1. Introducció al concepte de "pressupost"
1.1 Què és el pressupost?
El pressupost és un document econòmic que reflecteix la planificació financera d'una entitat (en el nostre cas, de l'Administració de la Generalitat de Catalunya) per a un període determinat, que la llei acota a un any. Al llarg de la història ha anat evolucionant, i ha passat de ser un recull dels ingressos previstos i la seva distribució en accions de despesa a ser un document d'anàlisi economicosocial destinat a quantificar i gestionar una acció política.
1.1.1 Marc històric
Orígens antics
El concepte de "pressupost" s'origina en les civilitzacions antigues. A l'antic Egipte, Mesopotàmia i altres cultures, ja existien formes rudimentàries de pressupostos en la mesura que les autoritats governamentals havien de controlar els recursos per poder dur a terme grans obres públiques, sostenir els exèrcits i mantenir unes aristocràcies que es fornien a través de la recaptació de tributs.
La Roma antiga i l'edat mitjana
A Roma, l'administració pública disposava d'una sèrie de comptes i de gestions econòmiques que es podrien considerar una forma primitiva de pressupost, amb un cert control sobre les despeses de l'Estat. Durant l'edat mitjana, les monarquies europees recollien tributs i, encara que no hi havia un pressupost formal com el coneixem avui, sí que hi havia un control dels recursos i dels ingressos a través d'impostos i altres exaccions.
La Revolució Industrial i el naixement del pressupost modern
La Revolució Industrial va transformar profundament l'economia mundial i va posar de manifest la necessitat de mecanismes financers més eficaços per gestionar els recursos. Formalment, el concepte de "pressupost públic" sorgeix cap al final del segle XVIII a Anglaterra. El 1690, per exemple, es va establir un control més clar sobre les finances públiques amb la creació del sistema de comptes públics. Posteriorment, es va anar estenent per Europa i pels Estats Units d'Amèrica, i es van introduir diferents mètodes i tècniques de pressupostació.
En un principi, el pressupost del sector públic era concebut, bàsicament, com un instrument de control sobre les actuacions polítiques, sobretot per establir límits als recursos que tenien a la seva disposició les persones que es dedicaven a la gestió dels diners públics.
El pressupost com a eina política
A mesura que els estats moderns es consolidaven durant els segles XIX i XX, el pressupost va començar a ser no només una eina de gestió financera, sinó també una eina política. En molts països, el pressupost es va convertir en un instrument de control parlamentari, amb l'objectiu de garantir la transparència en l'ús dels diners públics.
La consolidació del pressupost quant al govern
A partir de la segona meitat del segle XX, el desenvolupament econòmic dels països més avançats, l'extensió de l'estat del benestar i l'aparició de noves necessitats de la societat, fan que la ciutadania jutgi els seus governs, no tant per les seves intencions, com pels seus resultats. La ciutadania demana més al pressupost públic. Les situacions de restricció de la despesa que han d'afrontar els governs, juntament amb l'augment de la demanda de serveis públics, obliguen a "fer més amb menys". Hi ha, per tant, una exigència creixent i una pressió política sobre els "resultats" dels serveis públics.
Tot això fa que el pressupost hagi de respondre a més preguntes que les que responia habitualment. A més de saber quant es gastarà (de quins ingressos es disposa i quina despesa total es farà), qui gastarà (el Departament de Salut, el Departament de Territori i Sostenibilitat, etc.) i en què es gastarà (tipus de despesa: sous i salaris, compres, etc.), també es vol saber per a què es gastarà (salut, educació), quins resultats s'obtindran (menys mortalitat infantil, més feina per al jovent, etc.) i a quin cost s'obtindran aquests resultats.
El pressupost tradicional respon raonablement bé a les tres primeres preguntes –quant, qui, en què–, però no respon suficientment a la resta de preguntes.
1.1.2 Definició tradicional
Si seguim la definició que a l'inici dels anys seixanta del segle XX va fer l’economista alemany Fritz Neumark en l'obra que va redactar juntament amb Wilhelm Gerloff –Tractat de finances (Handbuch der Finanzwissenschaft), Frankfurt, Alemanya Occidental, 1961–, el pressupost es pot definir com un document en el qual s'expressen de manera quantificada, conjunta i sistemàtica les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer les administracions públiques (en aquest cas, la Generalitat de Catalunya i les seves entitats autònomes) i els drets que es poden liquidar durant l'exercici pressupostari.
