Saltar al contingut principal

Els processos selectius a l'Administració local

Nombre de lectures: 0

← Unitat 4 | Unitat 6 →

5. "Els sistemes selectius". Especial referència al concurs oposició

D’acord amb l’EBEP, els processos selectius han de tenir caràcter obert i garantir la lliure concurrència, sens perjudici del que estableix per a la promoció interna i de les mesures de discriminació positiva.

A partir d'aquesta afirmació, els processos selectius s’instrumenten mitjançant tres sistemes selectius: l’oposició, el concurs i el concurs oposició, que la combinació dels dos primers.

5.1 L’oposició

L'oposició és un sistema que atorga una puntuació o una qualificació basada únicament en la valoració d’exercicis, exàmens o proves, que poden tenir caràcter teòric o pràctic i que necessàriament han de ser adequades a les funcions de les places i a les tasques dels llocs de treball convocats.

En general, el sistema d’oposició requereix que hi hagi un temari o programa que la persona opositora ha de conèixer i sobre el qual versaran les proves de coneixements teòrics i pràctics.

D’acord amb l’EBEP, els procediments de selecció han de cuidar especialment la connexió entre el tipus de proves a superar i l’adequació al desenvolupament de les tasques dels llocs de treball convocats, incloent-hi, si escau, les proves pràctiques que calgui. Les proves poden consistir en la comprovació dels coneixements i la capacitat analítica dels aspirants, expressats de manera oral o escrita, en la realització d’exercicis que demostrin la possessió d’habilitats i destreses, en la comprovació del domini de llengües estrangeres i, si escau, en la superació de proves físiques.

A més, l’EBEP disposa que, per assegurar l’objectivitat i la racionalitat dels processos selectius, les proves es poden completar amb la superació de cursos i de períodes de pràctiques, amb l’exposició curricular dels candidats, amb proves psicotècniques o amb entrevistes. Igualment es poden exigir reconeixements mèdics.

Hi ha un model únic de proves, temaris o programes d'oposició comú per a totes les administracions públiques? La resposta és negativa. Per aquest motiu, les administracions locals poden fixar discrecionalment a les bases de cada convocatòria les proves d’oposició i la puntuació atorgada a cada prova, amb l’únic límit que tinguin relació amb la categoria i les funcions de les places convocades.

Per configurar els temaris de cada convocatòria, les administracions locals han d’aplicar les normes dels articles 8 i 9 del Reial decret 896/1991, de 7 de juny, pel qual s'estableixen les regles bàsiques i els programes mínims a què s'ha d'ajustar el procediment de selecció dels funcionaris de l'Administració local.

5.2 El concurs de mèrits

El concurs de mèrits consisteix en la comprovació i la qualificació dels mèrits dels aspirants en aplicació del barem establert en la convocatòria. Els mèrits s'han d'haver obtingut en el termini que assenyalin les bases de la convocatòria i s'han de poder acreditar documentalment.

Igual que hem vist en l’oposició, cada administració gaudeix de discrecionalitat per establir el barem de mèrits del concurs, sempre que tinguin relació amb les funcions o tasques pròpies de les places convocades.

Es poden valorar com a mèrit els serveis prestats en cossos o escales de qualsevol administració pública del grup corresponent a les places convocades, ja sigui com a personal funcionari de carrera o en virtut d’un nomenament interí, d’un contracte de naturalesa laboral, d’un contracte administratiu transitori o d’un contracte administratiu de col·laboració temporal, l’experiència a l’empresa privada, els cursos de formació realitzats, el coneixement d’idiomes, etc.

D'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, la valoració dels serveis prestats no és aliena al concepte de mèrit i capacitat, atès que el temps de servei pot reflectir l’aptitud o la capacitat per desenvolupar una funció, però els serveis prestats no poden constituir un requisit d’accés al procediment selectiu, ni poden tenir una rellevància quantitativa essencial que a la pràctica pugui definir l’adjudicació de les places.

Per tant, la valoració dels mèrits no pot ser desproporcionada ni irracional, sobrevalorant injustificadament determinats mèrits que solament poden tenir determinats grups de persones, o excloent-ne d’altres objectivament adequats a les places i als llocs de treball convocats.

No es poden valorar com a mèrit els serveis prestats en qualitat de personal eventual.

