2. L’oferta pública d’ocupació: concepte i contingut
2.1 Què és l’oferta pública d’ocupació?
Abans d’aprovar la convocatòria d’un procés selectiu, cal aprovar i publicar un acte administratiu mitjançant el qual l’Administració dona a conèixer a la ciutadania quines places té intenció de convocar, mitjançant quin sistema i en quins terminis. És el que anomenem oferta pública d'ocupació.
D’acord amb l’article 70 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TRLEBEP), són objecte d’oferta pública les necessitats de recursos humans, amb assignació pressupostària, que s'hagin de proveir mitjançant la incorporació de personal de nou ingrés, fet que comportarà l’obligació de convocar els processos selectius per a les places compromeses i fins a un 10% addicional, i fixar el termini màxim per a la seva convocatòria.
L’oferta s’ha d’executar dins un termini màxim improrrogable de tres anys i s'ha de publicar en el diari oficial corresponent. El termini d'execució de l'oferta s'ha de comptar a partir de la seva publicació en el butlletí corresponent. L'oferta pot contenir mesures derivades de la planificació de recursos humans.
2.2 Quines places hem d’incloure a l’oferta pública d’ocupació?
Com hem dit abans, totes les places que tinguin cobertura pressupostària i que s'hagin de proveir de manera permanent per personal de nou ingrés. Per determinar quines places ha d’incloure l’oferta pública, l'Administració s’ha de subjectar tant a la legislació de funció pública com a les lleis de pressupostos generals de l’Estat de cada any.
En tot cas, cal incloure a l'oferta d'ocupació les places vacants estructurals ocupades per personal interí i per personal laboral no permanent.
Per tant, els governs locals no tenen total llibertat a l’hora de determinar quines places inclouen a l’oferta pública, ja que:
- Hi han d’incloure necessàriament les places ocupades per personal interí amb caràcter preferent a noves vacants no cobertes interinament.
- Han de limitar el nombre de places ofertes al que determina cada any la LPGE, mitjançant la taxa de reposició d'efectius, que moltes vegades també determina en quins sectors s’ha de concentrar l’oferta prioritàriament.
D'altra banda, d’acord amb l’EBEP i sempre que ho permeti la LPGE, podem incloure a l’oferta pública fins a un 10% addicional de places. Les persones que un cop superades totes les fases del procés selectiu es classifiquin dins d’aquest 10%, queden en expectativa de nomenament o contractació fins que hi hagi una plaça vacant. Fins aleshores, d’acord amb la legislació catalana, tenen preferència per substituir el personal amb dret a reserva de lloc de treball; preferència que s’hauria d’estendre a la resta de causes de temporalitat de la relació de servei en aplicació dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
2.3 Podem cobrir amb personal interí les places vacants de la plantilla?
Els articles 57-60 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals (RPEL), estableixen algunes condicions en el nomenament de personal interí per cobertura de vacant amb relació a l’oferta pública d’ocupació.
Com a norma general, no es poden cobrir amb personal interí o contractat laboral temporal les vacants que no hagin estat incloses a l’oferta pública de l’exercici en curs, amb l’excepció de les vacants sobrevingudes. Aquestes vacants sobrevingudes s’han d’incloure a l’oferta pública un cop s’hagi nomenat o contractat el personal interí.
2.4 El procediment administratiu d’aprovació de l’oferta pública d’ocupació
L’òrgan competent per aprovar l’oferta pública d’ocupació és determinat per la legislació de règim local i, si escau, pels estatuts de cada ens local.
D’acord amb el RPEL, l’oferta pública s’ha d’aprovar dins el primer trimestre de l’any natural, un cop aprovat el pressupost de l’exercici de què es tracti. Per tant, no seria possible aprovar una nova oferta en un exercici que s’iniciï amb un pressupost prorrogat, però sí que seria possible ampliar l’oferta de l’exercici prorrogat si en el pressupost hi ha les places vacants pressupostades i no hem sobrepassat els límits establerts per la legislació pressupostària.
Dins els límits pressupostaris, també és possible fer una aprovació d’ofertes d’ocupació pública parcials i successives amb l’objectiu de cobrir més adequadament els serveis públics.
Un cop aprovada, l’oferta pública s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els mitjans electrònics de l’Administració que l’ha aprovada. S’ha d’enviar una còpia de l’acord que aprova l’oferta a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, i una altra còpia a l’Administració general de l’Estat (d’acord amb l’article 56.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local).
