Unitat 6. Circumstàncies que afecten els terminis
6.1 Suspensió de terminis
L'article 22 de la LPAC regula les causes de suspensió del termini màxim legal per resoldre el procediment i notificar la resolució.
- Causes de suspensió potestatives
Les causes de suspensió potestatives es poden acordar si es donen algunes de les circumstàncies recollides en l'article 22.1 i amb els requisits formals que s'indiquen:
a) Quan s'hagi de requerir a qualsevol persona interessada per a l'esmena de deficiències o l'aportació de documents, pel temps que transcorri entre la notificació del requeriment i el seu compliment efectiu per part del destinatari, o, si aquest no atén el requeriment, pel del termini concedit.
b) Quan s'hagi d'obtenir un pronunciament previ i preceptiu d'un òrgan de la Unió Europea, pel temps que transcorri entre la petició, que s'ha de comunicar a les persones interessades, i la notificació del pronunciament a l'Administració instructora, que també se'ls ha de comunicar.
c) Quan hi hagi un procediment no finalitzat en l'àmbit de la Unió Europea que condicioni directament el contingut de la resolució de què es tracti, des que es tingui constància de la seva existència, fet que s'ha de comunicar a les persones interessades, fins que es resolgui, fet que també s'ha de notificar.
d) Quan se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa administració o d'una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició, que s'ha de comunicar a les persones interessades, i la recepció de l'informe, que també se'ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas de no rebre's l'informe en el termini indicat, el procediment continua.
e) Quan s'hagin d'efectuar proves tècniques o anàlisis contradictòries o diriments proposades per les persones interessades, durant el temps necessari per incorporar els resultats a l'expedient.
f) Quan s'iniciïn negociacions amb vista a la conclusió d'un pacte o conveni en els termes que disposa l'article 86, des de la declaració formal sobre això i fins a la conclusió sense efecte, si s'escau, de les negociacions referides, fet que s'ha de constatar mitjançant una declaració formulada per l'Administració o a les persones interessades.
g) Quan per resoldre el procediment sigui indispensable obtenir un pronunciament previ per part d'un òrgan jurisdiccional, des del moment en què se sol·licita, fet que s'ha de comunicar a les persones interessades, fins que l'Administració en tingui constància, fet que també se'ls ha de comunicar.
- Causes de suspensió produïdes de manera automàtica
En el segon apartat del mateix article 22, es recullen tres causes de suspensió del mateix termini per resoldre i notificar que es donen de manera automàtica. Són les següents:
a) Requeriment previ entre administracions. Es dona quan una administració pública requereixi una altra perquè anul·li o revisi un acte que entengui que és il·legal i que constitueixi la base per al qual la primera hagi de dictar en l'àmbit de les seves competències. La suspensió es produeix des que es fa el requeriment fins que s'atengui o, si s'escau, es resolgui el recurs interposat davant la jurisdicció contenciosa administrativa. S'ha de comunicar a les persones interessades tant la realització del requeriment com el seu compliment o, si s'escau, la resolució del recurs contenciós administratiu corresponent.
b) Actuacions complementàries. Quan l'òrgan competent per resoldre decideixi portar a terme alguna actuació complementària de les que estableix l'article 87, des del moment en què es notifiqui a les persones interessades l'acord motivat de l'inici de les actuacions fins que se'n produeixi la terminació.
c) Recusació (regulada en l'article 24 de la L 40/2015- LRJSP). Quan les persones interessades promoguin la recusació en qualsevol moment de la tramitació d'un procediment. La suspensió és des que la recusació es planteja (la data d'entrada del document) fins que sigui resolta pel superior jeràrquic de la persona recusada.
Una figura diferent de la suspensió de terminis és la retroacció d'actuacions, que de vegades pot acordar l'Administració en ocasió de l'estimació d'un recurs administratiu. El Tribunal Suprem, en la Sentència 1150/2020, de la Sala Tercera, Secció Cinquena, d'11 de setembre de 2020, Recurs núm. 6378/2018, va analitzar la qüestió i va considerar que quan s'ordena una retroacció d'actuacions al moment temporal en què es va produir el vici de forma, no es tracta de cap suspensió de termini, sinó d'una "marxa enrere" del procediment, que s'ha d'acabar de tramitar en el temps que quedava en el moment en què es va produir el vici.
