Còmput de terminis en via administrativa

A continuació es comenten els terminis més rellevants establerts en la LPAC, en el Reglament d'aquesta llei, en la Llei 26/2010, en el Decret 76/2020 i en altres normes administratives. Escau distingir els terminis per iniciar un procediment, ja sigui a sol·licitud de la persona o les persones interessades o d’ofici, dels terminis que es refereixen a tràmits d’un procediment ja iniciat, i dels terminis que es refereixen a l’obligació de l’Administració de resoldre el procediment, o de dictar i notificar la resolució del procediment.

Amb caràcter general, cal tenir presents els terminis establerts en la normativa sectorial.

• Inici dels procediments de naturalesa sancionadora (art. 63 LPAC)

Els procediments de naturalesa sancionadora s’inicien sempre d’ofici per acord de l’òrgan competent i han d’establir una separació entre la fase instructora i la sancionadora, que s’encarrega a òrgans diferents. L’article 63.3 de la LPAC disposa que no es poden iniciar nous procediments de caràcter sancionador per fets o conductes tipificades com a infraccions en la comissió dels quals l’infractor persisteixi de manera continuada, mentre no s’hagi dictat una primera resolució sancionadora, amb caràcter executiu.

Tampoc no s’ha d'iniciar un procediment sancionador si és del tot evident que la infracció pretesament comesa ha prescrit, atenent al dia en què es va cometre la infracció, o, si es tracta d'infraccions continuades o permanents, des del dia en què va finalitzar la conducta infractora.

• Inici dels procediments de responsabilitat patrimonial (art. 67 i 65.1 LPAC)

Els procediments de responsabilitat patrimonial es poden iniciar d’ofici o a sol·licitud de persona interessada.

El dret dels ciutadans a reclamar una indemnització a les administracions públiques per les lesions que pateixin en llurs béns i drets, si és conseqüència d’un funcionament normal o anormal dels serveis públics (excepte en els casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar), reconegut en els articles 32 i següents de la LRJSP, prescriu al cap d'un any que s'hagi produït el fet o l'acte que motivi la indemnització o se'n manifesti l'efecte lesiu.

La Comissió Jurídica Assessora, alt òrgan consultiu que intervé preceptivament en els procediments de responsabilitat patrimonial la quantia dels quals sigui igual o superior a 50.000 euros, en diversos dictàmens sobre procediments en què es reclamava una indemnització pels danys i perjudicis derivats de la mort d’un familiar, ha tingut en compte com a dies a quo, o dia a partir del qual s’inicia el còmput del termini de prescripció, la data de la defunció (dictàmens 59/2020, 181/2020 i 246/2020, entre molts d’altres).

L’article 67.1 afegeix una regla especial per al cas de danys de caràcter físic o psíquic a les persones. En aquest supòsit, el termini comença a computar des de la cura o la determinació de l'abast de les seqüeles. El problema és que, de vegades, no és fàcil determinar aquesta data. Segons el Dictamen 405/2019, esmentat, entre d’altres, en el Dictamen 245/2020:

En els casos en què es demana una indemnització per anul·lació (en via administrativa o en via judicial) d'un acte o una disposició de caràcter general, el dret a reclamar també prescriu al cap d’un any, i aquest es compta des de la data de la notificació de la resolució administrativa o la sentència definitiva.

A l'últim, en els casos de responsabilitat patrimonial a què es refereix l'article 32, apartats 4 i 5 de la LRJSP, el dret a reclamar prescriu al cap d'un any de la publicació al BOE o al DOUE, segons el cas, de la sentència que declari la inconstitucionalitat de la norma o el caràcter contrari al dret de la Unió Europea.

• Inici dels procediments de revisió (art. 106.1, 107.2, 109.1 i 109.2 LPAC)

Les administracions públiques, en qualsevol moment, és a dir, sense cap limitació temporal, poden declarar la nul·litat de determinats actes administratius o de disposicions administratives de caràcter general, mitjançant la tramitació del procediment regulat en l'article 106 de la LPAC. Els procediments de revisió d’ofici es poden iniciar per iniciativa pròpia o a sol·licitud de la persona interessada.

D’altra banda, les administracions poden declarar que determinats actes favorables per a les persones interessades són lesius per a l’interès públic. Un cop dictada la resolució o adoptat l’acord de declaració de lesivitat, la mateixa administració ha d’impugnar l’esmentat acte davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu a fi que l’òrgan judicial competent, si considera que s’ha d’estimar la demanda, l’anul·li. La declaració de lesivitat no es pot adoptar un cop transcorreguts 4 anys des que es va dictar l’acte administratiu. Per tant, a la pràctica, no s’hauria d’iniciar aquest tipus de procediment si ja ha transcorregut aquest límit temporal, comptat des que es va dictar l’acte favorable.

La revocació dels actes de gravamen o desfavorables es regula en l’article 109.1 de la LPAC i, com a límit temporal, s’estableix que es pot dur a terme mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció.

Finalment, cal tenir en compte que les administracions públiques poden rectificar en qualsevol moment les meres errades materials, de fet o aritmètiques que contenen els actes administratius.

