• 8.1 La promoció interna
• 8.2 La consolidació de l’ocupació temporal
• 8.3 Els processos selectius d’estabilització de l’ocupació temporal
• 8.4 La selecció del personal interí
• 8.5 La selecció del personal laboral temporal
• 8.6 La selecció dels membres de la policia local
• Esquemes de la unitat 8

• 8.1.1 La promoció interna vertical
• 8.1.2 La promoció interna horitzontal

Hi ha dos tipus de promoció interna, la vertical i l’horitzontal, tot i que aquesta última té molt poc ús a l’Administració local. En aquesta matèria, el TRLEBEP no entrarà en vigor fins que es dictin les lleis per desenvolupar-lo, motiu pel qual continua sent aplicable la legislació bàsica de funció pública de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública (LMRFP).

Les places de promoció interna s'han d'incloure en l'oferta pública d'ocupació.

La promoció interna vertical consisteix en l’ascens des de cossos o escales d’un subgrup de titulació -o grup, si aquest no té subgrups-, al subgrup superior -o grup, si aquest no té subgrups. Correspon a l’entitat local determinar les escales, subescales, classes i categories des de les quals es pot accedir per promoció interna.

D’acord amb la legislació catalana, per participar en un procés de promoció interna s’han de reunir els requisits següents:

• a) Posseir la titulació exigida per ingressar a les places convocades.

• b) Tenir una antiguitat mínima de dos anys de servei actiu en el subgrup o grup inferior des del qual es promociona.

Per tant, cal tenir la condició de funcionari de carrera o de contractat laboral indefinit amb fixesa en el cos, escala o categoria del grup o subgrup (o grup o categoria professional) immediatament inferior.

Si bé no s'accepta la condició d'interí en el mateix grup o subgrup si no s'han computat els dos anys en el subgrup o grup (o categoria) inferior, per bé que en termes de comptabilitzar mèrits s'haurien de considerar com del superior, alguns juristes i veus expertes consideren que cal tenir en compte la Sentència del STSJ de Catalunya núm. 1103/2022 (ECLI:ES:TSJCAT:2022:1757), que va reconèixer el dret dels interins a presentar-se a provisió de llocs de treball en el si de l'Ajuntament de Barcelona d'acord amb la Directiva 1999/70 del Consell (https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-1999-81381), de 28 de juny de 1999, relativa a l'Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de durada determinada. La Sentència va obrir un corrent jurisprudencial nou arran de la impugnació de les bases de convocatòria d'una provisió de llocs de l'Ajuntament de Barcelona. La Directiva 1999/70 indica que no es pot discriminar pel tipus de contracte que tingui el professional, fet que implica que els treballadors temporals tinguin els mateixos drets que els fixos. D'acord amb els principis d'igualtat i de no-discriminació, algunes veus assenyalen sobre aquesta Sentència que el dret a la promoció interna és una condició de treball respecte de la qual no pot haver-hi discriminació.

Ara bé, cal anar amb molt de compte amb aquesta Sentència perquè fa referència a provisió de llocs de treball i bàsicament a carrera horitzontal i no a selecció. En aquest sentit, cal assenyalar el que suggereix la STS 625/2024, de 29 d'abril (ECLI:ES:TS:2024:2361), la qual també resol sobre una qüestió controvertida en un concurs de provisió. El Tribunal Suprem indica que el personal indefinit no fix no té dret a participar en concursos de provisió si el conveni col·lectiu n’ha previst l’exclusió. El Tribunal Suprem va unificar la doctrina entenent que és lícita l’exclusió del personal indefinit no fix d'un concurs de trasllats si aquest es reserva a personal laboral fix. La durada del contracte no és un factor de poca rellevància a l’hora d’establir diferències entre treballadors temporals i fixos.

Algunes administracions locals han considerat viable fer processos selectius amb places reservades a promoció interna admetent personal interí o laboral temporal (veg. https://www.sabadell.cat/images/ABASES_BOPB_TS_PSICO_EAIA_PI_COPIA13622_SIGNAT.pdf). Però d'altres no ho han considerat així (veg. https://premiademar.cat/document.php?id=30902).

• c) Estar en situació administrativa de servei actiu, serveis especials o servei en comunitats autònomes, o serveis en altres administracions (cal tenir en compte que el TREBEP no discrimina entre situacions administratives a l'efecte de promoció interna).
• d) Superar les proves establertes i els cursos selectius i complementaris de formació.

