix import, tal com estableix l'article 6.
d) Qualsevol altre aspecte que determini la Intervenció General.
3. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses a què fa referència l'apartat 1 que impliquin modificacions en els pressupostos d'altres departaments o en els d'entitats del mateix àmbit, s'han de tramitar preferentment de manera conjunta i, en qualsevol cas, dins el mateix exercici.
4. En el supòsit que una modificació de crèdit pressupostari comporti increment de la despesa financera, cal justificar la destinació final d'aquesta despesa perquè la Direcció General de Pressupostos valori l'impacte que tindrà en el còmput del dèficit."
El marc legal està regulat per la llei de pressupostos, i allò que no hi estigui ordenat s'estableix en el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
7.3 Procediment per a la tramitació d'un expedient de modificació pressupostària
La tramitació dels expedients de modificació pressupostària s'ha d'ajustar a la legalitat i ha de seguir els procediments específics dictats per a cada tipus de modificació concreta.
El 30 d’abril de 2002, la Intervenció General i la Direcció General de Pressupostos van elaborar unes Instruccions conjuntes sobre la tramitació i gestió dels expedients de modificació pressupostària en l'àmbit de la Generalitat, les entitats autònomes administratives i el CatSalut.
La documentació que configura un expedient de modificació està recollida en el punt 2, titulat “Documentació general que han d’incloure els expedients de modificació pressupostària”.
Els documents que, amb caràcter general, han d’integrar els expedients de modificació pressupostària són els següents:
L’expedient de modificació pressupostària s’inicia a les direccions generals o unitats de gestió econòmica, amb competència per gestionar els crèdits pressupostaris, amb la sol·licitud signada electrònicament per part del director o directora de serveis del departament o directors o càrrecs assimilats de les entitats autònomes administratives i del Servei Català de la Salut, i cal identificar-hi la tipologia d’expedient, la tipologia de modificació de crèdit, el contingut i la data.
Constitueix el document justificatiu de la necessitat de la modificació de crèdit. Ha d’estar signada electrònicament pel secretari o secretària general del departament o pel director o directora de serveis o directors o càrrecs assimilats de les entitats autònomes administratives i del Servei Català de la Salut. Aquesta memòria ha de ser exhaustiva i ha d'explicar detalladament la variació dels crèdits que es proposen, tant els que s’incrementen com els que es minoren, així com, si s’escau, les raons per les quals la despesa objecte de modificació no té prou cobertura en el pressupost aprovat. Igualment, ha d’explicar la viabilitat, l'oportunitat i la necessitat d’aprovació i ha de contenir els aspectes imprescindibles següents:
- Tipus de modificació pressupostària amb referència als crèdits del pressupost que afecten.
- Normativa legal, acords o actes en què es basa la modificació, així com els articles de la llei de pressupostos anual o el TRLFP que empara la modificació.
- Estudi econòmic que estableix la quantia dels crèdits necessaris.
- Incidència de la modificació en el pressupost corrent i en els d’exercicis futurs. En el cas que la modificació afecti crèdits finalistes o afectats, se n’ha d’esmentar expressament la incidència en les partides pressupostàries cofinançades, si s’escau.
- Si afecta despeses d’inversió, cal informar sobre la repercussió en les despeses corrents relacionades.
- Explicació del mecanisme de finançament (recursos) en el cas d’una despesa més elevada: si hi ha més ingressos respecte als previstos o es finança amb una disminució d’altres partides pressupostàries de despesa, depenent del tipus de modificació pressupostària, cal justificar les actuacions que es deixaran d’atendre en cas d’aprovar-se la modificació esmentada.
- En situació de pròrroga pressupostària, la unitat proposant de la modificació ha d’informar si cal mantenir-la vigent o no en el traspàs al nou pressupost.
- En el cas de modificacions de crèdits que afectin el capítol 1 que tinguin per finalitat la creació, modificació o supressió de llocs de treball estructurals, cal adjuntar a la memòria la fitxa de detall de l’import a transferir obtinguda mitjançant el programari d’elaboració i seguiment del pressupost de personal (ESPP). Quan les modificacions afectin places conjunturals o per programes, cal incloure el detall de les places afectades, la retribució individual, la temporalitat de la despesa, el cost del període de l’exercici en curs i, si correspon, el cost per a exercicis futurs.
- En el cas de modificacions de crèdit que afectin un contracte programa o un pla econòmic financer (PEF), cal explicar i justificar el motiu de la tramitació, tant si és per adequar el crèdit a un nou encàrrec d’actuacions i/o inversions, com si és per minorar el crèdit. En qualsevol cas, la transferència s’ha de tramitar simultàniament amb la modificació del contracte programa o pla.