• Interposició dels recursos administratius ordinaris (art. 122.1 i 124.1 LPAC)

El termini per interposar els recursos administratius ordinaris (recordeu que son el recurs d’alçada i el recurs postestatiu de reposició) és, en ambdòs supòsits, d’un mes si l’acte és exprés. El dies a quo o dia inicial és l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte administratiu que es vol impugnar.

Si no s’ha dictat o notificat l’acte exprés, el sol·licitant o altres possibles persones interessades poden interposar el recurs d’alçada o de reposició en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en què, d’acord amb la normativa específica, es produeixin els efectes del silenci administratiu.

• Interposició del recurs extraordinari de revisió (art. 125.2 LPAC)

Contra els actes ferms en via administrativa es pot interposar un recurs extraordinari de revisió, si concorre alguna de les circumstàncies enumerades en l’article 125.1 i dins dels terminis següents: si es tracta de la causa de la lletra a, 4 anys des de la notificació de la resolució impugnada; per a la resta de causes recollides en les lletres b a d del mateix apartat, 3 mesos, a comptar des del coneixement dels documents o des que la sentència judicial esdevé ferma.

<<Sumari|☝

• En cas d'error en la determinació de l'òrgan destinatari del document presentat (art.49.3 Decret 76/2020)

El Decret 76/2020, en l'article 49.3, disposa que l'inici del còmput dels terminis que hagin de complir els subjectes obligats per aquesta norma està determinat per la data i hora de presentació al Registre electrònic general de la seu electrònica de l'Administració de la Generalitat. També especifica que, en cas d'error en la determinació de l'òrgan destinatari del document presentat, l'oficina de registre o l'òrgan receptor l'ha de remetre a l'òrgan competent en el termini màxim de dos dies.

• Per acreditar la representació (art. 5.6 LPAC).

El termini que s’ha de conferir a les persones interessades per acreditar la representació és de 10 dies hàbils, o un termini superior si és necessari, i el primer dia d’aquest termini és el primer dia hàbil següent a aquell en què es notifiqui el requeriment corresponent.

L'article 32 del Reglament desenvolupa l'article 5 de la LPAC, en relació amb les maneres d'acreditar la representació de les persones interessades (apoderament apud acta, inscripció en el registre electrònic corresponent, certificat electrònic qualificat de representant o escriptura notarial, i, en cas de persones jurídiques, també mitjançant el certificat electrònic qualificat de representant).

• Per informar les persones interessades del termini màxim establert per resoldre el procediment i notificar la resolució (art.21.4 LPAC i 41.b) Reglament)

Cal informar les persones interessades del termini màxim establert per dictar i notificar la resolució expressa del procediment, així com de la data d’entrada de la sol·licitud d’iniciació en el registre de l’òrgan competent per tramitar-la, i del sentit del silenci administratiu, en el termini dels 10 dies hàbils següents a la recepció de la sol·licitud iniciadora del procediment en el registre electrònic de l'Administració o organisme competent per a la seva tramitació. Si el procediment s'inicia d'ofici, aquesta comunicació es pot fer en l’acord d’inici, o en l’ofici de notificació o de publicació del mateix acord d’incoació.

En l'àmbit electrònic, aquesta previsió es recull en l'article 41.b) del Reglament.

• Per expedir i demanar el certificat acreditatiu del silenci administratiu produït (art. 24.4 LPAC)

El certificat del silenci administratiu produït, l’ha d’expedir d’ofici l’òrgan competent per resoldre en el termini de 15 dies des que expiri el termini màxim per resoldre el procediment. Tot i així, la persona interessada el pot demanar en qualsevol moment, i el termini d’expedició indicat anteriorment es computa des de l’endemà del dia en què la petició entri al registre electrònic de l’Administració o organisme competent per resoldre.

• Per cursar una notificació (art. 40.2 LPAC)

Les notificacions s’han de cursar en el termini de 10 dies hàbils des de la data de signatura de l’acte objecte de notificació. En el cas de la notificació per mitjans convencionals, això vol dir registrar-la de sortida i enviar-la; en el cas de notificació electrònica, posar-la a disposició de la persona interessada en la seu electrònica.

• Per practicar el segon intent de notificació en paper (art. 42.2 LPAC)

Quant a la notificació a través de mitjans convencionals al domicili de la persona interessada, s’ha de fer fins a dos intents de lliurament. Si el primer intent resulta infructuós (perquè al domicili no hi és la persona interessada, ni ningú que es pugui fer càrrec de la notificació), s’ha de repetir l’intent “per una sola vegada i en una hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer intent de notificació s'hagi efectuat abans de les 15 hores, el segon intent s'ha d'efectuar després de les 15 hores i viceversa, i cal deixar en tot cas almenys un marge de diferència de tres hores entre tots dos intents de notificació”. És a dir, el segon intent no es pot fer el mateix dia en què es va fer el primer intent. S’ha de fer durant el primer, el segon o el tercer dia hàbil següent, en diferent franja horària respecte del primer intent (de manera que un intent sigui d’abans de les 15 h i l’altre, després d’aquesta hora) i entre l'un i l’altre hi ha d’haver com a mínim tres hores de diferència.

• Per accedir al contingut d’una notificació electrònica i per considerar-la rebutjada (art. 43.2 LPAC, art. 45.1 i 44.5 Reglament i art. 56.4 Llei 26/2010)

Quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori o hagi estat escollida expressament per la persona interessada, aquesta o el seu representant disposen de 10 dies naturals, comptats des de la posada a disposició de la notificació en la seu electrònica, per accedir al contingut, atès que, altrament, s'entén rebutjada.

