4. Els requisits d’accés. El torn de reserva per a persones amb discapacitat
4.1 Els requisits d’accés al procés selectiu
Els requisits d'accés són les condicions que han de reunir les persones que volen participar en el procés selectiu. Han de ser objectives i s’han de tenir en la data en què fineix el termini per presentar les sol·licituds de participació.
Són condicions que exclouen persones del dret a participar en el procés, per tant se n’ha de fer una interpretació restrictiva per no lesionar el dret a la igualtat en l’accés a les ocupacions públiques. Només la llei bàsica estatal pot fixar quins són els requisits d’accés, per això estan regulats pel TRLEBEP.
Els requisits d’accés que veurem a continuació són aplicables tant als llocs de personal funcionari com laboral, amb les especialitats que indicarem, i amb caràcter general, tant si les places són de personal permanent com interí.
4.1.1 El requisit de nacionalitat
4.1.1.1 Places de personal funcionari
Per accedir a places de personal funcionari cal tenir la nacionalitat espanyola o trobar-se en algun dels supòsits següents:
- Ser ciutadà dels estats membres de la Unió Europea.
- Sigui quina sigui la nacionalitat, ser cònjuge d’espanyol o de nacional d’altres estats membres de la Unió Europea, sempre que no estiguin separats de dret.
- Ser descendent d’espanyol o de nacional d’altres estats membres de la Unió Europea, o descendent dels seus cònjuges sempre que no estiguin separats de dret, si són menors de 21 anys o majors dependents.
- Ser nacional d’algun dels estats signataris de tractats internacionals celebrats per la Unió Europea i ratificats per Espanya en els quals sigui aplicable la lliure circulació de treballadors. Actualment aquests tractats s'han signat amb els estats que formen part de l’Associació Europea de Lliure Comerç (Suïssa, Islàndia, Liechtenstein i Noruega).
No obstant això, només els nacionals espanyols poden accedir a llocs que directament o indirectament impliquin una participació en l’exercici del poder públic o en les funcions que tenen per objecte la salvaguarda dels interessos de l’Estat o de les administracions públiques. A aquest efecte, els òrgans de govern de les administracions públiques han de determinar les agrupacions de funcionaris a les quals no poden accedir els nacionals d’altres estats. Aquesta reserva s’ha d’interpretar de manera restrictiva, i a l’Administració local quedaria referida als llocs de la policia i a altres que exerceixin funcions d’autoritat, inspecció i sanció. Tant l’Estat com Catalunya tenen normes que regulen l’accés dels ciutadans d’altres estats membres de la Unió Europea a la funció pública. Val a dir que la nacionalitat no eximeix de l’obligació d’acreditar els coneixements de les llengües oficials.
La pèrdua del requisit de nacionalitat comporta la pèrdua de la condició de funcionari públic. No obstant això, es té dret a la rehabilitació d’aquesta condició si s’obté de nou el requisit.
Finalment, quant al requisit de nacionalitat, l’EBEP obre la possibilitat d'excepcionar-lo quan ho aconsellin raons d’interès general, mitjançant una llei de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.
4.1.1.2 Places de personal laboral
Per accedir a places de personal laboral, la norma és molt més flexible. Hi poden accedir en les mateixes condicions que els espanyols tots els estrangers que tinguin residència legal a Espanya. També hem de tenir present en convocatòries de personal laboral temporal que hi ha altres situacions que permeten accedir al mercat laboral espanyol amb caràcter temporal: p. ex., l’autorització per residir i treballar per compte aliè, l’estatut del refugiat, etc.
↑ Tornar a 4.1 Els requisits d’accés al procés selectiu | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
4.1.2 El requisit de capacitat funcional
Per poder accedir a l’ocupació pública s’ha de posseir la capacitat funcional per desenvolupar les tasques.
Aquest requisit permet que es puguin exigir unes determinades condicions físiques, psíquiques o de salut quan les places que es convoquen així ho requereixin. Com que és un requisit d’accés i se n’ha de fer una interpretació restrictiva, el requisit és exigible bàsicament per als cossos policials i de bombers.
L'acreditació d'aquestes condicions s'acostuma a efectuar mitjançant la superació de proves excloents, que poden incloure exploracions i analítiques, i mitjançant l’aportació de certificats mèdics. La sol·licitud de participació en el procés selectiu comporta l’acceptació de sotmetre’s a aquestes proves sempre que s’hagin regulat en les bases de la convocatòria.
