En aquest apartat tractarem sobre els temes següents:

• 1.1. Tipus de plans
• 1.2. El planejament urbanístic supramunicipal
• 1.3. El planejament general municipal
• 1.4. El planejament derivat
• 1.5. Especial referència a la participació ciutadana i al programa de participació ciutadana
• 1.6. L’avaluació ambiental del planejament
• 1.7. Efectes de l’aprovació del planejament
• 1.8. Els estudis de detall i la nova regulació de les ordenacions de volums i el reajustament d’alineacions i rasants
• 1.9. La tramitació dels instruments de planejament

• Qüestions prèvies
• 1.1.1. La planificació territorial
• 1.1.2. El règim urbanístic del sòl
• 1.1.3. Els plans urbanístics
• 1.1.4. L’articulació del planejament territorial i de l’urbanístic

Tot el sistema de planejament s'estructura la voltant d’una única realitat, el sòl o el territori, que s'intenta ordenar o planificar des de diferents punts de vista, la qual cosa dóna com a resultat l'aparició de diferents instruments d'ordenació, siguin urbanístics o siguin d'ordenació territorial, que tenen vocació d’aplicar-se sobre una mateixa realitat que és el sòl, però amb un diferent abast i, sobretot, concreció.

A més, de vegades les pròpies normes quan s'hi refereixen ho fan sense distingir-los, com ara el Decret Legislatiu 2/2008, del 20 de juny, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Sòl (TRLS), remet indistintament als instruments d’ordenació territorial i als instruments d’ordenació urbanística (arts. 3, 10, 11, 28, 29…).

Així el que ens trobem és que davant d'una única realitat, el sòl, tenim diferents regulacions i instruments d'ordenació, i pel que fa a l’objecte d'aquest treball ens concentrarem en els instruments d'ordenació territorial i en els instruments de planificació urbanística.

Així, d'una banda tenim que la planificació territorial s'estructura a la vegada mitjançant la planificació estrictament territorial i la planificació sectorial. D'una altra banda, l'ordenació urbanística, que pot tenir caràcter supramunicipal o municipal. I, a més, el TRLS regula de forma específica el sòl, en tant que procedeix a la configuració del dret de propietat i estableix els seus límits, en aplicació del que preveu la Constitució.

En el fons es tracta de diferents instruments que tenen per objecte la transformació del territori mitjançant diferents mecanismes que incideixen directament sobre el sòl, que a la vegada està regulat per diferents normes, que donen com a resultat que el sòl del territori objecte de regulació és divideix en diferents classes i que cada classe de sòl té un règim jurídic diferent.

Gràficament aquesta regulació diferent, es plasmaria de la següent forma:

La relació entre aquests diferents àmbits normatius i tipus de plans es fa d'acord amb els següents principis:

• El principi de jerarquia i coherència, que comporta que els plans d'àmbit o d'abast inferior han de respectar i adequar-se si s'escau als d'àmbit o abast superior i que els plans urbanístics han de ser coherents amb el planejament territorial. Tots els plans han de respectar les previsions de la legislació sectorial, sobre una determinada matèria, en aquest cas el sòl.
• El principi de competència, que determina que quan hi ha diferents interessos públics en joc s'ha de ponderar quin és el prevalent en cada cas, la qual cosa s'efectua normalment mitjançant els informes preceptius i vinculants.

A continuació analitzarem els següents punts:

• 1.1.1. La planificació territorial
• 1.1.2. El règim urbanístic del sòl
• 1.1.3. Els plans urbanístics
• 1.1.4. L’articulació del planejament territorial i de l’urbanístic

A Catalunya la planificació territorial està regulada per les normes següents :

• Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, d’ordenació del territori català i de les accions administratives amb incidència territorial a Catalunya, que a la vegada ha estat afectada i desenvolupada per :
• Decret 397/1984, del 17 de desembre, que desenvolupa l’art. 8.
• Llei 1/1995, del 16 de març, la DD deroga art.10 i la DD deroga art.9
• Decret 4/2000, del 10 de gener
• Llei 15/2000, del 29 de desembre, la DA 7 modifica art.8, ap.5
• Llei 31/2002, del 30 de desembre, art. 86 afegeix art. 19 quater., Cap.IV bis, art.19 bis i art. 19 ter.
• Llei 23/2010 del 22 de juliol per la qual es fixa l’àmbit de planificació territorial d’el Penedès.

Els instruments d’ordenació territorial que sorgeixen a partir d’aquesta normativa són:

• El Pla Territorial General (PTG), que és l’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin.
• Els plans territorials parcials (PTP), que són els instruments per a definir els objectius d'equilibri d'una part del territori de Catalunya i el marc orientador de les accions que s'hi emprendran per tal d'avançar cap a una determinada visió de futur.
• Els plans directors territorials (PDT), que són els plans que concreten les directrius generals del planejament que contenen el Pla territorial general de Catalunya o els plans territorials parcials per als aspectes o en les àrees sobre les quals incideixen.
• Els plans territorials sectorials (PTS), que són els plans d'incidència territorial que elaboren els departaments en àmbits temàtics de la seva competència. El seu àmbit d'aplicació és tot el territori de Catalunya.

L'àmbit dels plans és, com a mínim, d'extensió comarcal i pot agrupar les unitats comarcals establertes en la divisió territorial de Catalunya però, en cap cas, no les pot dividir. Els seus àmbits territorials són els següents:

1. L'àmbit Metropolità que comprèn les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
2. L'àmbit de les Comarques de Girona que comprèn les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.
3. L'àmbit del Camp de Tarragona que comprèn les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.
4. L'àmbit de les Terres de l'Ebre que comprèn les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
5. L'àmbit de Ponent que comprèn les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.
6. L'àmbit de les Comarques Centrals que comprèn les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Solsonès i els municipis de l’Anoia adscrits en virtud del procediment establert per la lletra h).
7. L'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran que comprèn les comarques de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i La Vall d'Aran.
8. L’àmbit del Penedès: L’alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte dels municipis d’aquesta comarca que així ho manifestin pel procediment que s’establirà i que quedaran adscrits a l’àmbit de les Comarques Centrals.

Gràficament l’estructura del planejament territorial a Catalunya és la següent:

El PTG, dins d’aquest sistema complex de planejament territorial, ha establert :

• La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.
• La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora.
• La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó d’interès general referida a tot el territori.
• La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.
• La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.
• La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.
• La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran d’adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden agrupar unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir.

D’una altra banda per a la redacció dels PTP es van establir els anomenats “criteris de planejament territorial”, en base als quals s’ha anat redactant els diferents instruments de planificació territorial.

Aquests criteris que es fonamenten en els principis de compacitat (no dispersió), complexitat (no especialització) i cohesió (no segregació), es desenvolupen en 15 criteris d’aplicació concrets.

Així en aplicació d’aquests criteris s’han redactat els PTP i els PDT, que són els instruments per a definir els objectius d'equilibri d'una part del territori de Catalunya i el marc orientador de les accions que s'hi emprendran per tal d'avançar cap a una determinada visió de futur, i concentren la seva regulació en:

• El sistema d’espais oberts (que correspon al sòl no urbanitzable SNU) i en crea 3 subcategories:
  • El sòl de protecció especial. Sòl d’especial interès (identitari, paisatgístic, social…). S’impossibilita la seva incorporació al procés d’urbanització.
  • El sòl de protecció territorial. Inadeqüat pel procés d’urbanització per localització, topografia, connectivitat, vinculació a infrastructures o valors elevats però no especials.
  • El sòl de protecció preventiva, que constituiria el SNU convencional, susceptible d’incorporació al procés de transformació urbanística mitjançant la modificació del planejament.
• El sistema d’assentaments urbans.
• El sistema d’infrastructures de mobilitat.

Aquests instruments contenen normes de planejament territorial i del paisatge, que poden ser:

• D’aplicació directa.
• Directrius a incorporar pel planejament urbanístic o sectorial.
• Recomanacions, que en caràcter general s’han de complir, però que permeten la seva inaplicació si així es justifica de forma raonada.

↑ 1.1. Tipus de plans | ↑ Índex de la unitat

De conformitat amb l’art 24 del TRLUC el règim urbanístic del sòl es determina per:

• La classificació
• La qualificació en zones o sistemes
• La inclusió en un sector de planejament derivat i/o en un polígon d’actuació urbanística

↑ 1.1. Tipus de plans | ↑ Índex de la unitat

El Tribunal Suprem ha declarat per STS del 21 març de 1991 (RJ 1991, 2015), «el planeamiento del uso del suelo tiene por finalidad conseguir una correcta solución a las exigencias cada vez más acuciantes de equipamiento comunitario y de calidad del entorno urbano, preparando de forma anticipada y racional un asentamiento social humanamente adecuado». Les diferents figures de planejament tenen caràcter general quan són directament executables o derivades quan desenvolupen un planejament general, sigui perquè aquest les preveu o sigui perquè hi són compatibles (art. 55.2 TRLUC).

Així són planejament general:

• Els plans directors urbanístics (PDU).
• Les normes de planejament urbanístic (NPU).
• Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM).
• Els programes d’actuació urbanística municipal (PAUM) també són un instrument de planificació general però la seva importància ha quedat minvada després de la Llei 10/2004 de modificació de la Llei d’Urbanisme, actualment el TRLUC.

I són instruments de planejament derivat:

• Els plans especials urbanístics de desenvolupament(PEUD).
• Els plans especials urbanístics autònoms(PEUA).
• Els plans de millora urbana (PMU).
• Els plans parcials urbanístics (PPU).
• Els plans parcials de delimitació (PPD).
• Els plans parcials de sectors d’urbanització prioritària (PPSUP).

D’una altra banda no són instruments de planejament:

• Els catàlegs de béns protegits són documents complementaris d’una figura de planejament, general o derivat amb la finalitat d’aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals o masies rurals susceptibles de rehabilitació o conservació.

Aquestes mesures de protecció poden provenir de decisions autònomes del propi planejament o de l’aplicació de les determinacions de la legislació territorial o sectorial d’aplicació.

• Les ordenances municipals d’urbanització o edificació són un instrument normatiu de caràcter local però no són una figura de planejament.

Tenen la finalitat de regular aspectes que no són objecte de la normativa dels POUM, sense contradir-ne ni alterar-ne les seves determinacions.

↑ 1.1. Tipus de plans | ↑ Índex de la unitat

La relació entre el planejament territorial i l'urbanístic l'hem d'entendre, si acceptem la premissa que es tracta d'una mateixa matèria, analitzada des de diferent grau de concreció, en base al principi de jerarquia, malgrat que no sigui aquesta la paraula utilitzada per relacionar ambdós instruments encara que els efectes siguin els mateixos.

La relació entre els instruments d’ordenació territorial i els urbanístics l’hem de considerar com una relació complexa basada en tres principis bàsics, un, de caràcter funcional o procedimental: la coherència o jerarquia; un altre, de caràcter instrumental: l'obligació del planejament urbanístic de facilitar el compliment del planejament territorial; i, finalment, un altre de naturalesa substantiva i finalista: el concepte de sostenibilitat del territori com a element complementari de comparació per verificar el compliment de la necessària adequació del planejament urbanístic al territorial.