- En el cas de modificacions de crèdit que afectin l’article 87, “Aportacions de capital a entitats del sector públic o adscrites i a altres entitats participades”, cal especificar i justificar la destinació final de la despesa, concretament si es destina a finançar inversions, a compensar pèrdues d’exercicis anteriors o a endeutament, atès l’impacte diferent en les finances de la Generalitat.
- Informe de fiscalització sobre el compliment dels requisits establerts per a cada supòsit, la justificació de la necessitat de la modificació i la suficiència dels crèdits a minorar per assolir els compromisos de despesa previstos. En cas que la modificació de despeses comporti una variació de l’import total del pressupost, s’ha de verificar la tramitació de la corresponent modificació dels crèdits dels ingressos pel mateix import, si escau, i qualsevol altre aspecte que determini la Intervenció General.
- Informe de la direcció general competent en la matèria del control dels fons europeus quan la modificació pressupostària afecti crèdits finançats amb aquest tipus de fons.
- Informe de la direcció general competent en matèria de pressupostos en els expedients de modificacions pressupostàries que requereixin aprovació de Govern.
- Qualsevol altre informe que la direcció general competent en matèria de pressupostos estimi oportú.
- Còpia del conveni de col·laboració, acord del Govern, convocatòria o documentació relacionada amb l’expedient de modificació, o els seus esborranys.
Tanmateix, hi ha una sèrie de tràmits que són comuns:
- Inici de l’expedient (unitat).
- Informe/memòria justificativa (secretaria general).
- Elaboració del document pressupostari (unitat de gestió econòmica).
- Fiscalització prèvia (intervenció delegada).
- Resolució d’aprovació (departament).
- Aprovació (departament de la unitat, Departament d'Economia i Finances, Govern, Parlament).
- Comptabilització de la modificació (Direcció General de Pressupostos).
- Comunicació a les persones interessades (GECAT).
7.4 Tipus de modificacions de crèdit
7.4.1 Crèdit extraordinari i suplement de crèdit
Article 39 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya:
"1. Quan s’ha d’efectuar a càrrec del pressupost de la Generalitat alguna despesa que no pot ajornar-se fins a l’exercici següent, i per a la qual no hi ha el crèdit adient o bé el consignat és insuficient i no ampliable, el conseller o la consellera d’Economia i Finances, previs els informes de la Direcció General de Pressupostos i Tresor, ha de sotmetre al Govern l’acord de trametre al Parlament el corresponent projecte de llei de concessió d’un crèdit extraordinari en el primer supòsit o d’un suplement de crèdit en el segon, i s’hi ha d'incloure, necessàriament, la proposta dels recursos concrets que els han de finançar.
2. Quan la necessitat de crèdit extraordinari o suplementari es produeix en les entitats autònomes de la Generalitat i no significa un augment en els crèdits d'aquesta, la concessió de l'un i de l'altre correspon, previ informe del departament on siguin adscrits, justificant la necessitat i especificant el mitjà de finançament de més despesa, al conseller o a la consellera d'Economia i Finances, si el seu import no ultrapassa el 5% dels crèdits consignats per l'entitat autònoma a què fa referència, i al Govern quan, excedint l'esmentat percentatge, no signifiqui el 15%. Els percentatges esmentats s'han d'aplicar de forma acumulada en cada exercici pressupostari."
Requisits:
- Despesa que no pot ajornar-se fins a l’exercici següent.
- No hi ha el crèdit adient.
- Existeix el crèdit, però és insuficient i no ampliable.
- No hi ha crèdit suficient en el fons de contingència.
Procediment:
El conseller o la consellera d’Economia i Finances, un cop presentats prèviament els informes de la Direcció General de Pressupostos, ha de sotmetre al Govern l’acord de trametre al Parlament el corresponent projecte de llei de concessió d’un crèdit extraordinari o d’un suplement de crèdit, en el qual s’ha d'incloure, necessàriament, la proposta dels recursos concrets que els han de finançar.
- Crèdit extraordinari: no hi ha la partida en el pressupost.
- Suplement de crèdit: hi ha partida, però no està prou dotada.
Origen del crèdit:
- Crèdit extraordinari: 0022.
- Suplement de crèdit: 0032.
↑ 7.4 Tipus de modificacions de crèdit |
↑ Índex de la unitat
7.4.2 Ampliacions de crèdit
Atès que hi ha crèdits la necessitat real dels quals pot ser complicada de preveure’s en el moment d’elaborar el pressupost, tant el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en l'article 35.3, com la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023, en l'article 10, ofereixen la possibilitat d'ampliar determinats crèdits fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer.