5.3 El concurs oposició

El concurs oposició és el sistema que combina els dos anteriors, ja que conté una fase d’oposició i una fase de mèrit.

En les entitats locals catalanes, el concurs oposició ha de respectar les normes següents:

  • La valoració dels mèrits no pot significar més de la tercera part de la puntuació màxima total del conjunt del concurs oposició. Aquest límit és aplicable als procediments d’accés tant a places de personal funcionari com laboral, i en els de promoció interna.
  • Els punts obtinguts en la fase de concurs no es poden aplicar per superar la fase d’oposició. Les proves d’oposició s’han de superar necessàriament obtenint almenys la puntuació mínima establerta.
  • Les bases de la convocatòria han de determinar el moment de la valoració dels mèrits. Si es fa amb caràcter previ a les proves d’oposició, no pot tenir caràcter eliminatori ni pot servir per superar la fase d’oposició.

5.4 Criteris d’utilització dels sistemes selectius

D’acord amb l’EBEP, els sistemes selectius per a places de funcionaris de carrera són l’oposició i el concurs oposició. En tot cas, diu la norma, s'han d’incloure una o diverses proves que serveixin per determinar la capacitat dels aspirants i establir l’ordre de prelació.

Només en virtut de llei es pot aplicar, amb caràcter excepcional, el sistema de concurs de valoració de mèrits.

L’EBEP permet utilitzar el sistema de concurs de mèrits quan així s’estableixi per llei. La legislació catalana determina que el sistema de concurs només es pot utilitzar per adquirir la condició de funcionari amb caràcter excepcional, quan es tracti de proveir llocs de treball corresponents a places singulars dels subgrups A1 i A2 que per raó de les seves característiques i tecnificació hagin de ser proveïdes amb personal de mèrits rellevants i condicions excepcionals.

En canvi, per a les places de personal laboral fix, l’EBEP no estableix una preferència entre els sistemes selectius, que estableix que són els d’oposició, concurs oposició o concurs de valoració de mèrits. No obstant això, cal no oblidar que els sistemes de selecció que inclouen proves d’oposició són els que millor garanteixen els principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

El sistema a emprar en cada cas, doncs, és decisió de l'òrgan convocant en funció de la tipologia i la categoria de les places convocades.

Els acords o pactes de condicions de treball no són instruments adequats per establir regles generals de predeterminació dels sistemes selectius.

5.5 Les proves de l’oposició

La legislació de règim local manté vigent la remissió al Reial decret 896/1991, mitjançant el qual l’Administració de l’Estat estableix les regles bàsiques i els programes mínims a què s’ha d’ajustar el procediment de selecció i formació dels funcionaris de l’Administració local.

És important tenir en compte aquesta norma a l’hora de configurar els temaris de la convocatòria, tant el general com l’específic. Aquesta norma fixa el nombre de temes mínim que ha de tenir la convocatòria, els coneixements que cal acreditar sobre el temari general i el grau d’especialitat del conjunt de temari, en funció del grup de titulació i del cos i l'escala de classificació de les places convocades.

5.5.1 Les proves teòriques

Les proves teòriques són proves objectives, memorístiques i puntuables, que versen sobre el temari general, o el temari general i l’específic. Poden ser eliminatòries o no, puntuar o no, i ser escrites o orals, segons determinin les bases de la convocatòria.

Les proves teòriques poden consistir en un qüestionari de preguntes amb respostes alternatives, en preguntes curtes, o en un tema o temes a desenvolupar.

En aquestes proves es valoren els coneixements dels aspirants sobre determinades matèries que tenen relació amb les places convocades i que han estat incloses en el temari de l’oposició. Les elabora i les valora l’òrgan de selecció, el qual pot comptar amb assessors especialistes si així s’ha establert a les bases de la convocatòria, ja siguin persones del sector públic o del privat.

Per aplicar el principi d’igualtat i de transparència del procés selectiu, els òrgans de selecció han d’informar els aspirants sobre qualsevol aspecte que incideixi en la valoració de les proves, especialment sobre la distribució de la puntuació total de la prova entre les diferents preguntes o temes. Els aspirants han de conèixer amb antelació quins són els criteris de correcció.