De tota manera de l'aplicació conjunta o separada d'aquests principis, la conclusió principal a la qual s’arriba és la de la prevalença dels instruments d'ordenació territorial sobre els urbanístics, tesi que ha estat acceptada amb caràcter general i reiterat pel Tribunal Suprem, per totes la STS de l'11 d'octubre de 2006 (LA LLEI 110422/2006).

Semblaria que la coherència és quelcom diferent de la jerarquia, entesa com la impossibilitat que les normes de rang inferior no puguin contradir els disposat en normes de rang superior, i que no seria aquest el mecanisme de relació entre aquests instruments, però la realitat és que el concepte de coherència no apareix definit ni en la legislació urbanística ni en la legislació territorial, més enllà d'aquesta relació d'instrumentalitat entre unes i altres figures i sobretot de l'obligació dels instruments urbanístics de facilitar l'aplicació dels plans territorials. Tanmateix l'apartat 3 de l'art. 87 del TRLUC, considera un motiu d'interès supramunicipal la coherència amb la planificació territorial i l'apartat 4 un motiu de legalitat la submissió a les determinacions del planejament, en aquest cas urbanístic, i l'adequació a la legislació sectorial i urbanística, motius tots ells que legitimen la suspensió o denegació de l'aprovació del planejament urbanístic (art. 92.2 del TRLUC).

Cal tenir present que el grau de concreció de l'ordenació territorial de Catalunya, tant quant al nombre de PTP, PDT i PTS aprovats en aquest moment, com pel seu contingut propositiu, extremadament concret en alguns aspectes, fa que la capacitat de decisió del planejament urbanístic, en aquells aspectes regulats per l'ordenació territorial és francament limitada, per no dir gairebé inexistent.

En aquest nou context, l'obligació que s'imposa al planejament urbanístic de justificar de forma manifesta la seva coherència amb les determinacions i les propostes dels PTP i PTS és una autèntica relació jeràrquica ja que l'incompliment o contradicció de les determinacions concretes del planejament territorial suposarà la no aprovació del planejament urbanístic i per tant la confirmació del seu rang normatiu inferior, i per tant de la seva submissió al mateix, el qual és l'element fonamental de tota relació basada en el principi de jerarquia.

↑ 1.1. Tipus de plans | ↑ Índex de la unitat

• 1.2.1. Els plans directors urbanístics (PDU)
• 1.2.2. Les normes de planejament urbanístic (NPU)
• 1.2.3. Els programes d’actuació urbanística municipal (PAUM) i els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM)

Els PDU són una figura de planejament general (art. 55 del TRLUC) que tenen la finalitat de:

• coordinar el planejament urbanístic,
• concretar l’emplaçament de les grans infrastructures,
• i protegir el sòl no urbanitzable (art. 32 a) segon) del TRLUC).

Els principals continguts són els següents (arts. 56 TRLUC i art. 63 RLUC):

• Coordinar l’ordenació urbanística d’abast supramunicipal.
• Establir determinacions sobre desenvolupament urbanístic sostenible, mobilitat i transport.
• Protegir el sòl no urbanitzable (art. 32 a) segon) del TRLUC), regulant la protecció el paisatge (exigència de informe i estudi paisatgístic).
• Concretar l’emplaçament de les grans infrastructures, d’acord amb el planejament territorial.
• Programar polítiques supramunicipals de sòl i habitatge assequibles i de protecció pública, que ha de garantir la solidaritat intermunicipal i la seva suficiència i viabilitat per garantir el dret constitucional a l’habitatge (arts. 56.1 TRLUC).
• Delimitar una o de diverses àrees residencials estratègiques (ARE) i les determinacions necessàries per procedir a l'execució directa d'aquestes actuacions.
• Delimitar i ordenar els sectors d'interès supramunicipal per a l'execució directa d'actuacions d'especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars.

Els principals efectes d’un PDU són els següents (art. 63 RLUC):

• Establir directrius vinculants pel planejament, incloent la seva graduació temporal i espacial.
• Fixar normes d’aplicació directa que poden comportar la classificació o la qualificació de sòl i ser susceptibles, si s’escau, de desenvolupament per planejament derivat o d’aplicació de forma immediata.
• Obligar a que s’hagi d’adaptar el planejament afectat de conformitat amb el que preveu el PDU.
• Els PDU per a la delimitació d’ARE tenen els següents efectes:
• Comporten la classificació urbanística dels terrenys i estableixen l'ordenació detallada del sòl amb el nivell i documentació propis d'un pla urbanístic derivat així com la concreció del traçat i les característiques de, com a mínim, les obres d'urbanització bàsiques amb el nivell i documentació propis d'un projecte d'urbanització.
• Legitimen l'inici de l'execució urbanística de l'actuació, sense necessitat d'adaptació prèvia del planejament afectat.
• Poden incrementar el percentatge d'aprofitament objecte del deure de cessió de sòl fins al 15% de l'aprofitament de l'àrea, estableixen l'administració actuant i poden fixar per a l'execució urbanística de les àrees qualsevol sistema d'actuació.

Els PDU han de tenir la següent documentació (arts. 56.2 TRLUC i 63.5 RLUC):

• Estudis justificatius.
• Memòria.
• Programació de les actuacions que l’han de desenvolupar.
• Bases tècniques i econòmiques per desenvolupar-lo.
• Plànols d’informació i d'ordenació.
• Normes i directrius, diferenciant les directament aplicables de les que han de ser desenvolupades per planejament derivat.
• Informe ambiental.

↑ 1.2. El planejament urbanístic supramunicipal | ↑ Índex de la unitat

Es regulen als arts. 62 i 63 del TRLUC i 78 del RLUC i tenen les següents finalitats:

• complementar les determinacions dels POUM d’una pluralitat de municipis en relació amb un o diversos aspectes concrets per satisfer els objectius del planejament territorial o dels PDU,
• i substituir els POUM en supòsits de suspensió o pèrdua de vigència dels mateixos o completar-los, a requeriment del CPTOP, regulant aspectes no previstos

• El contingut ha de ser congruent amb les finalitats que pretén aconseguir, que com hem esmentat a l’apartat anterior poden ser vàries.
• La documentació mínima que han de contenir unes NPU ha de ser:
  • Memòria descriptiva
  • Normes urbanístiques
  • Plànols d’ordenació
• Quan substitueix un pla suspès o innexistent s’aplica en lloc seu. Quan en complementa un d’existent s’aplica preferentment sobre ell en virtut del principi de jerarquia.</note>

↑ 1.2. El planejament urbanístic supramunicipal | ↑ Índex de la unitat

Aquests instruments de planejament general poden tenir caràcter supramunicipal o municipal. Tanmateix com que habitualment el seu àmbit territorial és municipal s’estudien a l’apartat següent i les seves especialitats de tramitació es tenen en compte a l’apartat 1.9.

↑ 1.2. El planejament urbanístic supramunicipal | ↑ Índex de la unitat

A continuació analitzarem els punts següents:

• 1.3.1. Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM)
• 1.3.2. Els programes d’actuació urbanística municipal (PAUM)
• 1.3.3. Les normes de planejament urbanístic (NPU)

Han de classificar tot el sòl i establir les determinacions que corresponen a cada classe de sòl, desenvolupant el model territorial i fixant els indicadors que s’han de considerar per decidir la conveniència i oportunitat de cada actuació, d’acord amb els criteris de sostenibilitat i d'ús racional del territori (art. 58.1. del TRLUC).

A més i tal com preveu l'art. 57.3 del TRLUC :

Aquestes determinacions han de permetre en sòl urbà consolidat i en el no consolidat no subjecte a un Pla de millora urbana (PMU), la seva aplicació directa sense cap altre instrument, i per això han de concretar els paràmetres urbanístics bàsics que permetin l'atorgament de llicències d'edificació, assenyalant les alineacions i rasants i ordenant la volumetria, permetent o no l'existència de variacions o alternatives. També han de precisar les obres d'urbanització bàsiques i quins són els elements d'urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys tinguin la condició de solars.

Per al sòl urbà no consolidat inclòs en sectors o PMU i en sòl urbanitzable delimitat han de fixar els paràmetres que permetin la redacció dels instruments de planejament derivat.

Quant al sòl urbanitzable no delimitat han d’establir les magnituds, intensitats, d'usos, connexions amb infraestructures exteriors i percentatges de cessió de sòl amb aprofitament que cal que es compleixin per poder tramitar plans parcials de delimitació (PPD).

Per últim i quant al sòl no urbanitzable han de regular les diferents qualificacions possibles i nivells de protecció, els paràmetres edificatoris bàsics, els llindars que permetran l'atorgament de llicències directes i si escau, el catàleg de masies i cases rurals.

Els POUM han de contenir la següent documentació:

• La memòria descriptiva i justificativa del Pla amb els estudis complementaris que s'hi escaiguin, la qual ha de concretar l’estratègia decidida envers el desenvolupament urbanístic sostenible i ha de justificar el compliment de les directrius previstes en l’art. 9 del TRLUC, les parts del territori a protegir i els valors a preservar. La memòria ha de tenir el contingut de l’art. 69 del RLUC i ha d’integrar:
  • El programa de participació ciutadana, que figura com a annex a aquest informe.
  • La justificació de l’observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible i de les directrius per al planejament urbanístic que són objecte, respectivament, dels articles 3 i 9 del TRLUC.
  • Les mesures adoptades per a facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi, en compliment de l’obligació de prestació del servei de transport col•lectiu urbà de viatgers i l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina la legislació sobre mobilitat.
  • L’informe de sostenibilitat econòmica, que ha de contenir la justificació de la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius, i la ponderació de l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris (art. 15.4 TRLS). Aquest informe s’ha de completar incorporant un mapa de riscs naturals, els serveis afectats, l’adequació del sòl destinat a usos productius i els informes preceptius i determinants (no vinculants), en matèria de recursos hidràulics, domini públic marítim-terrestre i carreteres i altres infraestructures afectades. A més els municipis on hi hagi d’haver Junta de Govern Local, els municipis de més de 5.000 habitants, hauran de fer un informe de seguiment de la sostenibilitat ambiental i econòmica de l’execució urbanística.
• Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori i de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel Pla. En els plànols d’informació s’han de representar les xarxes bàsiques existents i en els plànols d’ordenació, amb la diagnosi prèvia corresponent, les xarxes existents que es conformin, en tot o en part, i les de nova implantació. L’art. 72 del RLUC determina el contingut dels plànols d’informació i l’art. 73, el dels plànols d’ordenació.
• Les normes urbanístiques.
• El catàleg de béns a protegir.
• L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.
• La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l’informe mediambiental, que haurà de permetre l’avaluació ambiental estratègica o la declaració d’impacte ambiental, segons el cas.
• El programa d’actuació urbanística municipal, si escau.
• La memòria social en el termes establerts per la llei. Aquest, és un document rellevant ja que ha de permetre avaluar les necessitats d’habitatge existents al municipi, en base a elles s’han d’articular les reserves i tipologies necessàries d’habitatge i reserves de terrenys destinats a habitatges socials adequades a les necessitats existents. També ha de permetre decidir sobre la conveniència de preveure com a sistemes urbanístics reserves de terrenys destinats a habitatges dotacionals públics, que comprèn les actuacions públiques d'habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col•lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides.