Aquestes obligacions i aquests drets s'elaboren amb caràcter anual i s'expressen amb un llenguatge comptable. El pressupost actua com un document de previsió, d'anticipació als fets econòmics de l'exercici següent. És un estat econòmic equilibrat entre ingressos i despeses: no es poden pressupostar despeses que no tinguin associats els recursos necessaris per poder fer front al seu pagament.
1.1.3 Definició relacionada amb la planificació
L’exercici pressupostari de l’any 2006 marca una fita important en la definició i l'ús del pressupost. L’Ordre ECF/241/2005, de 31 de maig, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2006, defineix el pressupost com un
"instrument a través del qual s'explicita l'estratègia política del Govern, definida mitjançant un procés de presa de decisions i l'assignació de recursos a partir de les relacions entre les forces polítiques i socials del país".
El pressupost deixa de ser una eina en si mateixa per passar a ser un resultat, el de l'assignació d'uns recursos a unes actuacions políticament planificades i consensuades amb antelació. El pressupost es converteix en el principal mecanisme de planificació del sector públic, ja que concreta i garanteix el pla econòmic del Govern per a un període determinat. La normativa estableix pressupostos anuals, tot i que emmarcats en uns escenaris quadriennals:
article 27 bis del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya:
- Els escenaris pressupostaris pluriennals són el marc de referència per elaborar els pressupostos anuals.
- Els escenaris pressupostaris pluriennals s'han d'elaborar d'acord amb la normativa d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i han de determinar els límits, referits als quatre exercicis següents, que l'acció del Govern ha de respectar en els casos en què les seves decisions tinguin incidència pressupostària.
- Els escenaris pressupostaris pluriennals són formats per un escenari d'ingressos i un de despeses. L'estimació dels ingressos ha de recollir l'evolució tendencial de l'economia. L'escenari de despeses ha de contenir una evolució de les despeses coherent amb els objectius fiscals.
- L'escenari de despeses a quatre anys s'ha de desagregar per a cada departament i ha d'actuar de referència en el moment d'autoritzar noves accions que comportin despesa pluriennal.
- El departament competent en matèria de finances públiques és el responsable del procés d'elaboració dels escenaris pressupostaris pluriennals, i els ha d'elevar directament al Govern, juntament amb l'avantprojecte de pressupostos per al primer exercici, perquè els aprovi.
L'adopció de determinades polítiques d'ingressos i despeses permet prendre mesures que incideixin d'una manera molt sensible en el creixement econòmic i, alhora, complir un dels seus objectius principals: la redistribució justa de la renda i la riquesa (per exemple, mitjançant progressivitat impositiva, beneficis fiscals, finançament de la sanitat, ensenyament, infraestructures, serveis, subvencions, etc.).
Com a eina d'assignació, gestió i control dels recursos públics, el pressupost ha de tenir els següents principis rectors: transparència, eficiència i eficàcia.
1.1.4 En l'àmbit del sector públic
El pressupost es pot definir com un document que presenta un triple vessant: política, jurídica i comptable.
- Política, perquè constitueix el principal instrument de què disposa el Govern per expressar i aconseguir els objectius que s'ha proposat.
- Jurídica, perquè és un document en el qual es formulen una autorització del Parlament sobre el màxim que el Govern pot gastar i una previsió dels ingressos que s'obtindran durant l'exercici pressupostari. Aquest document s'aprova per mitjà d'una llei del Parlament.
- Comptable, perquè es presenta d'acord amb unes normes que permeten fer-ne el control i el seguiment.
1.1.5 Què s'entén avui per pressupost
Actualment es demana al pressupost, com a compendi de la política i l'acció de govern, el següent:
- Ha de ser un bon instrument per controlar la despesa agregada , que és l'instrument de la política en el pla macroeconòmic
- Ha de ser un bon instrument per assignar els recursos entre els diferents objectius.
- Ha de servir per facilitar la utilització eficient dels recursos.
- Ha de millorar la transparència i el retiment de comptes.
- Ha d'estalviar recursos.
Perquè això sigui possible, cal disposar, entre d'altres, d'una tècnica pressupostària molt bona.
1.2 Concepte de "planificació"
El Diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana, defineix "pla" com:
Per poder dissenyar un bon pla d'acció, cal definir els ideals de la institució, els seus objectius i els recursos de què disposa. Un cop definits, cal dissenyar i implantar els procediments organitzatius més eficients a l'hora d'identificar les activitats necessàries per assolir els objectius establerts.