2.5 Es pot modificar l’oferta pública d’ocupació?
L’oferta pública aprovada es pot modificar incrementant o reduint el nombre de places vacants ofertes, però per fer-ho cal seguir els mateixos tràmits d’aprovació, publicació i comunicació que l’oferta principal.
La reducció de places només és possible de manera justificada per circumstàncies d’organització extraordinàries i sobrevingudes, i sempre que no hagin estat publicades les convocatòries corresponents.
L’ampliació de l’oferta, que també requereix un informe justificatiu, es pot fer, bé per incloure-hi places ja existents en el moment en què es va aprovar l’oferta, bé per afegir-hi places creades ex novo posteriorment a l'aprovació. En qualsevol cas, cal justificar que l’ampliació de l’oferta es fa dins dels límits establerts per les lleis generals de pressupostos de l’Estat i que totes les vacants tenen dotació pressupostària.
2.6 La reserva de places per a persones amb discapacitat
D’acord amb l’article 59 del TRLEBEP, s’ha de reservar com a mínim el 7% de les places vacants de l’oferta pública d’ocupació per ser convocades en un torn restringit per a persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, fins que el 2% dels efectius totals de cada entitat local sigui ocupat per persones amb discapacitat reconeguda legalment.
Dins aquest 7%, com a mínim el 2% s’ha de reservar perquè sigui cobert per persones que acreditin discapacitat intel·lectual.
El torn de reserva no eximeix les persones aspirants de superar les proves selectives ni d’acreditar la compatibilitat amb les tasques de les places convocades.
2.7 La taxa de reposició d’efectius
Com hem vist, la taxa de reposició d'efectius limita el nombre de places vacants que es poden incloure a l’oferta pública d’ocupació i és l’instrument a través del qual l’Estat limita la incorporació de personal fix al sector públic, i amb això la despesa estructural de personal de les administracions públiques. Com hem vist, també, el TJUE ha determinat en diverses sentències que aquesta política entra en col·lisió amb la directiva europea sobre treball de durada determinada quan la seva conseqüència és l'increment de la temporalitat en el sector públic.
S’obté aplicant el percentatge establert per la llei de pressupostos generals de l’Estat a la diferència resultant entre el nombre d’empleats fixos que durant l’exercici pressupostari immediatament anterior van deixar de prestar serveis a l’entitat local i el nombre d’empleats fixos que s’hi van incorporar.
A més a més, la LPGE també pot limitar la taxa a determinats sectors, àmbits, cossos o categories, de manera que només es puguin cobrir les vacants produïdes en aquests sectors o àmbits. O també pot especificar que en aquests sectors o àmbits el percentatge de reposició sigui més gran. Fins i tot pot determinar una taxa de reposició diferent en funció del tipus d’ens públic de què es tracti o de la situació pressupostària i financera de cada ens.
Amb caràcter general, en el càlcul de la taxa de reposició d’efectius hem de tenir en compte les regles següents:
- Es realitza respecte de l’exercici pressupostari anterior.
- No computen a l'efecte de calcular la taxa:
- les places reservades a promoció interna.
- les places ocupades per personal declarat indefinit no fix per sentència judicial.
- les places que es convoquin segons la disposició transitòria quarta de l’EBEP.
- altres situacions de creació obligatòria de places, com per exemple les derivades d’execució de sentències en matèria de selecció.
Per obtenir el nombre de places que poden ser objecte d’oferta pública, primer cal determinar quines vacants produïdes en l’exercici pressupostari anterior es poden cobrir amb personal de nou ingrés (columna A). A continuació cal restar les incorporacions de personal fix produïdes durant l’exercici anterior (columna B). Al resultat de la resta, hi aplicarem el percentatge establert per la LPGE o taxa de reposició. El nombre que en resulti és el nombre màxim de places que podem incorporar a l’oferta pública.