L'article 35.3 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya disposa el següent:
"3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, són ampliables els crèdits que amb aquest caràcter especifiqui la Llei de pressupostos i, en tot cas, els crèdits concernents a les despeses de classes passives i els derivats de transferències de cabals afectats a serveis traspassats per l'Administració de l'Estat, a l'entrada en vigor de l'acord valorat de traspàs aprovat pel Consell de Ministres.
El caràcter ampliable d'un crèdit permetrà d'augmentar el seu import, previ compliment dels requisits que s'han de determinar per reglament, en funció de la recaptació efectiva dels drets afectats o del reconeixement d'obligacions específiques de l'exercici respectiu fet conformement a disposicions amb rang de llei."
La Llei de pressupostos de la Generalitat de 2023, en l'article 10, diferencia dues tipologies dins dels crèdits que defineix com ampliables:
- Els compresos en l’apartat 1, en què no s’exigeix cap requisit per finançar-los.
- Els compresos en l’apartat 2, dels quals l’apartat 5 diu: “Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern.”
- L’apartat 3 estableix que s'ha de donar compte al Parlament, amb una periodicitat trimestral, de les ampliacions de crèdit a què fan referència els apartats 1 i 2.
- Finalment, l’apartat 4 estableix que els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d’ampliables.
Crèdits ampliables en què no s'exigeix cap requisit per finançar-los
Tenen la consideració de crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer —amb el compliment previ de les normes legals pertinents— els crèdits següents de qualsevol secció pressupostària:
a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris de la Generalitat.
b) Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l'Administració.
c) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat a les quals fa referència l'article 7 siguin insuficients per atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que siguin consignats per a aquestes entitats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l'article 37.1.d, el departament competent en matèria de finances públiques ha d'efectuar les modificacions pressupostàries que calgui.
d) Amb caràcter excepcional, es pot ampliar crèdit en les seccions i els capítols amb els quals s'han d'afrontar les despeses comptabilitzades el 31 de desembre de 2022 en els comptes financers on es registren les despeses pendents d'aplicar al pressupost, però que en termes de comptabilitat nacional es consideren despesa produïda en l'exercici i computen per al càlcul del dèficit dels exercicis anteriors. Aquests crèdits es poden ampliar fins a un import màxim conjunt equivalent al saldo existent el 31 de desembre de 2022 en els esmentats comptes financers. Si l'ampliació correspon a una entitat del sector públic administratiu, s'ha d'ampliar el crèdit de la partida del pressupost de la Generalitat de transferència a l'entitat afectada i es pot generar crèdit a l'entitat de destinació per un import equivalent.
Crèdits ampliables que s'han de tramitar com una transferència de crèdits
L'apartat 5 de l'article 10 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 diu que "Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern".
L'apartat 2 disposa el següent:
"Són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents de les seccions pressupostàries que s'especifiquen:
a) En la secció 'Deute', el crèdit de la partida pressupostària DT 01 D/340.0002/911, 'Despeses financeres en concepte d'interessos de demora', per a afrontar interessos de demora, per a despeses degudament comptabilitzades per departaments, entitats autònomes de caràcter administratiu i altres ens singulars com el Servei Català de la Salut, si aquesta demora es produeix a conseqüència de l'endarreriment general de pagaments.
b) En la secció 'Departament d'Interior', dins els serveis IT 03 i IT 06, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals que comportin l'activació de plans de protecció civil en fase d'emergència.
c) En la secció 'Departament de la Presidència':
1r. El crèdit de la partida pressupostària PR 15 D/763.0001/713, per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.
2n. El crèdit de la partida pressupostària PR 15 D/462.0001/711, per a finançar les competències del Consell General d'Aran.
3r. El crèdit de la partida pressupostària PR 19 D/227.0004/132, per a despeses de processos electorals i consultes populars.
4t. El crèdit de la partida pressupostària PR 19 D/482.0010/132, per a subvencions als partits polítics en els processos electorals.
d) En la secció 'Departament de Justícia, Drets i Memòria':
1r. Els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d'assumptes atesos.
2n. El crèdit de la partida pressupostària JU 01 D/480.0012/131, 'Indemnitzacions de persones incloses en els supòsits de la Llei 46/1977, de concessió d'amnistia'.
e) En la secció 'Departament de Drets Socials', fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:
1r. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0001/313, 'A famílies'.
2n. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0010/318, 'Prestacions per a l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat'.
3r. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0011/317, 'Prestacions per a joves extutelats'.
4t. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0013/317, 'Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents'.
5è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0015/317, 'Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius'.
6è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0016/317, 'Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació'.
7è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0017/317, 'Prestacions per atendre necessitats bàsiques'.
8è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0029/317, 'Prestacions complementàries d'ajuts, pensions i prestacions estatals'.
