2. L’oferta pública d’ocupació: concepte i contingut
2.1 Què és l’oferta pública d’ocupació?
Abans d’aprovar la convocatòria d’un procés selectiu, cal aprovar i publicar un acte administratiu mitjançant el qual l’Administració dona a conèixer a la ciutadania quines places té intenció de convocar, mitjançant quin sistema i en quins terminis. És el que anomenem oferta pública d'ocupació.
D’acord amb l’article 70 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TRLEBEP), són objecte d’oferta pública les necessitats de recursos humans, amb assignació pressupostària, que s'hagin de proveir mitjançant la incorporació de personal de nou ingrés, fet que comportarà l’obligació de convocar els processos selectius per a les places compromeses i fins a un 10% addicional, i fixar el termini màxim per a la seva convocatòria.
L’oferta s’ha d’executar dins un termini màxim improrrogable de tres anys i s'ha de publicar en el diari oficial corresponent. El termini d'execució de l'oferta s'ha de comptar a partir de la seva publicació en el butlletí corresponent. L'oferta pot contenir mesures derivades de la planificació de recursos humans.
Si bé una oferta pública d'ocupació és un acte administratiu, actualment hi ha dos recursos al Tribunal Suprem que en plantegen la naturalesa reglamentària, l'ATS de 15 de gener de 2025 (rec. 2757/2024), i l'ATS de 30 d'octubre de 2024 (rec. 3245/2024).
De fet, hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que conclou el valor reglamentari d'una oferta pública d'ocupació (sentències 375/2019, de 18 de març [rec. cas. 2528/2016], i de 20 de març [rec. cas. 2529/2016]). De moment té interès cassacional i caldrà esperar.
2.2 Quines places hem d’incloure a l’oferta pública d’ocupació?
Com hem dit abans, totes les places que tinguin cobertura pressupostària i que s'hagin de proveir de manera permanent per personal de nou ingrés. Per determinar quines places ha d’incloure l’oferta pública, l'Administració s’ha de subjectar tant a la legislació de funció pública com a les lleis de pressupostos generals de l’Estat de cada any.
En tot cas, cal incloure a l'oferta d'ocupació les places vacants estructurals ocupades per personal interí i per personal laboral no permanent.
Per tant, els governs locals no tenen total llibertat a l’hora de determinar quines places inclouen a l’oferta pública, ja que:
- Hi han d’incloure necessàriament les places ocupades per personal interí amb caràcter preferent a noves vacants no cobertes interinament.
- Han de limitar el nombre de places ofertes al que determina cada any la LPGE, mitjançant la taxa de reposició d'efectius, que moltes vegades també determina en quins sectors s’ha de concentrar l’oferta prioritàriament.
D'altra banda, d’acord amb l’EBEP i sempre que ho permeti la LPGE, podem incloure a l’oferta pública fins a un 10% addicional de places. Les persones que un cop superades totes les fases del procés selectiu es classifiquin dins d’aquest 10%, queden en expectativa de nomenament o contractació fins que hi hagi una plaça vacant. Fins aleshores, d’acord amb la legislació catalana, tenen preferència per substituir el personal amb dret a reserva de lloc de treball; preferència que s’hauria d’estendre a la resta de causes de temporalitat de la relació de servei en aplicació dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
Per tant, es poden incloure places reservades a personal funcionari i places reservades a personal laboral. En cap cas s'hi poden incorporar places reservades a personal eventual atès que no tenen un caràcter permanent, segons es defineixen a l'article 12.1 del TREBEP. No s'ha de confondre places reservades a personal eventual amb el que en alguns casos s'anomena erròniament "places ocupades per personal laboral eventual".
En el cas de personal directiu públic professional, s'ha de dir que en termes de places no s'ha creat ni establert, de moment, cap règim o reserva més enllà de les places reservades a personal funcionari o, excepcionalment, a personal laboral en el cas que estiguin associades a llocs de personal laboral d'alta direcció.
2.3 Podem cobrir amb personal interí les places vacants de la plantilla?
Els articles 57-60 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals (RPEL), estableixen algunes condicions en el nomenament de personal interí per cobertura de vacant amb relació a l’oferta pública d’ocupació.
Com a norma general, no es poden cobrir amb personal interí o contractat laboral temporal les vacants que no hagin estat incloses a l’oferta pública de l’exercici en curs, amb l’excepció de les vacants sobrevingudes. Aquestes vacants sobrevingudes s’han d’incloure a l’oferta pública un cop s’hagi nomenat o contractat el personal interí.