La tramitació, incloent les especialitats de la participació ciutadana o l’avaluació ambiental, els efectes i la publicitat dels plans i la resta d’especialitats es desenvolupen de forma global en els apartats següents, ja que són d’aplicació en tots els instruments de planejament.

↑ 1.3. El planejament general municipal | ↑ Índex de la unitat

La Llei 2/2002 els va plantejar com un instrument, bàsicament independent dels POUMS, que constituïa el marc de referència per concertar actuacions de política de sòl i habitatge entre els ajuntaments i la Generalitat.

D’altra banda es vinculava a l’existència de PAUM la possibilitat que els ajuntaments poguessin aprovar definitivament instruments de planejament derivat. Tanmateix, la Llei 10/2004 de reforma de la Llei 2/2002 els va treure importància ja que va atribuir als ajuntaments la competència per aprovar definitivament quan així ho preveiés el POUM, amb independència de si es disposava PAUM.

Com a instrument de caràcter general tenen vigència indefinida, sense perjudici de l’abast temporal de les determinacions que tinguin aquesta naturalesa.

Tanmateix s’han d’actualitzar cada 6 anys (art. 60.11 i 12 del TRLUC).

Poden tenir abast municipal o plurimunicipal (arts. 75. 5 a 7 del TRLUC), i la seva configuració actual permet que es configurin com un mecanisme d’adaptació i de complementació del POUM més que un instrument independent.

Per aquesta raó el RLUC distingeix entre els que formen part d’un POUM (art. 76) i els que que es tramiten de forma independent (art. 77).

Els PAUM tenen la finalitat de complementar, potestativament els POUM i es poden tramitar simultàniament amb ells o de forma separada. Fins i tot, es poden tramitar quan el planejament no està adaptat al TRLUC (arts. 55, 60 i D.T. 3a. del TRLUC).

Sempre s’han de considerar dins del marc desenvolupament sostenible i han de ser coherents amb el planejament territorial i sectorial (art. 60.1 i 2 del TRLUC)

Amb caràcter general el contingut dels PAUM és el següent:

• Desenvolupar les previsions i compromisos assumits per al desenvolupament dels POUM pel que fa a la reforma i millora urbana, els equipaments i la generació d’activitat econòmica.
• Avaluar i atendre les necessitats de sòl, habitatge i usos industrials o productius.
• Són l’expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i el marc de referència per concertar-les amb la Generalitat.

A més els PAUM incorporats als POUM, tenen per objecte:

• Temporalitzar el POUM. Especialment els terminis i forma de desenvolupament dels sectors de planejament derivat, dels polígons, dels sistemes no inclosos ensectors o polígons i de la resta d’actuacions previstes al POUM.
• Establir els terminis per a l’edificació.
• Determinar quina és la iniciativa, pública o privada, preferent per a la promoció del planejament derivat. Poden efectuar una reserva a favor de la iniciativa pública, per un termini màxim de 6 anys.

D’una altra banda els PAUM independents dels POUM poden tenir per objecte:

• Modificar els sectors de SUble. delimitat, i millora urbana pel que fa a la configuració, superfície i paràmetres urbanístics (edficabilitat, densitat, usos principals i compatibles i reserves).
• Atribuir la condició de SUble. no delimitat a sòl que ja estava delimitat, però no poden alterar la seva classificació.
• Completar i determinar els criteris per a la delimitació de SUble. no delimitat.
• Incloure o vincular sistemes generals en sectors de planejament derivat (PPU o PMU) o polígons en sòl urbà, per a la seva gestió.
• Acordar operacions de millora urbana, operacions sotmeses a planejament especial o polígons en sòl urbà no prevists al POUM
• Concretar i determinar les reserves per HPO, modificant la distribució entre sectors, sense disminuir la reserva global.
• Establir els terminis per a l’execució de les obres d’urbanització i l’obligació de conservar-les.
• Establir els terminis per a la finalització del desenvolupament dels sectors de planejament derivat i polígons en sòl urbà, així com l’edificació dels solars (quant a l’HPO no excedirà de 2 anys per començar des que sigui solar i 3 per acabar des de l’atorgament de la llicència).
• Establir les mesures per a la culminació de les urbanitzacions existents.
• Establir terminis per a l’execució dels sistemes no inclosos en sectors i altres actuacions urbanístiques.
• Adaptar les previsions del POUM sobre sistemes generals.
• Delimitar àrees de tempteig i retracte i rehabilitació.
• Definir sectors d’urbanització prioritària.
• Incloure reserves de terrenys de possible adquisició per als patrimonis públics de sòl i habitatge.

Els PAUM però no poden:

• Classificar directament sòl, ja que per això és necessari procedir a la modificació del planejament.
• Ordenar detalladament el sòl.
• Modificar sistemes generals més enllà de la seva adaptació o gestió.

L’efectivitat dels PAUM pot ser:

• Directa, és a dir sense precisar de cap altre instrument per a la seva aplicació.
• Mitjançant els instruments de planejament derivat que prevegin.
• Els tramitats independentment dels POUM substitueixen les seves detrminacions, sense que calgui modificar-los, però cal que el PAUM ho concreti i en els casos d’augment de densitat cal que prevegi l’augment de sistemes previst a l’art. 96 del TRLUC.

La documentació necessària per a la tramitació dels PAUM és la següent:

• Memòria dels objectius perseguits, de les mesures i els mitjans programats per a assolir-los, en coherència amb el planejament de rang superior i el territorial.
• La relació de les actuacions programades.
• El calendari d'execució.
• L'avaluació econòmica i financera que ha de contenir un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.
• Els estudis complementaris que s'escaiguin.
• Els plànols d'informació, de delimitació, d'esquemes d'integració, d'ordenació i les normes per a aplicar-los.
• La documentació per als supòsits a què es refereixen els apartats 5 a 9 de l'article 60 i la corresponent del POUM quan es tramita independentment d’ell.

↑ 1.3. El planejament general municipal | ↑ Índex de la unitat

Com s’ha esmentat anteriorment les NPU tenen la missió de complementar les determinacions dels POUM d’una pluralitat de municipis en relació amb un o diversos aspectes concrets per satisfer els objectius del planejament territorial o dels PDU, però també poden substituir els POUM en supòsits de suspensió o pèrdua de vigència dels mateixos o completar-los, a requeriment del CPTOP, regulant aspectes no previstos.

I ho poden fer per a una pluralitat de municipis o per a un únic municipi. En el primer cas són un instrument de planejament de caràcter supramunicipal i en l’altre ho són de caràcter municipal.

Doncs quan té per objecte substituir un pla suspès o innexistent s’aplica en lloc seu i tindrà els mateixos efectes que el POUM al qual substitueix o supleix.

Quan la seva finalitat és la de complementar un POUM existent s’aplicarà preferentment sobre ell, ja que en virtut del principi de jerarquia té un rang superior.

↑ 1.3. El planejament general municipal | ↑ Índex de la unitat

Els arts. 65 a 69 i la DA 6a. Del TRLUC i 79 a 94 i DT 11a. del RLUC preveuen els següents plans derivats:

• Els plans parcials urbanístics (PPU), que tenen per objecte l’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable delimitats pels POUM. Tot i que són uns plans parcials, convé ressenyar de forma independent els plans parcials dels sectors d’urbanització prioritària (PPSUP), que si bé quant a la seva tramitació com a plans parcials no tenen cap especialitat, sí que la tenen quant a la seva execució, tot i que aquest aspecte es tractarà al Bloc que fa referència a l’execució o gestió urbanística.
• Els plans parcials de delimitació (PPD) que tenen per objecte l’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable classificats però no delimitats pels POUM.
• Els plans de millora urbana (PMU), que tenen per objecte el desenvolupament de les prescripcions dels POUM per als sectors de sòl urbà consolidat pendent de completar la urbanització o l’ordenació volumètrica (arts. 55.2 , 65 i 68 del TRLUC).
• I els plans especials urbanístics de desenvolupament (PEUD), que tenen per objecte desenvolupar o completar les determinacions del planejament general en qualsevol classe o categoria de sòl.(art 67 TRLUC)
• Plans Especials Urbanistics Autonòms (PEUA) amb la finalitat de preveure la implantació en el territori infraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d'equipament comunitari de caràcter general o local. (art. 68 del TRLUC).

A continuació analitzarem els punts següents:

• 1.4.1. Els plans parcials. Contingut i documentació
• 1.4.2. Els plans de millora urbana. Contingut i documentació
• 1.4.3. Els plans especials urbanístics. Contingut i documentació

En el cas dels PPD a més d’aquesta ordenació detallada, han de delimitar el seu àmbit, ja que el POUM, no ho ha fet.

Els plans parcials poden ser promoguts per l’Administració o pels particulars, la qual cosa pot suposar alguna especialitat que es ressenyarà a l’apartat corresponent.

Les determinacions principals dels plans parcials són les següents:

• Les corresponents a l’ordenació detallada dels usos i paràmteres urbanístics, com ara la qualificació del sòl, usos, índex d’edificabilitat, parcel.la mínima, sistemes, incloent el d’habitatge dotacional públic si s’escau, etc.
• Quant als sistemes s’ha de tenir present que l’edficabilitat dels públics no computa, mentre la dels privats sí que ho fa.
• Concretar les obres d’urbanització bàsiques.
• Integrar en la seva documentació els projectes d’urbanització (PU) o determinar el traçat, capacitat i determinacions bàsiques a desenvolupar pel PU.
• Les previsions temporals d’execució de la urbanització i l’edificació.
• La divisió poligonal i el sistema d’actuació, que pot ser diferent per cada polígon.

La documentació que han de contenir els plans parcials és la següent:

• Memòria, que ha de justificar l’adeqüació al POUM i a les directrius de planejament, accessiblitat, sostenibilitat.
• A més els PPD han de justificar l’adeqüació als criteris establerts pel POUM per a la seva delimitació.
• Si són d’iniciativa privada, també han d’incloure el que preveu l’art. 102.1 del TRLUC, que és:
  • L'estructura de la propietat del sòl afectat.
  • La viabilitat econòmica de la promoció.
  • Els compromisos que s'adquireixen.
  • Les garanties de compliment de les obligacions contretes.
• Informe ambiental o avaluació ambiental estratègica.
• Estudi de la mobilitat generada (si s’escau, arts. 71, 85 i 94 RLUC).
• Plànols d’informació a escala 1:2000.
• Plànols d’ordenació a escala 1:1000 (zonificació, xarxa viària, serveis, polígons i pla d’etapes) i a més els PPD els necessaris per definir clarament l’ordenació.
• Normes urbanístiques que han de fer referència a:
  • Qualificacions previstes.
  • Normes d’edificació per zones.
  • Instruments de desenvolupament i d'execució del pla i sistemes d’actuació.
• Avaluació econòmica (que ha d’incloure les obres d’urbanització).
• Pla d’etapes.

