Saltar al contingut principal

Els processos selectius a l'Administració local

Nombre de lectures: 0

← Unitat 6 | Unitat 8 →

7. El procediment tecnicoadministratiu de selecció: l’actuació de l’òrgan de selecció


Ja hem vist que els òrgans de selecció són els responsables del desenvolupament del procés selectiu i de la valoració de la capacitat i del mèrit dels aspirants, tasques per a les quals estan capacitats perquè la seva configuració obeeix als principis d’imparcialitat i professionalitat tècnica.

Però com actua l’òrgan? Com pren els acords? Com s’organitza i debat? Totes aquestes qüestions ens remeten a la normativa reguladora dels òrgans col·legiats de caràcter general, ja que no hi ha una normativa específica per als òrgans selectius. Aplicarem per tant la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i la legislació catalana de desenvolupament de les bases estatals.

Per aprofundir en el coneixement del règim de funcionament dels òrgans de selecció de les entitats locals, us recomanem la lectura i la consulta del Manual d’instruccions per a l’actuació dels membres dels òrgans de selecció de personal dels ens locals de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

7.1 La convocatòria de l’òrgan de selecció

Els òrgans de selecció es reuneixen prèvia convocatòria. La convocatòria és l'acte mitjançant el qual es posa en coneixement dels membres de l'òrgan selectiu el dia, l'hora i el lloc de la sessió, juntament amb l'ordre del dia corresponent.

L’ordre del dia és la relació d’assumptes que l’òrgan de selecció ha de tractar i resoldre. No pot ser objecte de deliberació o d'acord un assumpte que no estigui inclòs a l’ordre del dia, excepte si hi són presents tots els membres de l’òrgan col·legiat i es vota per majoria la urgència de l’assumpte.

Només el president o la presidenta de l’òrgan selectiu pot alterar l’ordre dels assumptes inclosos a l’ordre del dia de la convocatòria.

S’han d'adjuntar a la convocatòria tots els documents que siguin necessaris per tractar els assumptes de l’ordre del dia. La notificació de la convocatòria es pot fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la data i el contingut. La manca d’incorporació i de convocatòria de qualsevol dels membres de l’òrgan de selecció vicia de nul·litat el procés selectiu.

La legislació catalana de procediment administratiu ha establert la preferència per l’ús dels mitjans electrònics en les comunicacions dels òrgans col·legiats.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

7.2 La sessió de constitució de l’òrgan de selecció

La primera sessió de l’òrgan de selecció és el de la seva constitució, que de vegades coincideix amb la sessió d’inici de les proves selectives.

En aquesta primera sessió, els membres de l’òrgan de selecció han de manifestar si es dona alguna causa d’abstenció, si en tenen coneixement i no ho han fet abans, i han d’establir els criteris de gestió del procés: com elaboraran les proves i on es faran, quins seran els criteris de correcció, quin sistema s’utilitzarà per valorar els mèrits, si designaran assessors tècnics, quines mesures prendran per mantenir l’ordre i evitar filtracions durant la realització de les proves, com i on informaran els aspirants sobre els resultats de les proves i la convocatòria de les següents, etc.

En aquesta sessió, s’hi apliquen també les normes de quòrum que veurem a continuació.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

7.3 El quòrum d’assistència

Perquè els òrgans de selecció puguin actuar amb validesa, cal que en les sessions hi hagi el quòrum suficient.

Hi ha quòrum quan hi són presents el president o la presidenta, el secretari o la secretària i almenys la meitat dels seus membres.

Per calcular el quòrum, hem de tenir en compte si el secretari o la secretària té dret a vot o no. Si no en té, tot i que hi ha de ser present perquè l’òrgan actuï amb validesa, no el podrem sumar per obtenir la meitat dels membres.

Per exemple, en un òrgan de selecció format per cinc membres, en cada sessió hi han de ser presents tres membres, entre els quals hi ha d’haver el president o la presidenta, i el secretari o la secretària. Si el secretari o la secretària no té dret a vot, aleshores el nombre mínim de membres presents ha de ser de quatre, entre els quals hi ha de ser també el president o la presidenta, i el secretari o la secretària.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

7.4 El principi d’unitat d’acte

D’acord amb aquest principi, els membres de l’òrgan de selecció que comencen una sessió l'han de finalitzar, de manera que no poden actuar alternativament, en una mateixa sessió, els membres titulars i els seus suplents. Si comença la sessió el membre suplent, el titular es pot reincorporar en la sessió següent.