2.4 El procediment administratiu d’aprovació de l’oferta pública d’ocupació
L’òrgan competent per aprovar l’oferta pública d’ocupació és determinat per la legislació de règim local i, si escau, pels estatuts de cada ens local.
D’acord amb el RPEL, l’oferta pública s’ha d’aprovar dins el primer trimestre de l’any natural, un cop aprovat el pressupost de l’exercici de què es tracti. Per tant, no seria possible aprovar una nova oferta en un exercici que s’iniciï amb un pressupost prorrogat, però sí que seria possible ampliar l’oferta de l’exercici prorrogat si en el pressupost hi ha les places vacants pressupostades i no hem sobrepassat els límits establerts per la legislació pressupostària.
Dins els límits pressupostaris, també és possible fer una aprovació d’ofertes d’ocupació pública parcials i successives amb l’objectiu de cobrir més adequadament els serveis públics.
Un cop aprovada, l’oferta pública s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els mitjans electrònics de l’Administració que l’ha aprovada. S’ha d’enviar una còpia de l’acord que aprova l’oferta a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, i una altra còpia a l’Administració general de l’Estat (d’acord amb l’article 56.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local).
2.5 Es pot modificar l’oferta pública d’ocupació?
L’oferta pública aprovada es pot modificar incrementant o reduint el nombre de places vacants ofertes, però per fer-ho cal seguir els mateixos tràmits d’aprovació, publicació i comunicació que l’oferta principal.
La reducció de places només és possible de manera justificada per circumstàncies d’organització extraordinàries i sobrevingudes, i sempre que no hagin estat publicades les convocatòries corresponents.
L'article 60 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, preveu modificacions amb l’exclusió de vacants per circumstàncies d’organització extraordinàries i sobrevingudes, sempre que no hagin estat convocades les proves de selecció oportunes i no afectin interessos legítims.
L’ampliació de l’oferta, que també requereix un informe justificatiu, es pot fer, bé per incloure-hi places ja existents en el moment en què es va aprovar l’oferta, bé per afegir-hi places creades ex novo posteriorment a l'aprovació. En qualsevol cas, cal justificar que l’ampliació de l’oferta es fa dins dels límits establerts per les lleis generals de pressupostos de l’Estat i que totes les vacants tenen dotació pressupostària.
2.6 La reserva de places per a persones amb discapacitat
D’acord amb l’article 59 del TRLEBEP, s’ha de reservar com a mínim el 7% de les places vacants de l’oferta pública d’ocupació per ser convocades en un torn restringit per a persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, fins que el 2% dels efectius totals de cada entitat local sigui ocupat per persones amb discapacitat reconeguda legalment.
Dins aquest 7%, com a mínim el 2% s’ha de reservar perquè sigui cobert per persones que acreditin discapacitat intel·lectual.
El torn de reserva no eximeix les persones aspirants de superar les proves selectives ni d’acreditar la compatibilitat amb les tasques de les places convocades.
Així i tot, podria passar que en alguns casos existís la impossibilitat d'exercir les funcions associades al lloc vinculat a la plaça que es convoca a raó de la discapacitat. Això fa necessari analitzar primer quins llocs de treball associats a les places, amb quins continguts i funcions, poden ser desenvolupats per personal amb discapacitat i quins no. És un exercici que esdevé necessari abans de planificar quines places es podran reservar a persones amb discapacitat igual o superior al 33%.
2.7 La taxa de reposició d’efectius
Com hem vist, la taxa de reposició d'efectius limita el nombre de places vacants que es poden incloure a l’oferta pública d’ocupació i és l’instrument a través del qual l’Estat limita la incorporació de personal fix al sector públic, i amb això la despesa estructural de personal de les administracions públiques. Com hem vist, també, el TJUE ha determinat en diverses sentències que aquesta política entra en col·lisió amb la directiva europea sobre treball de durada determinada quan la seva conseqüència és l'increment de la temporalitat en el sector públic.
S’obté aplicant el percentatge establert per la llei de pressupostos generals de l’Estat a la diferència resultant entre el nombre d’empleats fixos que durant l’exercici pressupostari immediatament anterior van deixar de prestar serveis a l’entitat local i el nombre d’empleats fixos que s’hi van incorporar.