En els processos de planificació, les organitzacions es doten de diferents nivells d'actuació, que corresponen a diferents àrees de responsabilitat. Cada responsable ha de saber quin és el seu lloc dins de l'organització.
1.2.1 La planificació en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya
En el procés de planificació en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, es poden identificar tres estadis o fases (cliqueu sobre cadascun):
És la primera fase de la planificació. En aquesta fase es defineixen les grans orientacions polítiques, les grans línies d'actuació, que són elaborades pel Govern, i els grans objectius de l'organització, que implicaran els agents executors d'aquesta política: departaments, entitats autònomes i empreses públiques. El termini en què se n'estableix el desenvolupament acostuma a ser com a mínim de quatre o cinc anys (un pla de govern ha de considerar com a mínim la durada del mandat legislatiu –quatre anys–) i pot arribar fins als deu anys (superar aquest marge no seria gaire recomanable). Els objectius d'aquesta fase, evidentment, són els més difícils de concretar, però és obligació (i necessitat) del Govern saber-los definir, ja que són vitals per a l'organització.
Té un grau de concreció més gran que no pas la política. Tot i això, els seus objectius són generals. Cal valorar el potencial de l'organització i la disponibilitat de recursos per saber si estan realment connectats amb els objectius polítics. L'abast d'aquesta fase acostuma a coincidir amb el mandat legislatiu, quatre anys. La concreció de les seves activitats adopta la forma de programa (en terminologia pressupostària parlarem de programa pressupostari). Aquesta fase seria definida pels alts càrrecs de l'Administració.
És la fase més diversificada i la que justifica les activitats més ordinàries i quotidianes. La utilització de tots els mitjans de què disposa l'organització –humans i materials– es planifica molt detalladament, ja que influirà de manera molt sensible en el dia a dia dels departaments. La durada és de curt termini i va lligada a l'any en curs. En aquesta fase, la concreció de totes les accions i de les dates d'execució és fonamental.
1.2.2 El Pla de Govern de la XV legislatura
El Pla de Govern és el pla estratègic de legislatura, que recull els objectius i les línies d’actuació més destacades que impulsarà el Govern, més enllà de l'activitat ordinària. S’elabora a partir del programa de Govern presentat durant el debat d’investidura.
A més de ser un instrument de planificació, el Pla serveix per retre comptes de l’actuació del Govern, avaluar el compliment dels compromisos adoptats i garantir la transparència en les relacions amb la ciutadania. Per això, el Pla incorpora una sèrie d’indicadors perquè la ciutadania valor el desenvolupament i el compliment de les mesures al llarg de la legislatura.
El document s’estructura en 5 grans prioritats, amb 35 objectius específics i 260 mesures prioritàries:
- La prosperitat compartida basada en el coneixement, per millorar la qualitat de vida i l’accés a l’habitatge, que generi progrés, millori la productivitat i asseguri la sostenibilitat i la distribució de la riquesa, la generació de coneixement i la millora de la qualitat de vida, a més de garantir l’accés a l’habitatge digne i uns barris, pobles i ciutats cohesionats.
- La transició energètica, ambiental i verda, que engloba el trànsit cap a un model energètic més autosuficient i net, les estratègies contra el canvi climàtic i la gestió dels seus impactes per a un futur més equilibrat i resilient.
- Equitat social, igualtat, feminisme i benestar, per construir una societat inclusiva, feminista i lliure de violència masclista, amb serveis públics universals de qualitat, igualtat de drets i accés universal a la cultura, al coneixement i a l’esport.
- Bon govern, seguretat i millors serveis públics, per resoldre de manera eficaç les inquietuds i necessitats de la població en matèria de seguretat, transformació digital i serveis públics universals de qualitat, amb una administració àgil, eficient i segura.
- Autogovern efectiu i finançament singular, per assegurar un autogovern fort i eficient al servei de les persones i els territoris, millorant la qualitat de les institucions amb els recursos adequats per garantir l’estabilitat social i política, la seguretat jurídica, l’equilibri territorial, la cultura democràtica i l’enfortiment del català com a eina de cohesió social.
1.2.3 El pressupost orientat als resultats
L’any 2006, la Generalitat de Catalunya va iniciar una reforma pressupostària que va comportar l'abandonament de la utilització del pressupost tradicional per avançar cap a un pressupost orientat als resultats.