En relació amb les notificacions electròniques (ja sigui mitjançant la Direcció Electrònica Habilitada Única, art. 44.5, o en seu electrònica, art. 45.1) el Reglament regula un dret d'informació de l'interessat. Preveu que, amb caràcter previ a l'accés al contingut de la notificació posada a disposició de l'interessat, se l'ha d'informar de que l'accés al contingut, el rebuig exprés o la presumpció de rebuig per haver transcorregut el termini de deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense accedir al contingut, comporta que es tingui el tràmit de notificació per realitzat i es pugui continuar la tramitació del procediment.

• Còmput de terminis en cas de doble notificació (art.41.7 LPAC i 42.1 Reglament)

Amb caràcter general, totes les notificacions de les persones interessades s'han de cursar per mitjans electrònics i, en alguns casos -els subjectes no obligats i que no hagin triat el mitjà electrònic o, amb l'oferiment previ de l'Administració actuant, que no l'hagin consentit- també s'han de practicar en paper. Les persones obligades legalment s'identifiquen en l'article 14.2 de l'LPAC i, en l'àmbit reglamentari, en diverses normes, per exemple, en l'article 73 del Decret 76/2020.

També hi ha la possibilitat que una Administració posi a disposició una notificació a través de la Direcció Electrònica Habilitada Única i en la seu electrònica (art.42.1 del Reglament).

En aquest marc, l'article 41.7 LPAC estableix la prioritat de la primera de les notificacions realitzades, perquè assenyala que, quan es notifiqui a l'interessat per diferents vies, s'ha de prendre com a data de notificació la d'aquella que s'hagi produït en primer lloc.

En la segona part de l'article 42.1 del Reglament es desenvolupa aquesta previsió, perquè s'estableix per al cas de notificació electrònica practicada pels dos sistemes, per al còmput de terminis i la resta d'efectes jurídics s'ha de prendre la data i hora d'accés al contingut o de rebuig de la notificació per l'interessat o el seu representant que s'hagi produït en primer lloc.

Aquesta regulació pot tenir rellevància en el còmput de terminis d'impugnació a través de recursos ordinaris o extraordinaris, supòsits de suspensió de terminis o de realització d'actuacions a càrrec de l'interessat o per a l'exercici d'accións.

• Per confirmar, modificar o aixecar les mesures provisionals adoptades abans d’iniciar-se el procediment (art. 56.2 LPAC)

Les mesures provisionals del procediment administratiu són decisions transitòries adoptades en el marc d’un procediment o abans d’iniciar-se, si existeix una urgència inajornable o per protegir l’interès general o els interessos implicats. La finalitat és assegurar l’eficàcia de la decisió que finalment s’adopti en el procediment. Poden consistir a suspendre temporalment una activitat, exigir una fiança, intervenir un bé productiu, etc.

Si s’adopten mesures provisionals abans d’iniciar-se d’ofici el procediment, l’acord d’inici s’ha de dictar dins dels 15 dies hàbils següents. Si no es dicta l’acord dins d’aquest termini, les mesures queden sense efecte. També queden sense efecte si es dicta l’acord d’inici dins del termini indicat, però en aquest no es fa cap referència a les mesures, en el sentit de confirmar-les, modificar-les o aixecar-les. És a dir, si no hi ha cap determinació, s’ha d’entendre que s’aixequen.

• Tràmit d’audiència inicial en el procediment de responsabilitat patrimonial iniciat d’ofici (art. 65.2 LPAC)

En cas que el procediment de responsabilitat s’iniciï d’ofici, s’ha de notificar l’acord d’inici i donar un tràmit d’audiència inicial a les persones interessades (els particulars presumptament perjudicats pel funcionament de l’Administració), a fi que, durant el termini de 10 dies hàbils, puguin formular al·legacions, aportar documents i proposar prova.

• Per esmenar i millorar una sol·licitud d’iniciació (art. 68 LPAC i 14 Reglament)

Els requisits de la sol·licitud d’iniciació, en general, es recullen en l’article 66 de la LPAC. Els específics de les sol·licituds d’indemnització per responsabilitat patrimonial es disposen en l’article 67.2. Si una sol·licitud d’iniciació, del tipus que sigui, no reuneix els requisits legalment exigits, s’ha de requerir la persona interessada per tal que, en un termini de 10 dies hàbils, l’esmeni o la millori o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, s'entendrà que n'ha desistit.

Aquest termini es pot ampliar fins a 5 dies hàbils, llevat que es tracti d’un procediment selectiu o de concurrència competitiva (art.14.3 del Reglament)

• Especial referència al règim de millora pel que fa al canal de presentació (art. 68.4 LPAC i 14.1 in fine Reglament)

- L'article 14.2 LPAC estableix les persones obligades a relacionar-se electrònicament.

- L'article 14.3 LPAC incorpora la possibilitat que les Administracions Públiques puguin establir l'obligació de relacionar-se electrònicament amb elles a través de mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.