Com s’ha esmentat anteriorment, les majors especialitats dels PPSUP afecten la gestió urbanística (edificació, urbanització i alienació).

Quant a la seva consideració d’instrument de planejament, la seva especialitat principal és que la competència per a la seva aprovació definitiva correspon a l’Ajuntament, tal com s’explicitarà a l’apartat 1.9. de tramitació.

Si els PPU no incorporen directament el traçat i les característiques de les obres d’urbanització bàsiques, s’han de tramitar simultàniament els projectes d’urbanització de tots els polígons que els integren.

Si no és així els l’executivitat de l’acord d’aprovació definitiva queda condicionada a l’acreditació de la tramitació del projecte d’urbanització en el termini màxim de 12 mesos des de la notificació de l’acord d’aprovació definitiva del Pla, i ha d’aprovar-se definitivament pel termini de 6 mesos més.

Atès que aquests plans parcials tenen la finalitat de permetre la delimitació de sectors de sòl urbanitzable no previstos pel POUM o el PAUM i en unitat d’acte, ordenar-los detalladament de la mateixa manera que els PPU ho fan per als sectors de planejament derivat en sòl urbanitzable prevists pel POUM tenen determinades especialitats que els diferencien dels PPU.

Així, el seu procés d’aprovació és el mateix que se segueix en la tramitació dels POUMS (art. 86. del TRLUC), tot i que no caldrà donar audiència als municipis confrontants. Per tant la competència per a l’aprovació definitiva sempre correspondrà als òrgans de la Generalitat.

Per a la seva tramitació cal que l’Ajuntament disposi de planejament general, però no cal que sigui adaptat al TRLUC ja que d’acord amb la D.T. 2a. d) del TRLUC des de la seva promulgació els pot tramitar qualsevol Ajuntament.

Tanmateix en aquest supòsit és preceptiu efectuar la consulta prèvia establerta a l’art. 75 del TRLUC per avaluar l’adequació als principis de sostenibilitat i utilització racional dels terrenys de la proposta, tal com preveu l’art. 3 del TRLUC.

Aquesta consulta es tramita davant l’òrgan competent per a l’aprovació inicial i provisional, que l’ha d’informar pel termini de dos mesos des de la presentació.

Pel termini màxim de 10 dies des de l’emissió de l’informe s’ha de trametre un avançament a l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva perquè n’emeti el seu també pel termini de dos mesos.

Aquests informes han d’expressar les observacions que estimin adients i avaluar la viabilitat o no de la proposta. Tenen efectes administratius interns i preparatoris de la redacció del Pla.

Transcorregut un mes des de la finalització del termini per a l’emissió dels informes, s’entenen favorables, sense perjudici de la tramitació posterior del Pla.

A part de la documentació general exigible als plans parcials, els de delimitació han de justificar a més l’adequació de la promoció als indicadors de creixement de població, recursos i desenvolupament econòmic i social, la disponibilitat dels recursos hidràulics i energètics així com l’acompliment de les magnituds, intensitats, connexions i cessions que el planejament estableix per al sòl urbanitzable no delimitat (art. 66.2 final, en relació amb l’art. 58.1 d) e) i 8 del TRLUC).

Aquesta consulta prèvia també la poden realitzar amb caràcter facultatiu els promotors d’un PPD en els municipis amb planejament adaptat al TRLUC. Per fer-la els interessats han de formular un avançament de planejament i sol•licitar la consulta prèvia, la qual es tramitarà pel procediment esmentat als paràgrafs anteriors, que és el previst a l’art. 75 del TRLUC.

Les resolucions sobre l’aprovació definitiva d’aquests plans s’han d’ajustar a l’art. 92 del TRLUC, i d’acord amb l’especialitat prevista a l’apartat 2 final, es podran denegar per la manca de justificació formal o substantiva dels requeriments previstos a l’art. 58.1.d) e) i 7 del TRLUC, que s’han esmentat abans.

Els PPD hauran de ser coherents amb el POUM i, si s’escau, el PAUM corresponent, i amb les estratègies municipals i supramunicipals de desenvolupament sostenible, han de justificar la seva viabilitat, econòmica, mediambiental i sectorial, amb una especial cura amb la mobilitat sostenible (art. 59.3 c ) del TRLUC.

↑ 1.4. El planejament derivat | ↑ Índex de la unitat

Els PMU, que són els equivalents als antics plans especials de reforma interior (PERI), tenen l’objecte d’ordenar àmbits parcials de sòl urbà, en desenvolupament del POUM i per tant suplir la manca d’ordenació detallada i pormenoritzada del sòl urbà que l’art. 58 del TRLUC imposa als POUM.

La seva regulació bàsica es troba als arts. 70 del TRLUC i 90 i 91 del RLUC, que els assignen la finalitat de:

• En sòl urbà consolidat: de completar el teixit urbà, acomplir operacions de rehabilitació, reforma interior, remodelació urbana, transformació d'usos i/o reurbanització (desenvolupant el model urbanístic de l’àmbit o reconvertir-lo quant a la seva estructura fonamenta, edificacions existents i usos principals, o substituint enterament o parcial les infraestructures existents) i d'ordenació del subsòl (preveient la possibilitat de l’aprofitament privat i l’ús públic vinculat a la prestació de serveis públics), o de sanejament de poblacions i altres de similars.
• En sòl urbà no consolidat: a més de completar el teixit urbà o d'acomplir operacions de reforma interior,la remodelació urbana, la transformació d’usos, la reurbanització o el sanejament de poblacions.

Les determinacions dels PMU seran les pròpies de la seva naturalesa, d’entre les regulades per als PPU, havent-se d’incloure les referents a la rehabilitació de l’edificació existent, la creació dels nous sistemes, i l’execució i el finançament del PMU.

Quan els PMU continguin operacions de millora urbana no previstes al POUM, cal procedir prèviament o simultània a la modificació del POUM, excepte que aquestes operacions no alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments, ni les càrregues urbanístiques ni l’estructura fonamental establerta pel planejament general.

A aquests efectes es considera que no hi ha alteració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques si el pla de millora urbana manté els usos principals i l'edificabilitat bruta establerts en el planejament general i determina unes càrregues de cessió de sòl i d'urbanització equivalents a les derivades del planejament general.

No hi ha alteració de l'estructura fonamental del planejament general si el PMU manté la destinació a sistemes dels terrenys qualificats com a sistemes urbanístics generals pel planejament urbanístic general, sens perjudici que pugui modificar el seu nivell de servei o introduir ajustos en llur delimitació que no alterin substancialment llur funcionalitat, superfície o localització en l'àmbit territorial.

Els PMU hauran de concretar les reserves per a sistemes locals si el planejament general no les ha concretat prèviament.

Els PMU han de contenir la mateixa informació que els articles 65 i 66 del TRLUC i 84 a 89 del RLUC estableixen per als PPU, excepte que algun d'ells sigui innecessari ateses les finalitats del pla i la naturalesa de les actuacions o de les operacions previstes.

En sòl urbà no consolidat també ha d'incloure un informe ambiental, d'acord amb el que estableix l'article 100 del TRLUC, el contingut del qual ha de ser congruent i adequat a les finalitats i determinacions establertes, sense perjudici que, atenent a aquestes finalitats i naturalesa, es justifiqui que és innecessari.

Si de les determinacions del PMU se'n dedueix una incidència significativa en usos residencials preexistents, el pla ha d'incorporar un estudi complet de les conseqüències socials i econòmiques de la seva execució, justificant l'existència dels mitjans necessaris per portar-la a terme i l'adopció de les mesures precises que garanteixin la defensa dels interessos de la població afectada, amb especial referència a les previsions en matèria d'habitatge protegit i assequible i a l'efectivitat del dret de reallotjament.

↑ 1.4. El planejament derivat | ↑ Índex de la unitat

Aquest instrument de planejament derivat, a diferència de les altres figures de planejament derivat, l’àmbit d’actuació de les quals és una part concreta del territori, prèviament ordenada per una figura de planejament general, en els cas dels PEU aquests poden ordenar tot el territori, municipal o plurimunicipal però fent referència a una matèria concreta i específica. Els plans especials urbanístics es classifiquen en plans especials urbanístics de desenvolupament (PEUD) i en plans especials urbanístics autònoms (PEUA)

L’art. 67.1. del TRLUC assigna als PEUD les següents finalitats:

Si són necessaris, en el desenvolupament de les determinacions contingudes en el planejament territorial o del planejament urbanístic general cal assolir les finalitats següents:

• a) La protecció del medi rural i del medi natural.
• b) La protecció dels béns catalogats.
• c) El desenvolupament del sistema urbanístic de comunicacions i les seves zones de protecció.
• d) El desenvolupament del sistema urbanístic d'equipaments comunitaris. Si el planejament urbanístic general no ho fa, poden concretar l'ús de l'equipament comunitari i la titularitat publica o privada.
• e) El desenvolupament del sistema urbanístic d'espais lliures públics.
• f) L'ordenació del subsòl, si no es objecte d'una altra figura de planejament urbanístic derivat.
• g) La identificació i la regulació de les masies, cases rurals i altres edificacions a què fan referència els articles 47.3 i 50.
• h) Les actuacions específiques en sol no urbanitzable a què fa referència l'article 47.4.
• i) La implantació d'obres i usos relacionats amb l'activitat de càmping i amb l'aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda previstos expressament en el Pla d'ordenació urbanística municipal.
• j) La implantació d'activitats vinculades a l'explotació de recursos naturals.
• k) Qualsevol altra finalitat anàloga.

Els PEUD previstos expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic general han d'ajustar llurs determinacions a les del pla que desenvolupen.

Les finalitats dels PEUA són, d'acord amb article 68 del TRLUC:

• Per implantar en el territori infraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d'equipament comunitari de caràcter general o local, excepte que la legislació sectorial aplicable a aquestes infraestructures reguli instruments específics per a executar-les vinculants per al planejament urbanístic.

Els PEUA, a més de les facultats que l'article 67.3 determina per als PEUD no previstos expressament en el planejament territorial o urbanístic, poden qualificar el sòl necessari per a la implantació de la infraestructura com a sistema urbanístic, de caràcter general o local, sense possibilitat, però, d'alterar la qualificació del sòl reservat per aquest planejament per a sistemes urbanístics generals.

Els PPU i els PMU es poden desenvolupar mitjançant subsectors, tal com preveu l’art. 93 del TRLUC en relació amb el 114 del TRLUC, sempre que es compleixin les següents condicions:

• Que el pla del subsector es presenti a tràmit amb un avançament de pla referit a tot el sector que justifiqui la conveniència i l’oportunitat de la promoció, la coherència de la vialitat i les dotacions amb la resta del sector, i la connexió amb la resta d’infraestructures generals.
• S’acrediti l’equilibri de l’aprofitament urbanístic de les cessions i càrregues entre el subsector i la resta de l’àmbit o es garanteixi el reequilibrament. A l‘efecte les diferències entre l’aprofitament dels subsectors i la del conjunt del pla no hauran d’ultrapassar el 15%, i s’hauran de compensar.
• L’aprovació definitiva de l’avançament del pla de tot el sector s’ha de produir prèviament o simultània a la del pla derivat del subsector, el qual haurà de ser coherent amb l’avançament aprovat. A més durant la informació pública s’haurà de notificar individualment totes les persones propietàries del sector.