6.2 Ampliació de terminis
L’article 23 de la LPAC es refereix, específicament, a l’ampliació del termini màxim per resoldre i notificar. Es tracta d’una opció excepcional, que es pot fer si s’han esgotat els mitjans personals i materials disponibles. L’òrgan competent per resoldre, a proposta, si s’escau, de l’òrgan instructor o del superior jeràrquic de l’òrgan competent per resoldre, pot ampliar de manera motivada el termini màxim de resolució i notificació, que no pot ser superior al que es disposa per tramitar el procediment. Si l’ampliació es du a terme correctament, al termini inicial de què l’Administració disposava es poden afegir tants dies o mesos com el termini s’hagi ampliat.
Els tribunals han subratllat la importància de la motivació de l'ampliació del termini. Entre moltes altres, es pot esmentar la Sentència 1094/2020, del Tribunal Suprem, Sala tercera, Secció Tercera, de 23 de juliol de 2020, Recurs núm. 1094/2020.
Contra l'acord que resolgui sobre l'ampliació de terminis, que s'ha de notificar a les persones interessades, no es pot interposar cap recurs (art. 23.2).
D’altra banda, l’article 32 de la LPAC regula, en general, l’ampliació dels terminis establerts, la qual es pot concedir d’ofici o a petició de les persones interessades. La Llei disposa que l’ampliació no pot excedir la meitat del termini inicial; no pot perjudicar a tercers, i s’ha de notificar a les persones interessades. La doctrina considera que es tracta d’una potestat discrecional de l’Administració i no pas d’un dret de les persones interessades.
Tant la sol·licitud d’ampliació com la mateixa ampliació s’han d'efectuar abans que el termini de referència hagi vençut.
Finalment, l’article 32.4 LPAC i l'article 65.3 del Reglament regulen el supòsit que una incidència tècnica hagi impossibilitat el funcionament ordinari del sistema o l’aplicació que correspongui. L’Administració, fins que no se solucioni el problema, pot determinar una ampliació dels terminis no vençuts, i ha de publicar a la seu electrònica tant la incidència tècnica esdevinguda com l’ampliació concreta del termini no vençut.
En sentit equivalent, però en l'àmbit de les notificacions electròniques, l'article 44.4 del Reglament preveu que quan una incidència tècnica impossibiliti el funcionament ordinari de la Direcció Electrònica Habilitada única, els òrgans que la utilitzin com a mitjà de notificació, poden determinar una ampliació del termini no vençut per a comparèixer i accedir a les notificacions emeses. Si també posen a disposició dels interessates les notificacions en la seu electrònica o en la seu electrònica associada, han de publicar tant la incidència tècnica esdevinguda en la Direcció Electrònica Habilitada única com l'ampliació concreta del termini no vençut.
Mitjançant la disposició final vint-i-unena del Reial decret-llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de respost a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d'Ucraïna, s'ha afegit recentment un apartat cinquè a l'article 32 LPAC, que es refereix a la possibilitat d'ampliació dels terminis dels procediments administratius en cas de ciberincident. Segons l'exposició de motius de la norma de modificació, "supone para las diferentes administraciones públicas un elemento de refuerzo adicional respecto de la ampliación de plazos ya prevista en el apartado 4, tanto porque el presupuesto de hecho de esta son meras incidencias técnicas y no un ciberataque grave y porque se plantea ahora una ampliación de plazos con carácter general para todos aquellos procedimientos soportados desde los sistemas o servicios atacados y no un acuerdo de ampliación de plazos procedimiento a procedimiento." L'article 32.5 LPAC disposa que quan a conseqüència d'un ciberincident s'hagin vist afectats greument els serveis i sistemes utilitzats per a la tramitació de procediments i l'exercici dels drets dels interessats que preveu la normativa vigent, l'Administració pot acordar l'ampliació general de terminis dels procediments administratius.
6.3. Reducció de terminis
L’article 33 es refereix a la tramitació d’urgència, la qual es pot acordar d'ofici o a petició de la persona interessada, i comporta que es redueixen a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos.
El termini de resoldre i notificar un procediment es pot reduir també si s’acorda seguir la tramitació simplificada del procediment, ja que aleshores el termini de resolució passa a ser de 30 dies, llevat que quedessin menys dies per a la tramitació ordinària.