- L'article 14.1 LPAC preveu que les persones físiques poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions a través de mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques. El mitjà escollit per la persona per comunicar-se amb les administracions públiques pot ser modificat per aquella en qualsevol moment.

Si algun dels subjectes obligats a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques ( art 14.1 i 14.2 LPAC) o que ha optat per emprar aquesta via (art 14.1 LPAC) , presenta la sol·licitud presencialment, el requeriment d’esmena ha d’exigir la presentació electrònica. S'ha d'advertir expressament que si no s'atén el requeriment en el termini conferit, es declarà el desistiment de la sol·licitud, la qual cosa s'ha de fer per resolució posterior. A aquest efecte, es considera com a data de presentació de la sol·licitud aquella en què s’hagi dut a terme l’esmena, és a dir, quan s'hagi presentat la sol·licitud electrònica i no pas quan es va presentar la sol·licitud inicial en paper (art. 68.4 de la LPAC i 14.1 del Reglament).

L'article 14.2 del Reglament imposa a l'Administració l'exigència d'efectuar el mateix requeriment a l'interessat, també amb possibilitat de tenir-lo per desistit i estableix el mateix termini de 10 dies hàbils, per al cas de que els subjectes obligats o que hagin optat pel canal electrònic, presentin els documents mitjançant el registre electrònics, però en un format que no sigui l'exigit.

Cal tenir present que els efectes jurídics són diferents en funció de si el document presentat és una sol.licitud o correspon a un altre tràmit del procediment.

Ja hem dit que quan es tracti d'una sol.licitud, s'ha de considerar data de presentació la data de l'esmena, és a dir, la data en què es va presentar a través del canal electrònic.

Tanmateix, si en el moment de la presentació de forma presencial resten menys de 10 dies per exhaurir el termini, no serà possible atorgar un termini de 10 dies per fer l'esmena en tant que això comportaria una ampliació del termini inicial. En aquest supòsit, en el rebut emès pel registre s'incorpora l'advertiment següent:

Què passa en el cas que es tracti d'una persona no obligada a utilitzar el canal electrònic però que ha triat aquest canal? També se'ls aplica el règim d'esmena de l'article 14.1 RD 203/2021 ja que han exercit el dret a relacionar-se electrònicament.

Hem d'incidir en el supòsit que enlloc de tractar-se d'una sol.licitud d'iniciació , es tracti de qualsevol altre tràmit o actuació. En aquest cas s'ha de considerar com a data i hora de presentació l'efectuada en el registre presencial, sempre que l'esmena es faci dins del termini i en la forma escaient, atès que els articles 68.4 L 39/2015 i 14.1 in fine del RD 203/2021 només determinen que s'ha de considerar com a data de presentació la de l'esmena quan es tracti d'una sol.licitud però no en la resta de tràmits.

Què passa si una persona obligada a relacionar-se amb l'Administració a través de mitjans electrònics no presenta el recurs o reclamació a través del canal electrònic? Se l'ha de requerir per a què esmeni la presentació pel canal correcte i obligatori. Noteu que aquest article 68.4 LPAC parla de "sol.licituds". Una interpretació sistemàtica i teològica d'aquest article permetria entendre que l'esmena s'aplica igualment tant a les sol.licituds com a altres tràmits o actuacions de la persona interessada en el decurs del procediment i, per tant, també als recursos i reclamacions. Ara bé, en el cas que es tracti d'un recurs o reclamació, s'ha de considerar com a data i hora de presentació l'efectuada en el registre de forma presencial, sempre que l'esmena es faci dins el termini i en la forma escaient, atès que els articles 68.4 LPAC i 14.1 in fine del RD 203/2021 només determinen que s'ha de considerar com a data de presentació la de l'esmenta quan es tracti d'una sol.licitud.

Hem de pensar que aquesta interpretació és la més ajustada al principi pro actione, en tant que, si es considerés com a data de presentació del recurs o reclamació la data en què es va presentar a través del canal electrònic (sense que la llei ho determini de manera expressa) aquest fet podria arribar a comportar, en alguns casos, que se n'hagués d'apreciar l'extratemporalitat, cosa que no succeiria si es considera com a data de presentació l'efectuada en el registre de manera presencial Aquest és el criteri que ha fixat recentment el Tribunal Suprem en la STS d'1 de juliol de 2021.

• Pel compliment de tràmits que hagin d’executar les persones interessades (art. 73 LPAC)

Els tràmits que hagin d'executar les persones interessades s'han de fer en el termini de 10 dies hàbils a partir de l'endemà de la notificació de l'acte corresponent, llevat que la norma corresponent fixi un termini diferent.

Igualment, quan l'Administració consideri que algun dels actes de les persones interessades no reuneix els requisits necessaris, s’ha de concedir a aquests un termini de 10 dies hàbils per complir-los.

• Per formular al·legacions (art. 76 LPAC)

Les persones interessades, en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d’audiència, poden adduir al·legacions i aportar documents o altres elements de judici, que han de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució corresponent. Es tracta, com es pot veure, d’un termini pendent de concretar en cada cas, atès que finalitza en el moment de l’obertura del tràmit d’audiència.