A més a més, la LPGE també pot limitar la taxa a determinats sectors, àmbits, cossos o categories, de manera que només es puguin cobrir les vacants produïdes en aquests sectors o àmbits. O també pot especificar que en aquests sectors o àmbits el percentatge de reposició sigui més gran. Fins i tot pot determinar una taxa de reposició diferent en funció del tipus d’ens públic de què es tracti o de la situació pressupostària i financera de cada ens.
Amb caràcter general, en el càlcul de la taxa de reposició d’efectius hem de tenir en compte les regles següents:
- S'elabora respecte de l’exercici pressupostari anterior.
- No computen a l'efecte de calcular la taxa:
- les places reservades a promoció interna.
- les places ocupades per personal declarat indefinit no fix per sentència judicial.
- les places que es convoquin segons la disposició transitòria quarta de l’EBEP.
- altres situacions de creació obligatòria de places, com per exemple les derivades d’execució de sentències en matèria de selecció.
Per obtenir el nombre de places que poden ser objecte d’oferta pública, primer cal determinar quines vacants produïdes en l’exercici pressupostari anterior es poden cobrir amb personal de nou ingrés (columna A). A continuació cal restar les incorporacions de personal fix produïdes durant l’exercici anterior (columna B). Al resultat de la resta, hi aplicarem el percentatge establert per la LPGE o taxa de reposició. El nombre que en resulti és el nombre màxim de places que podem incorporar a l’oferta pública.
Quadre per calcular la taxa de reposició d’efectiu
| Places a reposició per causa de… | Jubilació, defunció, renúncia, pèrdua de la condició de funcionari, extinció del contracte de treball, excedència sense reserva de lloc. Qualsevol altra situació administrativa que no comporti la reserva de plaça o la percepció de retribucions amb càrrec a l'administració de la qual se cessa. Baixes per concurs de trasllat a una altra administració pública (mobilitat voluntària: concurs de mèrits o lliure designació). |
| S'han de restar… | Nombre d’empleats fixos que s’haguessin incorporat en cadascun dels sectors, àmbits, cossos o categories a reposar (excepte els procedents d’anteriors ofertes públiques d’ocupació). Nombre d'empleats reingressats des de situacions que no comportaven la reserva de plaça. Altes per concurs de trasllat des d’una altra administració pública (mobilitat voluntària: concurs de mèrits o lliure designació). |
2.8 La taxa d’estabilització de l’ocupació temporal
En els exercicis 2017 i 2018, les lleis de pressupostos generals de l’Estat (LPGE) establien la possibilitat que les administracions públiques incorporessin una taxa addicional de places per estabilitzar l’ocupació temporal, en aplicació dels acords assolits a la Mesa General de Negociació de les administracions públiques en aquesta matèria, i respectant els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i publicitat en les convocatòries.
Aquestes taxes d’estabilització ja no seguien la lògica de l’exercici pressupostari anterior, sinó que abastaven totes les places vacants dotades pressupostàriament que haguessin estat ocupades de manera temporal i ininterrompuda almenys els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2016 i al 31 de desembre de 2017, respectivament. L’objectiu de la mesura era reduir la temporalitat de les places estructurals per sota del 8%.
Les ofertes públiques que incorporaven la taxa d’estabilització s’havien d’aprovar i publicar dins del termini de tres exercicis pressupostaris, a comptar d’aquell en què es va aprovar la taxa. Aquests terminis es van prorrogar fins al 31 de desembre de 2021. També es va prorrogar durant l'any 2021 el termini per executar les ofertes ja publicades quan aquell termini vencia l'any 2020.
D'acord amb la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública, les places afectades per les taxes d'estabilització de les LPGE del 2017 i del 2018 que van ser objecte d'oferta pública, però no van ser convocades abans de l'entrada en vigor de la Llei 20/2021, o que havent estat convocades van quedar desertes, havien d'incloure's en els processos d'estabilització regulats per aquesta Llei. Els processos ja convocats havien de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024.
Ara bé, en relació amb el termini previst legalment per resoldre els processos ja convocats, estem davant un termini d'índole administratiu, que vincula l'Administració convocant i que, en conseqüència, s'ha de complir, sens perjudici que, per causes justificades que puguin impedir-ne l'execució dins del termini i en la forma escaient, calgui concloure els processos una vegada vençut el termini. Per tant, l'incompliment del termini no implica que les places “decaiguin o caduquin”. Tal com disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en l'article 48.3, “L'execució d'actuacions administratives fora del temps establert per a aquestes només implica l'anul·labilitat de l'acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini”, la qual cosa implicaria que es pugui esmenar el retard.