Els processos de promoció interna es poden fer mitjançant oposició o concurs oposició, i en la fase de concurs es poden valorar els mèrits relacionats amb la carrera administrativa i els llocs desenvolupats amb anterioritat, el nivell de formació i els serveis prestats. Pel que fa a la fase d’oposició, s’ha de tenir present que no es poden valorar de manera diferent unes mateixes proves en el torn de promoció interna i en el torn lliure, i que l’accés per promoció interna no allibera del curs de formació que s’hagi de superar, si escau.

Els processos de promoció interna es poden efectuar mitjançant un torn restringit dins d’una convocatòria ordinària o bé mitjançant una convocatòria independent. Quan s’hagi convocat com un torn restringit dins d’una convocatòria lliure, si les bases de la convocatòria així ho han establert, les places vacants que quedin desertes s’acumulen a les que s’ofereixen als aspirants del torn lliure, i a l’inrevés.

D’acord amb la legislació catalana, hi ha una doble condició respecte de la promoció interna amb relació a les places vacants de l’oferta pública:

• Les vacants de promoció interna no poden excedir el 65% de les places incloses a l’oferta pública.
• S’ha de reservar per a promoció interna un mínim del 20% de les places vacants de l’oferta pública en els casos en què hi hagi cos o escala de subgrup (o grup, si no hi ha subgrups) inferior de la mateixa àrea o especialitat.

D’acord amb la interpretació que en fan els tribunals de justícia, aquests límits decauen en favor dels articles considerats bàsics del TRRL que regulen l’accés a l’escala d'administració general, i en concret a la reserva que fan per a la promoció interna a la subescala tècnica i la subescala administrativa. Així doncs, segons el TRRL, sempre que reuneixin la resta de requisits:

• En l’accés a la subescala tècnica, s'han de reservar per a promoció interna el 25% dels llocs de treball per a personal de la subescala administrativa que acrediti com a mínim cinc anys de serveis prestats en l’escala de procedència.
• En l’accés a la subescala administrativa, s'han de reservar el 50% dels llocs de treball per a personal de la subescala auxiliar d’administració general que acrediti com a mínim cinc anys de serveis en l’escala de procedència.

Finalment, quant a l’elecció de destinació, cal tenir present que els funcionaris seleccionats per promoció interna tenen preferència respecte dels que accedeixen pel torn lliure per escollir lloc de treball entre els llocs oferts.

↑ Tornar a 8.1 La promoció interna | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

La promoció interna horitzontal consisteix en l’accés a cossos i escales del mateix subgrup -o grup, si aquest no té subgrup- de titulació.

Amb caràcter general, són aplicables les normes referides a la promoció interna vertical, si bé es tracta d’un procés excepcional i es requereix que les funcions d’ambdós cossos i escales siguin substancialment coincidents o anàlogues pel que fa al contingut professional i al nivell tècnic.

La disposició transitòria segona del TRLEBEP regula un supòsit excepcional de promoció interna en la qual pot participar el personal laboral fix que a l’entrada en vigor del TREBEP estigui desenvolupant funcions de personal funcionari, o passi a desenvolupar-les en virtut de proves de selecció o promoció convocades abans d’aquella data.

↑ Tornar a 8.1 La promoció interna | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

D’acord amb la disposició transitòria quarta del TRLEBEP, les administracions públiques poden efectuar convocatòries de consolidació d’ocupació a llocs o places de caràcter estructural corresponents als diferents cossos, escales o categories, que estiguin dotats pressupostàriament i estiguin ocupats interinament o temporalment amb anterioritat a l’1 de gener de 2005. Aquestes convocatòries han d'estar incloses en una oferta pública d'ocupació.

El contingut de les proves ha de tenir relació amb els procediments, les tasques i les funcions habituals dels llocs objecte de cada convocatòria. En la fase de concurs es poden valorar, entre altres mèrits, el temps de serveis prestats a les administracions públiques i l’experiència en els llocs de treball objecte de la convocatòria.

La transitorietat d'aquesta disposició va ser acotada per la LPGE de l'any 2017. El termini per aprovar les ofertes públiques d'ocupació amb places de consolidació finalitzava l'any 2019. A partir d'aquest any, les lleis de pressupostos generals de l'Estat ja no incorporen cap referència a la disposició transitòria quarta del TRLEBEP.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

El sistema selectiu que la Llei 20/2021 va establir per als processos d’estabilització és el concurs oposició, en determinades especialitats, o bé el concurs de mèrits, en determinats casos.