El reconeixement d’una incapacitat permanent total o absoluta comporta la pèrdua del requisit de capacitat funcional. En aquests casos, el funcionari o la funcionària accedeix a la jubilació per incapacitat permanent per al servei. Val a dir, però, que si la situació del funcionari o la funcionària és revisada pel sistema públic i els òrgans competents informen que ha desaparegut la causa objectiva que va motivar la incapacitat, i que per tant la persona és apta per al treball, té dret a recuperar la seva condició, prèvia sol·licitud. En canvi, si es tracta de personal laboral, el reconeixement d’una incapacitat permanent dona dret a la reserva del lloc de treball durant un període de només dos anys. Si la revisió i l'alta del treballador o la treballadora es produeix un cop transcorreguts aquests dos anys, ja no existeix el dret a recuperar la plaça i el lloc de treball.
Finalment, hem de tenir present que el requisit de capacitat funcional no opera en contra de l’accés de les persones amb discapacitat, que s'han de poder presentar i competir en els processos selectius amb igualtat de condicions que la resta de persones.
↑ Tornar a 4.1 Els requisits d’accés al procés selectiu | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
4.1.3 El requisit d’edat
Per poder accedir a les ocupacions públiques s’han de tenir complerts setze anys i no excedir, si s'escau, l’edat màxima de jubilació forçosa. Només per llei es pot establir una altra edat màxima d’accés, diferent de l’edat de jubilació forçosa.
Les excepcions que permeten fixar una edat màxima inferior a l’edat de jubilació forçosa són poques i han d’estar plenament justificades. Per exemple, aquest requisit està establert per accedir a la categoria d’agent dels cossos de la policia local en la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, a la qual es remet per fixar l’edat concreta al reglament del cos o a la convocatòria corresponent. D’acord amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en aplicació de la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació, l’aplicació d’aquest requisit s’ha de relacionar amb la naturalesa dels llocs convocats, i cal que aquesta circumstància sigui objectivable i justificable.
↑ Tornar a 4.1 Els requisits d’accés al procés selectiu | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
4.1.4 El requisit de no estar inhabilitat ni haver estat separat del servei
Per accedir a les ocupacions públiques, cal no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial, per accedir al cos o a l'escala de funcionari, o per exercir funcions similars a les que desenvolupaven en el cas del personal laboral, en què hagués estat separat o inhabilitat. En el cas de ser nacional d’un altre estat, no trobar-se inhabilitat o en situació equivalent ni haver estat sotmès a sanció disciplinària o equivalent que impedeixi, en el seu estat i en els mateixos termes, l’accés a l’ocupació pública.
La separació del servei i la inhabilitació impedeixen l’accés a places tant de personal funcionari com de personal laboral.
La separació del servei és una sanció imposada a un funcionari o funcionària en un expedient administratiu de caràcter disciplinari. Per contra, en el capítol dedicat a la selecció, l’EBEP no regula quins són els efectes de l’acomiadament disciplinari del personal laboral pel que fa a l’accés a l’ocupació pública. Només el capítol dedicat al règim disciplinari dels empleats públics hi fa una referència: l’acomiadament disciplinari del personal laboral comporta la inhabilitació per ser titular d’un nou contracte de treball amb funcions similars a les que es desenvolupaven.
La inhabilitació és una pena imposada en un procediment penal per sentència judicial ferma. Pot ser absoluta o especial. Si és especial, el contingut de la sentència ha d’indicar per a quines funcions públiques específiques regeix la inhabilitació.
La rehabilitació de la condició de funcionari és possible tant si el funcionari ha estat inhabilitat com separat del servei.
La rehabilitació en cas d'inhabilitació penal té caràcter excepcional i es pot concedir, a petició de la persona interessada, valorant les circumstàncies i l'entitat del delicte comès. La rehabilitació comporta la recuperació de la condició de funcionari o funcionària i l’assignació provisional d’un lloc de treball, tasca o funció dins el cos o l'escala corresponent, i l’adquisició de la capacitat per poder participar en un nou procés selectiu.
L'article 152.2 TRRL, d'altra banda, preveu que els funcionaris d'Administració Local podran ser rehabilitats quan hagin estat separats del servei per sanció disciplinària si acrediten la cancel·lació d'antecedents penals, en el seu cas, el compliment de les responsabilitats en què haguessin incorregut, i sempre que observin una conducta que segons criteri de l'autoritat competent els faci mereixedors d'aquella mesura.
↑ Tornar a 4.1 Els requisits d’accés al procés selectiu | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
4.1.5 El requisit de titulació
Posseir la titulació exigida és un requisit que té relació amb la classificació de les places en un determinat cos de funcionaris o categoria laboral. Així doncs, en les places funcionarials, la titulació ha d’estar referida al grup o subgrup de classificació de la plaça convocada en funció del cos de pertinença i, en les places laborals, la titulació ha de ser la del grup o la categoria en què està classificat el lloc de treball en el conveni col·lectiu aplicable.