Com s’ha esmentat els PEU no poden substituir els POUM en la seva funció d’ordenar integralment el territori, ni modificar les classificacions existents, però si precisar les qualificacions previstes pel planejament general.

Les determinacions dels PEU han de ser les ’adients a la seva naturalesa i finalitat, respectant la normativa sectorial i territorial d’aplicació i concretament les previstes a l’art. 93 del RLUC.

A més els PEU que preveuen la implantació d’infraestructures han de qualificar el sòl com a sistema (general o local) i han de contenir l’anàlisi de les diferents alternatives estudiades i la justificació de l’opció escollida.

La documentació dels PEU han de ser l’adient a la seva naturalesa i finalitat i com a mínim:

• Memòria descriptiva i justificativa
• Plànols d’informació i ordenació
• Si s’escau estudi d’avaluació de la mobilitat generada

La competència per a l’aprovació inicial i provisional dels PEU previstos a l’art. 67.1.e que tenen per objecte la implantació d’infraestructures de caràcter supramunicipal, correspondrà a l’Administració que l'ha redactat, si té atribuïdes competències urbanístiques i a la comissió territorial d’urbanisme, si l’actuació afecta exclussivament el seu àmbit territorial i si l’ultrapassa al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques (art. 85.3 TRLUC).

↑ 1.4. El planejament derivat | ↑ Índex de la unitat

Els arts. 11 del TRLS, 8 del TRLUC, i 2 a 26 del RLUC garanteixen

• El dret a conèixer l’ordenació urbanística vigent.
• L’accés a la informació urbanística necessària per redactar els plans d’iniciativa particular.
• El dret a participar el procés de tramitació dels expedients de planejament i gestió.
• El dret a impulsar el planejament, promovent modificacions o aportant plans d’iniciativa privada i el d’executar-lo mitjançant els instruments de gestió adients.

En el fons es tracta de la concreció dels principis de publicitat, d’accés a la informació i de participació en el procés urbanístic en les diferents fases prèvies a l’aprovació dels diferents instruments de planejament i de gestió.

Aquest principi es materialitza, a banda de la informació pública en la tramitació dels diferents instruments de planejament i gestió, mitjançant els consells assessors urbanístics, els programes de participació ciutadana incorporats al planejament i la informació pública dels avançaments de planejament

De forma concreta els dret d’informació respecte als procediments urbanístics es garanteix, en conformitat amb l’art 19 i 23 del RLUC, que reconeix:

• Dret a ser considerat persona interessada qui s’hi personi.
• Dret a consultar la documentació sotmesa a informació pública d’expedients de planejament i gestió i obtenir-ne còpia.
• Dret a presentar al.legacions o suggeriments.
• Dret d’accés als expedients diferents dels de planejament o gestió, en tràmit o finalitzats d’acord amb la LRJPAC

En aquest epígraf tractarem de la materialització d’aquests drets, quant a la participació ciutadana en el procés urbanístic i específicament en la tramitació dels instruments de planejament, mitjançant els consells assessors urbanístics, els programes de participació ciutadana incorporats al planejament i els avançament de planejament, mentre que l’obligació de garantir la informació, l’accés dels ciutadans als instruments de planejament i la seva publicació es tractarà a l’apartat 1.7. i la tramitació específica dels instruments de planejament a l’apartat 1.9

Són òrgans de participació que, en qualsevol àmbit d’actuació municipal, permeten la integració dels ciutadans i de les entitats i associacions que els representen, amb els representants municipals, i garanteixen que en aquell àmbit d’actuació municipal l’Ajuntament haurà tenir en compte en la seva actuació les propostes i suggeriments que es formulin.

Aquests òrgans de participació, poden tenir diferents denominacions (consells, comissions, observatoris, etc.) i el seu abast material s’ha de concretar en el moment de la seva creació, tot i que la seva raó de ser principal és la de:

• Ser un òrgan de participació sectorial per garantir que les polítiques urbanístiques municipals s’orientaran vers l’acompliment de l’objectiu del desenvolupament sostenible.
• Fer el seguiment de la posada en pràctica del programa de participació ciutadana aprovat i la fomentar-la i promoure-la quan no estigui prevista.
• Opinar sobre al•legacions presentades i formular propostes i alternatives

Tenen caràcter preceptiu en els procediments de revisió o formulació dels POUM i es poden incorporar amb caràcter facultatiu en la tramitació de qualsevol altre expedient.

Els programes de participació ciutadana tenen vàries fases. Una, amb caràcter previ al sotmetiment a informació pública de l’instrument de planejament corresponent, i una altra, durant la informació pública de l’expedient i, finalment, un cop finalitzada aquesta informació pública.

Les característiques del programa de participació ciutadana han d’aprovar-se i publicar-se abans de l’aprovació inicial abans de procedir a la seva implantació, pels mateixos mitjans que l’instrument de planejament al qual afecta i, en qualsevol cas, prèviament o simultània a l’aprovació de l’avançament del planejament, si és el cas.

Abans del sotmetiment a informació pública els programes de participació ciutadana han de determinar les accions d’informació i de comunicació que permetin donar coneixement de les característiques principals de l’instrument que es preveu tramitar; han d’establir i concretar els canals de participació que s’estableixen per recollir les aportacions de les persones i les institucions. I també han de fixar el sistema de recollida i l'anàlisi de les aportacions presentades.

Durant el procés d’informació pública el programa ha de fixar els mecanismes concrets per facilitar informació sobre la ordenació proposada per l’instrument aprovat inicialment, l’obertura d’aquest període, la recollida d’al•legacions i propostes, facilitant la seva presentació que s’haurà d’adequar a les característiques específiques del territori afectat per l’instrument en tràmit.

Per últim, i un cop finalitzat el tràmit d’informació pública és quan el programa de participació ciutadana posa de manifest la seva importància, ja que cal procedir de forma concreta i específica a la valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procés, justificant la seva acceptació o rebuig, de forma motivada, i posteriorment s’ha de donar publicitat al resultat d’aquesta valoració.

A més, formarà part de la documentació de la memòria del Pla la descripció i resultat del programa de participació ciutadana, i, en tant que formarà part de la documentació del Pla, estarà subjecta al control jurisdiccional, en el cas que el Pla sigui objecte d’algun recurs.

Tenen la finalitat de facilitar la participació dels ciutadans en la formulacions dels plans urbanístics, abans de la seva formulació.

L’avançament de planejament és obligatori i té caràcter preceptiu, en els supòsits de formulació o revisió d’un POUM i té caràcter potestatiu en la tramitació de la resta d’instruments de planejament.

Ha de contenir la documentació suficient per permetre avaluar els objectius i els criteris generals del Pla, una síntesi de les alternatives estudiades, justificant la solució proposada en base als objectius i als criteris urbanístics, ambientals o socials prèviament establerts .

També ha d’incloure la descripció de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació, així com un informe ambiental preliminar

L’avançament de planejament s’ha de sotmetre a informació pública pels mateixos mitjans que l’instrument de planejament al qual va vinculat i, tot i que la normativa no estableix un termini mínim, aquest haurà de ser raonable i suficient perquè l’avançament pugui complir la seva finalitat: permetre la participació dels ciutadans en la formulació dels plans.

A més l’avançament de planejament s’ha de lliurar a l’òrgan ambiental sol·licitant-li que emeti el document de referència en base al que posteriorment es redactarà l’informe de sostenibilitat ambiental.

És obligatori que l’administració valori i consideri els suggeriments, alternatives i al·legacions que es presenti, per tal de conformar o rectificar els criteris i solucions prèviament establerts i s’ha ha de fer menció manifesta d’aquesta valoració en l’acord d’aprovació inicial de l’instrument de planejament corresponent.

↑ Índex de la unitat

La llei 3/2012 del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, ha introduït canvis substancials en aquesta matèria.

En matèria de planejament, es concentra en la legislació urbanística tota la regulació del procediment d'avaluació ambiental actualment dividida entre aquesta i la legislació ambiental.

El nou article 86 bis i la disposició transitòria Divuitena del TRLUC estableix el procediment de la avaluació ambiental del planejament:

Article 86 bis. Procediment d'avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic

1. L'avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos d'acord amb la legislació en matèria d'avaluació ambiental de plans i programes s'integra en el procediment d'elaboració dels plans urbanístics, en conformitat amb aquesta Llei i amb el reglament que la desplega. Aquesta integració, d'acord amb la legislació en matèria d'avaluació ambiental de plans i programes, comporta necessàriament les actuacions següents:

• a) L'elaboració, per part de l'òrgan o la persona que promogui el Pla, d'un informe de sostenibilitat ambiental preliminar i el lliurament d'aquest informe a l'òrgan ambiental perquè emeti el document de referència, havent efectuat les consultes necessàries. L'òrgan promotor del Pla pot dur a terme aquestes consultes si és part de l'Administració de la Generalitat i ho comunica prèviament a l'òrgan ambiental. La direcció general competent en matèria d'ordenació del territori i d'urbanisme ha d'elaborar l'informe territorial i urbanístic sobre l'avançament del Pla, i l'ha de trametre a l'òrgan competent en matèria ambiental perquè l'incorpori al document de referència.

• b) L'elaboració, per part de l'òrgan o la persona que promogui el Pla, d'un informe de sostenibilitat ambiental d'acord amb el document de referència.
• c) El tràmit de consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades, conjuntament amb el tràmit d'informació pública del Pla aprovat inicialment, per un període mínim de quaranta-cinc dies.
• d) L'elaboració, per part de l'òrgan o la persona que promogui el Pla, de la memòria ambiental, amb l'acord de l'òrgan ambiental.
• e) La presa en consideració, en l'aprovació definitiva del Pla, de l'informe de sostenibilitat ambiental, de la memòria ambiental i de l'acord de l'òrgan ambiental, mitjançant una declaració específica en què, si hi hagués discrepàncies amb els resultats de l'avaluació ambiental, cal justificar-ne els motius i les mesures adoptades.
• f) La publicitat del Pla aprovat definitivament, que ha de complir els requisits derivats de l'article 28 de la Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.

2. El procediment de decisió prèvia d'avaluació ambiental dels plans urbanístics que hi estiguin sotmesos d'acord amb l'article 8 de la Llei 6/2009 es regeix pel que estableixen els articles 15 i 16 de l'esmentada Llei, excepte que el promotor consideri que el Pla s'ha de sotmetre a l'avaluació ambiental. En aquest cas, se segueix directament el procediment d'avaluació ambiental.

3. En el cas que el Pla urbanístic estableixi actuacions executables directament sense requerir el desenvolupament de projectes d'obres posteriors i s'hagi de sotmetre al procediment de declaració d'impacte ambiental, l'estudi d'impacte ambiental ha d'ésser incorporat al Pla i ha d'ésser sotmès a informació pública conjuntament amb ell.

