• 1.1 La complexitat del marc jurídic
• 1.2 El marc constitucional i el sistema de fonts en matèria de funció pública local a Catalunya
• 1.3 L’Estatut bàsic de l’empleat públic
• 1.4 La normativa catalana de funció pública
• 1.5 La normativa estatal de funció pública d’aplicació supletòria
• 1.6 La normativa del procediment administratiu
• 1.7 La normativa sobre transparència i protecció de dades personals
• 1.8 La selecció del personal laboral

El marc jurídic en què es desenvolupa el procés selectiu a les entitats locals és complex, per diversos motius.

En primer lloc, perquè inclou normes de procediment administratiu, de règim jurídic de l’Administració local, de funció pública i de transparència i protecció de dades personals. En segon lloc, perquè aquestes normes conviuen en diferents nivells competencials -europeu, estatal, autonòmic i local. En tercer lloc, perquè s’hi han de sumar les directives europees i la interpretació que en fa el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), qüestionant a voltes normes de l’ordenament espanyol. En quart lloc, per la intensitat de la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) i del Tribunal Suprem (TS) sobre aquesta matèria, tant en volum com en contingut. I, finalment, perquè el legislador no actualitza les normes amb la velocitat i la claredat que recomanaria el principi de seguretat jurídica.

Val a dir que les administracions locals tenen poc marge normatiu en aquesta matèria, la qual cosa deixa també molt poc marge per a la negociació col·lectiva.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

• 1.2.1 El marc constitucional: els principis d'igualtat, mèrit i capacitat i publicitat
• 1.2.2 El sistema de fonts

La Constitució espanyola (CE) reconeix en l'article 23.2 el dret fonamental de tots els ciutadans d'accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, d'acord amb els principis que assenyalin les lleis.

La manera de combinar l'element finalista de la selecció de personal amb la garantia d'igualtat en l'accés a l’ocupació pública, és el procés selectiu, el qual, d’acord amb l’article 103.3 de la CE, ha de garantir els principis de mèrit i capacitat.

La utilització del sistema de mèrit i capacitat i l’accés en condicions d’igualtat a les funcions públiques, són comuns a tots els països de la Unió Europea, atès que es consideren una garantia de la imparcialitat futura del funcionari o la funcionària en l’exercici de les seves funcions i dels principis de seguretat jurídica i d'eficàcia administrativa. Les condicions per a l’accés i la resolució dels processos selectius s’han de fonamentar exclusivament en els criteris de mèrit i capacitat.

Per garantir el compliment dels principis anteriors cal donar publicitat a totes les fases del procediment i aconseguir la màxima transparència.

Enumerem a continuació els punts fonamentals de la doctrina del TC amb relació als processos selectius:

• El dret a prendre part en un procediment selectiu prové en cada cas de les normes legals i reglamentàries que el disciplinen i les bases reguladores de la convocatòria.
• La resolució del procés selectiu s’ha de fonamentar en un judici tècnic emès per un òrgan integrat per persones dotades de la qualificació i l'especialització necessàries en la matèria pròpia de les funcions a desenvolupar.
• Cal determinar prèviament les condicions d’accés a la funció pública, de manera que els òrgans de selecció no puguin actuar amb una discrecionalitat excessiva, que s’apropi perillosament a l’arbitrarietat, per la inexistència o la manca de concreció dels requisits o de les condicions de selecció.
• El principi d’igualtat no prohibeix establir diferències, però exigeix que aquestes tinguin un fonament objectiu i raonable i que versin sobre el mèrit i la capacitat amb relació a les funcions a desenvolupar. La introducció de factors de diferenciació ha de fer referència a la possessió de determinats coneixements, aptituds o habilitats, però no al procediment seguit per obtenir-los ni al centre o l'entitat on van ser adquirits.
• Les convocatòries han de ser públiques, obertes o lliures, i només excepcionalment es poden fer proves o torns restringits, que han de ser autoritzats mitjançant llei. Els torns restringits no poden fer referència només a la valoració dels mèrits dels aspirants, sinó que cal acreditar sempre l’aptitud i la capacitat. No es pot suplir la falta de capacitat pel mèrit consolidat.

↑ Tornar a 1.2 El marc constitucional i el sistema de fonts en matèria de funció pública local a Catalunya | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

D’acord amb el marc constitucional -Constitució espanyola i Estatut d'autonomia de Catalunya - i l’article 92 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL), el sistema de fonts aplicable en matèria de funció pública local a Catalunya, incloent-hi el procés selectiu, segueix l'ordre següent.

Normativa de règim local, en les normes que fan referència a la funció pública:

1. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL).
2. Articles bàsics del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL).
3. Articles bàsics del Reial decret 896/1991, de 7 de juliol, pel qual s’estableixen les regles bàsiques i els programes mínims a què s’ha d’ajustar el procediment de selecció dels funcionaris de l’Administració local.
4. Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Normativa específica de funció pública:

1. Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TRLEBEP) i altra normativa bàsica de funció pública.
2. Legislació catalana d’aplicació directa.
3. Legislació d’aplicació supletòria.

↑ Tornar a 1.2 El marc constitucional i el sistema de fonts en matèria de funció pública local a Catalunya | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

El TRLEBEP és la norma de funció pública d’àmbit general. És aplicable no només a les administracions locals sinó també als seus organismes autònoms, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents d’aquestes administracions.