Aquest principi no impedeix que es puguin acordar interrupcions de la sessió quan es perdi el quòrum, sempre que se n’asseguri la continuïtat immediata i la compareixença dels assistents. Si es preveu que l'absència sobrevinguda d'algun dels membres serà llarga, cal suspendre la sessió si de resultes d’aquest fet es perd el quòrum.

Aquestes qüestions són especialment importants en les proves que tenen caràcter oral i que impliquen una qualificació immediata dels aspirants.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

7.5 La presa de decisions

Un cop realitzat el debat, el consens o la deliberació pertinent, si les bases de la convocatòria no han establert un altre sistema, les decisions de l’òrgan de selecció s’adopten per majoria simple.

Els vots de tots els membres tenen el mateix valor, excepte el del president o la presidenta, que és de qualitat en cas d’empat. Els membres del tribunal han de votar en contra dels acords que continguin una resolució il·legal, i poden formular vots particulars.

El tribunal no pot decidir vàlidament sobre la seva dissolució. Aquesta només pot ser acordada per l’òrgan que el va designar.

La valoració de cada aspirant s’ha de fer per mitjà d’una puntuació referida a cada prova o exercici realitzat i a cada mèrit valorat, de què ha de quedar constància a l’acta de la sessió.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

7.6 Les actes de les sessions

Un cop finalitzada cada sessió, el secretari o la secretària l’ha de documentar mitjançant una acta. En les actes s'han de fer constar les circumstàncies objectives de la sessió celebrada (dia, hora i lloc, membres presents i absents, etc.), el contingut essencial de les deliberacions, les incidències i les interrupcions que s’hagin produït, els informes o dictàmens sol·licitats i lliurats, el contingut dels acords adoptats amb indicació del nombre de vots a favor i en contra, etc.

Les persones que acreditin un interès legítim poden sol·licitar al secretari o a la secretària de l’òrgan selectiu que els estengui una certificació dels seus acords.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

7.7 La discrecionalitat tècnica

Els òrgans de selecció actuen amb discrecionalitat tècnica.

La discrecionalitat tècnica és l’àmbit de decisió que es reconeix als òrgans col·legiats de selecció per configurar i valorar proves i mèrits, d’acord amb els seus coneixements tècnics i dins el marc que defineixen les bases de la convocatòria.

Les decisions que pren l’òrgan de selecció en virtut de la seva discrecionalitat tècnica no poden ser revisades per l’autoritat convocant ni pels tribunals de justícia, excepte quan s’hagin vulnerat els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Les causes que permeten qüestionar el judici dels òrgans de selecció són tant de tipus formal com de tipus material. En concret, l’actuació de l’òrgan de selecció no és vàlida quan s’hagi produït alguna de les situacions següents:

  • Vulneració del principi d’igualtat.
  • Infracció de les normes reglamentàries i de les bases de la convocatòria.
  • Irregularitat en la composició de l’òrgan de selecció.
  • Incompliment de requisits formals i de procediment.
  • Error en l’apreciació dels fets que serveixen de fonament a la valoració, inadequació de la valoració als principis de mèrit i capacitat, o decisions adoptades amb desviació de poder, arbitrarietat notòria, absència de tota justificació o error material greu o manifest.
També poden ser objecte de revisió els actes de l’òrgan de selecció que continguin errors aritmètics, matemàtics o observables a simple vista.

Com hem vist en el capítol anterior, si un aspirant demana una explicació o justificació de les seves puntuacions, durant el procés selectiu o en via de recurs, l'òrgan de selecció ha d’atendre la petició i n'ha de motivar les decisions.

La motivació ha d’indicar el material o les fonts d’informació que s’han utilitzat per emetre el judici tècnic, els criteris de valoració qualitativa emprats i com aquests criteris s’han aplicat al concret resultat individual.


Esquema de la unitat 7

↑ Tornar a l'índex de la unitat



← Unitat 6 | Unitat 8 →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autora: Eva Comellas Batet

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat i Selecció per a l'Administració Local. EAPC

La imatge de portada és de Jan Genge i s'ha obtingut de Piqsels.com.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza l'ús, doncs, amb les condicions següents:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials, i
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.