6. El procediment administratiu de selecció: de la llista d’admissió al nomenament
Com en tota actuació administrativa, la selecció del personal al servei de l’Administració pública també ha de seguir els tràmits del procediment administratiu.
En conseqüència, és fonamental conèixer la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i la resta de legislació estatal i autonòmica sobre procediment administratiu comú, transparència i protecció de dades personals.
El procediment administratiu de selecció de personal s’inicia amb l’aprovació de la convocatòria i les seves bases per l’òrgan competent i la publicació als mitjans oficials (vegeu el capítol 3). Un cop publicades les bases de la convocatòria, el procés ha de seguir una sèrie de fases i tràmits, que estudiarem a continuació.
6.1 La fase inicial: la presentació de sol·licituds per participar en el procés selectiu
Les persones que vulguin prendre part en els processos selectius han de presentar la sol·licitud corresponent en el termini de 20 dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC, de la manera establerta en les bases de la convocatòria.
La legislació sobre procediment administratiu mostra una clara preferència per la gestió electrònica dels expedients administratius, motiu pel qual hauria de ser aquest el sistema emprat amb caràcter prioritari. D’acord amb la LPACAP, les persones interessades poden presentar la sol·licitud de les maneres següents:
- Al registre electrònic de l’administració o l'organisme convocant, o de l’Administració general de l’Estat, de les administracions de les comunitats autònomes, de les entitats locals o del sector públic institucional de totes aquestes.
- A les oficines de Correus.
- A les representacions diplomàtiques o oficines consulars d’Espanya a l’estranger.
- A les oficines d’assistència en matèria de registre.
- En qualsevol altra forma que determini la legislació vigent.
Com hem dit, la legislació encamina l’Administració cap a la gestió electrònica dels expedients, per aquest motiu els documents presentats de manera presencial han de ser digitalitzats i incorporats a l’expedient administratiu electrònic. S'han de retornar els originals a la persona interessada.
En la sol·licitud de participació en el procés selectiu, les persones aspirants han de manifestar que compleixen tots els requisits de la convocatòria dins el termini de presentació de les sol·licituds. Si hi ha un torn restringit dins la mateixa convocatòria i volen optar per presentar-se per aquest torn, també ho han d’indicar. Igualment han de fer constar si necessiten l'adaptació de temps i mitjans per fer les proves.
En algunes administracions és obligatori el pagament d’una taxa pels drets d’examen. La taxa es regula en les ordenances fiscals de l’Administració local i cal abonar-la i justificar el pagament en els termes que indiquin les bases de la convocatòria.
Juntament amb la sol·licitud de participació en el procés selectiu, si hi ha fase de mèrits, les bases poden haver establert que es presentin els documents acreditatius dels mèrits. Més adient amb el principi d’eficiència és disposar que aquesta documentació es presenti en un moment posterior, un cop realitzades les proves d’oposició i només amb relació a les persones que les hagin superades.
Per norma general, l’Administració no pot requerir la presentació de documents originals. Un cop finalitzat el procés selectiu, i només amb relació a les persones aprovades i proposades per ser nomenades, s'ha de requerir l’aportació de còpies autèntiques, expedides per les administracions públiques, dels requisits d’accés i dels mèrits al·legats. Quan l’administració convocant tingui dubtes sobre la qualitat de la còpia autèntica, pot requerir també l’exhibició del document original.
Encara en matèria de documentació, hem de recordar que no es pot requerir a les persones aspirants l’aportació de documents que ja estiguin en poder de l’administració convocant o que hagin estat elaborats per qualsevol altra administració. L’administració convocant pot consultar o obtenir aquests documents per si mateixa, excepte oposició expressa de la persona interessada o si pel tipus de dades personals que contenen se'n requereix el consentiment exprés.
La persona interessada ha d’indicar en quin moment i davant de quin òrgan administratiu va presentar els documents al·legats. Els documents es poden obtenir electrònicament a través de les xarxes corporatives o mitjançant una consulta a les plataformes d’intermediació de dades o altres sistemes electrònics habilitats a aquest efecte.
Els informes preceptius ja elaborats per un òrgan administratiu diferent de l’administració convocant, han de ser remesos en un termini de deu dies a comptar des que se sol·licitin. Un cop finalitzat aquest termini sense que s’hagi aportat l’informe, se n’ha d'informar la persona interessada perquè opti per presentar el document o per seguir esperant que el remeti l’òrgan competent.