Per accedir a les ocupacions públiques, és suficient, amb caràcter general, acreditar un determinat nivell d’estudis, sense que calgui tenir una especialitat o titulació específica. Si per exercir determinades funcions cal una titulació en concret, excloent-ne d’altres del mateix nivell, aleshores cal que la relació de llocs de treball indiqui quina és la titulació requerida i que les places s’hagin classificat en els cossos corresponents de l’escala tècnica.
Les excepcions a la norma general, com hem anat veient, han de ser interpretades restrictivament. Per això en matèria de titulació és aplicable el principi de congruència, d’acord amb el qual hi ha d’haver una adequació plena entre les funcions a desenvolupar i el títol requerit. En cas de dubte, ha de prevaler el principi de llibertat amb idoneïtat per sobre del principi d’exclusivitat.
4.1.5.1 Especialitats amb relació al requisit de titulació
- Han de ser admeses als processos selectius les persones que encara no tenen el títol oficial però que estan en condicions d’obtenir-lo, la qual cosa poden justificar, per exemple, mitjançant el resguard d’haver abonat els drets d’expedició del títol.
- També han de ser admeses les persones que no tenen el títol requerit però en tenen un altre d’equivalent. Les equivalències s’estableixen entre els títols de diferents plans d’ensenyament i són competència estatal. Hi ha ordres estatals que estableixen equivalències, amb la qual cosa l’aspirant no ha d’acreditar mitjançant certificat l’existència d’aquesta equivalència (només s’han d’acreditar mitjançant certificat oficial les equivalències no incloses en les normes generals).
- Les titulacions obtingudes a l’estranger cal que estiguin homologades amb les de l’Estat espanyol o bé que hagin estat declarades equivalents a un determinat nivell acadèmic espanyol. Ara bé, quan es tracti d’una professió regulada en l’àmbit de la Unió Europea, les titulacions obtingudes en un estat membre de la Unió que segons la legislació d’aquell estat habilitin per a l’exercici de la professió, no requereixen homologació ni declaració d’equivalència, sinó que n'hi ha prou d'acreditar el reconeixement del títol.
↑ Tornar a 4.1 Els requisits d’accés al procés selectiu | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
4.1.6 El requisit de coneixement de les dues llengües oficials
Per accedir a les ocupacions públiques cal acreditar el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya, tant si les places són de personal funcionari com de personal laboral.
4.1.6.1 La llengua catalana
En el procés de selecció, s’ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Aquest requisit s’exigeix a totes les persones aspirants amb independència de la nacionalitat.
Tot i que és un requisit, la normativa catalana el configura com una prova de necessària superació, amb qualificació d’apte o no apte. Per tant, no es pot excloure a ningú del procés selectiu si en el termini de presentació d’instàncies no estan en possessió d’un certificat que acrediti el coneixement de la llengua catalana.
Com hem dit, doncs, en el procés selectiu s’ha de superar una prova del nivell requerit de coneixements de la llengua catalana. No han de fer aquesta prova les persones que puguin acreditar aquest nivell mitjançant:
- Certificat de coneixement de català expedit per la Direcció General de Política Lingüística o d’un dels altres títols, diplomes i certificats que són considerats equivalents.
- Certificat emès per qualsevol institut públic d’educació secundària que acrediti el coneixement de català dins de l’ensenyament obligatori d'acord amb el que estableix la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa.
- Certificat d’haver participat i obtingut plaça en processos anteriors de selecció de personal per accedir a la mateixa administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior, o d’haver superat la prova esmentada en altres processos de la mateixa oferta pública d’ocupació.
Per efectuar i valorar la prova de coneixements de la llengua catalana, els ens locals han de sol·licitar a l’òrgan competent en matèria de política lingüística el nomenament d’una persona assessora. Aquest òrgan és el centre del Consorci de Normalització Lingüística del territori de l’administració local que ha convocat el procés selectiu.
4.1.6.1.1 El nivell requerit de coneixements de la llengua catalana
El nivell de coneixements de la llengua catalana exigit en cada convocatòria, el determinen les seves bases d’acord amb el que estableix la normativa catalana.