• Període de prova (art. 77.2 LPAC)

L’instructor del procediment, si no dona per certs els fets al·legats per les persones interessades o la naturalesa del procediment ho exigeixi, ha d’acordar l’obertura d’un període de prova -que s’acostuma a identificar com període ordinari de prova- per un termini no superior a 30 dies ni inferior a 10, a fi que es puguin practicar les proves proposades per les persones interessades i admeses per l’instructor i les que, d’ofici, aquest consideri pertinents. El mateix òrgan instructor, a petició de les persones interessades, pot decidir l’obertura d’un període extraordinari de prova per un termini no superior a 10 dies.

• Per emetre informes i dictàmens (art. 80.2 i 81.1 LPAC i art. 50 bis.4, 62.3 i 86.1 Llei 26/2010)

Els informes s’han d’emetre a través de mitjans electrònics en el termini de 10 dies, llevat que una disposició o el compliment de la resta dels terminis del procediment permeti o exigeixi un altre termini superior o inferior.

En els procediments d’elaboració de disposicions de caràcter general, regulat en la Llei 26/2010, es disposa també que el termini per emetre els informes i els dictàmens, a manca de determinació expressa, és de 10 dies; el còmput del termini s'inicia l'endemà del dia en què es rep la sol·licitud, i en l'expedient d'elaboració ha de quedar constància de la data d'entrada de la sol·licitud en l'òrgan que ha d'emetre l'informe. D’altra banda, en aquest mateix tipus de procediment, l’article 65.2 de la Llei 26/2010 estableix que l'informe jurídic s'ha d'emetre en el termini de 15 dies.

En els procediments de responsabilitat patrimonial és preceptiu sol·licitar un informe al servei el funcionament del qual hagi ocasionat la presumpta lesió indemnitzable, que s’ha d’emetre també en el termini de 10 dies. En els procediments de responsabilitat patrimonial, atenent a la quantia de la indemnització reclamada, pot ser preceptiu el dictamen de l’òrgan consultiu estatal (Consell d’Estat) o autonòmic (a Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora). En el termini de 10 dies des de la finalització del tràmit d’audiència, l’òrgan instructor ha de dictar la proposta de resolució, la qual s’ha de trametre, juntament amb l’expedient indexat i la petició de dictamen, a l’òrgan consultiu. El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora s’ha d’emetre en el termini de 2 mesos.

Si es tracta d’una reclamació en matèria de responsabilitat patrimonial de l’Estat pel funcionament anormal de l’Administració de justícia, és preceptiu l’informe del Consell General del Poder Judicial, i aquest també s’ha d’emetre en el termini màxim de 2 mesos.

• Tràmit de vista i d’audiència (art. 82.2 LPAC i art. 51.1, 67 i 85.1 Llei 26/2010)

Un cop instruïts els procediments, i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, l’òrgan instructor ha de donar a les persones interessades “vista” de l’expedient i els ha de comunicar l’obertura del tràmit d’audiència. Això és, els ha d’informar de la documentació que conté l’expedient (la qual cosa es pot fer mitjançant una relació detallada o un índex), per si en volen demanar una còpia, i els ha de conferir un termini, no inferior a 10 dies ni superior a 15 dies, durant el qual poden al·legar i presentar els documents i les justificacions que considerin pertinents. El primer dia d’aquest termini és el dia hàbil següent a aquell en què es va rebre la notificació i el darrer dia queda inclòs dins del còmput.

En el procediment d’elaboració de disposicions reglamentàries, segons estableix l’article 67.4 de la Llei 26/2010, s’ha de dur a terme un tràmit d’audiència sobre els projectes normatius si aquests afecten els drets o interessos legítims dels ciutadans. El termini d’aquesta audiència no pot ser inferior a 15 dies hàbils, encara que per raons justificades i degudament motivades es pot reduir fins a un mínim de 7 dies hàbils.

• Tramesa de l'expedient administratiu a les persones interessades (art.66 Decret 76/2020)

L'article 66 del Decret 76/2020 preveu que el sistema de tramesa de l'expedient administratiu a les persones interessades és la posada a disposició de l'expedient, o de la part d'aquest que escaigui, a la seu electrònica o a l'espai personalitzat de la seu electrònica de l'Administració de la Generalitat. L'expedient s'ha de posar a disposició en un termini màxim de 5 dies a comptar de la data de la sol·licitud, llevat que per causes justificades sigui necessari ampliar aquest termini. El mateix article indica quines són les causes que poden justificar l'ampliació del termini.

Aquest dret d'accés a l'expedient electrònic i per obtenir còpies dels documents electrònics, mitjançant la posada a disposició, es regula també en l'article 52 del Reglament aprovat pel Reial decret 203/2021, però, en aquest precepte, no s'estableix cap termini en particular.

• Període d’informació pública (art. 83 de la LPAC i art. 52.2 i 68.1 de la Llei 26/2010)

La informació pública és un tràmit participatiu que es du a terme en alguns procediments mitjançant un anunci publicat en el diari o butlletí oficial corresponent, i també per mitjans electrònics amb la publicació a la seu electrònica, llevat que el procediment específic determini una altra cosa.

En un període determinat, a comptar des de l’endemà de la publicació de l’anunci corresponent, qualsevol persona física o jurídica pot formular al·legacions. Aquest termini es determina en cada cas, però la LPAC disposa que no pot ser inferior a 20 dies (que s’ha d’entendre que són hàbils).