6.2 La llista provisional d’admissió i exclusió del procés selectiu
Dins del mes següent al termini de presentació de sol·licituds, l’òrgan convocant ha de dictar la resolució que aprova la llista provisional d’admissió i exclusió al procés selectiu. Aquesta resolució s’ha de publicar al DOGC i per mitjans electrònics, i s’hi han d’indicar els llocs on estan exposades al públic les llistes completes certificades d’admissió, amb indicació expressa de les causes d’exclusió.
La normativa de funció pública sobre el procés selectiu als ens locals no ha estat actualitzada amb els canvis introduïts en matèria de procediment administratiu i Administració electrònica. No obstant això, hem d’entendre que les llistes completes de persones admeses al procés selectiu s’han de publicar en mitjans electrònics accessibles per a totes les persones que hi concorren.
Les persones que concorren al procés tenen el dret de saber en tot moment amb qui competeixen, si pot haver-hi alguna causa de recusació dels membres dels òrgans de selecció o altres persones que intervinguin en la valoració selectiva, quins resultats obtenen les altres persones interessades en el procés, etc.
D’acord amb la Llei orgànica de protecció de dades personals, la identificació de les persones interessades en els actes administratius objecte de publicació, s’ha de fer mitjançant el nom i cognoms, afegint-hi quatre xifres numèriques aleatòries del DNI, NIE, passaport o document equivalent. Quan la publicació es refereixi a una pluralitat d’afectats, com és el cas dels processos selectius, aquestes xifres aleatòries s’han d’alternar.
Aquesta norma és aplicable a la llista de persones admeses i excloses i a tots els actes administratius i altres documents del procés selectiu que es publiquin i que continguin dades personals.
En la mateixa resolució que aprova la llista provisional d’admissió i exclusió al procés selectiu, s’ha de determinar el lloc, la data i l'hora del començament de les proves, l’ordre d’actuació dels aspirants i, si no s’ha fet abans, la composició nominal de l’òrgan de selecció.
Des de l’endemà de la publicació de la llista provisional d’admissió i exclusió al procés selectiu, les persones que hi concorren disposen d’un termini de deu dies hàbils per esmenar la sol·licitud i aportar la documentació que sigui necessària. Aquest termini és improrrogable. Les esmenes s’han de resoldre dins els 30 dies següents a la finalització del termini per presentar-les.
Un cop revisades les al·legacions i les esmenes a la llista provisional, l’òrgan convocant ha d’aprovar i publicar la llista definitiva d’admissió i exclusió. Excepte si les bases indiquen el contrari, la llista definitiva s’ha de fer pública en els mateixos llocs i mitjans on es va publicar la llista provisional.
Contra la resolució que aprova la llista definitiva d’admissió i exclusió del procés selectiu, s’hi pot interposar recurs administratiu de reposició o recurs contenciós administratiu.
6.3 La fase selectiva: la realització de les proves i la valoració dels mèrits
En aquesta fase s’inicia l’actuació de l’òrgan de selecció. En el capítol següent veurem com es constitueix i actua.
L’òrgan de selecció és l’encarregat de dissenyar les proves d’oposició, executar-les i avaluar-les, i d’aplicar el barem de la convocatòria als mèrits al·legats per les persones aspirants. En tot aquest procés es pot valer d’assessors especialitzats en les matèries de què es tracti en cada moment, sempre que les bases de la convocatòria hagin establert aquesta possibilitat.
L’òrgan de selecció és qui impulsa aquesta fase del procediment administratiu. Actua per compte propi, subjecte a les bases de la convocatòria, i sense interferències de l’administració convocant.
També és el responsable de fer públics els resultats de les proves realitzades i de la valoració dels mèrits. Pel que fa a la publicació dels resultats i la convocatòria de les proves successives, l'òrgan de selecció ha d’utilitzar mitjans electrònics i assegurar-ne el coneixement per altres mitjans si cal. A més, també els pot publicar en els locals on s’hagin fet les proves anteriors o a la seu de l’entitat local. Les bases de la convocatòria han de precisar totes aquestes qüestions. En cas contrari, ho ha de determinar l'òrgan de selecció i assegurar-se que les persones aspirants reben aquesta informació.