2.9 Taxa d’estabilització de l’ocupació temporal de la Llei 20/2021
2.9.1 Concepte
La Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, vigent des del 30 de desembre de 2021, va ser aprovada després de tramitar com a projecte de llei el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública.
Aquesta Llei va modificar l'article 10 del TRLEBEP, d’una banda, i va regular uns processos d’estabilització de l’ocupació temporal, de l’altra. Amb aquesta Llei, el legislador bàsic pretenia aconseguir dos objectius: reforçar l’obligació de les administracions públiques de proveir amb personal permanent les seves places estructurals i situar el percentatge d’interinitat estructural per sota del 8% en el conjunt de les administracions públiques.
2.9.2 La durada dels nomenaments interins per cobertura de plaça vacant
Els nomenaments interins per cobertura de plaça vacant finalitzen en un termini màxim de tres anys, excepte si dins d'aquest període de temps s’ha publicat la convocatòria de la plaça (art. 10 del TRLEBEP).
Un cop convocada la plaça, es poden donar dues situacions:
- Que el procés selectiu hagi quedat desert. En aquest cas es pot fer un nou nomenament interí.
- Que el procés no hagi estat resolt en finalitzar els tres anys de durada del nomenament interí afectat. En aquest cas, es pot mantenir el nomenament fins que es resolgui el procés selectiu.
El règim jurídic aplicable als nomenaments de personal funcionari interí es troba al Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP), en la redacció donada per la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, l'origen de la qual és el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública.
Si fem una breu referència a aquesta regulació, cal indicar que és personal funcionari interí aquell que, en virtut de nomenament legal i per raons expressament justificades de necessitat i urgència, presta serveis a l'administració mitjançant una relació professional de caràcter temporal, regulada pel dret administratiu, per a l'acompliment de funcions atribuïdes al personal funcionari de carrera, el nomenament del qual és procedent, entre altres supòsits, per a l'ocupació de places vacants.
La figura del funcionari interí es regula en l'article 10 del TREBEP, i el seu nomenament es procedent quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
- a) L'existència de places vacants, quan no sigui possible cobrir-les per funcionaris de carrera, per un màxim de tres anys.
- b) La substitució transitòria dels titulars, durant el temps estrictament necessari.
- c) L'execució de programes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a tres anys, ampliable fins a dotze mesos més per les lleis de funció pública que es dictin en desenvolupament d'aquest Estatut.
- d) L'excés o l'acumulació de tasques per un termini màxim de nou mesos, dins d'un període de divuit mesos.
Els procediments de selecció del personal funcionari interí són públics, i es regeixen en tot cas pels principis d'igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i celeritat, i tenen per finalitat la cobertura immediata del lloc. El nomenament derivat d'aquests procediments de selecció en cap cas dona lloc al reconeixement de la condició de funcionari de carrera.
En tot cas, l'Administració ha de formalitzar d'ofici la finalització de la relació d'interinitat per qualsevol de les causes següents, a més de per les establertes en l'article 63 del TREBEP, sense dret a cap compensació:
- a) Per la cobertura reglada del lloc per personal funcionari de carrera a través de qualsevol dels procediments establerts legalment.
- b) Per raons organitzatives que donin lloc a la supressió o a l'amortització dels llocs assignats.
- c) Per la finalització del termini autoritzat recollit expressament en el seu nomenament.
En el supòsit d'interinitat per vacant, les places han de ser objecte de cobertura mitjançant qualsevol dels mecanismes de provisió o mobilitat previstos en la normativa de cada administració pública, si bé un cop transcorreguts tres anys des del nomenament del personal funcionari interí es produeix la fi de la relació d'interinitat, i la vacant només pot ser ocupada per personal funcionari de carrera, tret que el corresponent procés selectiu quedi desert, i en aquest cas es pot efectuar un altre nomenament de personal funcionari interí.
Excepcionalment, el personal funcionari interí pot romandre en la plaça que ocupi temporalment, sempre que s'hagi publicat la convocatòria corresponent dins del termini dels tres anys, a comptar des de la data del nomenament del funcionari interí i sigui resolta conformement als terminis establerts en l'article 70 del TREBEP. En aquest supòsit pot romandre fins a la resolució de la convocatòria, sense que el seu cessament doni lloc a compensació econòmica.