Per al personal funcionari té relació amb el grup de titulació de les places convocades i segueix la lògica del Marc europeu comú de referència per a les llengües. Ho podem veure en el quadre següent:
| Grup | Nivell de coneixements |
|---|---|
| A (A1 i A2) | Per a llocs que desenvolupin tasques especialitzades de redacció, correcció, assessorament o planificació lingüística superior, C2 |
| A (A1 i A2) | Suficiència, C1 |
| C (C1 i C2) | Suficiència, C1 |
| Agrupacions professionals | Intermedi, B2 |
| Oficis | Bàsic, A2 |
Quant al personal laboral, les bases de la convocatòria han de determinar el nivell de coneixements de la llengua catalana exigit en funció de la categoria laboral de les places convocades, seguint també la lògica del Marc europeu comú de referència per a les llengües. El nivell requerit per a cada categoria laboral ha de ser proporcional al nivell requerit per accedir a les places funcionarials.
Com a norma general, en les convocatòries de selecció de personal interí o temporal, s’han d’acreditar els coneixements de la llengua catalana en els mateixos termes que en la selecció del personal fix.
4.1.6.1.2 Altres aspectes relacionats amb el coneixement de la llengua catalana
A banda de la prova que serveix per acreditar el requisit d’accés, les bases de la convocatòria també poden establir l’obligació de fer una o més proves en català o posteriorment fer cursos de perfeccionament.
Tenir coneixements de la llengua catalana de nivell superior al requerit o tenir coneixements de llenguatge d’especialitat, també es pot configurar a les bases com un mèrit, si així es justifica per la rellevància lingüística dels llocs convocats. La valoració d’aquest mèrit no pot ser desproporcionada en relació amb la valoració de la resta de proves i mèrits del procés selectiu, i ha de guardar una estreta relació amb la naturalesa i les funcions de les places convocades.
4.1.6.2 La llengua espanyola
En el procés de selecció, han d’acreditar el coneixement de la llengua espanyola les persones que no tinguin la nacionalitat espanyola.
Igual que en el cas de la llengua catalana, és un requisit que es comprova mitjançant una prova eliminatòria de necessària superació, amb qualificació d’apte o no apte.
Però els coneixements de llengua espanyola requerits per accedir a l’ocupació pública no estan sistematitzats ni regulats amb la mateixa precisió que en el cas de la llengua catalana, amb la qual cosa les administracions locals tenen un marge més ampli per gestionar el nivell, el contingut de les proves, la valoració i les exempcions.
4.1.6.2.1 El nivell requerit de coneixements de la llengua espanyola
Els nivells de coneixements de la llengua espanyola segueixen la lògica del Marc europeu comú de referència per a les llengües.
La normativa que regula els diplomes d'espanyol com a llengua estrangera estableix que les persones estrangeres que vulguin accedir a llocs de treball convocats per l'Administració de l'Estat i siguin titulars del diploma d'espanyol de nivell B2 (intermedi) o C2 (superior), queden exemptes de fer les proves de coneixement d'espanyol que es puguin establir i es corresponguin amb els nivells d'aquests diplomes.
Com que el nivell C2 és el nivell superior i acredita un coneixement d'especialització i complexitat, podem concloure que només s'ha d'exigir quan es convoquin llocs tècnics que requereixin coneixements especialitzats de la llengua (places de redacció, correcció o assessorament lingüístic).
En conseqüència, amb caràcter general per a la resta de places, cal acreditar coneixements de la llengua de nivell B2.
4.1.6.2.2 La prova i les seves exempcions
El contingut de la prova l’han de determinar les bases de la convocatòria. Pot ser una prova escrita (elaboració d’una redacció o dictat), de comprensió de la llengua (realització d’un comentari de text), gramatical (exercicis gramaticals i de lèxic) o oral (conversa o diàleg). I també pot incloure dos o més d’aquests elements.
Les situacions que permeten excepcionar la realització de la prova de coneixements de llengua espanyola no estan sistematitzades, per això les bases de la convocatòria també han de determinar quins supòsits permeten no haver-la de superar.
Del conjunt de normes i convocatòries aprovades per l’Administració general de l’Estat, podem relacionar els següents supòsits de possible exempció:
- Quan el coneixement d'espanyol es pot comprovar a partir del contingut de la resta de proves del procés selectiu.
- Quan el coneixement d’espanyol es pot acreditar mitjançant certificat oficial expedit per l'òrgan competent o certificat de coneixements d'espanyol com a llengua estrangera del nivell corresponent expedit per les escoles oficials d'idiomes o altres organismes públics acreditats.
- Quan s’hagin cursat a l'Estat espanyol els estudis necessaris per a l'obtenció del títol requerit a la convocatòria.
- Quan s’acrediti haver superat la prova de coneixements de l'espanyol del mateix nivell en convocatòries anteriors convocades per la mateixa administració o per una altra.