En la seva actuació, els òrgans de selecció han de preservar els principis de no discriminació i d’igualtat en l’accés a l’ocupació pública. Per això estan obligats a:
- Vetllar pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes.
- Vetllar per la participació en condicions d’igualtat de les persones amb discapacitat.
- Afavorir el dret a la participació efectiva en el procés selectiu.
- Garantir la publicitat i la transparència del procés selectiu.
- Garantir el dret d’accés a l’expedient per part de les persones aspirants.
- Aplicar la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.
6.3.1 L’obligació de vetllar pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes
El principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes el recull la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació, així com tota la legislació en matèria d’igualtat entre dones i homes.
Fent-se ressò d’aquesta legislació, l’EBEP estableix com una obligació dels òrgans de selecció vetllar pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes.
Aquesta obligació es fa especialment patent en la fase d’execució de les proves, en dues vessants:
- Quan les proves són de tipus físic, el nivell d’exigència ha de ser diferent entre dones i homes en funció de les possibilitats reals de cada sexe. Aquesta qüestió se sol determinar en les bases de la convocatòria, però en qualsevol cas l’òrgan de selecció ho ha de tenir present per si ha d’interpretar o completar les bases.
- Amb relació a la maternitat. En cas d’embaràs o part, s’ha de facilitar l’adaptació dels mitjans per fer les proves o, si això no fos possible, s’ha d'establir que es puguin fer en un moment posterior. Si les bases de la convocatòria no ho han previst així, l’òrgan de selecció ho ha de facilitar igualment.
↑ Tornar a 6.3 La fase selectiva: la realització de les proves i la valoració dels mèrits | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.3.2 Vetllar per la participació en condicions d’igualtat de les persones amb discapacitat
Com vam estudiar en el capítol 3, les persones amb discapacitat tenen el dret de participar en les convocatòries de processos selectius de nou ingrés i de promoció interna sense necessitat de justificar-ne les condicions físiques, psíquiques o sensorials, excepte si participen pel torn de reserva de persones amb discapacitat o si sol·liciten l'adaptació de temps i mitjans per executar les proves.
En la fase d’execució de les proves, l'òrgan de selecció ha d’afavorir sempre que sigui possible l’adaptació sol·licitada, fins i tot si no s’ha sol·licitat expressament en la sol·licitud per participar en el procés selectiu.
Les adaptacions sol·licitades s’han de facilitar amb caràcter general, excepte si són exorbitants o comporten una despesa excessiva. Amb aquesta finalitat poden demanar un informe sobre la sol·licitud d'adaptació als equips de valoració multiprofessional.
Un aspecte important a tenir en compte és que quan hi hagi un torn de reserva de places per a persones amb discapacitat, aquesta reserva de places no es pot girar en contra del dret propi a la igualtat. Això significa que si les persones amb discapacitat que han optat pel torn de reserva no obtenen plaça dins d’aquell torn però han obtingut més puntuació que altres aspirants del torn lliure, tenen dret a ser nomenades en una plaça del torn lliure en l’ordre que els correspongui per la puntuació obtinguda.
↑ Tornar a 6.3 La fase selectiva: la realització de les proves i la valoració dels mèrits | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.3.3 Afavorir el dret a la participació efectiva en el procés selectiu
El procés selectiu té per objectiu seleccionar les persones més capacitades per prestar els serveis públics, i per tant és important no descartar aspirants per situacions que es poden gestionar sense malmetre el principi d’igualtat.
Aquesta pauta d’actuació de l’òrgan de selecció s’ha de respectar en la fase de proves i en la de mèrits.
En la fase de proves, s’han de resoldre les peticions de les persones aspirants basades en situacions de força major. Per exemple, quan algú arriba més tard de l’hora indicada per iniciar les proves o quan no pot fer la prova per algun impediment de tipus físic o d’una altra índole.
Les bases poden establir com actuar en casos de força major. Si no disposen res a aquest respecte i no ens trobem davant d’un supòsit de no discriminació recollit a la Directiva europea 2000/78/CE, l’òrgan de selecció pot denegar la realització de la prova en dies posteriors.