Aquesta reforma està justificada per la situació actual de la majoria de les administracions públiques, en què l'evident manca de recursos, l'augment de la pressió de la demanda de més productes i serveis i de millor qualitat, l'increment de la competitivitat en el marc de la globalització de mercats amb canvis constants de l'entorn i el desenvolupament d'espais socioeconòmics i polítics internacionals, entre altres factors, fan necessària la millora constant de la gestió de les administracions públiques.
Aquesta millora es du a terme mitjançant reformes estructurals: implementació de canvis importants en l'organització; millora en la gestió dels recursos; consciència del cost dels serveis públics; informació objectiva, fiable i rellevant obtinguda amb uns bons sistemes de captació de la informació; coneixement exhaustiu dels objectius de l'organització, i utilització d'un sistema d'indicadors que permeti efectuar un seguiment i una avaluació correctes.
La utilització dels indicadors de gestió proporcionaria els avantatges següents:
- Clarificar els objectius
- Obtenir informació sobre les activitats dutes a terme
- Conèixer els resultats
- Prendre decisions correctes
- Comparar amb altres referents
- Millorar el retiment de comptes
- Controlar i millorar la utilització dels recursos
- Motivar el funcionariat i incentivar-lo amb retribucions segons els resultats obtinguts.
La millora de l'eficiència assignativa i l'eficiència operativa s'aconsegueix des de la perspectiva del pressupost orientat als resultats, entès com un instrument que vincula el finançament dels programes i el resultat o l'impacte que se n'espera obtenir. El model més conegut és el pressupost per programes, que contribueix a maximitzar l'eficàcia i l'eficiència en l'assignació i la gestió dels recursos disponibles. A la Generalitat de Catalunya, la definició dels programes i la identificació dels elements que els componen, les ha dutes a terme la Direcció General de Pressupostos.
Un dels pilars en què es basa el pressupost orientat als resultats és la informació de resultats que s'obté dels indicadors establerts amb aquesta finalitat i de l'avaluació que se'n fa posteriorment. El pressupost orientat als resultats no significa renunciar a tenir informació sobre els recursos (inputs) i sobre els béns i serveis produïts (outputs), sinó que significa fer un pas endavant i centrar part de l'esforç en els resultats i l'anàlisi del seu impacte en la ciutadania. Encara que sigui difícil de mesurar, dona més importància als resultats que no pas als béns i serveis produïts.
A diferència del pressupost tradicional, que es limita a un exercici pressupostari, el pressupost orientat als resultats es planifica a mitjà i llarg termini i es caracteritza pel fet de ser molt més flexible que el primer en la gestió dels seus crèdits.
El pressupost orientat als resultats ha d'anar lligat a la planificació estratègica del Govern: la seva vinculació amb l'estratègia és imprescindible. El seguiment, l'avaluació i la presentació dels resultats són necessaris i cal mesurar-los. Disposar d'aquesta informació permet millorar el retiment de comptes i assignar més eficientment els recursos públics. Tanmateix, cal un canvi de cultura en l'organització, i per a això es necessita molt de temps.
1.2.4 Estructura dels programes pressupostaris
Per tenir uns coneixements adequats sobre aquest tema cal consultar la Guia per a la planificació estratègica de la Generalitat de Catalunya, que el Departament de la Presidència, conjuntament amb el Departament d'Economia i Coneixement, van editar el gener del 2011 (actualitzada el 2016) perquè els departaments elaboressin els plans departamentals del període 2011-2014 i els pressupostos per al 2012 i els anys següents.
1.2.5 Documentació
- Esther Pallarols, coordinadora tècnica en matèria pressupostària del Gabinet Tècnic de Programació i Avaluació (actual directora general de Pressupostos).
- Cristina Aranda, analista de la Subdirecció General d’Anàlisi Pressupostària Sectorial.
- Jordi Baños, tècnic del Gabinet Tècnic de Programació i Avaluació.
EAPC, Barcelona, 22 de maig de 2009
La pressupostació orientada a resultats (octubre de 2010)
Els dies 28 i 29 d'octubre de 2010 van tenir lloc unes jornades sobre pressupostació orientada als resultats. Aquestes jornades van ser organitzades per la Direcció General de Pressupostos.