9è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0002/315, 'Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)'.
10è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0003/315, 'Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)'.
11è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0004/315, 'Prestació econòmica d'assistència personal (LAPAD)'.
12è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0028/317, 'Renda garantida de ciutadania'.
f) En la secció 'Pensions', els crèdits de les obligacions de classes passives.
g) En la secció 'Despeses de diversos departaments', el crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/125, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.
h) En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, 'Farmàcia (receptes mèdiques)'.
i) En el pressupost de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, el crèdit de la partida 6160 D/480.0010/318, 'Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat', fins al límit de les necessitats que es derivin d'aquesta prestació de dret subjectiu."
↑ 7.4 Tipus de modificacions de crèdit |
↑ Índex de la unitat
7.4.3 Incorporació de romanents
Les incorporacions de romanents es regulen en l'article 37 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i en l'article 11 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023.
El punt 1 de l’article 37 del text refós disposa que els crèdits per a despeses que en l’últim dia de l’exercici pressupostari corresponent no estiguin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes —a documents de la fase O—, resten anul·lats de ple dret. L’import d’aquests crèdits s’anomena "romanent".
Els romanents que compleixin el que regula el punt 2 de l’article 37 del Text refós es poden incorporar a l’exercici en curs, a fi d’executar-los.
Article 11 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023:
"1. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de les entitats a què fa referència l'article 7 els romanents de crèdit que enumera l'article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya:
a) Els crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, així com les transferències de crèdit atorgades o autoritzades en el darrer trimestre de l’exercici pressupostari.
b) Els crèdits que garanteixen compromisos de despeses contrets abans del darrer mes de l’exercici pressupostari i que, per motius justificats, no s’han pogut realitzar durant l’exercici.
c) Els crèdits per a operacions de capital.
d) Els crèdits autoritzats en funció de l’efectiva recaptació dels drets afectats.
e) Els que s’enumeren en l’article 44 d’aquesta Llei."
Article 44 de la Llei de finances públiques de Catalunya:
"Poden generar crèdits dins l’estat de despeses del pressupost de la Generalitat els ingressos derivats de les operacions següents:
a) Aportacions de persones físiques o jurídiques, per a finançar, juntament amb la Generalitat o les seves entitats autònomes, despeses que per la seva naturalesa siguin compreses dintre dels objectius o finalitats de les entitats esmentades.
b) Alienació de béns de la Generalitat o de les entitats autònomes.
c) Prestació de serveis.
d) Reemborsament de préstecs.
e) Crèdits de l’exterior per a inversions públiques."
2. Els romanents de crèdit existents el 31 de desembre de 2022 finançats a càrrec de fons finalistes i afectats efectivament ingressats i que en la data esmentada no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes, es poden incorporar al pressupost del 2023 per ser aplicats a les finalitats que van motivar aquests ingressos. Tanmateix, no es pot autoritzar la incorporació de romanents de crèdit que ja hagin estat incorporats successivament en els dos darrers exercicis, llevat que el període d'execució establert per a les actuacions que s'han de finançar sigui superior.
3. Les incorporacions de romanents de crèdit corresponents a operacions no financeres s'han de compensar amb retencions de crèdit o bé s'han de finançar amb càrrec a una minoració d'altres crèdits, en qualsevol cas corresponents a operacions no financeres. Amb caràcter excepcional i amb l'autorització prèvia de la Intervenció General, també es poden finançar amb càrrec als romanents de tresoreria de l'exercici anterior que no hagin estat aplicats al pressupost de l'exercici ni retinguts segons l'article 14.
4. La necessitat de compensació o finançament a què fa referència l'apartat 3 no és aplicable en els casos d'incorporacions de romanents de crèdits finançats a càrrec de fons finalistes i afectats efectivament ingressats. En aquests casos n'hi ha prou amb l'acreditació de l'ingrés.
5. La direcció general competent en matèria de finances públiques pot acordar, en funció de l'execució pressupostària, compensar amb càrrec a la secció FO 'Fons de Contingència' les incorporacions de romanents de crèdits que estableix l'apartat 3." </sagnat>
Documentació específica de l'expedient:
- Justificació dels supòsits de l’article 37 del text refós de la Llei de finances públiques en els quals es basa la proposta d’incorporació.
- En el cas de crèdits extraordinaris o suplements de crèdits, còpia de la llei corresponent.
- En el cas de compromisos contrets que no s’hagin pogut realitzar durant l’exercici, relació detallada dels documents comptables justificatius del compromís.
- Pel que fa als romanents en funció dels drets afectats, cal adjuntar-hi una justificació de la recaptació específica dels ingressos que motiven la petició.