Si les bases disposen la possibilitat d’ajornar les proves per causa de força major, finalment és l’òrgan de selecció qui ha de valorar si s’ha donat aquella causa, i ha de prendre les decisions corresponents. Per fer-ho cal que tingui en compte l’entitat de la causa al·legada, la tipologia de la prova i la possible afectació del principi d’igualtat tant amb relació a l’aspirant que al·lega la causa com amb relació a la resta d’aspirants.
Pel que fa a la fase de mèrits, l’òrgan de selecció ha d’afavorir l’esmena del mèrit. L’esmena del mèrit és un dret de les persones aspirants. L’òrgan de selecció no pot deixar de valorar un mèrit perquè el document acreditatiu no sigui prou complet o perquè no contingui tots els elements que requereixen les bases, si abans no ha concedit un termini d’esmena de la documentació que indiqui concretament quina és l’esmena necessària.
Per això és recomanable publicar una primera llista provisional de valoració dels mèrits i atorgar un termini d’esmena, que no pot ser inferior a deu dies hàbils. Un cop transcorregut aquest termini i esmenada la documentació necessària, es pot publicar la llista definitiva de valoració del concurs.
↑ Tornar a 6.3 La fase selectiva: la realització de les proves i la valoració dels mèrits | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.3.4 Garantir la publicitat i la transparència del procés selectiu
L’òrgan de selecció ha de garantir el principi de publicitat del procés selectiu, per això cal que publiqui per mitjans electrònics, i per altres mitjans si així ho indiquen les bases, els resultats de les diferents fases del procés, les convocatòries successives i qualsevol altra informació que sigui d’interès per a les persones aspirants.
D’altra banda, la legislació sobre transparència garanteix el dret de tota persona d’accedir a la informació dels processos selectius convocats per les administracions públiques.
Davant d’una petició de dret d’accés a la informació del procés selectiu basada en la legislació de transparència, hem de tenir present que les dades merament identificatives de les persones aspirants no són un dret especialment protegit per la legislació de protecció de dades de caràcter personal, si bé cal ponderar en cada cas la proporcionalitat i l'adequació entre la informació sol·licitada i les dades personals que contingui.
Segons criteri de la GAIP, el dret d’informació pública no es pot estendre a les dades personals que no són d’interès en el procés, per exemple les relatives a les persones que no van ser admeses o que no l’han aprovat.
No es pot denegar l’accés a la informació de l’expedient de selecció que no contingui dades de caràcter personal si té relació amb la petició d’informació realitzada. Per aquest motiu, si així se sol·licita, s’ha de donar accés a les bases de la convocatòria, la composició dels òrgans de selecció, els enunciats de les proves, els fulls de respostes correctes, els criteris de valoració de les proves i altres documents similars.
↑ Tornar a 6.3 La fase selectiva: la realització de les proves i la valoració dels mèrits | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.3.5 Garantir el dret d’accés a l’expedient a les persones aspirants
Les persones que concorren al procés selectiu tenen la condició de persones interessades en el procediment administratiu. Com a tals, tenen reconegut el dret d’accedir a la informació de l’expedient de selecció en defensa del seu interès, i això tant si l’expedient és obert com si és tancat. També tenen el dret d’obtenir còpia dels documents que en formen part.
Sempre amb relació al seu interès, les persones tenen dret d’accés a tota la documentació de l’expedient que no contingui dades de caràcter personal, o també als documents que contenen dades personals, però amb les limitacions següents:
- L’accés s’ha de limitar a l’interès concorrent. Per tant, no s’han de facilitar els documents amb dades de les persones excloses del procés o de les que no es mantenen amb opcions d’aprovar-lo.
- L’accés als documents que contenen dades de caràcter especial requereix el consentiment exprés de les persones afectades.
- No s’ha de donar accés a les dades identificatives no necessàries.
El dret d’accés de les persones interessades inclou l’accés a la documentació adequada i no excessiva dels mèrits valorats i de les proves realitzades per altres aspirants.
A més de les persones que concorren en el procés, hi pot haver altres possibles interessats. Per exemple, les organitzacions sindicals o els col·legis professionals. La consideració d’aquestes organitzacions com a interessades en el procediment depèn en cada cas de l’interès que al·leguin. Per resoldre sobre el seu possible interès, cal aplicar els criteris definits per la jurisprudència en aquesta matèria.
