5. "Els sistemes selectius". Especial referència al concurs oposició
A partir d'aquesta afirmació, els processos selectius s’instrumenten mitjançant tres sistemes selectius: l’oposició, el concurs i el concurs oposició, que la combinació dels dos primers.
5.1 L’oposició
L'oposició és un sistema que atorga una puntuació o una qualificació basada únicament en la valoració d’exercicis, exàmens o proves, que poden tenir caràcter teòric o pràctic i que necessàriament han de ser adequades a les funcions de les places i a les tasques dels llocs de treball convocats.
D’acord amb l’EBEP, els procediments de selecció han de cuidar especialment la connexió entre el tipus de proves a superar i l’adequació al desenvolupament de les tasques dels llocs de treball convocats, incloent-hi, si escau, les proves pràctiques que calgui. Les proves poden consistir en la comprovació dels coneixements i la capacitat analítica dels aspirants, expressats de manera oral o escrita, en la realització d’exercicis que demostrin la possessió d’habilitats i destreses, en la comprovació del domini de llengües estrangeres i, si escau, en la superació de proves físiques.
A més, l’EBEP disposa que, per assegurar l’objectivitat i la racionalitat dels processos selectius, les proves es poden completar amb la superació de cursos i de períodes de pràctiques, amb l’exposició curricular dels candidats, amb proves psicotècniques o amb entrevistes. Igualment es poden exigir reconeixements mèdics.
Hi ha un model únic de proves, temaris o programes d'oposició comú per a totes les administracions públiques? La resposta és negativa. Per aquest motiu, les administracions locals poden fixar discrecionalment a les bases de cada convocatòria les proves d’oposició i la puntuació atorgada a cada prova, amb l’únic límit que tinguin relació amb la categoria i les funcions de les places convocades.
5.2 El concurs de mèrits
El concurs de mèrits consisteix en la comprovació i la qualificació dels mèrits dels aspirants en aplicació del barem establert en la convocatòria. Els mèrits s'han d'haver obtingut en el termini que assenyalin les bases de la convocatòria i s'han de poder acreditar documentalment.
Igual que hem vist en l’oposició, cada administració gaudeix de discrecionalitat per establir el barem de mèrits del concurs, sempre que tinguin relació amb les funcions o tasques pròpies de les places convocades.
Es poden valorar com a mèrit els serveis prestats en cossos o escales de qualsevol administració pública del grup corresponent a les places convocades, ja sigui com a personal funcionari de carrera o en virtut d’un nomenament interí, d’un contracte de naturalesa laboral, d’un contracte administratiu transitori o d’un contracte administratiu de col·laboració temporal, l’experiència a l’empresa privada, els cursos de formació realitzats, el coneixement d’idiomes, etc.
Per tant, la valoració dels mèrits no pot ser desproporcionada ni irracional, sobrevalorant injustificadament determinats mèrits que solament poden tenir determinats grups de persones, o excloent-ne d’altres objectivament adequats a les places i als llocs de treball convocats.
5.3 El concurs oposició
El concurs oposició és el sistema que combina els dos anteriors, ja que conté una fase d’oposició i una fase de mèrit.
En les entitats locals catalanes, el concurs oposició ha de respectar les normes següents:
- La valoració dels mèrits no pot significar més de la tercera part de la puntuació màxima total del conjunt del concurs oposició. Aquest límit és aplicable als procediments d’accés tant a places de personal funcionari com laboral, i en els de promoció interna.
- Els punts obtinguts en la fase de concurs no es poden aplicar per superar la fase d’oposició. Les proves d’oposició s’han de superar necessàriament obtenint almenys la puntuació mínima establerta.
- Les bases de la convocatòria han de determinar el moment de la valoració dels mèrits. Si es fa amb caràcter previ a les proves d’oposició, no pot tenir caràcter eliminatori ni pot servir per superar la fase d’oposició.
5.4 Criteris d’utilització dels sistemes selectius
D’acord amb l’EBEP, els sistemes selectius per a places de funcionaris de carrera són l’oposició i el concurs oposició. En tot cas, diu la norma, s'han d’incloure una o diverses proves que serveixin per determinar la capacitat dels aspirants i establir l’ordre de prelació.