- Pel que fa als romanents procedents de generacions de crèdit a l’estat de despeses de l’exercici anterior, cal adjuntar-hi la resolució d’autorització de la generació amb justificació de l’ingrés efectiu.
- El document que formalitza la comptabilització pressupostària s’anomena IRRE.
Origen del crèdit:
- Crèdits provinents de l'exercici 2009 finalistes: /2009
- Crèdits provinents de l'exercici 2010 finalistes: /2010
- Crèdits provinents de l'exercici 2012 finalistes: /2012
- Crèdits provinents de l'exercici 2013 finalistes: /2013
- Crèdits provinents de l'exercici 2014 finalistes: /2014
- Crèdits provinents de l'exercici 2014 no finalistes: /NF14
- Crèdits provinents de l'exercici 2015 finalistes: /2015
- Crèdits provinents de l'exercici 2015 no finalistes: /NF15
- Crèdits provinents de l'exercici 2016 finalistes: /2016
- Crèdits provinents de l'exercici 2016 no finalistes: /NF16
- […]
- Crèdits provinents de l'exercici 2024 finalistes: /2024
- Crèdits provinents de l'exercici 2024 no finalistes: /NF24
↑ 7.4 Tipus de modificacions de crèdit |
↑ Índex de la unitat
7.4.4 Generacions de crèdit
Les generacions de crèdit es regulen en l'article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i en l'article 9 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023.
Si durant l’execució anual del pressupost hi ha un ingrés que no ha estat recollit en el pressupost inicial aprovat pel Parlament, aquest s’ha de comptabilitzar mitjançant un expedient de generació de crèdits que afegeixi l’import de l’ingrés a la partida o partides pressupostàries adients de l’estat d’ingressos del pressupost. Atès que les generacions de crèdit comporten un augment en l’import total de l’estat d’ingressos del pressupost, caldrà augmentar pel mateix import les partides que corresponguin de l’estat de despeses, a fi de tornar a l’equilibri entre els dos estats del pressupost.
Objecte:
L’article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya ens indica quines són les operacions que poden generar crèdit:
"a) Aportacions de persones físiques o jurídiques, per a finançar, juntament amb la Generalitat o les seves entitats autònomes, despeses que per la seva naturalesa siguin compreses dintre dels objectius o finalitats de les entitats esmentades.
b) Alienació de béns de la Generalitat o de les entitats autònomes.
c) Prestació de serveis.
d) Reemborsament de préstecs.
e) Crèdits de l’exterior per a inversions públiques."
L’article 9 de la Llei de pressupostos per a 2023 afegeix que, a més de les operacions que ens indica l’article 44 del text refós, poden generar crèdit, dins l'estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l'article 7, els ingressos no previstos o els superiors als que es tenen en compte en el pressupost inicial que es produeixin en el mateix exercici pressupostari i que derivin de les operacions següents:
"a) Les operacions a què fa referència l'article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
b) Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d'altres administracions.
c) Els ingressos legalment afectats a l'execució de determinades despeses.
d) Els ingressos per multes i sancions que, d'acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost.
e) Els ingressos per indemnitzacions d'assegurances per sinistres coberts per pòlisses, fins al límit màxim de les despeses efectivament efectuades en la reparació del sinistre.
f) Els reintegraments de pagaments pressupostaris que es facin en l'exercici corrent corresponents a obligacions reconegudes en el mateix exercici pressupostari o, excepcionalment, en el darrer trimestre de l'exercici anterior, sempre que s'apliquin als mateixos crèdits pressupostaris.
g) Els crèdits corresponents a revocacions de les subvencions d'exercicis anteriors que hagin estat gestionades amb ingressos finalistes provinents de l'Administració de l'Estat i a les quals sigui aplicable la regla sisena de l'article 86.2 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, de l'Estat.
h) Els ingressos no previstos en el crèdit inicial procedents del fons FEDER que responguin a reemborsaments produïts per la reprogramació dels recursos de projectes cap al finançament dels costos sanitaris motivats per la pandèmia de COVID-19.
i) En la secció 'Despeses de diversos departaments':
1r. Els ingressos derivats de compromisos contractuals formalitzats en el sistema central d'adquisicions de béns i serveis de la Generalitat que gestiona la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i a projectes tecnològics o sistemes d'informació d'abast o interès corporatiu.
2n. Els ingressos derivats de l'alienació i d'altres operacions de cessió de drets sobre immobles de titularitat de la Generalitat fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost, per destinar-los a efectuar inversions en edificis i altres construccions.
3r. Els ingressos procedents de les operacions d'endeutament que se subscriguin d'acord amb la normativa estatal que reguli els mecanismes addicionals de finançament.