Finalment, cal indicar que al personal funcionari interí li és aplicable el règim general del personal funcionari de carrera quan sigui adequat a la naturalesa de la seva condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament, excepte els drets inherents a la condició de funcionari de carrera.
El problema pot sorgir quan arriba el límit dels tres anys previst en l'article del 10 TREBEP (sigui interinitat per vacant o per programa) i l'Administració no ha ofert la plaça, i si és possible que el mateix funcionari pugui ser nomenat per a un altre lloc en la mateixa administració o fins i tot per al mateix lloc en cas que continuï vacant. El TREBEP precisament vol evitar aquestes situacions (art. 10.4), i no és ajustat a dret que es produeixin nomenaments interins per vacant que es prorroguin més de tres anys, tret del cas que la plaça vacant hagi estat objecte de convocatòria. Una qüestió diferent seria si es tracta d'una nova vacant o una altra de diferent, ja que en aquest cas sí que pot ser nomenat si li correspon per ordre de la borsa de treball (vigent).
Respecte al nomenament interí per programa, no es pot admetre un termini superior a l'establert en el TREBEP, per la qual cosa tampoc no es pot sobrepassar aquest límit, si bé és possible nomenar la mateixa persona per a un altre programa diferent si li correspon per ordre de la borsa de treball (vigent).
2.9.3 Places incloses en la taxa d’estabilització
La taxa d’estabilització de la Llei 20/2021 preveia la inclusió de les places de naturalesa estructural que estiguessin dotades pressupostàriament i que haguessin estat ocupades de manera temporal i ininterrompuda des d’almenys els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020; és a dir, almenys des de l’1 de gener de 2018 (inclòs).
La consideració de plaça estructural també preveia la inclusió de les places que, encara que no estiguessin establertes en la plantilla i la relació de llocs de treball, complissin els requisits establerts per la Llei: dotació pressupostària i ocupació temporal i ininterrompuda anterior al 31 de desembre de 2017. Abans d’incorporar-les a l’oferta, aquestes places s’havien de disposar a la plantilla i a la relació de llocs de treball.
Hi ha una controvèrsia important vers les places de plantilla en algunes administracions locals, com poden ser els ajuntaments, però sobretot als consells comarcals, a part de les que resten supeditades o bé a programes temporals que sovint es prorroguen, o en el seu cas a places respecte de les quals el finançament té una dependència total de transferències d'altres administracions a raó de convenis i acords de prestació de serveis. En aquests casos cal ser prudents respecte de la consideració de plaça estructural o de plaça no estructural. No és una excepció la col·lisió entre la temporalitat d'una plaça i la dependència financera aliena del consell comarcal. Cal recordar que d'entrada és l'Administració qui identifica, considera i determina el caràcter estructural o no d'una plaça i la seva motivació com a tal.
Així i tot cal tenir en compte que quan una plaça està finançada al 100 % per una altra administració a raó de la prestació d'un servei públic i quan aquest finançament desapareix, no es pot mantenir el servei i per tant no pot plantejar-la com a plaça estructural. És diferent si l'Administració decideix pressupostar-la amb fons propis.
La naturalesa “estructural” d'una plaça en concret ha de considerar les orientacions de la Resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública d'1 d'abril de 2022, sobre les orientacions per a la posada en marxa dels processos d'estabilització derivats de la llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. Sobre aquest tema diu el següent:
- De la resolució d'aquests processos no es pot derivar un increment de despesa ni d'efectius, i s'han d'oferir, necessàriament, places de naturalesa estructural exercides per personal amb vinculació temporal.
- S'entén per "places de naturalesa estructural" les relatives a funcions recurrents que s'integren en l'activitat ordinària i del funcionament normal de l'Administració de què es tracti, incloent-hi, per tant, les places lligades a programes o actuacions que no gaudeixin de substantivitat pròpia i diferenciada de l'activitat ordinària.
- Amb caràcter general, aquestes places es correspon amb les destinades a l'exercici de competències pròpies de l'Administració corresponent.
- No obstant això, especialment en relació amb l'Administració local, poden haver-hi places de caràcter estructural referides a l'exercici de competències que tinguin delegades, a través de l'instrument jurídic oportú. En aquests casos, correspon l'estabilització a l'Administració que efectivament efectuï l'actuació, amb independència que el finançament correspongui a una altra administració pública.