Quadre per calcular la taxa de reposició d’efectiu
| Places a reposició per causa de… | Jubilació, defunció, renúncia, pèrdua de la condició de funcionari, extinció del contracte de treball, excedència sense reserva de lloc. Qualsevol altra situació administrativa que no comporti la reserva de plaça o la percepció de retribucions amb càrrec a l'administració de la qual se cessa. Baixes per concurs de trasllat a una altra administració pública (mobilitat voluntària: concurs de mèrits o lliure designació). |
| S'han de restar… | Nombre d’empleats fixos que s’haguessin incorporat en cadascun dels sectors, àmbits, cossos o categories a reposar (excepte els procedents d’anteriors ofertes públiques d’ocupació). Nombre d'empleats reingressats des de situacions que no comportaven la reserva de plaça. Altes per concurs de trasllat des d’una altra administració pública (mobilitat voluntària: concurs de mèrits o lliure designació). |
2.8 La taxa d’estabilització de l’ocupació temporal
En els exercicis 2017 i 2018, les lleis de pressupostos generals de l’Estat (LPGE) establien la possibilitat que les administracions públiques incorporessin una taxa addicional de places per estabilitzar l’ocupació temporal, en aplicació dels acords assolits a la Mesa General de Negociació de les administracions públiques en aquesta matèria, i respectant els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i publicitat en les convocatòries.
Aquestes taxes d’estabilització ja no seguien la lògica de l’exercici pressupostari anterior, sinó que abastaven totes les places vacants dotades pressupostàriament que haguessin estat ocupades de manera temporal i ininterrompuda almenys els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2016 i al 31 de desembre de 2017, respectivament. L’objectiu de la mesura era reduir la temporalitat de les places estructurals per sota del 8%.
Les ofertes públiques que incorporaven la taxa d’estabilització s’havien d’aprovar i publicar dins del termini de tres exercicis pressupostaris, a comptar d’aquell en què es va aprovar la taxa. Aquests terminis es van prorrogar fins al 31 de desembre de 2021. També es va prorrogar durant l'any 2021 el termini per executar les ofertes ja publicades quan aquell termini vencia l'any 2020.
D'acord amb la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública, les places afectades per les taxes d'estabilització de les LPGE del 2017 i del 2018 que hagin estat objecte d'oferta pública, però no hagin estat convocades abans de l'entrada en vigor de la Llei 20/2021, o que havent estat convocades hagin quedat desertes, han de ser incloses en els nous processos d'estabilització regulats per aquesta Llei. Els processos ja convocats han de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024.
2.9 Taxa d’estabilització de l’ocupació temporal de la Llei 20/2021
2.9.1 Concepte
La Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, vigent des del 30 de desembre de 2021, va ser aprovada després de tramitar com a projecte de llei el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública.
Aquesta Llei modifica l'article 10 del TRLEBEP, d’una banda, i regula uns nous processos d’estabilització de l’ocupació temporal, de l’altra. Amb aquesta Llei el legislador bàsic pretén aconseguir dos objectius: d’una banda, reforçar l’obligació que tenen les administracions públiques de proveir amb personal permanent les seves places estructurals i, de l’altra, situar el percentatge d’interinitat estructural per sota del 8% en el conjunt de les administracions públiques.
2.9.2 La durada dels nomenaments interins per cobertura de plaça vacant
Els nomenaments interins per cobertura de plaça vacant finalitzen en un termini màxim de tres anys, excepte si dins d'aquest període de temps s’ha publicat la convocatòria de la plaça (art. 10 del TRLEBEP).
Un cop convocada la plaça, es poden donar dues situacions:
- Que el procés selectiu hagi quedat desert. En aquest cas es pot fer un nou nomenament interí.
- Que el procés no hagi estat resolt en finalitzar els tres anys de durada del nomenament interí afectat. En aquest cas, es pot mantenir el nomenament fins que es resolgui el procés selectiu.
2.9.3 Places incloses en la taxa d’estabilització
La taxa d’estabilització de la Llei 20/2021 inclou les places de naturalesa estructural que estiguin dotades pressupostàriament i que hagin estat ocupades de manera temporal i ininterrompuda des d’almenys els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020; és a dir, almenys des de l’1 de gener de 2018, inclòs.
La consideració de plaça estructural també inclou les places que, encara que no estiguin previstes en la plantilla i la relació de llocs de treball, compleixin els requisits establerts per la Llei: dotació pressupostària i ocupació temporal i ininterrompuda anterior al 31 de desembre de 2017. Abans d’incorporar-les a l’oferta, aquestes places s’han de preveure a la plantilla i a la relació de llocs de treball.
La taxa d’estabilització és aplicable també a les societats mercantils públiques, les entitats públiques empresarials, les fundacions i els consorcis del sector públic.