1.3 Normativa pressupostària
La normativa pressupostària fa referència a les lleis, als reglaments i als procediments establerts per organitzar, elaborar, aprovar i gestionar els pressupostos públics. Aquesta normativa estableix les condicions per a la planificació i el control dels recursos econòmics de les administracions públiques, per garantir la transparència, l'eficiència i el bon ús dels fons públics. Per aquest motiu les administracions faciliten l'accés i la publicitat a través de diferentss web i bases de dades en línia.
Les fonts normatives que regulen pràcticament la totalitat dels aspectes relacionats amb el pressupost són les que s'esmenten a continuació:
Estatut d'autonomia de Catalunya
Article 212:
“El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d'elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d'examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.”
Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes
L’article 21 especifica que els pressupostos de les comunitats autònomes tenen caràcter anual i el mateix període que els de l’Estat, i que s’hi inclouen la totalitat de les despeses i dels ingressos dels organismes i de les entitats que les integren.
També especifica que si els pressupostos no s’aproven abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent, queden automàticament prorrogats els anteriors.
Finalment, regula que els pressupostos de les comunitats autònomes han de ser elaborats amb uns criteris homogenis per poder consolidar-los amb els de l’Estat.
Llei general pressupostària
La Llei general pressupostària, de la mateixa manera que les altres lleis sobre finances, segueix la definició que al seu dia va formular Neumark, el qual va considerar el pressupost com el resum sistemàtic i xifrat, perioditzat, de les despeses previstes i els ingressos estimats.
L’article 32 defineix el pressupost com l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets i les obligacions que ha de liquidar durant l’exercici cadascun dels òrgans i de les entitats que formen part de sector públic estatal.
L’article 33.2 afegeix el següent:
“2. Els pressupostos generals de l'Estat determinen:
a) Les obligacions econòmiques que, com a màxim, poden reconèixer els subjectes que esmenta el paràgraf a) de l'apartat anterior.
b) Els drets a reconèixer durant l'exercici corresponent pels ens esmentats en el paràgraf anterior.”
[…]
Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya
L’article 27 defineix més acuradament el pressupost de la Generalitat:
"1. El pressupost de la Generalitat de Catalunya constitueix l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer la Generalitat i les seves entitats autònomes, i dels drets que poden liquidar-se durant l’exercici corresponent.
2. El pressupost de la Generalitat de Catalunya ha d’aprovar-se equilibrat entre l’estat d’ingressos i l’estat de despeses."
L'article 28 determina que el pressupost ha de coincidir amb l’any natural i l'article 29 especifica que el pressupost de la Generalitat ha d'incloure la totalitat de les seves despeses i ingressos.
Una altra característica que s’ha de remarcar s'inclou en l'article 34.1, que diu que els ingressos i les obligacions reconegudes s’han d’aplicar al pressupost pel seu import íntegre.
Finalment, cal destacar el que indica l'article 35 sobre el fet que els crèdits per a despeses s’han de destinar a la finalitat exclusiva expressada explícitament en el pressupost i que, a més, tenen un abast limitador, per la qual cosa no es poden adquirir compromisos en una quantia superior als seus imports.
Ordre ECF/241/2005, de 31 de maig, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2006
L’elaboració del pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2006 va estar marcada per un canvi important en la forma d’entendre el pressupost. Fins a la publicació de l’Ordre ECF/241/2005, el pressupost es definia com una expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions i dels drets que podien reconèixer la Generalitat i les seves entitats autònomes durant l’exercici. Ara, en canvi, sorgeix una nova forma d'entendre el pressupost, que en l'Ordre s'entén com:
A partir de l'exercici 2006, el pressupost deixa de ser una expressió xifrada i sistematitzada dels recursos econòmics i es converteix en un instrument de gestió.
Aquesta Ordre, a més, emmarca els pressupostos de la Generalitat de Catalunya en les normatives europea i espanyola en matèria d’estabilitat pressupostària, que exigeixen a les administracions públiques, d’acord amb la normativa del sistema europeu de comptes (SEC-95), l'objectiu d'aconseguir el dèficit públic zero i que l’Administració pública que no l’assoleixi hagi d’elaborar un pla de sanejament amb un horitzó de compliment a mitjà termini.