L’EBEP permet utilitzar el sistema de concurs de mèrits quan així s’estableixi per llei. La legislació catalana determina que el sistema de concurs només es pot utilitzar per adquirir la condició de funcionari amb caràcter excepcional, quan es tracti de proveir llocs de treball corresponents a places singulars dels subgrups A1 i A2 que per raó de les seves característiques i tecnificació hagin de ser proveïdes amb personal de mèrits rellevants i condicions excepcionals.
En canvi, per a les places de personal laboral fix, l’EBEP no estableix una preferència entre els sistemes selectius, que estableix que són els d’oposició, concurs oposició o concurs de valoració de mèrits. No obstant això, cal no oblidar que els sistemes de selecció que inclouen proves d’oposició són els que millor garanteixen els principis d'igualtat, mèrit i capacitat.
El sistema a emprar en cada cas, doncs, és decisió de l'òrgan convocant en funció de la tipologia i la categoria de les places convocades.
5.5 Les proves de l’oposició
La legislació de règim local manté vigent la remissió al Reial decret 896/1991, mitjançant el qual l’Administració de l’Estat estableix les regles bàsiques i els programes mínims a què s’ha d’ajustar el procediment de selecció i formació dels funcionaris de l’Administració local.
5.5.1 Les proves teòriques
Les proves teòriques són proves objectives, memorístiques i puntuables, que versen sobre el temari general, o el temari general i l’específic. Poden ser eliminatòries o no, puntuar o no, i ser escrites o orals, segons determinin les bases de la convocatòria.
En aquestes proves es valoren els coneixements dels aspirants sobre determinades matèries que tenen relació amb les places convocades i que han estat incloses en el temari de l’oposició. Les elabora i les valora l’òrgan de selecció, el qual pot comptar amb assessors especialistes si així s’ha establert a les bases de la convocatòria, ja siguin persones del sector públic o del privat.
Per aplicar el principi d’igualtat i de transparència del procés selectiu, els òrgans de selecció han d’informar els aspirants sobre qualsevol aspecte que incideixi en la valoració de les proves, especialment sobre la distribució de la puntuació total de la prova entre les diferents preguntes o temes. Els aspirants han de conèixer amb antelació quins són els criteris de correcció.
Si la prova és un qüestionari de respostes alternatives, s’ha de determinar prèviament i comunicar als aspirants quants punts valen les preguntes ben contestades, si les no contestades resten, i quants punts resten les preguntes mal contestades. Les preguntes i respostes han de ser concretes i tenir acceptació majoritària en el món tècnic i científic corresponent. No poden versar sobre aspectes en els quals no hi hagi unitat de doctrina.
Si la prova consisteix en temes a desenvolupar, es pot disposar que les proves escrites es llegeixin davant del tribunal.
↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
5.5.2 Les proves pràctiques
Les proves pràctiques són objectives i puntuables. Poden ser eliminatòries i tenir caràcter escrit o oral, segons determinin les bases de la convocatòria.
En aquestes proves es valora el raonament analític de les persones aspirants, és a dir, la seva capacitat d’utilitzar els coneixements teòrics per resoldre supòsits que es donen habitualment en el lloc de treball.
Les proves les elabora i valora l’òrgan de selecció, el qual pot comptar amb assessors especialistes si així s’ha establert a les bases de la convocatòria, ja siguin persones del sector públic o del privat.
↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
5.5.3 Les proves psicotècniques
Les proves psicotècniques han de ser normalitzades, fiables i tenir una validesa comprovada. S’han de desenvolupar d’acord amb criteris científics controlats, mitjançant la intervenció de personal qualificat en l’elaboració i la interpretació dels resultats.
Amb relació a la prova psicotècnica, la jurisprudència ha sostingut tradicionalment els criteris següents:
- S’ha de fer la mateixa prova a tots els candidats.
- No es pot indagar en aspectes d’índole personal o íntims.
- La prova no pot tenir un valor decisiu o desproporcionat amb relació a les proves de coneixements.
- Les proves de personalitat s’han de reservar estrictament per als llocs de treball en els quals un model de conducta és absolutament fonamental i indispensable. En aquests casos l’avaluació pot ser eliminatòria.
Les bases de la convocatòria han d’identificar la finalitat de la prova, els factors que s’avaluaran i l’efecte o el resultat de la valoració.
