3. La convocatòria i les seves bases. La configuració dels òrgans de selecció
3.1 Concepte de bases de la convocatòria
Mitjançant l’acte de convocatòria, l’Administració inicia el procés de selecció. L’acte d’aprovació de les bases i la convocatòria és un acte administratiu general adreçat a un nombre indeterminat de persones.
La finalitat de les bases és regular un procés selectiu concret i, per tant, no tenen validesa en convocatòries successives. Una cosa diferent és quan s’aproven unes bases generals que regulen els aspectes genèrics d’un conjunt de processos selectius, i després s’aproven les bases específiques de cada convocatòria (i regeixen només per a aquesta convocatòria).
Els òrgans competents per aprovar-les són els que determina en cada cas la legislació de règim local. Per exemple, en els municipis la competència és de l’alcalde o l'alcaldessa i la pot delegar en la junta de govern local, i si no n'hi ha en els tinents d’alcalde, o en qualsevol regidor o regidora. La competència per aprovar les bases de la convocatòria és delegable. La delegació ha de ser expressa i acordada mitjançant resolució de l’òrgan competent, de manera genèrica (per a totes les convocatòries) o bé específica (per a convocatòries determinades).
Com dèiem, un cop publicades, les bases vinculen a totes les parts del procés:
- L’Administració, perquè només les podrà modificar d’acord amb les normes de procediment administratiu (revisió d’ofici o en via de recurs administratiu).
- Els òrgans de selecció, perquè no en poden modificar els termes o el contingut. Tan sols estan facultats per interpretar-les quan hi hagi un dubte o una imprecisió.
- Les persones aspirants, perquè és doctrina del TC que les bases consentides i fermes no poden ser impugnades pel sol fet que s’hagi produït un resultat advers als seus interessos. Això no impedeix impugnar les bases quan tenen algun vici de nul·litat o quan s’hagi vulnerat el dret fonamental d’accés a l’ocupació pública en condicions d’igualtat.
Com que les bases de la convocatòria regulen tot el procés selectiu i vinculen a totes les parts, tradicionalment ens hi referim com la llei del concurs o de l’oposició.
Contra les bases de la convocatòria i la resta d’acords de l’òrgan convocant es pot interposar recurs potestatiu de reposició en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la publicació. També es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del jutjat contenciós administratiu que correspongui, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la publicació de l’acte o de la notificació de la desestimació del recurs de reposició.
3.2 La publicació de les bases de la convocatòria
La publicació de les bases en les convocatòries de places de personal funcionari es regula en la legislació de règim local, de funció pública, de procediment administratiu i de transparència.
A mode de síntesi, podem afirmar que, per respectar el principi de publicitat, les bases s’han de publicar almenys en els mitjans electrònics de l’Administració convocant i al BOP. També s’ha de publicar un anunci de la convocatòria al DOGC. La data de publicació de la convocatòria al DOGC determina el termini de presentació d’instàncies per participar en el procés selectiu.
En els anuncis s’ha d'indicar quin és l’ens local convocant, la denominació de l’escala, subescala i categoria de les places convocades, el nombre de places, la data i número del DOGC i, si s’escau, del diari oficial de la corporació en el qual s’hagin publicat les bases, i el mitjà en què es publicaran els anuncis successius.
Per a les convocatòries de places de personal laboral, l’anunci de la convocatòria s’ha de publicar al DOGC i al BOP, amb indicació del lloc on s’hagin publicat les bases, que ha de ser com a mínim per mitjans electrònics, a més d’altres mitjans que la corporació estimi convenient o que determini el conveni col·lectiu aplicable.
3.3 El contingut de les bases de la convocatòria
Les bases han de contenir com a mínim la informació següent:
- Nombre, naturalesa i característiques de les places objecte de la convocatòria i determinació expressa de l’escala, la subescala i la classe a la qual pertanyen; indicació del grup de titulació a què correspon cadascuna d’aquestes i concreció de les que es reserven a la promoció interna o torn de persones discapacitades, si escau.