Pel que fa al concurs oposició, va establir les especialitats següents:

• La fase de concurs tenia un pes del 40% de la puntuació total, i s’havia de valorar majoritàriament l’experiència en el cos, l'escala, la categoria o l'equivalent de què es tracti.
• Els exercicis de la fase d’oposició podien ser o no ser eliminatoris.
• No eren aplicables els articles 8 i 9 del Reial decret 896/1991, de 7 de juny, pel qual s’estableixen les regles bàsiques i els programes mínims als quals s’ha d’ajustar el procediment de selecció dels funcionaris de l’Administració local.

Pel que fa al concurs de mèrits, les administracions públiques havien de convocar per aquest sistema les places estructurals dotades pressupostàriament que haguessin estat ocupades amb caràcter temporal de manera ininterrompuda amb anterioritat a l'1 de gener de 2016.

Addicionalment, els processos d’estabilització per concurs de mèrits havien d'incloure en les convocatòries les places vacants de naturalesa estructural ocupades de manera temporal per personal amb una relació, d’aquesta naturalesa, anterior a l'1 de gener de 2016.

L’articulació dels processos d’estabilització podia ser objecte de negociació en cadascun dels àmbits territorials de les diferents administracions públiques.

Les convocatòries dels processos d’estabilització van publicar-se abans del 31 de desembre de 2022 i els processos selectius s'havien de resoldre abans del 31 de desembre de 2024.

Les convocatòries d’estabilització podien establir la possibilitat que les persones que no superessin el procés selectiu, però haguessin obtingut una puntuació suficient, fossin incloses en borses de treball específiques o en borses ja existents. La disposició addicional quarta de la Llei 20/2021 així ho disposava. Ara bé, si bé no es concretava, feia referència als processos selectius en la modalitat de concurs oposició.

Un cop vençut el termini previst per a la resolució dels processos selectius, a 31 de desembre de 2024, no hi ha habilitació pressupostària que doni cobertura a la convocatòria de nous processos que no hagin estat convocats amb anterioritat. No obstant això, en relació amb el termini previst legalment per resoldre els processos ja convocats, l'Administració convocant que per causes justificades hagi anat més enllà de 2024 ha de finalitzar-los el 2025. No complir el termini implica que les places “decaiguin o caduquin”. L'article 48. 3 de la LPACAP preveu que efectuar actuacions administratives fora del temps establert per a aquestes només implica l'anul·labilitat de l'acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini, la qual cosa implicaria que es pugui esmenar el retard.

Atès que l'objectiu de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, és la resolució dels processos selectius degudament convocats per aconseguir l'estabilització d'ocupació temporal i d'aquesta manera reduir la temporalitat en totes les nostres administracions, aquest objectiu va més enllà de la data estipulada legalment, i permet considerar que el seu incompliment no afectaria l'essència o la naturalesa del termini i, per tant, no decau merament després de la data de finalització del termini establert.

L'article 217 del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-15135&p=20230629&tn=1#a2-29, garanteix el dret d'accés als processos derivats de la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures per reduir la temporalitat en l'ocupació pública. Autoritza una taxa addicional a les administracions públiques perquè convoquin processos selectius conformement a la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures per reduir la temporalitat en l'ocupació pública, amb la finalitat de garantir a tot el territori el dret d'accés als processos d'estabilització en condicions d'igualtat. El nombre de places de la taxa addicional ha de ser equivalent a les de naturalesa estructural, ocupades de manera temporal a 30 de desembre de 2021 per personal amb una relació d'aquesta naturalesa anterior a l'1 de gener de 2016 que no hagués superat el procés d'estabilització convocat amb un sistema selectiu distint al previst en la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2021. Les ofertes d'ocupació pública han d'estar aprovades des d'abans del 31 de desembre de 2023, i les convocatòries resoltes abans del 31 de desembre de 2024, i s'han d'ajustar als principis d'igualtat, mèrit, capacitat i lliure concurrència.

D'acord amb l'article 10.2 del TREBEP, els procediments de selecció del personal funcionari interí han de ser públics, s'han de regir en tot cas pels principis d'igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i celeritat, i han de tenir per finalitat la cobertura immediata del lloc.

Hi ha qui considera que la modalitat de procés selectiu per concurs de mèrits és el sistema més idoni, i en queda justificada la utilització per necessitats urgents i inajornables i per evitar dilacions pròpies de la celebració de proves d'oposició, d'acord amb l'article 27.1, paràgraf segon, del Reial decret 364/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament general d'ingrés del personal al servei de l'Administració general de l'Estat de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris civils de l'Administració general de l'Estat.