En el procediment d’elaboració de disposicions de caràcter general, l’article 68.1 de la Llei 26/2010 disposa que els projectes de reglament es poden sotmetre a informació pública per un termini no inferior a 15 dies hàbils, que es pot reduir fins a un mínim de 7 dies hàbils si ho justifiquen raons degudament motivades.

• Actuacions complementàries (art. 87 LPAC)

En el procediment administratiu comú, l’acord de realització d’actuacions complementàries s’ha de notificar a les persones interessades, a les quals s'ha de concedir un termini de 7 dies per formular al·legacions, un cop les actuacions hagin finalitzat. Les actuacions complementàries s’han de practicar en un termini no superior a 15 dies.

• Tràmit d’audiència per qüestions connexes (art. 88.1 LPAC)

La resolució que posa fi a un procediment ha de decidir totes les qüestions plantejades per les persones interessades i també, si escau, les altres que se’n derivin i que siguin connexes a les anteriors. Si es plantegen qüestions connexes, l’òrgan competent s’hi pot pronunciar, però prèviament ho ha de comunicar a les persones interessades en un termini no superior a 15 dies, a fi que puguin formular al·legacions o aportar mitjans de prova.

• Audiència addicional en procediments de caràcter sancionador (art. 90.2 LPAC)

En cas de procediments de caràcter sancionador, un cop conclosa la instrucció del procediment, l’òrgan instructor ha de formular una proposta de resolució, amb un determinat contingut preceptiu, la qual ha de ser notificada a les persones interessades i, posteriorment, s’ha d’atorgar el tràmit de vista i d’audiència.

A banda de l’audiència anterior, si l’òrgan competent per resoldre considera que la infracció o la sanció revesteixen més gravetat que la determinada a la proposta de resolució, ho ha de notificar a l’inculpat perquè aporti totes les al·legacions que consideri convenients en el termini de 15 dies.

• Per instar la continuació del procediment en cas de desistiment o renúncia d’una persona interessada (art. 94 LPAC)

La persona interessada que promou el procediment pot desistir de la sol·licitud o, si no està prohibit, pot renunciar al seu dret. L’Administració, si només hi ha una persona interessada, ha d’acceptar per complet el desistiment o la renúncia i ha de declarar conclús el procediment.

Però, si hi ha terceres persones interessades, se’ls ha de notificar el desistiment o la renúncia i aquests poden instar la continuació en el termini de 10 dies des de la notificació corresponent.

• Terminis en la tramitació simplificada del procediment (art. 96 LPAC)

En determinats supòsits, es pot acordar la tramitació simplificada del procediment, la qual es regula en l’article 96 de l’LPAC. Com a terminis que configura aquest precepte, hi ha els següents:

• Tràmit d’audiència en els procediments de recurs (art. 118 LPAC)

El tràmit d’audiència al recurrent en els procediments de recursos administratius no és preceptiu en tots els casos. Només s’ha de dur a terme si s’han de tenir en compte nous fets o documents no recollits en l’expedient originari. Si es dona aquest cas, el termini del tràmit d’audiència, per formular al·legacions o presentar documentació, ha de ser no inferior a 10 dies, ni superior a 15. Si hi ha altres persones interessades, hom els ha de donar trasllat del recurs perquè en el mateix termini puguin al·legar tot el que considerin procedent.

• Successió en el procediment (art. 4.3 LPAC i 42.4 Reglament)

L'article 4 de la LPAC defineix les persones que es consideren interessades en el procediment. En l'apartat tercer disposa que si la condició d'interessat deriva d'alguna relació jurídica transmissible, el drethavent succeeix en aquesta condició sigui quin sigui l'estat del procediment. Per exemple, en un procediment de responsabilitat patrimonial iniciat a sol·licitud d'interessat, per a reclamar una indemnització econòmica, si durant la instrucció del procediment es produeix la defunció del sol·licitant, el succeeixen els seus hereus. L'article 42.4 del Reglament preveu que en els supòsits de successió de persones (físiques o jurídiques, i "inter vivos" o "mortis causa") qui succeeixi a l'interessat ha de comunicar la successió a l'òrgan competent que tramita el procediment. S'ha de fer després de que la successió sigui efectiva o des de la inscripció de la defunció en el Registre Civil. El termini és de 15 dies hàbils des del dia següent al de l'efectivitat de la successió o des de la inscripció de la defunció en el Registre civil. També es preveuen les conseqüències de no realitzar aquesta comunicació dins d'aquest termini, en relació amb les notificacions del procediment.

• Modificacions del canal de relació amb l'Administració (article 3.2 Reglament i disposició transitòria vuitena del Decret 76/2020)

L'article 3.2 del Reglament disposa que les persones físiques no obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les Administracions poden exercir el seu dret a relacionar-s'hi electrònicament (i també poden optar per deixar de relacionar-s'hi) a l'inici del procediment o en una fase posterior. S'ha de comunicar de manera que quedi constància d'aquesta circumstància. Els efectes de la comunicació es produeixen a partir del cinquè dia hàbil següent a aquell en què l'òrgan competent per a tramitar el procediment n'hagi tingut constància.