- Sistema selectiu.
- Requisits que els aspirants han de complir.
- Mode i lloc de presentació de les instàncies i dels terminis.
- Proves d’aptitud o coneixements que cal superar i determinació del nombre i la naturalesa de les proves. Indicar si són obligatòries o voluntàries, eliminatòries, teòriques, pràctiques, etc.
- Sistema de qualificació i puntuació mínima de cada prova.
- Programa o temari sobre el qual versaran les proves.
- Relació de mèrits, si escau, i sistemes d’acreditació i valoració.
- Característiques i durada del curs de formació i/o del període de pràctiques, si n’hi ha.
- Configuració de l’òrgan de selecció i indicació de la seva categoria.
- Període d’inici de les proves, encara que sigui aproximat.
- Ordre d’actuació dels aspirants.
- Declaració expressa que els tribunals no poden aprovar ni declarar que han superat les proves selectives un nombre superior d’aspirants al de les places objecte de la convocatòria (excepte si s’ha inclòs un 10% addicional de places en l’oferta pública d’ocupació).
3.4 La configuració dels òrgans de selecció
L’òrgan de selecció és un òrgan col·legiat la missió del qual és seleccionar l’aspirant més idoni per dur a terme les funcions objecte de la convocatòria, mitjançant la cooperació i la participació dels seus membres. Es configura en les bases de la convocatòria i és el responsable del procés tècnic de selecció. Les bases han d'indicar la categoria de l'òrgan de selecció, la qual està relacionada amb el grup de titulació de les places convocades i és clau per determinar l'import de les assistències a percebre pels membres de l'òrgan de selecció.
L’EBEP estableix una sèrie de pautes en la configuració dels òrgans selectius:
- La composició és col·legiada i ha de respectar els principis d’imparcialitat i professionalitat dels membres, i tendir a la paritat entre dona i home.
- El personal d’elecció o de designació política, els funcionaris interins i el personal eventual no poden formar part dels òrgans de selecció.
- La pertinença als òrgans de selecció és sempre a títol individual, i no es pot detenir en representació o per compte de ningú.
3.4.1 El principi d’imparcialitat
D’acord amb el principi d’imparcialitat, els membres de l'òrgan selectiu no poden tenir cap altre interès aliè a la finalitat constitucional del procés selectiu, que no és cap altra que la selecció del millor candidat o candidata sobre la base dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
El principi d’imparcialitat es manifesta en diferents vessants:
A. Causes d’impossibilitat absoluta per ser membre dels òrgans de selecció Com hem vist, d’acord amb l’EBEP, no poden formar part dels òrgans de selecció el personal d’elecció o de designació política, els funcionaris interins i el personal eventual. Tampoc les persones que representin interessos col·lectius, com ara els membres de les juntes de personal i comitès d'empresa, representants sindicals i representants d'associacions professionals o empresarials.
Tampoc no poden formar part dels òrgans de selecció els funcionaris que hagin fet cursos o treballs per preparar els aspirants a proves selectives en els dos anys anteriors a la publicació de la convocatòria.
B. Causes d’impossibilitat relativa per ser membre dels òrgans de selecció D’una banda, són les que estableix la legislació de procediment administratiu i que impedeixen la participació en un determinat procés selectiu en funció de les persones que hi concorren. Ens referim a les causes legals d'abstenció i recusació dels membres dels òrgans col·legiats.
De l’altra, la normativa de funció pública catalana també impedeix que els òrgans de selecció estiguin formats majoritàriament per membres en actiu del mateix cos o la mateixa escala per als quals s’ha de fer la selecció.
C. Incorporació de membres externs a la corporació local convocant
D’acord amb la legislació de funció pública catalana, com a mínim un terç dels membres dels òrgans selectius han de ser persones proposades per l'Escola d’Administració Pública de Catalunya.