- Quan l’aspirant sigui nacional d’un estat de parla hispana.
↑ Tornar a 4.1 Els requisits d’accés al procés selectiu | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
4.1.7 Altres requisits
Les convocatòries poden exigir el compliment d’altres requisits específics sempre que guardin relació objectiva i proporcionada amb les funcions i les tasques a desenvolupar. En tot cas, s'han d’establir de manera abstracta i general.
Aquests requisits no estan taxats en la llei, per això és molt important tenir present el principi d’igualtat i reduir al mínim els requisits excloents. En cap cas es poden introduir elements arbitraris, que tinguin en compte circumstàncies personals o socials o que no estiguin justificats pel lloc de treball.
En el cas que les places i els llocs de treball convocats impliquin tenir contacte habitual amb menors d’edat, cal acreditar que no s’ha estat condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat o indemnitat sexual. L’acreditació es fa mitjançant certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals. Les persones estrangeres han d’aportar certificat d’antecedents penals del seu país d’origen.
↑ Tornar a 4.1 Els requisits d’accés al procés selectiu | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
4.2 El torn de reserva per a persones amb discapacitat
En les convocatòries de processos selectius no es poden establir exclusions motivades per limitacions psíquiques, físiques o sensorials, sempre que, d’acord amb el dictamen emès per un equip multiprofessional, avaluat pels òrgans de selecció, es puguin desenvolupar de manera suficient i autònoma les funcions i tasques assignades als llocs de treball objecte de la convocatòria.
Per tant, les persones amb discapacitat que vulguin accedir a la funció pública han de ser admeses a efectuar les proves selectives, cursos de formació o fase de prova sense necessitat que manifestin o acreditin les seves condicions físiques, psíquiques o sensorials abans que comencin, sens perjudici que, un cop superat el procés selectiu, en presentar la documentació per ser nomenades o contractades, hagin d'acreditar, igual que la resta d'aspirants, la seva capacitat per desenvolupar les funcions del lloc de treball que cal proveir i per prestar el servei públic corresponent.
Una cosa diferent és la participació en el torn de reserva de places per a persones amb discapacitat. En aquest cas, les persones aspirants han de presentar, abans del començament de la primera prova selectiva, un dictamen vinculant emès per l’equip multiprofessional competent sobre les seves condicions psíquiques, físiques o sensorials.
D’acord amb la doctrina constitucional, aquest torn fa possible i efectiu el principi d’igualtat i, com vam veure en l’apartat 1 del curs, s’instrumenta a través d’una reserva de places en l’oferta pública d’ocupació.
L’Administració pot distribuir la reserva de places de l'oferta pública en les diferents convocatòries que la conformen i en els percentatges que estimi més convenient.
La normativa catalana no configura un torn diferenciat d'accés ni estableix la publicació d’una convocatòria independent en què totes les places estiguin reservades a persones amb discapacitat. És més completa i garantista la legislació estatal, que aplica la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre, la qual permet que les places es puguin convocar mitjançant un torn restringit d’una convocatòria ordinària o bé en convocatòria independent. També disposa que si les places reservades que han estat cobertes per persones amb discapacitat no assoleixen la taxa del 3% de les places ofertes, les places no cobertes s’han d'acumular a la reserva de l’oferta següent, amb un límit màxim del 10%. Aquesta normativa és aplicable per accedir a places funcionarials i laborals, i estén l’obligació de reserva també a les convocatòries de personal temporal i a les de promoció interna, sens perjudici de les peculiaritats pròpies d’aquests processos.
En l’assignació de destinacions per ordre de puntuació del procés selectiu, les persones que han participat pel torn de reserva tenen el dret preferent d'escollir les vacants en el torn respectiu, sempre d'acord amb el que disposi el dictamen de l'equip multiprofessional quant a la seva capacitat per desenvolupar les funcions dels llocs de treball objecte de la convocatòria.
Finalment, amb relació a la participació de persones amb discapacitat en els processos selectius, tant si ho fan pel torn de reserva com en convocatòria oberta, hem de tenir present que en la sol·licitud de participació en el procés selectiu poden demanar l’adaptació de temps i mitjans per fer les proves. L’adaptació no es concedeix de manera automàtica, sinó que l’òrgan de selecció ha de determinar en quins casos la discapacitat guarda una relació directa amb la prova. En qualsevol cas, la denegació ha de ser sempre motivada i ha d'indicar els motius concrets que la fonamenten.
Les persones amb discapacitat també poden demanar l’adaptació del lloc de treball, demanda que ha de decidir l’Administració convocant tenint en compte l’informe de l’equip de valoració multiprofessional.