Si la prova és un qüestionari de respostes alternatives, s’ha de determinar prèviament i comunicar als aspirants quants punts valen les preguntes ben contestades, si les no contestades resten, i quants punts resten les preguntes mal contestades. Les preguntes i respostes han de ser concretes i tenir acceptació majoritària en el món tècnic i científic corresponent. No poden versar sobre aspectes en els quals no hi hagi unitat de doctrina.

Si la prova consisteix en temes a desenvolupar, es pot disposar que les proves escrites es llegeixin davant del tribunal.

↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

5.5.2 Les proves pràctiques

Les proves pràctiques són objectives i puntuables. Poden ser eliminatòries i tenir caràcter escrit o oral, segons determinin les bases de la convocatòria.

Normalment les proves pràctiques fan referència al temari específic de la convocatòria, però també poden valorar l’execució de feines manuals, incloure proves de coneixements informàtics i l'elaboració de memòries i treballs sobre projectes de contingut relacionat amb els llocs de treball convocats.

En aquestes proves es valora el raonament analític de les persones aspirants, és a dir, la seva capacitat d’utilitzar els coneixements teòrics per resoldre supòsits que es donen habitualment en el lloc de treball.

Les proves les elabora i valora l’òrgan de selecció, el qual pot comptar amb assessors especialistes si així s’ha establert a les bases de la convocatòria, ja siguin persones del sector públic o del privat.

↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

5.5.3 Les proves psicotècniques

Les proves psicotècniques han de ser normalitzades, fiables i tenir una validesa comprovada. S’han de desenvolupar d’acord amb criteris científics controlats, mitjançant la intervenció de personal qualificat en l’elaboració i la interpretació dels resultats.

Amb relació a la prova psicotècnica, la jurisprudència ha sostingut tradicionalment els criteris següents:

  • S’ha de fer la mateixa prova a tots els candidats.
  • No es pot indagar en aspectes d’índole personal o íntims.
  • La prova no pot tenir un valor decisiu o desproporcionat amb relació a les proves de coneixements.
  • Les proves de personalitat s’han de reservar estrictament per als llocs de treball en els quals un model de conducta és absolutament fonamental i indispensable. En aquests casos l’avaluació pot ser eliminatòria.

Les bases de la convocatòria han d’identificar la finalitat de la prova, els factors que s’avaluaran i l’efecte o el resultat de la valoració.

L’elecció del perfil de la prova entra dins el camp de la discrecionalitat tècnica de l’òrgan de selecció. Un cop determinat el perfil de les proves, l’òrgan de selecció ha d’informar els aspirants de quina serà la utilització de les dades que s’obtinguin, del caràcter facultatiu o obligatori de la resposta i de les conseqüències que pot tenir la negativa a subministrar la informació o la falta de sinceritat en la contestació.

Per a la policia local, les proves psicotècniques són eliminatòries i es qualifiquen com a apte/ta o no apte/ta. Com a mínim s’han de fer proves aptitudinals i de personalitat. Opcionalment, si es disposa a les bases, les proves aptitudinals es poden puntuar. En aquest cas, les bases han de determinar la puntuació mínima i màxima. Els qui no assoleixin la puntuació mínima o siguin declarats no aptes queden eliminats del procés selectiu. Opcionalment, si s'estableix a les bases, es pot fer una entrevista per integrar els resultats dels tests psicotècnics. L'ha de fer un tècnic especialitzat i hi ha de ser present un membre del tribunal.

↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

5.5.4 La prova d’entrevista

L’entrevista és una de les parts més controvertides del procés selectiu.

Quan les bases configuren una entrevista de tipus curricular, l’entrevista no ha de formar part de la fase d’oposició sinó de la fase de concurs de mèrits, ja que serveix per determinar la realitat dels fets descrits en el currículum dels aspirants. Per tant, si es puntua, s’ha de fer dins del 33% de puntuació màxima del concurs de mèrits.

Quan l’entrevista es configura com una prova d’oposició, s’utilitza per valorar si les persones aspirants tenen adquirides les competències requerides per al lloc de treball, i en quina mesura.

Amb relació a l'entrevista, la jurisprudència ha sostingut tradicionalment els criteris següents:

  • No es pot indagar en aspectes d’índole personal.
  • Ha de tenir caràcter d’exercici complementari, no pot ser eliminatòria.
  • El valor de l'entrevista no pot ser decisiu amb relació a les proves de coneixements del temari de la convocatòria.