3.4.1.1 Les causes legals d’abstenció i recusació dels membres dels òrgans de selecció
La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, regula les causes d’abstenció i recusació que són aplicables amb caràcter general i, per tant, també amb relació als membres dels òrgans de selecció de personal. Aquestes causes posen de manifest un possible conflicte d’interessos entre el membre de l’òrgan selectiu i un o alguns dels aspirants que concorren al procés.
El procés d’abstenció l’inicia el membre de l’òrgan de selecció en el qual es dona la causa d’abstenció. L’ha de plantejar davant de l’òrgan que ha acordat la convocatòria, el qual ha de resoldre, si escau, la substitució del membre afectat pel seu suplent. La falta d’abstenció en els casos en què és procedent pot donar lloc a responsabilitat.
La recusació, en canvi, la plantegen els aspirants. Ho poden fer en qualsevol moment del procediment en què tinguin coneixement de la causa que la motiva. S’ha de fer per escrit i es pot plantejar davant l’autoritat convocant o davant el president del tribunal de selecció. Després d’escoltar el membre afectat, l’òrgan convocant ha de resoldre l’incident de recusació i, si escau, n'ha d'acordar la substitució pel seu suplent. Contra les resolucions adoptades en matèria de recusació no hi cap recurs en contra, però aquesta causa es pot al·legar en un recurs posterior contra la resolució del procediment de selecció.
↑ Tornar a 3.4 La configuració dels òrgans de selecció | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
3.4.2 El principi de professionalitat
El principi de professionalitat vetlla perquè les persones que formen part dels òrgans selectius tinguin els coneixements i les habilitats necessaris per valorar les proves i els mèrits dels candidats.
Tradicionalment, el principi de professionalitat s'ha manifestat a través de l'especialitat tècnica dels membres de l'òrgan selectiu, d’acord amb el qual la composició dels òrgans de selecció ha de ser predominantment tècnica i els membres han de posseir una titulació o especialització igual o superior a la que s'exigeix per accedir a les places convocades. A més a més, la meitat més un dels membres han de tenir una titulació en la mateixa àrea de coneixement que la que s'exigeix per a l’ingrés.
Tanmateix, en termes de professionalització de la funció selectiva, seria convenient que els òrgans de selecció estiguessin formats no només per persones expertes en les matèries objecte de les places convocades, sinó també per persones expertes en tècniques i recursos selectius.
En aquest sentit, l’EBEP permet a les administracions públiques crear òrgans especialitzats i permanents per organitzar processos selectius, i aquestes funcions es poden encomanar als instituts o a les escoles d’administració pública.
↑ Tornar a 3.4 La configuració dels òrgans de selecció | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
3.4.3 La composició dels òrgans selectius a l’Administració local catalana
Els òrgans selectius de les entitats locals catalanes han de complir l'anomenada regla dels terços, d'acord amb la qual:
- Un terç és integrat per funcionaris de la mateixa corporació.
- Un terç és integrat per personal tècnic, que pot ser personal de la mateixa entitat local o no.
- Un terç és integrat per persones designades a proposta de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Respectant aquests terços, els òrgans de selecció han d'estar formats per un nombre imparell de membres, entenent com a tal tota persona que té dret a vot, i com a mínim n'han de ser tres (tres titulars i tres suplents). Els membres suplents han de complir els mateixos principis i condicions que els titulars. No es pot formar l’òrgan amb membres que no hagin estat predeterminats com a titulars o suplents.
En tot òrgan de selecció hi ha d’haver un president o una presidenta i un secretari o una secretària, a més dels vocals. En principi tots els membres de l’òrgan de selecció tenen dret a vot, però les bases poden determinar que el secretari o la secretària no voti i només tingui dret a veu. En aquest cas, el secretari o la secretària no ha de computar ni en el moment de configurar l’òrgan de selecció a les bases (com hem vist abans, nombre imparell de com a mínim tres membres) ni en el moment de determinar si hi ha quòrum suficient en cada sessió perquè l’òrgan pugui actuar (vegeu l'apartat 7 del programa). Malgrat no tenir dret a vot, el secretari o la secretària ha de ser present en totes les sessions de l'òrgan selectiu.