Ara bé, a l'Administració general de l'Estat, amb caràcter general, la selecció de personal funcionari interí es considera que s'ha de fer mitjançant aquesta modalitat de procés selectiu, i són excepcionals l'oposició i el concurs oposició. En el cas de les administracions locals és més freqüent la modalitat de selecció de concurs oposició o oposició lliure.

En la modalitat de concurs oposició, les bases per a la selecció del personal interí i temporal han d’indicar el següent:

• Requisits d’admissió: el personal interí ha de complir els requisits generals de titulació i les altres condicions que s'exigeixen per participar en les proves d’accés al cos o l'escala a què pertanyen les funcions que desenvoluparà.
• Les proves a efectuar, siguin teòriques o pràctiques, de coneixements, habilitats i aptituds que els demanin, amb la puntuació i detall respectius de si s'han de superar o no individualment o globalment. S'hi inclouen les proves d'idiomes català i castellà, si s'escau, per a qui no hagi acreditat aquests coneixements per escrit.
• Barem de mèrits.
• Composició de l’òrgan de selecció.
• Dates previstes i continguts que es demanen per a les proves a fer, així com per comprovar i valorar els mèrits, per a qui superi les proves.

La convocatòria s’ha de publicar en els mitjans electrònics de l’administració local, i també al DOGC i al BOP, amb indicació del lloc on s’hagin publicat les bases.

Les entitats locals poden convocar borses per poder nomenar personal interí de manera urgent. Les borses poden tenir una vigència de fins a dos anys.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

La contractació de personal laboral temporal és important en les administracions locals mitjanes i petites, sobretot en els serveis, les prestacions i/o les funcions respecte de les quals no és necessària la condició de personal funcionari de carrera. Un cop esgotades les possibilitats de contractar personal temporal emprant llistes de candidats provinents de convocatòries de personal fix i dels supòsits de màxima urgència, cal instrumentar el procés selectiu corresponent.

Si bé la regulació legal de la selecció per a la contractació del personal laboral és escassa, s'ha d'ajustar als principis rectors de l'accés a l'ocupació pública establerts a l'article 55 del TREBEP. Els processos selectius de personal laboral han de complir el següent:

• a) Publicitat de les convocatòries i de les seves bases
• b) Transparència
• c) Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció
• d) Independència i discrecionalitat tècnica en l'actuació dels òrgans de selecció
• e) Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques a desenvolupar.
• f) Agilitat, sens perjudici de l'objectivitat en els processos de selecció.

La modalitat de procés selectiu per al personal laboral temporal pot ser la d'oposició, concurs oposició o concurs. Si bé l'article 291.1 del TRLMRLC disposa que el personal interí i el personal laboral no permanent han de ser seleccionats mitjançant convocatòria pública i pel sistema de concurs, llevat dels casos de màxima urgència, i així també ho indica l'article 94.1 del RPSEL, el més recomanable per garantir els principis d'igualtat, mèrit i capacitat és la modalitat de concurs oposició.

L'article 11.3 del TREBEP disposa que els procediments de selecció són públics i es regeixen en tot cas pels principis d'igualtat, mèrit i capacitat i celeritat, i tenen per finalitat atendre raons expressament justificades de necessitat i urgència. La legislació autonòmica concreta els processos de selecció del personal temporal. Respecte del personal laboral del sector públic estatal, autonòmic i local que no sigui administració pública, la disposició addicional primera del TREBEP ordena l'aplicació, entre d'altres, de l'article 55 del mateix text legal.

Malgrat que la jurisprudència de la Sala Social del Tribunal Suprem entenia que els principis d'accés a l'ocupació pública no s'aplicaven al personal de societats mercantils públiques i entitats públiques empresarials, amb sengles sentències de 18 de juny de 2020, recurs 2811/2018 i recurs 1911/2018, va corregir aquesta doctrina i va determinar que sí que els eren aplicables. Cal tenir en compte que a Catalunya els principis d'igualtat, publicitat, capacitat i mèrit ja s'havien d'aplicar a les societats mercantils amb capital íntegrament públic en virtut de l'article 222.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals. Això comporta la possible existència de personal indefinit no fix en aquest tipus d'entitats del sector públic.