- Si el programa subvencionat que finança la plaça és un programa de la Unió Europea, es podria aplicar l'excepció de la disposició addicional cinquena del Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat en l'ocupació i la transformació del mercat de treball, que assenyala que “El que es disposa en el paràgraf anterior també és aplicable per a la subscripció de contractes de durada determinada que siguin necessaris per a l'execució de programes de caràcter temporal el finançament del qual provingui de fons de la Unió Europea”, i el paràgraf anterior diu que aquests contractes són “només pel temps necessari per a l'execució dels projectes esmentats”.
- Si anualment l'Administració ha utilitzat la tècnica de la generació de crèdit cada vegada que se li ha concedit la subvenció, des de la perspectiva pressupostària no es considera una plaça que tingui caràcter estructural. No obstant això, en matèria de personal i drets laborals, cal tenir en compte la perspectiva social, i no és possible disminuir drets per aquesta circumstància.
En les orientacions aprovades per la Secretaria d'Estat de Funció Pública, s'entén per "plaça de naturalesa estructural" aquella en la qual es desenvolupen funcions recurrents que s'integren en l'activitat ordinària i del funcionament normal de l'administració de què es tracti.
La taxa d’estabilització és aplicable també a les societats mercantils públiques, les entitats públiques empresarials, les fundacions i els consorcis del sector públic.
2.9.4 Situació dels processos selectius d'estabilització i temporalitat
La judicialització dels processos d'estabilització
Els processos d'estabilització de places ocupades per personal interí o temporal a l'Estat espanyol han aconseguit un punt crític. Enmig de la implementació de la Llei 20/2021, destinada a reduir la temporalitat en el sector públic, la situació s'ha tornat més complexa del que s'esperava. La Unió Europea anava insistint en la necessitat de disminuir la temporalitat al 8% per a finals de 2024, però la realitat sobre el terreny ens indica que l'objectiu està lluny d'assolir-se. Hi ha bastants processos que s'han acabat judicialitzant, si fins i tot alguns han estat anul·lats pels tribunals espanyols.
Situació actual
Amb l'arribada de setembre de 2024, els processos d'estabilització van entrar teòricament a la recta final en les administracions públiques. Ara bé, la judicialització de bona part d'aquests processos ha encès alarmes. A les administracions públiques espanyoles es comptava al voltant d'un milió de personal interí i laboral temporal en frau de llei. La manca d'una solució adequada ha generat un ambient d'incertesa tant per als treballadors com per a les administracions. La Unió Europea havia posat com a objectiu que la temporalitat en el sector públic es reduís al 8% per a finals de 2024. Les veus expertes en el tema i les dades estadístiques d'algunes administracions certament ens assenyalen que s'ha reduït la temporalitat, però en cap cas cap a una xifra propera al 8 %, sinó més aviat al 18% o 20%.
L'efecte de la Llei 20/2021
La Llei 20/2021 va ser aprovada com a solució per estabilitzar el personal interí i laboral temporal en frau de llei. Com a tal ha estat durament criticada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Segons el Tribunal, els processos d'estabilització establerts en aquesta llei no representen una solució adequada per combatre l'abús de la temporalitat, ja que no són una solució efectiva per frenar aquest problema.
Alguns experts en la matèria han considerat que s'està creant una situació d'inseguretat jurídica a causa de la falta d'una normativa clara i definitiva per regular l'estabilització d'aquests professionals.
La posició del Govern i els tribunals
Brussel·les pressiona perquè es redueixi la temporalitat, però el poder legislatiu i el poder executiu no semblen sintonitzar prou amb aquesta idea. En espera de futurs canvis legislatius l'esperança són les futures lleis de pressupostos generals de l'Estat per a exercicis futurs. La darrera llei pressupostària data de 20234 i fins ara s'ha anat prorrogant, fet que precisament no ajuda a impulsar la reducció de la temporalitat.
La doctrina del Tribunal Suprem indica que el personal funcionari interí o laboral temporal no pot ser fix automàticament sense procés selectiu. L'ordenament jurídic espanyol no permet aquesta "conversió", "equiparació" o "assimilació". Bon exemple en són les dues sentències següents del Tribunal Suprem 141/2025, d'11 de febrer (ECLI:ES:TS:2025:641), i 957/2024, de 30 de maig (ECLI:ES:TS:2024:2893).
Davant un possible abús de temporalitat en un nomenament o contractació temporal, no pot prosperar cap reclamació, sigui en via administrativa o judicial, per ser nomenat personal funcionari de carrera o laboral fix en considerar haver patit abús en el seu nomenament temporal.