4t. Els ingressos procedents d'indemnitzacions en els processos judicials que pugui rebre la Generalitat.
j) En la secció 'Deute', els ingressos derivats dels acords presos pel Consell de Política Fiscal i Financera, o per l'organisme estatal habilitat a aquest efecte, per finançar pagaments a proveïdors que no s'hagin pogut atendre, d'acord amb el que estableix l'article 37.6.
k) L'import de l'endeutament assumit per la Generalitat, d'acord amb el que estableix l'article 37.1.b, amb la finalitat de comptabilitzar les aportacions de capital o els préstecs concedits a les entitats públiques corresponents per afrontar la compensació en formalització de l'amortització total o parcial de llurs passius financers traspassats.
l) En l'aplicació D/830.0007, 'Execució d'avals del fons de garantia a l'Institut Català de Finances', els ingressos procedents de l'aplicació I/820.0002, 'Devolució o retorn de les aportacions a fons de garantia per préstecs o avals'.
m) En l'aplicació D/840.0003, 'Aportacions a fons de garantia per operacions de préstecs o avals gestionats per l'ICF', els ingressos procedents de l'aplicació I/812.0003, 'Reintegrament de préstecs per execució d'avals de fons de garantia a l'Institut Català de Finances'.
2. La generació de crèdit només es pot tramitar quan s'hagin recaptat els ingressos corresponents que la justifiquen. No obstant això, es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents de tercers, entesos com qualsevol aportació de persones físiques o jurídiques, privades o públiques, aportats per a una finalitat específica, una vegada vistos els convenis o altres documents que justifiquin que qui ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació. En qualsevol cas, el pagament resta condicionat a la recepció efectiva de l'ingrés.
3. Amb caràcter excepcional, sempre que s'acrediti documentalment el compromís de finançament de qui hagi d'aportar els fons, es poden ordenar pagaments sense que s'hagi produït efectivament l'ingrés en els casos següents:
a) Si són necessaris per atendre les despeses de personal.
b) Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.
c) Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament per mitjà d'un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.
d) Altres supòsits degudament justificats que autoritzi el Govern amb l'informe previ del departament competent en matèria de finances públiques.
4. Amb caràcter excepcional, poden generar crèdit en els pressupostos de l'exercici corrent els ingressos finalistes, aportats per tercers per a una finalitat específica, derivats de les operacions a què fa referència l'apartat 1 que hagin estat obtinguts durant tot l'exercici anterior, i també els ingressos afectats a una determinada finalitat que hagin estat obtinguts durant el darrer trimestre de l'exercici anterior.
5. En el supòsit que es produeixin ingressos per atendre necessitats per a les quals no hi hagi una partida adequada, es poden habilitar crèdits amb la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents mitjançant l'expedient de generació de crèdits corresponent."
Tipologia de les generacions:
- Generacions amb ingrés pressupostari. En aquest cas, existeix un manament d’ingrés que recull l’ingrés efectiu efectuat al tresor de la Generalitat. El manament es formalitza en un document IP d’ingrés pressupostari i permet distribuir en l’estat de despeses l’import total a generar mitjançant l’expedient corresponent i el document IIIP.
- Generacions sense ingrés condicionades a l’ingrés. En el moment de conèixer amb certesa la realització d’un ingrés, malgrat que aquest no s’hagi ingressat al tresor de la Generalitat, es pot generar el crèdit en l’estat de despeses (la seguretat de l’ingrés pot ser causada per una ordre de traspàs publicada al BOE, la formalització d’un document de pagament de l’Estat a la Generalitat, la signatura d’un conveni, etc.). En aquest cas, el fet de condicionar la generació a l’ingrés implica que els crèdits generats només poden comprometre’s fins a la fase d’obligació, de manera que el seu pagament resta pendent de l’ingrés efectiu. El document pressupostari que acompanya la generació de crèdits sense ingrés condicionada a l'ingrés s’anomena IICD.
- Generacions sense ingrés no condicionades a l’ingrés. Finalment, es poden generar crèdits sense ingrés no condicionats quan siguin necessaris per atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social o que siguin necessaris per assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni, o bé que es tracti de programes finançats totalment o parcialment per la Unió Europea. El document pressupostari que acompanya la generació de crèdits sense ingrés no condicionada a l'ingrés s’anomena IISC.
Origen del crèdit
- Generacions amb ingrés: 0042
- Generacions sense ingrés no condicionades a l’ingrés: 0052
- Generacions sense ingrés condicionades a l’ingrés: 0062
- Generacions de crèdit amb ingrés del darrer trimestre de l’exercici anterior: 0072
↑ 7.4 Tipus de modificacions de crèdit |
↑ Índex de la unitat
7.4.5 Transferències de crèdit
Les transferències de crèdit es regulen en els articles 42 i 43 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i en l'article 8 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023.