↑ Tornar a 6.3 La fase selectiva: la realització de les proves i la valoració dels mèrits | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.3.6 Aplicar la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal
La legislació sobre protecció de dades de caràcter personal incorpora els principis del Reglament Europeu sobre Protecció de Dades i reconeix el dret de les persones de conèixer en tot moment qui custodia les seves dades i quin ús se’n farà.
Les bases de la convocatòria han de contenir la informació relativa al tractament de les dades personals de les persones que hi concorren. Han d’informar de:
- La identitat del responsable del tractament i del seu representant, si s'escau.
- La finalitat del tractament.
- La possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat i oposició amb relació a les dades personals.
- Adreça electrònica o altre mitjà que permeti als titulars de les dades accedir de manera senzilla i immediata a més informació sobre aquestes qüestions.
Per això és molt recomanable introduir una base (en el document de bases generals o en les bases de cada convocatòria) que informi d’aquests aspectes i que expliqui quin és el sistema d’identificació de les persones que concorren al procés. Si no s’introdueix aquesta base, cal oferir aquesta informació als aspirants per altres mitjans de manera efectiva.
En aquesta base també es pot advertir els aspirants que les seves dades personals són accessibles per a les persones interessades en el procés selectiu d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu, respectant la legislació sobre protecció de dades i els criteris establerts per les entitats competents.
↑ Tornar a 6.3 La fase selectiva: la realització de les proves i la valoració dels mèrits | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.4 La fase final: la proposta de persones aprovades
L’òrgan de selecció ha de fer la proposta de persones aprovades d’acord amb el que estableixin les bases de la convocatòria. La relació s’obté sumant les puntuacions obtingudes pels aspirants en les proves d’oposició i, si s'escau, en el concurs de mèrits. S’ordena per ordre del sumatori global, i es publica per mitjans electrònics i en els altres llocs que hagin establert les bases de la convocatòria.
Les bases han d'establir com desfer els possibles empats en la puntuació final. Si ho han fet, l’òrgan de selecció ho ha d'aplicar estrictament. En cas contrari, és l’òrgan qui ha de decidir com gestionar el desempat.
Quan l’empat es manté després d’haver aplicat el criteri de preferència per la nota de la fase d’oposició, les bases de la convocatòria poden establir com a criteris adequats per desfer l’empat donar més valor a una determinada prova o mèrit, o fins i tot establir la possibilitat de fer una prova complementària.
L’òrgan de selecció ha d’elevar la proposta de persones aprovades a l’òrgan competent per nomenar el personal funcionari i contractar el personal laboral.
6.5 Les impugnacions dels acords dels òrgans de selecció
6.5.1 Les reclamacions i els recursos a instància de part
Contra els actes definitius i contra els actes de tràmit que decideixen directament o indirectament el fons de l’assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés selectiu o que produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d’alçada davant l’autoritat que hagi nomenat el president o la presidenta de l’òrgan de selecció, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació o la notificació.
Quan l’aspirant manifesta una discrepància o oposició amb alguna actuació de l’òrgan de selecció, i reclama una explicació de les raons concretes de la puntuació assignada en alguna prova o mèrit, l'òrgan selectiu té l’obligació d’atendre la seva petició. Si la refusa, pot incórrer en un vici de falta de motivació, que pot ser recorregut davant dels tribunals de justícia.
↑ Tornar a 6.5 Les impugnacions dels acords dels òrgans de selecció | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.5.2 La rectificació i la revisió d’ofici
L'òrgan de selecció pot esmenar o corregir d’ofici les seves actuacions errònies quan l’error no és material sinó de contingut? Si l’òrgan de selecció s’adona que ha comès un error en la valoració d’una prova o mèrit, que afavoreix injustament una persona, el pot rectificar? La resposta és afirmativa, però amb aquestes condicions:
- Que no s’hagi produït un acte final.
- Que es doni tràmit d’audiència a la persona afectada per l’error, la puntuació de la qual es veurà minvada per la correcció.
Quan s’hagi produït un acte final, s’ha de seguir el procediment de revisió d’ofici dels actes nuls i anul·lables de la LPACAP.