L'Alt Tribunal reitera que no s'oposa a la directiva europea aplicable ni a la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala convertir el personal interí o laboral temporal en fix, com a mesura sancionadora enfront de l'abús de contractes temporals, ara bé, sempre que no impliqui una interpretació del dret nacional contrària a la llei. El Tribunal Suprem considera que la seva doctrina no és contrària a la interpretació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de l'Acord marc que acompanya la Directiva 1999/70/CE. Admet que qui hagi estat objecte de nomenaments o contractacions temporals abusives pot adquirir fixesa, sempre que guanyi una plaça mitjançant un procés selectiu. El dret espanyol no permet convertir el personal temporal de l'Administració en funcionari de carrera o personal fix equiparable sense que hi hagi els processos selectius previstos legalment per accedir a aquesta condició. És a dir, cal seguir procediments fonamentats en els principis constitucionals de mèrit i capacitat i igualtat, convocats a aquest efecte i resolts amb totes les garanties per òrgans caracteritzats per l'objectivitat en l'acompliment de la seva funció. Admetre la conversió pretesa suposaria, no ja una decisió contra legem, sinó contra la Constitució espanyola.
El futur de la temporalitat
Malgrat els esforços fets fins ara, molts experts coincideixen que la temporalitat en el sector públic continuarà sent un problema a llarg termini. Les solucions proposades, tant des de l'àmbit polític com judicial, no semblen ser suficients per resoldre l'abús de la temporalitat de manera efectiva. De fet, algunes administracions locals han aconseguit estabilitzar una gran part dels seus treballadors, mentre que d'altres encara estan lluny de concloure els processos d'estabilització. El cas és que la reducció de la temporalitat fins al 8% de les places de plantilla o per sota no s'ha assolit.
Cal estar atents a la pròxima llei de pressupostos generals de l'Estat i al que faci el legislador, així com les indicacions i els criteris a seguir del poder executiu en mode de circulars, i sobretot estar al cas de la jurisprudència dels tribunals.
2.10 El dilema de les indemnitzacions en els processos selectius derivats de la Llei 20/2021
El Tribunal Suprem manté el límit per indemnitzar el personal interí o personal laboral temporal que, després d'acumular diversos anys de contractes abusius amb l'Administració, són acomiadats per no haver aconseguit plaça, malgrat les crítiques del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L'Alt Tribunal assenyala que la normativa europea s'oposa tant a una jurisprudència com a una llei nacional que limiti aquesta compensació i que només es doni a qui no aconsegueixen plaça.
El Tribunal Suprem manté que l'extinció de la relació laboral indefinida no fixa per la cobertura reglamentària de la plaça comporta l'abonament d'una indemnització de 20 dies de salari per any treballat, amb el límit màxim de 12 mensualitats, i considera a aquest efecte que la subscripció d'un contracte temporal ulterior suposa una nova relació laboral entre les parts (Sentència 1344/2024, d'11 de desembre [ECLI:ES:TS:2024:6139], i Sentència 1178/2024, de 25 de setembre [ECLI:ES:TS:2024:4572]).
Malgrat aquesta posició, el TJUE ja va assenyalar en la Sentència del 13 de juny que el dret europeu s'oposa tant a una jurisprudència com a una normativa espanyola que disposi que, per castigar l'Administració per abusar de contractes temporals, n'hi hagi prou de mantenir l'interí o el laboral temporal cobrint el lloc fins que es resolgui el procés selectiu, i l'abonament d'una compensació econòmica amb un doble límit màxim, en favor solament dels interins o laborals temporals que no aconsegueixin plaça -sempre que aquestes mesures siguin insuficients per corregir l'abús.
El TJUE va obrir la porta tant a apujar aquest doble límit de la compensació (20 dies per any treballat i el límit màxim de 12 mensualitats) com a indemnitzar també els interins que van patir abusos en la contractació, encara que finalment passessin les proves selectives i aconseguissin plaça.
El Tribunal Suprem no ha obert la porta a incrementar els límits de la indemnització i els interins amb dret a tenir-ne. Així i tot, l'Alt Tribunal espera que el TJUE resolgui una nova qüestió prejudicial que li va remetre sobre aquest tema al maig de 2024.
De moment, queda clar que només s'indemnitza a qui no hagi aconseguit plaça havent-se presentat a les proves.