Les transferències són distribucions entre els crèdits de partides del pressupost que no es troben vinculades, segons les regles que determina l’article 5 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, de tal manera que unes disposen d’un import insuficient per fer front a les despeses que es volen imputar i les altres presenten un excedent en el saldo disponible. En un expedient de transferència de crèdits, l’import total de les partides que es minoren ha de ser el mateix que el de les partides que s’incrementen, per la qual cosa aquest tipus de modificació del pressupost no varia l'import total d'aquest.
Les transferències poden ser:
- Intradepartamentals: quan les partides de l’expedient pertanyen a una sola secció pressupostària.
- Interdepartamentals: quan les partides de l’expedient pertanyen a dues o més seccions pressupostàries.
Les transferències de crèdit tenen una doble regulació. L’article 42 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya assenyala el següent:
"El conseller o la consellera d’Economia i Finances, a proposta dels respectius departaments, pot acordar transferències de crèdit amb les limitacions següents:
1. No afectaran els crèdits per a despeses de personal ni els ampliables, ni els extraordinaris concedits durant l’exercici. 2. No reduiran crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives, ni els que hauran estat augmentats amb suplements o transferències. 3. No augmentaran crèdits que mitjançant altres transferències hauran estat reduïts. 4. No afectaran més d’un programa. 5. No podran fer-se a càrrec d’operacions de capital per tal de finançar les operacions corrents, llevat del supòsit dels crèdits per a dotar el funcionament de noves inversions. 6. No podran fer-se a càrrec de crèdits incorporats, procedents d’exercicis anteriors."
Atès que les limitacions que proposa el text refós fan complicada la gestió pressupostària, anualment la llei de pressupostos regula aquesta tipologia de modificació amb l'objectiu de flexibilitzat la regulació del text refós. Tal com indica l’article 8 de la Llei de pressupostos:
"1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l'article 7, amb les limitacions següents:
a) No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos si implica modificar la finalitat per a la qual van ésser concedits.
b) No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, excepte:
1r. Les establertes a favor d'entitats o empreses del sector públic de la Generalitat amb participació total o majoritària i adscrites o que, sense ser majoritària, estiguin classificades dins del sector de l'Administració pública de la Generalitat, d'acord amb la metodologia del Sistema Europeu de Comptes. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa, un pla econòmic i financer o un programa d'encàrrec d'actuacions aprovat pel Govern, s'ha de tramitar simultàniament la modificació d'aquest contracte o pla.
2n. Les establertes a favor de les universitats públiques o d'entitats que no formen part del sector públic de la Generalitat però que inclouen un finançament condicionat al compliment d'uns objectius, per la part dels objectius no assolida.
3r. Les establertes a favor d'entitats participades de forma directa o indirecta per la Generalitat diferents de les de l'apartat 1r en la mesura que responguin a acords de llurs òrgans o a convenis signats.
4t. Les establertes a favor d'entitats no participades, sempre que es justifiqui que per motius extraordinaris no es portarà a terme l'objecte de la subvenció.
c) No poden minorar els crèdits incorporats a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.
d) No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.
e) No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s'apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.
2. En el supòsit que en l'execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l'apartat 1.
3. Les transferències en cap cas no poden crear crèdits destinats a subvencions nominatives.
4. Les transferències de crèdit han d'indicar la secció, el servei o l'entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s'ha d'indicar l'impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats."
Tipologia:
- Transferència interdepartamental. Són les transferències que es fan entre crèdits de dos o més departaments. En aquest cas, cada departament inicia la seva part de l’expedient de modificació pressupostària, i és el departament que modifica a la baixa els seus crèdits qui elabora el document pressupostari RETR, de reserva de transferència. Finalment, el Departament d’Economia i Finances s’encarrega d’unir les parts departamentals de l’expedient i formalitzar el document pressupostari TRF, que comptabilitza la transferència.
- Transferència intradepartamental. Els crèdits afectats per aquesta transferència pertanyen a un mateix departament. Així doncs, el departament corresponent és l’encarregat de confeccionar l’expedient de transferència de crèdit i formalitzar els documents pressupostaris RETR i TRF.
En la imatge següent hi ha un resum dels diferents tipus de modificacions pressupostàries, amb una breu referència al marc legal i al codi d'origen del crèdit de cadascuna:
↑ 7.4 Tipus de modificacions de crèdit |
↑ Índex de la unitat
7.5 Habilitació d'una partida pressupostària
Si en l’execució del pressupost apareixen necessitats no previstes inicialment i que, per tant, no s’hagin previst les partides corresponents, cal utilitzar l’habilitació de crèdits, és a dir, la incorporació al pressupost de partides no aprovades inicialment pel Parlament en la llei de pressupostos.