D'altra banda, la disposició transitòria vuitena del Decret 76/2020, que, cal recordar, és aplicable a l'Administració de la Generalitat, però no a l'Administració local catalana, disposa que la persona no obligada a relacionar-se electrònicament amb l'Administració, pot modificar el canal de relació en qualsevol moment. Aquest canvi de relació amb l'Administració comença a produir efectes, respecte de les comunicacions, a partir dels cinc dies naturals a comptar des de l'endemà del dia de la recepció per part de l'òrgan competent per a la tramitació del procediment.

S'observa que, a hores d'ara, existeix una lleugera divergència entre ambdues regulacions, perquè es tracta els dos articles regulen una mateixa qüestió (la data d'efectes de la comunicació efectuada per un interessat, sobre la modificació del canal de relació) i, en ambdos casos, el termini es compta des d'una mateixa data (quan l'òrgan competent té coneixement de la petició), però en un cas, el termini és de cinc dies hàbils, i en l'altre, cinc dies naturals.

<<Sumari|☝

És rellevant recordar que:

En el segon incís del mateix article 21.2, s’inclou una determinació adreçada al legislador. Assenyala que el termini màxim per notificar la resolució no pot excedir els 6 mesos, llevat que una norma amb rang de llei n'estableixi un de superior o així ho disposi el dret de la Unió Europea. És a dir, mitjançant llei es pot regular un procediment i establir un termini per resoldre i notificar que superi els 6 mesos.

Quant a l’inici d’aquest termini, el mateix article de la LPAC disposa que el termini per notificar la resolució expressa es compta:

<<Sumari|☝

Quant al darrer dia del termini per resoldre o per resoldre i notificar, l’anomenat dies ad quem, no hi ha més referències al seu còmput en la LPAC que les ja exposades. L'article 31.2.c de la LPAC només es refereix a l'inici del còmput del termini que hagin de complir les administracions, però no fa cap altra referència al dia de venciment. Malauradament, aquest buit legal fa que es puguin localitzar pronunciaments doctrinals i jurisprudencials que discrepen quant al còmput, justament per un dia, amb especial rellevància en cas de producció de caducitat o silenci positiu.

D'una banda, suposant un determinat termini màxim legal fixat en mesos, hi ha pronunciaments que fan el còmput de "data a data" (de dies a quo a dies ad quem), de manera que consideren que el còmput del termini finalitza el mateix número de dia correlatiu al de l'inici, en el mes de què es tracti. La caducitat o el silenci es produirien l'endemà del dies ad quem, en el mes de venciment. Seria un còmput de termini en mesos equivalent al còmput realitzat a partir de notificació, publicació o producció d'efectes del silenci administratiu.

El Tribunal Suprem, entre d'altres, en la Sentència de la Sala Contenciosa, Secció Tercera, de 4 de juny de 2019, Recurs núm. 2923/2016, s'inclina per aquesta opció. Primer transcriu el raonament de la sentència impugnada i després diu que el considera correcte, en els termes textuals següents: "Por lo tanto, si el procedimiento se inició el 27 de febrero de 2014, debió concluir con la notificación a la actora, transcurridos 8 meses, el 27 de octubre de 2014, lo que supone 240 días. Sin embargo, la resolución se notifica el 9 de diciembre de 2014, lo que supone 1 mes y 12 días más tarde […]." I, en el fonament jurídic IV de la Sentència indica que “[…] la Sala a quo ha recogido con detalle el cómputo del plazo del procedimiento y del tiempo en que debe entenderse suspendido […] nada cabe añadir al razonamiento antes expuesto".

En sentit diferent a l’anterior, hi ha pronunciaments que consideren que el termini s’ha de computar, també de “data a data”, però de dies a quo a "dia en què es produeix la caducitat o neix el silenci", de manera que el darrer dia, en el qual encara es pot resoldre i/o notificar, és el dia anterior al correlatiu al de l’inici, en el mes que correspongui. Aquesta opció, teòricament, és més curta, perquè seguint aquest criteri l’Administració disposaria d’un dia menys que en l’opció anterior. La caducitat o el silenci es produirien l'endemà del darrer dia per resoldre, en el mes de venciment.

Serveixi de mostra d'aquesta opció la Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa, Secció Quarta, de 27 de febrer de 2018, Recurs núm. 3231/2015, en relació amb un procediment sancionador, amb un termini de durada màxima de 6 mesos, que es va ampliar 3 mesos més, en què es fa el còmput de "data a data", però s'indica que es produeix la caducitat: "[…] el procedimiento se incoó el 11 de diciembre de 2012 por la resolución que ese día dictó el Director General de Innovación y Gestión de Salud Pública. […] sentado que fue el 11 de diciembre de 2012 y no habiendo discusión sobre otros extremos, incluida la ampliación del plazo por tres meses, ciertamente el 11 de septiembre de 2013 se habría producido la caducidad, pero, como no debe contarse el tiempo de suspensión por el incidente de recusación, es decir, los cuatro días previstos legalmente, era el 15 de septiembre cuando ya estaría caducado el expediente y, según sabemos, la notificación se tuvo por hecha el día 12 anterior. Sigue, pues, siendo cierto que no había caducado el procedimiento cuando se tomó el acuerdo del Consejo de la Junta de Galicia y se produjeron los intentos de notificarlo."

