Unitat 3. El còmput de terminis a partir de la notificació, la publicació o la data de producció dels efectes del silenci administratiu
3.1 Els terminis en hores
La LPAC disposa que és possible establir terminis en hores, però, de fet, no n’estableix cap. L’article 30.1 disposa que, llevat que per llei o en el dret de la Unió Europea, es disposi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per hores, s’entén que aquestes són hàbils.
El segon incís del mateix article 30.1 de la LPAC afegeix que: “Els terminis expressats per hores es compten d'hora en hora i de minut en minut des de l'hora i el minut en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti."
El precepte que es comenta també disposa que els terminis establerts en hores no poden tenir una durada superior a 24 hores; en aquest cas, s'han d'expressar en dies.
Com a mostra d’aquesta regulació, es pot citar l’article 24.1.a de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), que establia que els membres d’un òrgan col·legiat havien de rebre, amb una antelació mínima de 48 hores, la convocatòria de les sessions, amb l’ordre del dia de la reunió. Aquest termini es manté actualment, per als òrgans col·legiats de l’Administració general de l’Estat, en l’article 19.3.a de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), si bé s’expressa en dies, és a dir, és de dos dies. En el mateix sentit, l’article 17 de la Llei 26/2010, que regula el règim de les convocatòries i la constitució dels òrgans col·legiats, també estableix, com ho feia la LRJPAC, que la convocatòria de la sessió de l'òrgan col·legiat, amb l'ordre del dia corresponent, s'ha de notificar als membres amb una antelació mínima de 48 hores, llevat d'un cas d'urgència apreciada pel president o la presidenta, que s'ha de fer constar a la convocatòria.
3.2 Els terminis en dies
En la legislació administrativa, a diferència de la civil, els terminis establerts en dies es poden referir a dies hàbils o naturals. L’article 30.2 de la LPAC inclou una regla general: “Sempre que per llei o en el dret de la Unió Europea no s’expressi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per dies, s'entén que aquests són hàbils, i s'exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius.” És a dir, són dies naturals tots i cadascun dels dies de l'any, i són dies hàbils, als efectes del còmput de terminis, tots els dies de dilluns a divendres no festius.
També exigeix el mateix article 30.2 de la LPAC que “Quan els terminis s'hagin assenyalat per dies naturals per haver-ho declarat així una llei o el dret de la Unió Europea, s'ha de fer constar aquesta circumstància a les notificacions corresponents”. És a dir, en rigor, només cal identificar expressament en la notificació corresponent de quin tipus de dies es tracta si és un termini establert en dies naturals.
També convé tenir en compte que l’article 30.3 de la LPAC estableix que “Els terminis expressats en dies es compten a partir de l'endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l'estimació o la desestimació per silenci administratiu”.
Així doncs, es tracta de terminis que s’inicien a partir d’un dia determinat, en aquest cas, la notificació o la publicació d’un acte administratiu o bé el dia en què es produeix el silenci administratiu positiu o negatiu, el qual no queda inclòs dins del termini. El primer dia del termini és el dia hàbil o natural, segons el cas, immediatament posterior.
La mateixa LPAC exigeix, en l’article 30.7, que les administracions aprovin i publiquin en el diari oficial corresponent, abans del començament de cada any, el calendari de dies inhàbils als efectes de còmputs de terminis. El calendari de les comunitats autònomes comprèn els dies inhàbils de les entitats locals corresponents al seu àmbit territorial, a les quals és aplicable.
La declaració de dia hàbil o inhàbil a efectes del còmput de terminis no determina per si sola el funcionament dels centres de treball de les administracions públiques, l’organització del temps de treball o el règim de jornada i horaris d’aquestes. És a dir, l’oficina administrativa pot estar tancada i tractar-se d’un dia hàbil als efectes del còmput de terminis, i a l'inrevés.
3.3 Els terminis en mesos o anys
De la mateixa manera que en els terminis en dies, l’article 30.4 de la LPAC disposa que “Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computen a partir de l'endemà d'aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l'estimació o la desestimació per silenci administratiu”.
La Interlocutòria del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa, Secció Primera, de 21 de febrer de 2013, Recurs núm. 6214/2011, es refereix a la reiterada jurisprudència d’aquest Tribunal relativa al còmput de terminis d’impugnació, expressats en mesos, els quals “en aplicació del conegut principi dies a quo non computatur in termino es compten a partir de l’endemà de la notificació o la publicació de l’acte objecte de recurs, amb cita, entre d’altres, de la Sentència del mateix Tribunal, Sala Contenciosa, Secció Quarta, de 24 de juny de 2011, Recurs núm. 2899/2007.
El termini fixat en mesos o anys conclou el dia que tingui el mateix número que el dia en què es va produir la notificació, la publicació o el silenci administratiu, però en el mes o l'any de venciment.
Si en el mes de venciment no hi ha un número de dia equivalent al de la notificació, publicació o producció d'efectes del silenci, s'entén que el termini expira l'últim dia del mes.
La Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa, Secció Segona, de 17 de juny de 2019, Recurs núm. 3269/2017, resumeix la doctrina de l’alt Tribunal en aquesta matèria: “Pues bien, la regla establecida de forma explícita en el art. 48.2 de la Ley 30/1992, luego sustituida sin alteración sustancial por el art. 30.4 de la Ley 39/2015, es reflejo de una evolución legislativa y la correspondiente doctrina jurisprudencial que, interpretando el cómputo de plazos sobre la base del art. 5.1 del Código Civil, ha venido sosteniendo reiteradamente que en los plazos expresados por meses o por años, el cómputo se inicia en el día siguiente a la notificación o publicación, que no se incluyen en el cómputo, y el día final del plazo coincide con el mismo ordinal del de la notificación o publicación del acto, en el mes en que finalizara el cómputo, o con el último día del mes si en el mismo no hubiera día equivalente al inicial del cómputo.”
3.4 Altres regles a tenir en compte
Cal esmentar encara dues regles més que la doctrina i la jurisprudència han considerat aplicables a tot tipus de terminis, i tant al còmput de terminis en dies, com en mesos o anys, i que són d’interès per fixar el darrer dia del termini, anomenat en llatí dies ad quem.
L’article 30.5 de la LPAC disposa que “Quan l'últim dia del termini sigui inhàbil, s'entén prorrogat al primer dia hàbil següent”.
D'altra banda, l’article 30.6 disposa que “Quan un dia sigui hàbil al municipi o a la comunitat autònoma en què resideix la persona interessada, i inhàbil a la seu de l'òrgan administratiu, o al revés, es considera inhàbil en tot cas”. Convé advertir que aquesta norma no és aplicable al còmput de terminis en els registres electrònics (d'acord amb l'article 31.3 in fine de la LPAC).