El RPSEL disposa que el personal interí ha de complir, en tot cas, requisits generals de titulació i altres condicions exigides per participar en les proves d’accés als corresponents cossos o escales de personal funcionari (art. 94.4 del RPSEL). Aquests requisits no són els indicats al RPSEL, sinó els generals d'accés de l'article 56.1 del TREBEP: nacionalitat; capacitat funcional; edat mínima de 16 anys; no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per ocupació o càrrec públic per resolució judicial, per a l’accés al cos o escala de funcionari, o per exercir funcions similars a les que duia a terme en el cas de personal laboral, en què hagués estat separat o inhabilitat, i la titulació.

Així mateix, l'apartat 2 de l'article 56 determina que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de disposar la selecció d’empleats degudament capacitats per cobrir llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües cooficials i la possibilitat d'exigir el compliment d’altres requisits específics que tinguin relació objectiva i proporcionada amb les funcions assumides i tasques a desenvolupar.

L'article 94.4 del RPSEL sembla que oblida el personal laboral temporal, però totes les contractacions temporals són nul·les de ple dret en absència del requisit de titulació i els altres exigits en aplicació de l'article 47.f de la LPACAP, que determina la nul·litat de ple dret dels actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los.

La legislació de funció pública no disposa un procediment de selecció tan detallat i reglat com per al cas del personal fix. En algunes bases de procediments de selecció de personal temporal s'indica que són per cobrir places "urgentment" o que es declara el procediment com a "urgent". Cal diferenciar-ho de les contractacions per "màxima urgència". Tots els processos selectius de personal temporal s'aproven per raons d'urgència, i a partir d'aquí es pot declarar el procediment mateix com a "urgent" d'acord amb les determinacions de la legislació sobre procediment administratiu, i les conseqüències que se'n derivin, que caldrà estudiar en cada cas.

Per preservar el dret d'accés en condicions d'igualtat, el procediment ha de contenir, com a mínim, les fases següents:

• Aprovació i publicació del procés selectiu.
• Presentació de sol·licituds de participació.
• Aprovació i publicació de la llista provisional d'admesos i exclosos, amb tràmit d'al·legacions.
• Aprovació i publicació de la llista definitiva d'admesos i exclosos.
• Execució de les proves que, si escau, s'hagin establert.
• Publicació dels resultats de les proves i de la valoració de mèrits, de manera conjunta o separada, si s'escau.
• Contractació del personal laboral temporal que hagi guanyat el procés selectiu, o del primer de la borsa (si s'ha creat borsa de treball), si s'escau.

L'article 15.6 de l'ET disposa que les persones amb contractes temporals i de durada determinada tenen els mateixos drets que les persones amb contractes de durada indefinida, sens perjudici de les particularitats específiques de cadascuna de les modalitats contractuals en matèria d'extinció del contracte i de les expressament establertes a la llei.

↑ Tornar a 8.5 La selecció del personal laboral temporal | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

• 8.6.1 La selecció del personal funcionari de carrera
• 8.6.2 La selecció del personal interí

La selecció dels membres de la policia local es regeix pel que disposen la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, i el Reglament d’accés, promoció i mobilitat de les policies locals, per la legislació bàsica sobre cossos i forces de seguretat, i per la resta de normativa general aplicable.

La convocatòria d’accés s’ha de publicar per mitjans electrònics, i a més s’ha de publicar un anunci al DOGC i al BOP, amb indicació del lloc on estan publicades les bases.

L’òrgan de selecció té la composició següent:

• Un terç són funcionaris de la mateixa corporació.
• Un terç és personal tècnic especialitzat en aquesta matèria.
• Un terç són representants del Departament de Governació, entre els quals hi ha d'haver com a mínim un representant de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i un representant de la Direcció General de Policia.

Els membres dels òrgans de selecció que pertanyin a cossos policials han de tenir una categoria igual o superior a la de les places objecte de la convocatòria.

Tots els requisits per accedir a les diferents categories policials s’han de complir el darrer dia de presentació de sol·licituds. Són requisits d’accés:

• Tenir ciutadania espanyola, de conformitat amb les lleis vigents.
• Tenir l’edat compresa entre el mínim i el màxim que fixin el reglament del cos o la convocatòria corresponent.
• Complir les condicions exigides per exercir les funcions que els puguin ser encomanades.
• Estar en possessió del nivell de titulació establert per a cada categoria.
• No patir cap malaltia ni estar afectat per cap impediment físic o psíquic que impossibiliti el normal exercici de les funcions pròpies de la categoria.
• En el cas de l’accés a la categoria d’agents, tenir una alçada mínima que, per als homes i les dones, fixin les bases de la convocatòria. En la resta de categories en què s’ha d'establir torn lliure, l’exigència d’aquest requisit és potestativa per als ajuntaments convocants.
• No haver estat condemnat per cap delicte. No estar inhabilitat per a l’exercici de les funcions públiques ni estar separat mitjançant expedient disciplinari del servei de cap administració pública. És aplicable, tanmateix, el benefici de la rehabilitació, sempre que l’aspirant ho acrediti mitjançant el corresponent document oficial.
• Posseir els carnets de conduir de les categories corresponents als vehicles propis dels cossos policials. Les convocatòries han de determinar els tipus de carnets a exigir.
• Compromís de portar armes, que s'ha de prendre mitjançant declaració jurada.

