Còmput de terminis en via administrativa

L’article 48.3 estableix que la realització d’actuacions administratives fora del temps establert per a aquestes només implica l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o del termini.

Així doncs, la regla general és que la realització extemporània d’actuacions per part de l’Administració no determina la invalidesa de l’acte administratiu. Però caldrà examinar les circumstàncies de cada cas per determinar si es pot tractar d’una mera irregularitat no invalidant, o si és de tal gravetat que afecta la validesa de l’acte.

Cal recordar que, d'acord amb l'article 26.2 de la LPAC perquè un document electrònic administratiu sigui vàlid ha d'incorporar, entre d'altres informacions, una referència temporal del moment en què s'ha emès. En desenvolupament d'aquesta previsió, l'article 50 del Reglament determina les diferents modalitats de referència temporal (marca de temps o segell electrònic qualificat de temps) segons allò que determinin les normes reguladores dels procediments.

A més, la inactivitat de l’Administració, en el sentit de no emetre dins del termini establert una decisió en relació amb les qüestions formals o substantives plantejades en el procediment i que es dedueixen de l’expedient, té associada una conseqüència jurídica, diferent en cada cas.

La regla general és que el sentit del silenci és positiu, llevat que es doni alguna de les excepcions que la Llei identifica.

En els procediments iniciats d’ofici, la manca de notificació de la resolució expressa dins del termini pot comportar que les persones interessades puguin entendre que les seves pretensions han estat desestimades (art. 25.1.a) o que se'n produeixi la caducitat (art. 24.1.b), segons el tipus de procediment de què es tracti.

Si es produeix la caducitat, s’ha de dictar una resolució que la declari i que ordeni l’arxivament de les actuacions.

Escau esmentar la regulació de l’article 76.2, que es refereix a la possibilitat que les persones interessades formulin al·legacions, durant la instrucció del procediment, sobre l’existència d’un defecte de tramitació, en especial els que comportin paralització, infracció dels terminis preceptivament assenyalats o omissió de tràmits que poden ser solucionats abans de la resolució definitiva de l’afer.

D’altra banda, les conseqüències de l’incompliment del termini general de 10 dies per emetre informes es regula en l’article 80.3, que disposa que, sens perjudici de la responsabilitat en què incorri el responsable de la demora, poden prosseguir les actuacions excepte quan es tracti d’un informe preceptiu, cas en el qual es pot suspendre el transcurs del termini màxim legal per resoldre el procediment en els termes que estableix l’apartat 1.d de l’article 22. També poden prosseguir les actuacions si l’informe l’ha d’emetre una altra administració pública, en relació amb les seves competències, i el termini transcorre sense que s’hagi emès. L’informe emès fora de termini pot no ser tingut en compte en dictar-se la resolució.

• Requeriments d'esmena i millora de la sol·licitud d'iniciació (art.68.4 de la LPAC i 14 del Reglament)

Si les persones interessades, a qui s’ha notificat un requeriment d’esmena i millora de llur sol·licitud d'iniciació no atenen el requeriment en el termini establert (10 dies hàbils), i si l'Administració els ha advertit degudament amb caràcter previ, s'entén que han desistit de la sol·licitud. En cas de desistiment, la resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables.

L'article 14 del Reglament preveu, per al cas de persones obligades a l'ús de mitjans electrònics o que han triat relacionar-se amb l'Administració per aquesta via, que se'ls pot tenir per desistits de la sol·licitud si, desprès d'advertir-los degudament, no la presenten per mitjans electrònics (art.14.1), no ho fan amb els formats exigits (art.14.2) o no esmenen la manca dels requisits exigits legalment (art.14.3).

• Compliment de tràmits per les persones interessades (art.73 de l'LPAC i 14 del Reglament)

En relació amb el compliment d’altres tràmits per part de les persones interessades, l’article 73.3 de la LPAC disposa que si les persones interessades no compleixen el que disposen els apartats anteriors del mateix article, es pot declarar que han perdut el seu dret al tràmit corresponent. No obstant això, s’ha d’admetre l’actuació de la persona interessada, que produeix efectes legals si es fa abans o dins del dia en què es notifiqui la resolució en la qual es consideri que el termini ha transcorregut. L’acreditació del moment de la realització del tràmit es fa mitjançant el rebut de presentació. Convé recordar que els documents que les persones interessades adrecen als òrgans administratius es poden presentar en els registres o llocs enumerats en l’article 16.4 (registre electrònic, oficines de Correus, oficines d’assistència en matèria de registre, etc.).

L'article 14 del Reglament preveu, per al cas de persones obligades a l'ús de mitjans electrònics o que han triat relacionar-se amb l'Administració per aquesta via, que se'ls pot tenir per decaiguts en el seu dret al tràmit, desprès d'advertir-los degudament, si no usen els mitjans electrònics (art.14.1), si no ho fan amb els formats exigits (art.14.2) o si el document no compleix els requisits exigits legalment (art.14.3).

• Caducitat en procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada (art.95 de la LPAC)

En els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada també es pot produir la caducitat.

Quan se’n produeixi la paralització per causa imputable a la persona interessada (per exemple, perquè no lliura uns documents que són del tot necessaris per resoldre), l’Administració l’ha d’advertir que, un cop transcorreguts 3 mesos, es produeix la caducitat del procediment. Així, primerament cal advertir la persona interessada que el transcurs del termini de 3 mesos d’inactivitat produirà la caducitat del procediment i que aquest termini comença a córrer a partir de l’endemà de la notificació corresponent. Un cop transcorregut aquest termini, si el particular requerit no ha exercit les activitats necessàries per reprendre la tramitació, l’Administració ha de dictar una resolució que declari la caducitat i acordi l’arxivament de les actuacions, i l’ha de notificar a la persona interessada. No obstant això, pot no ser aplicable la caducitat en el supòsit que la qüestió suscitada afecti l’interès general, o sigui convenient substanciar-la per definir-la i aclarir-la (art. 95).

• Comunicació a l'Administració de la successió en el procediment (art.42.4 del Reglament)

L'article 42.4 del Reglament determina que qui succeeix a un interessat en el procediment ha de comunicar la successió a l'Administració en el termini de 15 dies hàbils (des de l'endemà de la successió o de la inscripció de la defunció en el Registre civil). Per al cas que la comunicació es demori, es preveu que "els defectes en la pràctica de les notificacions anteriors a la successió que es derivin d'aquest incompliment són imputables a l'interessat". Així doncs, es considera que l'Administració -que no té coneixement de la successió- compleix la seva obligació de notificar si posa la notificació a disposició de la persona física o la persona jurídica que a ella li consta i la successió de la qual l'interessat no ha fet valer.

<<Sumari|<<Unitat 5|☝