Disposició addicional divuitena. Disposicions aplicables fins a l'adaptació del Reglament de la Llei d'urbanisme.

Fins a l'adaptació del Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, del 18 de juliol, a aquesta llei:

• a) S'apliquen les disposicions reglamentàries vigents en tot allò que no s'hi oposi, no la contradigui ni hi resulti incompatible.
• b) La integració del procés d'avaluació ambiental en els procediments d'elaboració i d'aprovació dels plans urbanístics es continua regint per l'article 115 del Reglament, tenint en compte, amb efectes exclusivament supletoris, el compliment dels aspectes següents:
  • Primer. L'avançament dels plans urbanístics subjectes a avaluació ambiental s'ha de trametre al departament o departaments competents en matèria d'urbanisme i de medi ambient.
  • Segon. L'òrgan ambiental ha de fer les consultes sobre l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental i la notificació al promotor del document de referència, en el termini de dos mesos.
  • Tercer. La direcció general competent en matèria d'urbanisme, en el cas de plans tramitats pels ens locals, ha de lliurar a l'òrgan ambiental, en el termini d'un mes a comptar de la recepció de l'avançament del pla, un informe urbanístic i territorial que inclogui la valoració de l'adequació de l'avançament del pla a la legislació urbanística vigent, a les directrius del planejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible. Aquest informe s'ha d'incorporar com a annex al document de referència.
  • Quart. Abans de l'aprovació provisional o definitiva, segons correspongui, s'ha de lliurar al departament o departaments competents en matèria d'urbanisme i de medi ambient la proposta de memòria ambiental, juntament amb una còpia de la proposta de pla que es preveu sotmetre a l'aprovació provisional o definitiva.
  • Cinquè. En el termini de tres mesos a comptar de la recepció de la proposta de memòria ambiental, el departament o departaments competents en matèria de medi ambient i d'urbanisme han de trametre la resolució de l'òrgan ambiental sobre la memòria ambiental i, en el cas de plans tramitats pels ens locals, un informe urbanístic i territorial sobre els aspectes del pla relatius a qüestions de legalitat i a qüestions d'oportunitat d'interès supramunicipal, per tal que puguin ésser considerats en l'acord d'aprovació subsegüent. En els casos de plans especials urbanístics, de plans de millora urbana i de plans parcials urbanístics a què fa referència l'article 81.1, aquest informe acompleix les funcions que estableix l'article 87.1 i té els seus mateixos efectes.

Així en el procés d’aprovació de les diferents figures de planejament caldrà garantir la seva adequació a la normativa ambiental, la qual cosa s’efectua de 3 maneres diferents, mitjançant:

• 1.6.1. La declaració d’impacte ambiental (DIA)
• 1.6.2. L'avaluació ambiental estratègica (AAE)
• 1.6.3. L’informe ambiental (IA)

Aquesta normativa es complementa a Catalunya pel Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental, la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient, i la Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, que a la seva D.A. 2a. estableix que independentment de l’AAE caldrà procedir a tramitar la DIA en aquells plans que reuneixin els requisits esmentats a la Directiva 85/337/CEE, els quals estan transposats al nostre ordenament jurídic per les normes abans esmentades.

Cal esmentar que la DIA en instruments de planejament és un supòsit excepcional, ja que, així com l’AAE es d’aplicació en aquella fase prèvia a l’adopció de decisions estratègiques no executables directament, les quals posteriorment es desenvoluparan per projectes específics concrets i executables, la DIA s’exigeix quan ens trobem davant la previsió concreta d’una actuació que té un grau de concreció suficient com per permetre la seva execució sense que requereixi altres projectes o plans.

Per aquestes raons no és habitual que un pla urbanístic reuneixi els requisits que la normativa anterior preveu perquè sigui necessària la DIA, però en alguns casos concrets és possible que es doni aquesta possibilitat, la qual cosa afectarà la tramitació del pla.

L’efecte principal que té la DIA en la tramitació de plans urbanístics, tal com preveu l’art. 86 bis del TRLUC, és que ha d’estar totalment tramitada, aprovada i publicada abans d’acordar l’aprovació provisional o definitiva; si no és així cal la provisional i que l’aprovació d’aquesta DIA és competència del Departament de la Generalitat amb competències en medi ambient, s’ha de publicar de forma independent i s’ha d’incorporar el seu contingut als acords d’aprovació del planejament.

A més, la competència d’aprovació dels plans sotmesos a DIA correspondrà al conseller de Política Territorial i d'Obres Públiques, sense perjudici de la competència del Govern de la Generalitat en els supòsits que determina l’art. 5 del Decret 114/1988.

↑ 1.6. L’avaluació ambiental del planejament | ↑ Índex de la unitat

Tal com s’ha esmentat anteriorment l’AAE té per objecte integrar els conceptes del desenvolupament urbanístic sostenible en el procés de presa de decisions d’aquells instruments de planejament urbanístic que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient i comporta un procediment administratiu específic que s'integra en la seva tramitació, per tal de garantir que les repercussions sobre el medi ambient d’aquests plans siguin considerades i integrades adequadament, des de l'inici, durant tot el procés d'elaboració, tramitació i execució i desenvolupament. L’AAE es regula amb caràcter general en l'àmbit europeu, a la Directiva 2001/42/CE, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, en l'àmbit estatal, a la Llei 9/2006, del 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i a Catalunya, a la Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.

La AAE és preceptiva en la tramitació de:

• Els POUMs i les seves revisions.
• Les modificacions de planejament general que alterin la classificació o la qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si comporten un canvi en els usos d’aquest sòl.
• El planejament derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable d’equipaments i de serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, les instal•lacions i les obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, les estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària i les construccions destinades a les activitats de càmping.
• Els plans parcials de delimitació.
• Els instruments de planejament o les seves modificacions que estableixen el marc per autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.

D’acord amb la DT 12.1 del RLUC, s’ha de sol.licitar informe a l’òrgan ambiental competent de la Generalitat de Catalunya sobre la necessitat d’AAE abans de la tramitació de:

• Els PDU (i s’ha d’entendre que també les NPU) i les seves revisions.
• Els plans parcials que desenvolupin planejament general que no ha estat objecte d’AAE.
• I la modificació d’aquests plans en els supòsits prevists a l’art. 8 de la Llei 6/2009.
• No caldrà efectuar la consulta prèvia si el promotor del pla, directament, inicia la tramitació de la AAE.

El procediment d’AAE és el següent:

• Cal sol•licitar a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència, facilitant-li les dades que l’art. 115 del RLUC determina, mitjançant l’informe de sostenibilitat preliminar i trametent-li també l’avançament de planejament. Aquesta sol•licitud s’ha de fer prèviament a l’aprovació inicial del planejament.
• Emissió del document de referència per l’òrgan ambiental. El Departament competent en matèria d'habitatge de la Generalitat de Catalunya porta a terme les consultes preceptives durant un mes. Finalitzades les consultes, en el termini d'un mes, emet el document de referència, que ha de ser notificat dins del termini de dos mesos des de la data de sol•licitud. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi emès, es pot continuar la tramitació de l’expedient.
• Amb el document de referència, o sense la seva emissió si ha transcorregut el termini del mes esmentat, cal redactar l’informe de sostenibilitat ambiental que s’ha d’integrar amb la resta de documentació del Pla i un cop aprovat inicialment s’ha de sotmetre a informació pública pel termini de 45 dies.
• Després de la informació pública i prenent en consideració el seu resultat, cal redactar la memòria ambiental abans de l’aprovació provisional o definitiva. Aquesta memòria ambiental amb la resta de documentació del Pla s’ha de trametre a l’òrgan ambiental perquè en el termini d’un mes formuli les consideracions i al•legacions que estimi adients que s’han d’incorporar, prèvia la seva conformitat a la memòria definitiva que se sotmetrà a aprovació definitiva, la qual ha de fer referència manifesta a l’informe de sostenibilitat i a la memòria ambiental.
• El silenci administratiu no opera si no s’ha obtingut l’informe sobre la memòria ambiental.

En el cas que se sol•liciti la consulta prèvia el tràmit serà el següent:

• El promotor ha de trametre al Departament competent en matèria de medi ambient de la Generalitat de Catalunya com a mínim, la documentació a què fa referència l'article 15.2 de la Llei 6/2009.
• En el termini de 15 dies, el Departament competent en matèria de medi ambient de la Generalitat de Catalunya pot sol•licitar la compleció o la concreció de la documentació presentada.
• Un cop rebuda aquesta documentació el Departament de la Generalitat consulta les administracions públiques afectades, que han de fer arribar el seu parer en el termini d'un mes.
• Un cop transcorregut aquest termini, el Departament de la Generalitat en el termini d'un mes decideix sobre la necessitat d'aplicar el procediment d'avaluació ambiental i emet la decisió prèvia d'avaluació ambiental.

↑ 1.6. L’avaluació ambiental del planejament | ↑ Índex de la unitat

Aquest IA s’ha de sotmetre a informació pública amb la figura de planejament corresponent, i s’ha de sol•licitar l’informe preceptiu del Departament de Medi Ambient i d'Habitatge.

L’informe ambiental forma part de la documentació del pla corresponent i l’acord d’aprovació definitiva l’ha de tenir en compte, així com les al.legacions que s'hi puguin plantejar.

↑ 1.6. L’avaluació ambiental del planejament | ↑ Índex de la unitat

Regles aplicables en matèria d’avaluació ambiental (fins que la Llei 6/2009 s’adapti a la Llei 21/2013 estatal).

La disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015 estableix una sèrie de regles mentre no s’adapti la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica estatal continguda a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, sempre que no contradiguin aquesta normativa bàsica.

1. El procediment d’avaluació ambiental passa a denominar-se procediment d’avaluació ambiental estratègica ORDINÀRIA.

Són objecte d’aquest procediment ordinari:

• Els Plans d’ordenació urbanística municipal.
• Els plans parcials urbanístics de delimitació.
• El planejament o modificacions de planejament que estableixi el marc per a futurs projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental (o amb efectes apreciables en espais de la Xarxa Natura 2000).
• Les modificacions de planejament que constitueixin variacions fonamentals de les estratègies, directrius, propostes o cronologia del pla, que produeixin diferències en els efectes previstos o en les zones d’influència.
• El planejament inclòs en el procediment simplificat, si així ho determina l’òrgan ambiental en l’informe ambiental estratègic o a sol·licitud del promotor.

El termini de consultes a les administracions públiques afectades i altres interessats en aquest procediment és d’1 mes.

2. El procediment de decisió prèvia d’avaluació ambiental passa a denominar-se procediment d’avaluació ambiental estratègica SIMPLIFICADA.

La documentació ambiental a presentar per iniciar aquest procediment es denomina DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC.