L’elecció del perfil de la prova entra dins el camp de la discrecionalitat tècnica de l’òrgan de selecció. Un cop determinat el perfil de les proves, l’òrgan de selecció ha d’informar els aspirants de quina serà la utilització de les dades que s’obtinguin, del caràcter facultatiu o obligatori de la resposta i de les conseqüències que pot tenir la negativa a subministrar la informació o la falta de sinceritat en la contestació.
↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
5.5.4 La prova d’entrevista
L’entrevista és una de les parts més controvertides del procés selectiu.
Quan l’entrevista es configura com una prova d’oposició, s’utilitza per valorar si les persones aspirants tenen adquirides les competències requerides per al lloc de treball, i en quina mesura.
Amb relació a l'entrevista, la jurisprudència ha sostingut tradicionalment els criteris següents:
- No es pot indagar en aspectes d’índole personal.
- Ha de tenir caràcter d’exercici complementari, no pot ser eliminatòria.
- El valor de l'entrevista no pot ser decisiu amb relació a les proves de coneixements del temari de la convocatòria.
Per fer l’entrevista, l’òrgan de selecció pot comptar amb personal tècnic especialitzat, si així s’ha establert a les bases de la convocatòria.
S’han d’acordar prèviament les preguntes i els criteris de valoració i aplicar el mateix procés d’avaluació a tots els candidats. Les conclusions sobre les competències dels aspirants s’han de documentar per a cadascun amb expressió del formulari o l'informe de valoració, el qual serveix de motivació. S’ha d’identificar què s’ha valorat i amb quina puntuació.
↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
5.5.5 Els cursos de formació
La superació de cursos de formació també pot ser una prova de l’oposició.
Perquè sigui vàlida ha de reunir uns requisits determinats:
- Els cursos han de ser impartits per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
- Poden tenir caràcter selectiu per a places del grup A (subgrups A1 i A2), però no per a les places del grup C i les de les agrupacions professionals.
Si l’administració convocant vol limitar l’accés al curs selectiu a un nombre de persones que coincideixi amb el nombre de places convocades, ha d’incloure necessàriament a les bases de la convocatòria aquesta limitació. En cas contrari, totes les persones que hagin superat les proves anteriors del procés selectiu tenen el dret d’assistir al curs.
↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
5.5.6 El període de pràctiques
Les bases de la convocatòria poden establir la superació d’un període de pràctiques per al personal funcionari, o de prova per al personal laboral.
Per a les places funcionarials, la durada del període de pràctiques s’ha de fixar en funció del cos o l'escala als quals es pretén ingressar.
Durant el període de pràctiques s’ha de nomenar un o més funcionaris tutors i s’ha de tenir cura que la persona adquireixi la formació pràctica que requereix l’exercici del lloc de treball, i avaluar la seva capacitat d’aprenentatge.
Un cop finalitzat aquest període, els tutors i el cap o els caps de les unitats orgàniques en què el funcionari o la funcionària ha complert el període de pràctiques, emeten un informe. Tots aquests informes es fan conèixer a la persona interessada, que hi pot fer les al·legacions que consideri oportunes. Tota la documentació s’inclou en el seu expedient personal i es tramet al president o la presidenta de la corporació perquè resolgui motivadament sobre el nomenament de l’aspirant com a personal funcionari de carrera o, en cas contrari, decideixi la no superació del període de pràctiques.
Per a les places laborals, es pot establir un període de prova amb la durada màxima establerta en el conveni col·lectiu aplicable i, si no n'hi ha, el que sigui aplicable d’acord amb l’Estatut dels treballadors.
Les bases de la convocatòria han d’indicar la durada del període de prova dins d’aquests límits màxims. S’ha de nomenar un tutor que ha d'assistir l’aspirant i informar de la superació o no del període de prova. El president o la presidenta de la corporació, en vista dels informes pertinents, pot decidir no fer cap altre tràmit, amb la qual cosa l’aspirant adquireix la condició de personal laboral fix quan acabi el període de prova, o bé en pot resoldre l'acomiadament, prèvia audiència de la persona interessada.
↑ Tornar a 5.5 Les proves de l’oposició | ↑ Tornar a l'índex de la unitat