↑ Tornar a 6.5 Les impugnacions dels acords dels òrgans de selecció | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.6 El nomenament o la contractació
D’acord amb la proposta formulada per l’òrgan selectiu, l’òrgan convocant ha de formalitzar el nomenament o la contractació de les persones aprovades.
L’òrgan convocant només pot revisar la proposta de persones aprovades d’ofici o a instància de part, atenint-se a la legislació de procediment administratiu, quan s’hagi produït una actuació que vulneri el dret d’accés d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
Abans del nomenament o de la contractació, les persones aprovades disposen d’un termini de 20 dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació de la llista de persones aprovades, per presentar a l’administració convocant una còpia compulsada de les condicions de capacitat i requisits exigits a la convocatòria. La manca d’aportació de la documentació, excepte per causa de força major, determina l’exclusió de l’aspirant, sens perjudici de la responsabilitat en què s’hagi pogut incórrer en cas de falsedat.
En els casos que es produeixin renúncies dels aspirants seleccionats abans del nomenament o de la presa de possessió, i sempre que els òrgans de selecció hagin proposat el nomenament d’igual nombre d’aspirants que de places convocades, amb l’objectiu d’assegurar-ne la cobertura, l’òrgan convocant pot requerir a l’òrgan de selecció una relació complementària dels aspirants que segueixin els aspirants proposats per a un possible nomenament com a funcionaris de carrera.
6.6.1 El nomenament del personal funcionari de carrera
Un cop exhaurit el termini de presentació de documentació, el nomenament s’ha d'efectuar en el termini màxim d’un mes. Els nomenaments es notifiquen personalment i es publiquen al BOP, i poden ser objecte de recurs administratiu de reposició o recurs contenciós administratiu.
El nomenament ho és de personal funcionari en pràctiques si així s’ha establert en les bases de la convocatòria. Un cop superat amb èxit el període de pràctiques, se l'ha de nomenar com a personal funcionari de carrera.
↑ Tornar a 6.6 El nomenament o la contractació | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.6.2 La contractació del personal laboral fix
Un cop aportada la documentació requerida, l’òrgan convocant ha de formalitzar per escrit els contractes de treball en el termini màxim d’un mes i ha d'assignar el lloc de treball que correspongui d’acord amb el que s'ha establert en les bases de la convocatòria.
Un cop transcorregut el període de prova que, si escau, s’hagi establert en les bases de la convocatòria, el personal que el superi satisfactòriament adquireix la condició de personal laboral fix.
↑ Tornar a 6.6 El nomenament o la contractació | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.7 Presa de possessió i assignació inicial de llocs de treball
6.7.1 La presa de possessió
Per al personal funcionari, el procés d’accés a la funció pública culmina amb la presa de possessió.
Un cop publicat el nomenament com a personal funcionari de carrera, en el mes següent s’ha de fer el jurament o la promesa i la presa de possessió davant del secretari o la secretària de l’entitat local.
La manca de presa de possessió, llevat dels casos de força major, comporta la pèrdua de tots els drets derivats del procés selectiu.
↑ Tornar a 6.7 Presa de possessió i assignació inicial de llocs de treball | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
6.7.2 L’assignació de la primera destinació
Les bases de la convocatòria del procés selectiu han de determinar quin és el sistema d'assignació de la primera destinació del nou personal funcionari. Es pot fer directament segons l'elecció de les persones interessades per ordre de puntuació final del procés selectiu, o bé mitjançant una convocatòria de provisió de llocs de treball.
Si s’opta per assignar els llocs de treball a petició de les persones interessades segons l’ordre de puntuació global obtingut en el procés selectiu, l’assignació de destinacions té caràcter definitiu.
Si s’opta per convocar la provisió dels llocs de treball seguidament a la convocatòria de selecció, les bases del procés de provisió han de determinar si la convocatòria es restringeix només a les persones que han participat en el procés selectiu, o bé si també hi poden participar altres funcionaris de la corporació que reuneixin els requisits necessaris.
Els llocs que s'ocupin amb caràcter provisional s'han de convocar per a la provisió definitiva en el termini màxim d'un any, i els funcionaris que els ocupen provisionalment estan obligats a participar en la convocatòria respectiva, sens perjudici que puguin participar en convocatòries de provisió d'altres llocs de treball.
↑ Tornar a 6.7 Presa de possessió i assignació inicial de llocs de treball | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