Ordre ECF/196/2024, de 27 d'agost, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2025
Llei 2/2023, del 16 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023
Decret 478/2024, de 17 de desembre, pel qual s'estableixen els criteris d'aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023, mentre no entrin en vigor els del 2025
1.4 El cicle pressupostari
1.4.1 L'elaboració del pressupost
Els diferents estadis pels quals passa l'elaboració de la llei de pressupostos són:
- Actualització dels escenaris pressupostaris a mitjà termini (escenari macroeconòmic, objectius i escenaris d’ingressos i despeses).
- Publicació de l'ordre d'elaboració dels pressupostos.
- Càlcul del pressupost base i proposta dels sostres de despesa departamentals.
- Informe d’orientacions pressupostàries.
- Actualització dels objectius fiscals.
- Actualització del pressupost d’ingressos (comunicació de bestretes del model de finançament per part del Ministeri d’Hisenda).
- Aprovació del límit màxim de despesa.
- Actualització de l’escenari macroeconòmic.
- Comunicació als departaments dels sostres de despesa i d'entrada de dades al sistema.
- Revisió de les dades i elaboració de la documentació que configura el projecte de llei de pressupostos.
- Aprovació del projecte de llei per part del Govern i presentació al Parlament.
- Debat i esmena del projecte de llei pel Parlament.
- Aprovació de la llei de pressupostos i entrada en vigor a partir de l'1 de gener.
Marc legal
Els articles 31, 31 bis i 32 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableixen el procediment d’elaboració del pressupost de la Generalitat de Catalunya. Podeu consultar-los per conèixer al detall el procediment i la documentació necessària per aprovar la llei de pressupostos.
1.4.2 La tramitació parlamentària
El projecte de llei de pressupostos té preferència en la tramitació respecte als altres treballs parlamentaris que s’estiguin duent a terme. La Mesa del Parlament ha d'obrir dos períodes d'esmenes:
- un període per presentar les esmenes a la totalitat
- un altre període per presentar les esmenes a l'articulat i als estats de despeses.
Les esmenes que comporten augment de crèdit en algun concepte només són admeses a tràmit si proposen una baixa per un import igual, com a mínim, en algun altre concepte de l'estat de despeses del mateix departament del Govern i dels organismes, les entitats i les empreses que en depenen.
En la tramitació del projecte de llei de pressupostos només es poden admetre com a esmenes a la totalitat les presentades pels grups parlamentaris que proposen el retorn del projecte al Govern o que proposen el retorn de l’estat de despeses d’una secció pressupostària corresponent a un departament del Govern.
El debat de les esmenes a la totalitat, que proposen el retorn del projecte al Govern, es du a terme únicament en el Ple, abans de començar la tramitació en comissió.
El debat de la totalitat de les seccions pressupostàries es du a terme en sessions públiques convocades amb caràcter específic en les comissions legislatives que correspongui.
Quan s'han tancat els debats de totalitat, es pot passar al debat detallat del text articulat i l’estat de despeses en la comissió competent en matèria pressupostària.
- Article 128: Presentació i tramitació
- Article 129: Debats de totalitat del projecte de llei de pressupostos
- Article 130: Debat de totalitat de les seccions pressupostàries
- Article 131: Debats de l'articulat i els estats de despeses.
1.4.3 La pròrroga del pressupost
La pròrroga del pressupost és una mesura que permet a les administracions públiques continuar aplicant el pressupost de l'any anterior en cas que no s'aprovi el pressupost de l'any en curs abans que finalitzi l'exercici anterior. Aquesta situació pot ocórrer, per exemple, si hi ha retards en l'aprovació del pressupost a causa de desacords polítics o altres motius.
En aquest cas, el pressupost prorrogat és, en termes generals, el mateix que el de l'any anterior, però s'aplica a l'exercici següent. És una solució temporal que permet mantenir els serveis públics i la gestió financera sense interrupció fins que es pugui aprovar un nou pressupost.
Aquesta pròrroga sol tenir una durada limitada, normalment fins que es tingui temps d'aprovar el nou pressupost. En alguns casos, es poden establir limitacions per a les despeses i la seva flexibilitat durant aquest període de pròrroga.
La pròrroga del pressupost comporta iniciar l'exercici pressupostari amb els crèdits en fase "provisional". S'ha d'executar amb la màxima prudència, atès que, com que no s'ha aprovat el pressupost definitiu, es pot donar el cas que s'executi en un crèdit que no s'arribarà a aprovar.
↑ 1.4 El cicle pressupostari | ↑ Índex de la unitat