Són objecte d’aquest procediment simplificat:

• Els plans directors i les normes de planejament urbanístic.
• Els plans parcials i els plans especials en SNU no inclosos en l’esmentat apartat c) del procediment ordinari, en el cas que desenvolupin planejament general no avaluat ambientalment, o sí avaluat ambientalment, si aquest ho determina.
• Les modificacions del planejament esmentat als dos apartats anteriors, que constitueixin variacions fonamentals de les estratègies, directrius, propostes o cronologia del pla, que produeixin diferències en els efectes previstos o en les zones d’influència.
• Les modificacions de plans objecte del procediment ordinari, quan no constitueixin variacions fonamentals de les estratègies, directrius, propostes o cronologia del pla, però que sí produeixin diferències en els efectes previstos o en les zones d’influència.

El termini de consultes a les administracions públiques afectades i altres interessats en aquest procediment és d’1 mes (igual que en l’ordinari).

3. L’informe de sostenibilitat ambiental preliminar passa a denominar-se DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC.

4. El document de referència passa a denominar-se DOCUMENT D’ABAST DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC.

5. L’informe de sostenibilitat ambiental passa a denominar-se ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC.

6. L’acord sobre la memòria ambiental que posa fi al procediment d’avaluació ambiental se substitueix per la DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA.

Dins l’avaluació ambiental estratègica ordinària, el termini per a formular aquesta declaració ambiental estratègica és de 3 mesos, a comptar des de la recepció de l’expedient complet.

7. La decisió prèvia d’avaluació ambiental passa a denominar-se INFORME AMBIENTAL ESTRATÈGIC.

Dins l’avaluació ambiental estratègica simplificada, el termini per a formular aquest informe ambiental estratègic és d’1 mes.

A més, aquest informe ambiental estratègic pot determinar directament que el pla o programa no té efectes significatius sobre el medi ambiental, sense necessitat de cap consulta prèvia, si queda degudament justificada aquesta circumstància.

8. No seran objecte d’avaluació ambiental estratègica, per la manca d’efectes significatius sobre el medi ambient, o perquè els efectes ja han estat avaluats en el planejament general:

• El planejament derivat no inclòs en l’apartat c) del procediment ordinari, quan es refereix només a sòl urbà o que desenvolupa planejament general avaluat ambientalment.

• Les modificacions de planejament no incloses en l’apartat c) que es refereixen només a sòl urbà.

• Els plans especials en SNU que no qualifiquin sòl, si es restringeixen a establir actuacions executables directament que no requereixin el desenvolupament de projectes d’obres posteriors.

• Els supòsits de modificacions de plans en què l’òrgan ambiental determini que no tenen efectes significatius sobre el medi ambient, que no constitueixen variacions fonamentals de les estratègies, directrius, propostes o cronologia del pla, i que tampoc produeixen diferències en els efectes previstos o en les zones d’influència.

9. Finalment, aquells procediments d’avaluació ambiental estratègica que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor de la Llei 16/2015 (13 d’agost de 2015) es regiran per la Llei 6/2009 en allò que no contradigui la normativa bàsica estatal de la Llei 21/2013; i en la resta, per les prescripcions d’aquesta normativa bàsica.

↑ 1.6. L’avaluació ambiental del planejament | ↑ Índex de la unitat

• 1.7.1. El principi de publicitat. Especial referència a la publicació dels plans i al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya
• 1.7.2. Efectes del planejament sobre els usos preexistents. Referència a les llicències per a usos provisionals i en edificis fora d’ordenació

Aquest principi de publicitat es manifesta mitjançant la informació urbanística particularitzada i l’accés als instruments de planejament i de gestió.

Aquests certificats han de contenir informació, quant a una finca determinada, referent als instruments de planejament i de gestió en vigor, l’existència o no d’una suspensió de llicències i procediment, la classificació i la qualificació del sòl, l’àmbit d’execució on es troba la finca i altres determinacions que en condicionin l’aprofitament.

S’ha de sol•licitar un certificat per a cada finca no contigua i l’ha d’emetre el secretari/a de l’Ajuntament, a partir de la informació tècnica que se li faciliti i s’ha de notificar en el termini màxim d’un mes.

L’efecte d’aquests certificats és que tenen una vigència de 6 mesos i durant aquest termini és obligatori atorgar les llicències sol•licitades, d’acord amb la informació continguda al certificat, fins i tot si durant aquest període s’acorda suspendre, de forma potestativa, l’atorgament de llicències en l’àmbit on esta situada la finca emparada pel certificat. Tanmateix, si la suspensió és preceptiva, sí que es veuran afectades per ella.

Ara bé, a diferència dels actes administratius, que per a la seva efectivitat n’hi ha prou amb l’acompliment del procediment d’aprovació i, si escau, de la seva notificació, perquè les disposicions administratives tinguin el seus efectes és necessari que es procedeixi a la seva publicació pels mitjans legalment establerts.

És a dir que perquè els plans, a banda de ser vàlids, siguin eficaços i puguin tenir efectes jurídics, es “conditio sine qua non” la seva publicació, en els termes legals establerts.

Aquesta obligació de publicar el text íntegre dels plans, constituïa una doctrina jurisprudencial reiterada, (STS 27.07.2001 RJ 2001/6880, entre altres), però en el cas de Catalunya, la legislació urbanística, inicialment, preveia únicament la publicació dels acords d’aprovació, mentre que el text de les normes urbanístiques no es publicava, la qual cosa contravenia el que preveu l’art. 70 de la LRBRL.

Aquesta discordança es va corregir, tant amb la normativa urbanística de Catalunya com amb les previsions de la legislació de sòl estatal i les successives modificacions de la LRBRL.

Actualment l’exigència de publicació de les normes urbanístiques de Catalunya, la trobem tant a l’art. 11 del TRLS, com a l’art. 106 del TRLUC i l’art. 70.ter. de la LRBRL, que amb tota claredat i concreció estableixen l’obligació de publicar el text íntegre de les normes urbanístiques dels instruments de planejament, com a condició per a la seva eficàcia, de forma que un pla no publicat serà vàlid, però no serà eficaç i, per tant, no tindrà efectes.

A banda de l’obligació genèrica de publicar els plans i de tenir-los a disposició de totes les persones interessades, l’any 2006 el RLUC va preveure als seus arts. 17 i 18 la creació d’un Registre de planejament urbanístic de Catalunya, amb la finalitat de garantir l’accés telemàtic als diferents instruments de planejament de Catalunya (RPUC).

La creació del RPUC anava en la direcció que després es va concretar en la Llei 8/2007 del 28 de maig, del sòl, que va redactar de nou l’art. 70 de la LRBRL (actualment art. 70.ter.) i que també es va incorporar a la normativa urbanística de Catalunya mitjançant la D.A. 20 de l’antic Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (actualment D.A. 7a.), que preveia que aquest informació havia de ser accessible des de l’01.07.2007.

Aquesta normativa permet que els municipis menors de 5.000 habitants, poden complir aquesta obligació, mitjançant ens supramunicipals, la qual cosa a Catalunya es garanteix mitjançant el RPUC.

Ara bé, com que al RPUC també consten els plans de tots els municipis de Catalunya, les persones interessades poden escollir entre accedir a aquesta informació en l’Ajuntament corresponent o directament al RPUC. El Registre depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la seva gestió correspon a les Comissions territorials d’urbanisme i garanteix el que estableix l’art. 18 del RLUC "garantir la publicitat dels instruments de planejament urbanístic en vigor i ha de permetre la consulta pública d’aquests instruments tant de forma presencial, com per mitjans telemàtics."

Consultant el RPUC s’hi pot accedir telemàticament a la memòria, a les normes urbanístiques i als plànols d’ordenació que integren els instruments de planejament en vigor.

També, des del mes de maig de 2010 i per tal de donar compliment a la previsió de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, en el seu article 51 sobre el procediment de la publicitat per mitjans telemàtics dels convenis urbanístics (actualment incorporat al TRLUC), també s’hi pot accedir al registre de convenis urbanístics.

I des del mes d’octubre de 2010 s’ha incorporat un visor, que, amb valor informatiu, permet ubicar els expedients consultats al mapa urbanístic de Catalunya, facilitant l’accés a la informació particularitzada i oferint alhora una visió global del planejament general vigent.

A partir de la Llei 3/2012 de modificació del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels acords d'aprovació definitiva dels plans urbanístics adoptats per l'Administració de la Generalitat de Catalunya ha d'incloure l'enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya que permeti la consulta telemàtica del contingut dels documents que conformen el pla, per tal de facilitar l'accés immediat al contingut dels instruments de planejament (art. 103.3 del TRLUC).

↑ 1.7. Efectes de l’aprovació del planejament | ↑ Índex de la unitat

El planejament aprovat i publicat està destinat a produir efectes sobre una realitat preexistent, que s’adequa o no a les seves previsions.

Quan les edificacions i usos preexistents no s’ajusten al nou planejament, apareixen les situacions de fora d’ordenació o de disconformitat, a les quals la nova normativa ha d’intentar donar solució (arts. 108.6 del TRLUC i 99.2 del RLUC).

Per aquestes situacions el nou planejament ha de regular els supòsits concrets, el grau de disconformitat amb els paràmetres d'ocupació i de profunditat edificable, alçada màxima o edificabilitat màxima, amb les condicions bàsiques de la nova ordenació, ja que serà en base a aquests paràmetres que s’hauran de concretar les actuacions permeses o prohibides.

Si no es així, és a dir, si no s’ajusten al nou planejament, però aquest no preveu expressament el seu cessament, incompatibilitat o enderrocament, no es consideren fora d’ordenació sinó en situació de disconformitat.

En el primer cas només es podran autoritzar les obres de manteniment, ornat, salubritat i higiene, prèvia renúncia a l’augment de valor, inscrita a l'RH. Tampoc no s’admetran renovacions ni canvis de llicències, i els canvis d’usos únicament es poden autoritzar si es donen els requisits per permetre usos provisionals, d’acord amb la normativa.

Als edificis fora d’ordenació es pot autoritzar la implantació d'usos d'oficina i activitats comercials, a més de magatzems, serveis d’aparcament i conducció, jardineria, activitats del sector primari i de lleure, esportives, recreatives i culturals.

En cap cas, aquestes actuacions no augmentaran el valor d’expropiació.

Tanmateix en els supòsits de disconformitat es poden autoritzar les obres de consolidació, rehabilitació i canvi d’ús, d’acord amb les condicions bàsiques del nou planejament, així com els canvis de titularitat de les llicències, i la divisió horitzontal de l’edifici, sempre que s’ajusti a les condicions de densitat o nombre màxim d’entitats que prevegi el nou planejament.

A aquests efectes es considera gran rehabilitació:

• L’increment de volum, sostre, nombre de departaments o entitats existents i la redistribució general d'espais i canvi de l'ús principal de l'edifici.
• La substitució de l'edifici, encara que es mantingui la façana o algun altre element estructural.
• L'execució simultània o successiva d'altres obres de reforma o rehabilitació que tinguin un cost igual o superior al 50 per 100 del valor d'una construcció de nova planta semblant a l’existent.