<<Sumari|☝

Un cop comptat el termini i fixat el dies ad quem, cal valorar si la darrera actuació exigida a l’Administració per tal que es pugui entendre acomplerta l’obligació de resoldre o de resoldre i notificar dins del termini màxim de durada dels procediments, s’ha produït temporàniament o extemporàniament.

Si en el termini de resoldre no s’inclou la notificació, la darrera actuació exigida a l’Administració és, òbviament, la data de la signatura electrònica de la resolució final del procediment per part de l’òrgan competent.

Si el termini màxim legal inclou la resolució i la notificació, la darrera actuació, per al cas de les notificacions practicades electrònicament, és la posada a disposició de la notificació a la seu electrònica de l’Administració, si aquesta inclou el text íntegre de la resolució (art. 43.3 i 40.4).

Per al cas de les notificacions en paper, la darrera actuació és la recepció de la notificació per part del destinatari o l’intent de notificació degudament acreditat (art. 40.4), si aquest intent és anterior a la data de la notificació efectiva.

<<Sumari|☝

• Per resoldre i notificar la resolució dels procediments de responsabilitat patrimonial (art. 91.3)

Aquest article conté diverses especialitats relatives a la resolució dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial. En el tercer apartat s’estableix el sentit del silenci i el termini màxim per notificar la resolució expressa del procediment o per formalitzar l’acord convencional, que és de 6 mesos des de l’inici del procediment. En relació amb la data de l’inici del termini, si no hi ha cap altra determinació, és aplicable l’article 21.3, lletres a i b de la LPAC, comentat més amunt.

• Per resoldre el procediment de revisió d’ofici d’actes administratius i de disposicions administratives de caràcter general (art. 106.5)

El termini per resoldre el procediment -el qual, segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, no inclou la notificació de la resolució-, és de 6 mesos des de l'inici (Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa, Secció Quarta, de 12 de març de 2020, Recurs núm. 846/2018, entre d'altres).

• Per resoldre el procediment de declaració de lesivitat d’actes anul·lables (art. 107)

El termini per resoldre el procediment -el qual, segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, no inclou la notificació de la resolució-, és de 6 mesos des de l'inici, és a dir, des que es va dictar l’acord d’incoació (entre d’altres, la Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa, Secció Cinquena, de 2 de març de 2017, Recurs núm. 2377/2015).

• Per resoldre una sol·licitud de suspensió de l’execució d’un acte impugnat per la via del recurs administratiu (art. 117.1)

En el mateix escrit d’interposició d’un recurs administratiu, o en un altre escrit, les persones interessades poden sol·licitar que se suspengui l’execució de l’acte administratiu objecte de recurs. És a dir, es pot demanar que l’acte administratiu que s’impugna no produeixi efectes i que no s’hagi de complir durant el temps en què es trigui a resoldre el recurs.

La sol·licitud es pot estimar o desestimar de manera expressa dins del termini d’un mes des que hagi tingut entrada en el registre electrònic de l’Administració o l'organisme competent per resoldre-la. Si no es dicta i notifica la resolució expressa de la sol·licitud de suspensió dins del termini expressat, l’execució de l’acte impugnat s’entén suspesa mentre no es dicti la resolució que posi fi al procediment de recurs. En aquests casos, no cal informar les persones interessades de la data d’entrada de la sol·licitud de suspensió, ni del sentit del silenci administratiu, és a dir, no és aplicable l’obligació informativa establerta en l’article 21.4, segon paràgraf, de la LPAC.

• Terminis de resolució dels recursos administratius ordinaris (art. 122.2 i 124.2)

El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs d’alçada és de 3 mesos i la del recurs de reposició és d’un mes. Aquests terminis es compten des de la data que el recurs hagi tingut entrada en el registre de l’Administració o l'organisme competent per tramitar-lo (art. 21.3.b).

• Termini de resolució del recurs extraordinari de revisió (art. 126.3)

El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs extraordinari de revisió és de 3 mesos. Aquest termini també es compta des de la data que el recurs hagi tingut entrada en el registre de l’Administració o l'organisme competent per tramitar-lo (art. 21.3.b).

• Per interposar el recurs contenciós administratiu (art. 46.1 de la LRJCA)

El termini per interposar el recurs contenciós administratiu, que no és un recurs administratiu sinó un recurs judicial, es regula en l’article 46 de la LRJCA, interpretat per diversos pronunciaments jurisprudencials.

Si s’interposa contra acte exprés, aquest és de 2 mesos i es compta des de l’endemà del dia de la notificació o de la publicació de l’acte o la disposició administrativa objecte del recurs.

Si s’interposa contra un acte no exprés, el precepte indica textualment que el termini és de 6 mesos, i s’ha de comptar a partir del dia següent a aquell en què, d’acord amb la normativa específica, es produeixi l’acte presumpte. El Tribunal Constitucional va examinar la constitucionalitat d’aquest darrer incís en la Sentència 52/2014, de 10 d'abril de 2014 (BOE núm. 111, de 7 de maig), i va concloure que no era inconstitucional. Seguint els criteris d’aquesta Sentència, es considera que la impugnació jurisdiccional de les desestimacions per silenci no està subjecta al termini de caducitat de 6 mesos, de manera que els afectats per un silenci administratiu negatiu poden accedir a la jurisdicció en qualsevol moment.

<<Sumari|<<Unitat 4|☝|Unitat 6>>