S’han de diferenciar dos tipus d’habilitació de crèdits:
- D’una banda, l'habilitació que no necessita dotació inicial de pressupost perquè el comparteix amb un crèdit pressupostari (bossa de vinculació).
- De l’altra, l'habilitació que comporta modificació pressupostària.
Habilitació d'una partida d'un crèdit existent
Quan es vol crear una partida que passarà a formar part d’un crèdit existent (bossa d’aplicacions vinculades) sense necessitat d’incrementar l’import total de la bossa, no cal incoar cap expedient de modificació pressupostària, sinó que només s'ha de comunicar a la Direcció General de Pressupostos i a la Intervenció mitjançant la fitxa model creada per a aquesta finalitat, i donar-la d’alta en l’estructura del pressupost. La partida habilitada passarà a formar part del crèdit pressupostari al qual s’hagi vinculat.
Habilitació d'una partida d'un crèdit inexistent o amb increment de crèdit
Quan, en canvi, el crèdit pressupostari no existeix o bé se'n vol incrementar la dotació mitjançant l’aportació d’altres partides no vinculades, cal efectuar les transferències de crèdit necessàries per compensar, per un import igual, la dotació de les noves aplicacions amb les limitacions que la llei estableix per a les transferències de crèdit.
Tot i que la manera més habitual d’habilitar partides pressupostàries és a través de les transferències de crèdit, les generacions de crèdit també poden comportar l'habilitació d’aplicacions.
7.6 Aprovació dels expedients de modificació
Les competències específiques per a l’aprovació de les modificacions pressupostàries estan regulades en l'article 12 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023, segons la qual:
"1. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de finances públiques, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'article 8.1, les modificacions de crèdit següents:
a) Transferències de crèdit que afectin diverses agrupacions departamentals, d'un import igual o superior a 100.000 euros, llevat de les que afectin els serveis pressupostaris DD 07 'Fons de Reserva Laboral', DD 09 'Altres despeses de personal' i DD 10 'Fons extraordinaris'.
b) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital, d'un import igual o superior a 100.000 euros.
c) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses no financeres amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses financeres.
d) Transferències de crèdit que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increment de la plantilla o que es financin amb minoracions de crèdit d'algun altre capítol.
e) Transferències de crèdit que modifiquin crèdits per transferències o aportacions nominatives a entitats de fora del sector públic, llevat de les universitats públiques.
f) Generacions de crèdit, sempre que s'hagi d'ordenar el pagament abans que s'hagi produït efectivament l'ingrés a la Tresoreria, d'acord amb el que estableix l'article 9.3. Se n'exceptuen les generacions de crèdit que afectin el capítol 1 com a conseqüència del traspàs de places pressupostades, sempre que no comportin cap increment dels crèdits del capítol 1 en el conjunt del sector públic administratiu de la Generalitat.
2. Correspon al conseller o consellera competent en matèria de finances públiques autoritzar les incorporacions de crèdit, les ampliacions de crèdit i, sempre que no corresponguin al Govern, les generacions de crèdit i, amb les úniques limitacions que estableix l'article 8.1, les transferències de crèdit següents:
a) Transferències de crèdit que afectin diverses agrupacions departamentals, d'un import inferior a 100.000 euros, i les que afectin els serveis pressupostaris DD 07 'Fons de Reserva Laboral', DD 09 'Altres despeses de personal' i DD 10 'Fons extraordinaris', amb independència de l'import.
b) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital, d'un import inferior a 100.000 euros.
c) Transferències de crèdit que modifiquin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, dins de la mateixa agrupació departamental.
d) Transferències de crèdit que modifiquin crèdits per transferències o aportacions nominatives a favor de les universitats públiques.
e) Transferències de crèdit entre diverses polítiques dins una mateixa secció o entitat.
f) Transferències que afectin crèdits del capítol 1.
g) Transferències de crèdit que modifiquin els crèdits que l'article 5 esmenta com a excepcions.
h) Transferències entre crèdits incorporats a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors i transferències entre crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, en els termes que estableix l'article 8.1.c i e.
3. Correspon als titulars dels departaments i als presidents, directors o càrrecs assimilats de les entitats autònomes i del Servei Català de la Salut autoritzar les transferències entre diversos crèdits d'una mateixa política, amb les úniques limitacions que estableix l'article 8.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller o consellera competent en matèria de finances públiques. Aquestes modificacions pressupostàries no poden afectar els crèdits que l'article 5 esmenta com a excepcions, ni els crèdits destinats a despeses de personal."