Així mateix, els principis rectors de l’accés a l’ocupació pública i les normes sobre accés a l’ocupació pública de persones amb discapacitat també són aplicables a les entitats del sector públic local subjectes al dret privat, és a dir, les societats mercantils i les fundacions vinculades o dependents de les administracions locals.

L’EBEP garanteix el dret de tots els ciutadans d’accedir a l’ocupació pública d’acord amb els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat. Estableix que les administracions públiques i les entitats i els organismes públics han de seleccionar el seu personal funcionari i laboral mitjançant procediments que garanteixin aquests principis, i també els següents:

• Publicitat de les convocatòries i de les seves bases.
• Transparència.
• Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció.
• Independència i discrecionalitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció.
• Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions a desenvolupar.
• Agilitat, sens perjudici de l’objectivitat, en els processos de selecció.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

La legislació catalana és aplicable a l’àmbit local en virtut del principi d’identitat. El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), i que és aplicable en tant que legislació de règim local, estableix en l'article 300.1 que el règim estatutari dels funcionaris locals pel que fa a l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, entre d'altres, és idèntic al règim jurídic dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. En conseqüència, és aplicable al procés selectiu d’àmbit local el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública (TUC).

També són aplicables en l’àmbit local les següents normes d’abast autonòmic:

• Decret 161/2002, d’11 de juny, sobre l’acreditació del coneixement del català i l’aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya.
• Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català.
• Ordre VCP/491/2009, de 12 de novembre, per la qual es refonen i s’actualitzen els títols, diplomes i certificats equivalents de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística.
• Ordre PRE/1822/2006, de 9 de juny, per la qual s’estableixen els criteris generals per a l’adaptació de temps addicionals als processos selectius per a l’accés a l’ocupació pública de persones amb discapacitat.
• Decret 66/1999, de 9 de març, sobre l’accés a la funció pública de les persones amb discapacitat i dels equips de valoració multiprofessional.
• Decret 389/1996, de 2 de desembre, que regula l’accés dels ciutadans dels estats membres de la Unió Europea a la funció pública de l’Administració de la Generalitat.
• Decret 28/1986, de 30 de gener, que aprova el reglament de selecció de personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

La normativa autonòmica que regula específicament la funció pública local és la següent:

• Decret 214/1990, de 30 de juliol, que aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals (RPEL).
• Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals de Catalunya (LPLC).
• Decret 233/2002, de 25 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament d’accés, promoció i mobilitat de les policies locals (RPL).

↑ Tornar a l'índex de la unitat

Pel que fa a les normes estatals d’aplicació supletòria, destaquem especialment el Reial decret 2271/2004, de 3 de desembre, d’accés de persones amb discapacitat, que es dicta després de la transposició de la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació, que per tant és més moderna i actual que la normativa catalana que regula aquesta matèria amb relació al procés selectiu.

També són d’aplicació supletòria les normes següents:

• Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública.
• Decret 315/1964, de 7 de febrer, pel qual s’aprova la Llei articulada de funcionaris civils de l’Estat.
• Decret 364/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova el reglament general d’ingrés del personal al servei de l’Administració general de l’Estat i de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris civils de l’Administració general de l’Estat.
• Reial decret 543/2001, de 18 de maig, sobre l’accés a l’ocupació pública de l’Administració de l’Estat i dels seus organismes públics de nacionals d’altres estats als quals és aplicable el dret a la lliure circulació de treballadors.
• Reial decret 2669/1998, d’11 de desembre, pel qual s’aprova el procediment a seguir en matèria de rehabilitació dels funcionaris públics en l’àmbit de l’Administració general de l’Estat.

↑ Tornar a 1.5 La normativa de funció pública d’aplicació supletòria | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

• 1.6.1 La normativa bàsica estatal
• 1.6.2 La normativa autonòmica

La legislació bàsica estatal aplicable al procediment administratiu de selecció de personal és la següent:

• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), norma de caràcter bàsic en tot allò que no es regula exclusivament per a l’Administració general de l’Estat.
• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), norma de caràcter bàsic en tot allò que no es reguli exclusivament per a l’Administració general de l’Estat]].
• Articles bàsics i no derogats de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics]].

↑ Tornar a 1.6 La normativa del procediment administratiu | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

La legislació autonòmica aplicable al procediment administratiu de selecció de personal és la següent:

• Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
• Llei 29/2010, de 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

↑ Tornar a 1.6 La normativa del procediment administratiu | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

En el marc del que estableix el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, cal aplicar la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, norma estatal de caràcter bàsic.

Pel que fa a la transparència del procés selectiu, és aplicable la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

La selecció del personal laboral es regeix per la legislació laboral, bàsicament pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors] (ET), els convenis col·lectius i les normes internes de cada administració. Si no hi ha regulació pròpia, les convocatòries de personal laboral s'han de regir pel que, amb caràcter general, disposa la normativa de funció pública.

En qualsevol cas, són aplicables al personal laboral els preceptes de la normativa de règim local, de l’EBEP i de funció pública que expressament ho estableixin, així com la normativa que regula el procediment administratiu de selecció, la de règim jurídic dels òrgans col·legiats i la resta de normativa aplicable als expedients administratius.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

← Inici | Unitat 2 →