L’òrgan de selecció, si així s’ha establert en les bases de la convocatòria, pot decidir designar professionals que l’assessorin en determinades funcions del procés selectiu, bàsicament amb relació a proves de contingut tècnic especialitzat. Els assessors de l’òrgan tenen dret a veu en les sessions en què participen però no dret a vot. Els és aplicable el principi d’imparcialitat i, per tant, el mateix règim d’abstenció i recusació dels membres de l’òrgan de selecció.
La legislació catalana estableix que en tot procés selectiu hi intervingui un assessor o assessora designat per l’òrgan competent en matèria de normalització lingüística, i és l’encarregat d’executar i proposar l’avaluació de la prova de coneixements de la llengua catalana.
A banda dels assessors, l’òrgan de selecció també pot rebre el suport de personal de col·laboració, que normalment pertany a la mateixa administració convocant, en l’execució de les proves. Aquest personal ha de fer tasques de mer suport logístic.
↑ Tornar a 3.4 La configuració dels òrgans de selecció | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
3.4.4 El dret de predeterminació legal de l’òrgan de selecció
El procés selectiu és un procés de concurrència pública i per tant el principi de publicitat n'és part intrínseca. Per garantir el principi d’imparcialitat de l’òrgan de selecció, i els de publicitat i transparència del procés selectiu, s’ha de donar a conèixer la composició nominal de l’òrgan de selecció.
Aquesta informació es pot donar en les bases específiques de la convocatòria o bé en la llista d’admissió al procés selectiu. Les bases específiques de la convocatòria han d’assenyalar com a mínim els càrrecs i els departaments de procedència dels membres de l’òrgan.
↑ Tornar a 3.4 La configuració dels òrgans de selecció | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
3.4.5 El règim d’indemnitzacions per raó del servei
La participació com a membre en un òrgan de selecció té la consideració d’encomanda, encàrrec o comissió de servei.
Per al personal funcionari, aquestes comissions s’indemnitzen d’acord amb el que estableix el Reial decret 462/2002, de 24 de maig, sobre indemnitzacions per raó del servei. Aquesta norma no s’aplica al personal laboral, el qual si escau percep les indemnitzacions que s’hagin pactat en el conveni col·lectiu. Veurem a continuació el règim aplicable al personal funcionari.
Els membres de l’òrgan de selecció tenen dret a l’abonament d’assistències. Les assistències es perceben quan els processos selectius comporten la realització d’exercicis escrits o orals i l'import es determina per la categoria de l'òrgan de selecció en funció del grup de titulació de les places convocades.
Els membres de l'òrgan de selecció també tenen dret a percebre dietes per manutenció i allotjament i a ser indemnitzats per despeses de viatge. La dieta és la quantitat que es merita diàriament per satisfer les despeses d’allotjament i manutenció que origina l’estança fora de la residència oficial, i les despeses de viatge són la quantitat que s’abona per la utilització de qualsevol mitjà de transport amb motiu del desplaçament des de la residència oficial fins al municipi on se celebren les proves. A aquest efecte, es considera residència oficial la del terme municipal on se situa l’oficina o la dependència en què es desenvolupen les activitats del lloc de treball habitual.
El personal assessor i el col·laborador que siguin funcionaris meriten les indemnitzacions, les assistències, les dietes i les despeses de desplaçament establertes en el Reial decret 462/2002, de 24 de maig, sobre indemnitzacions per raó del servei, quan així ho autoritzi l'administració convocant. Aquesta circumstància pot estar establerta en les bases de la convocatòria o en altra normativa interna de l'entitat local.
Per aprofundir més en els coneixements sobre configuració dels òrgans de selecció podeu consultar el Manual d’instruccions per a l’actuació dels membres dels òrgans de selecció de personal dels ens locals.
↑ Tornar a 3.4 La configuració dels òrgans de selecció | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