El nivell exigit de coneixements de la llengua catalana és el B2 o nivell intermedi per al grup C, subgrups C1 i C2.

El reglament d’accés als cossos de les policies locals conté una relació detallada dels sistemes de selecció que es poden utilitzar per accedir a les diferents categories policials, així com de les proves mínimes que s’han de fer en cada cas i el seu contingut. Les proves són de contingut divers: físiques, culturals, psicotècniques, mèdiques, teòriques i pràctiques, etc.

En les proves físiques, que tenen caràcter obligatori i eliminatori per a les places d’agent, les bases han d’establir els barems mínims que s’han de superar, com també l’adequació de les proves per raó de sexe i d’edat.

Pel que fa a la fase de mèrits, s’estableix un sistema percentual de màxims i mínims per valorar-les. Només es valoren els mèrits obtinguts fins a la data de tancament del termini de presentació de sol·licituds de participació en la convocatòria. Cal tenir en compte la disposició addicional vuitena introduïda a la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, i l’article 108.2 de la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient: S'han de reservar per a dones un 25% de les places convocades quan hi hagi més de tres places a convocar, que en aquest cas seran un total de dues places reservades per a dones. Per assolir l’objectiu perseguit de donar preferència a les candidates, sempre s’han de complir les condicions següents:

a) Hi ha d'haver en tots els casos una equivalència de capacitació, determinada per la superació de les proves i els exercicis de la fase d'oposició del sistema selectiu.

b) Cap de les candidates dones seleccionades en virtut d'aquest criteri de preferència no pot tenir un diferencial negatiu de puntuació, en la fase d'oposició i, si escau, en la fase de concurs, de més del 15% respecte als candidats homes pretèrits.

c) No es pot aplicar aquesta mesura respecte a candidats en què concorrin motius de discriminació positiva legalment determinats altres que el criteri de preferència que regula la disposició addicional vuitena de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, com la pertinença a altres col·lectius amb especials dificultats d'accés a l'ocupació.

↑ Tornar a 8.6 La selecció dels membres de la policia local | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Els nomenaments interins en els cossos policials es poden fer pels motius següents:

• Cobertura transitòria de places que han de ser ocupades definitivament per funcionaris de carrera.
• Situacions urgents motivades degudament.
• Substitució dels funcionaris que gaudeixin del dret de reserva de plaça i destinació.
• Durant l’època turística, els ajuntaments que per les seves circumstàncies especials vegin augmentada l’afluència de visitants, poden convocar places amb caràcter interí per a un període màxim de sis mesos.

Per poder nomenar personal interí per cobertura de vacants, cal que les places hagin estat incloses a l’oferta pública d’ocupació, excepte quan es tracti de vacants realment produïdes amb posterioritat a l’aprovació de l’oferta dins l’any de què es tracti, o abans de l'aprovació (sempre que aquestes places i llocs de treball vacants constin en la plantilla i en la relació de llocs de treball). En qualsevol cas, aquests nomenaments estan afectats també per les previsions de l'article 10 del TREBEP.

La selecció del personal interí es fa mitjançant convocatòria, que s’ha de publicar al DOGC, i pel sistema de concurs oposició.

El personal interí ha de complir els requisits generals de titulació i les altres condicions exigides per participar en les proves d’accés a les places de personal funcionari de carrera.

En tots els casos, com a mínim s’ha de superar una prova psicotècnica. Si les places són de la categoria d’agent, també una prova física i una revisió mèdica.

En el cas dels nomenaments interins per motius turístics, i en la resta de casos si així ho estableix la convocatòria, els aspirants han de superar a més un curs de formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya d'una durada de 120 hores o de 20 dies lectius.

Pel que fa a l’òrgan de selecció, ha de tenir la mateixa composició que l'òrgan de selecció del personal funcionari de carrera.

↑ Tornar a 8.6 La selecció dels membres de la policia local | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

↑ Tornar a l'índex de la unitat

← Unitat 7 | Inici →