Per fer l’entrevista, l’òrgan de selecció pot comptar amb personal tècnic especialitzat, si així s’ha establert a les bases de la convocatòria.

S’han d’acordar prèviament les preguntes i els criteris de valoració i aplicar el mateix procés d’avaluació a tots els candidats. Les conclusions sobre les competències dels aspirants s’han de documentar per a cadascun amb expressió del formulari o l'informe de valoració, el qual serveix de motivació. S’ha d’identificar què s’ha valorat i amb quina puntuació.

Cal tenir en compte que els tribunals de justícia apliquen a l’entrevista els mateixos criteris de motivació i transparència que a la resta de proves.

↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

5.5.5 Els cursos de formació

La superació de cursos de formació també pot ser una prova de l’oposició.

Perquè sigui vàlida ha de reunir uns requisits determinats:

  • Els cursos han de ser impartits per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
  • Poden tenir caràcter selectiu per a places del grup A (subgrups A1 i A2), però no per a les places del grup C i les de les agrupacions professionals.
Són una excepció a la norma anterior els cursos selectius de formació per accedir als cossos de la policia local, que tenen caràcter selectiu per a tots els grups de titulació i són impartits per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Si l’administració convocant vol limitar l’accés al curs selectiu a un nombre de persones que coincideixi amb el nombre de places convocades, ha d’incloure necessàriament a les bases de la convocatòria aquesta limitació. En cas contrari, totes les persones que hagin superat les proves anteriors del procés selectiu tenen el dret d’assistir al curs.

↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

5.5.6 El període de pràctiques

Les bases de la convocatòria poden establir la superació d’un període de pràctiques per al personal funcionari, o de prova per al personal laboral.

Per a les places funcionarials, la durada del període de pràctiques s’ha de fixar en funció del cos o l'escala als quals es pretén ingressar.

Aquesta durada, per a la funció pública de la Generalitat de Catalunya, és establerta pel Decret 28/1986, de 30 de gener, que aprova el Reglament de selecció de personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquesta norma es pot aplicar supletòriament a les administracions locals.

Durant el període de pràctiques s’ha de nomenar un o més funcionaris tutors i s’ha de tenir cura que la persona adquireixi la formació pràctica que requereix l’exercici del lloc de treball, i avaluar la seva capacitat d’aprenentatge.

Un cop finalitzat aquest període, els tutors i el cap o els caps de les unitats orgàniques en què el funcionari o la funcionària ha complert el període de pràctiques, emeten un informe. Tots aquests informes es fan conèixer a la persona interessada, que hi pot fer les al·legacions que consideri oportunes. Tota la documentació s’inclou en el seu expedient personal i es tramet al president o la presidenta de la corporació perquè resolgui motivadament sobre el nomenament de l’aspirant com a personal funcionari de carrera o, en cas contrari, decideixi la no superació del període de pràctiques.

Per a les places laborals, es pot establir un període de prova amb la durada màxima establerta en el conveni col·lectiu aplicable i, si no n'hi ha, el que sigui aplicable d’acord amb l’Estatut dels treballadors.

L’Estatut dels treballadors fixa una durada màxima del període de prova de sis mesos per als tècnics titulats i de dos mesos per a la resta de treballadors. En les organitzacions de menys de 25 treballadors, el període de prova no pot excedir els tres mesos per als treballadors que no siguin tècnics titulats.

Les bases de la convocatòria han d’indicar la durada del període de prova dins d’aquests límits màxims. S’ha de nomenar un tutor que ha d'assistir l’aspirant i informar de la superació o no del període de prova. El president o la presidenta de la corporació, en vista dels informes pertinents, pot decidir no fer cap altre tràmit, amb la qual cosa l’aspirant adquireix la condició de personal laboral fix quan acabi el període de prova, o bé en pot resoldre l'acomiadament, prèvia audiència de la persona interessada.

↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat


Esquema de la unitat 5

↑ Tornar a l'índex de la unitat



← Unitat 4 | Unitat 6 →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autora: Eva Comellas Batet

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat i Selecció per a l'Administració Local. EAPC

La imatge de portada és de Jan Genge i s'ha obtingut de Piqsels.com.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza l'ús, doncs, amb les condicions següents:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials, i
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.