A més d’aquestes situacions de disconformitat sobrevinguda, la normativa urbanística permet que puguin coincidir, temporalment, situacions de disconformitat generades amb posterioritat a l’aprovació del nou planejament. Es tracta dels supòsits d’autorització d’usos provisionals. Aquesta circumstància es pot donar quan es tracta usos i d'obres no expressament prohibits ni pel planejament territorial, urbanístic o sectorial, ni per la legislació urbanística o sectorial, però que, malgrat que no estan prohibits, no s’ajusten a les previsions del nou planejament (article 53,1 del TRLUC).

Aquests tipus d’usos es poden autoritzar:

• En sòl urbanitzable delimitat (article 53.1 del TRLUC).
• En qualsevol classe de sòl sempre que estigui afectat per un sistema general i no s’hagi iniciat el procés d’equidistribució o expropiació.
• En edificis fora d’ordenació (articles 53.5, 108.3 del TRLUC).

Es prohibeix expressament l’ús residencial i industrial (article 53.3 del TRLUC), i únicament s’admeten els següents:

• En general: emmagatzematge i dipòsit de mercaderies o béns, prestació de serveis particulars activitats del sector primari, així com les comercials relacionades amb aquest sector, els serveis particulars d’aparcament, rentat d’automòbils, pràctiques de construcció o centres de jardineria, i les de lleure, esportives, recreatives i culturals.
• Especialitats:
  • Construccions i instal·lacions existents (edificis fóra d’ordenació): s’admet l’ús d’oficines i el desenvolupament d’activitats comercials (arts. 53.5 i 108 del TRLUC).
  • Terrenys adquirits per les Administracions Públiques destinats a sistemes: s’admet l'ús esporàdic de mercats ambulants o d’activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals (els casos previstos en l’article 53.6 del TRLUC).

↑ 1.7. Efectes de l’aprovació del planejament | ↑ Índex de la unitat

La normativa anterior preveia que les alineacions i rasants i l’ordenació dels volums es completés mitjançant estudis de detall, quan el planejament no les concretava suficientment.

Els estudis de detall constituïen l’últim esglaó del planejament, i eren l’únic instrument l’aprovació dels qual era competència exclusiva dels Ajuntaments, i tot i que el seu abast material era molt limitat, en algunes oportunitats s’havien utilitzat ultrapassant el seu àmbit competencial estricte.

Amb la nova normativa urbanística han desaparegut, però la D.A. 11 del TRLUC preveu que podran continuar-se tramitant els que estiguin expressament previstos pel planejament existent i no adaptat al TRLUC, o els que en execució del mateix, tot i no estar expressament previstos siguin necessaris.

La seva tramitació s’haurà d’efectuar d’acord amb la normativa anterior, que corresponia íntegrament a l’Ajuntament, i constava d’una aprovació inicial, un termini d’informació pública, l’informe de la comissió territorial d’urbanisme, l’aprovació definitiva i la tramesa de l’expedient a la comissió territorial d’urbanisme corresponent.

Actualment, d’acord amb les previsions de la normativa urbanística vigent, els POUMS han de fixar les alineacions i rasants quant al sòl urbà i el planejament derivat corresponent ha de fer-ho quant al sòl urbanitzable. Aquests instruments també han de fixar l’ordenació dels volums i si s’escau determinar les possibles ordenacions alternatives.

I per acabar-ho de concretar, quan calgui, l’ordenament urbanístic actual preveu la substitució dels estudis de detall pel reajustament d’alineacions i rasants i la concreció de l’ordenació de volums.

En aquest apartat tractarem sobre els temes següents:

• 1.8.1. El reajustament d’alineacions i rasants
• 1.8.2. La concreció de volums

Aquest reajustament, però, no pot reduir l'amplada dels espais destinats a vials públics ni les superfícies destinades a espais lliures públics, ni tampoc no pot alterar l’aprofitament de les parcel·les confrontants.

Les fites procedimentals bàsiques són les següents:

• Quan? Abans o simultàniament a la sol·licitud de la llicència.
• Qui? D'ofici o a instància de la persona sol·licitant de la llicència d'edificació.
• Efectes: Si el reajustament es demana simultàniament a la sol.licitud de la llicència d'edificació, la tramitació de la llicència resta suspesa fins a la resolució de l'expedient.

Si es demana abans de la sol·licitud de llicència, aquesta no es tramitarà fins que es resolgui el reajustament.

• Tràmits: S’ha de fer una acta de replantejament de l’alineació proposada, que s’ha d’estendre pel termini màxim d’un mes, en la qual hi constaran:
• Les dades i les signatures de totes les persones convocades, els seus assessors i el personal municipal.
• Un plànol també signat comparatiu de les alineacions vigents i les proposades.
• La conformitat o disconformitat dels assistents.
• La resolució s’haurà de notificar pel termini màxim d’un mes des de l’estesa de l’acta.

↑ 1.8. Els estudis de detall i la nova regulació de les ordenacions de volums i el reajustament d’alineacions i rasants | ↑ Índex de la unitat

Les fites procedimentals bàsiques són les següents:

• Quan? Simultàniament a la sol·licitud de la llicència.
• Qui? La persona legitimada per sol·licitar llicència per almenys un dels edificis afectats.
• Abast: L’edifici pel qual se sol·licita llicència o tots els afectats per l’ordenació de la zona.
• Efectes: la concreció de volums es demana per a totes les propietats de la zona o illa afectada però la sol·licitud de llicència d’edificació n'afecta només una part, s’ha de donar un termini d’audiència de 20 dies a la resta de propietaris i la tramitació de la llicència resta suspesa fins que transcorri aquest termini.
• Tràmits: Junt amb la sol.licitud de llicència cal adjuntar:
  • Un plànol, a escala 1:1.000, sobre cartografia digital, on s'expressin les alineacions i rasants que ha definit el Pla, els límits del sòl edificable en relació amb els sistemes i parcel.les.
  • Un plànol, sobre cartografia topogràfica digital, que assenyali els serveis urbanístics, existents i previstos.
  • Un plànol, a escala mínima 1:200, que assenyali l'àrea no subjecta a edificació i l'ordenació de volums, per sota i sobre les rasants, planta per planta, amb descripció de les ocupacions, distàncies entre edificis i accessos.
  • Un plànol, a escala mínima 1:200, amb seccions longitudinals i transversals que expressi la distància entre plantes, alçada màxima prevista, incloent-hi els elements tècnics i la coberta.
  • Les propostes de connexió de l'edifici o conjunt d'edificacions als serveis urbanístics existents.

Si no es tramita junt amb les llicències d’edificació de totes les propietats afectades cal donar un termini d’audiència de 20 dies.

L'acte d'aprovació de l'ordenació volumètrica s’ha d’acordar simultàniament amb l’atorgament de la llicència i pel mateix termini, deduït el termini de 20 dies d’audiència si s’escau.

↑ 1.8. Els estudis de detall i la nova regulació de les ordenacions de volums i el reajustament d’alineacions i rasants | ↑ Índex de la unitat

A continuació analitzarem els punts següents:

• 1.9.1 La tramitació dels instruments de planejament
• 1.9.2 Els tràmits fonamentals en el procés d’aprovació dels plans

Els instruments de planejament són disposicions de caràcter general, amb tot el que això comporta, com ara la vigència indefinida, la vinculació i obligatorietat tant a les persones com a les Administracions, la capacitat de produir efectes jurídics sobre les propietats i sobre els drets que s’exerceixen sobre elles, etc.

Hem de tenir present que la consideració dels instruments de planejament com les disposicions de caràcter general fa, segons la darrera Jurisprudència del Tribunal Suprem, que els defectes de tramitació d’un Pla comportin sempre la seva nul·litat radical, la qual cosa suposa que la declaració de nul·litat d’un instrument de planejament, tindrà efectes “ex tunc”, és a dir, que no quedaran subsistents els efectes que hagi produït el Pla des de la seva aprovació fins que hagi estat declarat nul i els efectes que hagi produït s’hauran d’expulsar de l’ordenament jurídic.

Aquesta línia jurisprudencial ha estat mantinguda alternativament amb la que considera que els vicis formals en la tramitació d’una disposició de caràcter general i, per tant, d’un instrument de planejament poden comportar la seva nul·litat o la seva anul·labilitat, segons la naturalesa d’aquest vicis i, per tant quedaran subsistents els efectes del Pla des de la seva aprovació fins la seva anul·lació. Tanmateix, la sentencia del Tribunal Suprem de 28 de octubre de 2009 (RJ 2010\1214) que marca una línia jurisprudencial única, pronunciant-se a favor de la nul·litat de ple dret dels instruments de planejament que es vegin afectats per vicis formals en la seva tramitació, aplicant l’art. 47.2 de la LPAC.

Aquesta STS recull la tesi que el propi Tribunal Suprem havia establert a la Sentència de 18 de maig de 2009 dictada en el recurs de casació número 3013/2006 (RJ 2009\4375), que afirma que els actes administratius poden ser il·legals per nul·litat (art. 47.1 de la LPAC) o per anul·labilitat (art. 48), però les disposicions de caràcter general no son mai anul·lables sinó nul·les de ple dret, ja que l’art. 47.2 de la LPAC disposa la nul·litat de ple dret de les disposicions administratives que vulnerin les lleis o altres disposicions de rang superior, sense distingir si la contravenció té caràcter formal o material.

En el supòsit analitzat pel Tribunal Suprem a la STS de 28.10.2009 esmentada, efectua la declaració de nul·litat d’una modificació puntual d’un pla parcial per la manca de l’informe de la Conselleria d’Obres Públiques exigit per la normativa sectorial, i ho fa en base a l’art 62.1.e), i no a l’art. 62.2 de la Ley 30/1992, afirmant:

Tanmateix, la transcendència que tenen els efectes que produeixen els plans des de la seva aprovació (llicències atorgades, plans derivats aprovats, instruments de gestió urbanística executats, expropiacions realitzades emparades en el planejament, etc), i el llarg termini que hi ha des de la interposició d’un recurs fins a la seva resolució, esgotades totes les instàncies administratives i judicials, fa que haguem de ser especialment curosos en el compliment dels aspectes formals de la tramitació dels plans per evitar ulteriors declaracions de nul·litat, l’aplicació de les quals, a banda de ser mol dificultosa, podria tenir efectes econòmics molt rellevants, en els supòsits que s’haguessin d’anul·lar llicències, o indemnitzar perjudicis per la tramitació i execució d’instruments de gestió urbanística o per les expropiacions realitzades en base al planejament declarat nul.

↑ 1.9. La tramitació dels instruments de planejament | ↑ Índex de la unitat

Així seguidament passarem a analitzar les fites procedimentals bàsiques en la tramitació dels diferents instruments de planejament, a banda de les puntualitzacions i concrecions que hem analitzat en els apartats anteriors, sigui en tractar d’aspectes concrets de tramitació (participació ciutadana o avaluació ambiental) o al tractar el contingut bàsic dels diferents instruments de planejament.

Com hem vist hi ha una multiplicitat d’instruments de planejament, alguns de caràcter general i alguns altres derivats, d’abast municipal o supramunicipal, i a més és possible una tramitació diferent en funció de les característiques del municipi que el tramita o de l’existència prèvia d’uns determinats instruments de planejament, per això s’ha optat per incorporar al final d’aquest apartat uns quadres que reflecteixen les peculiaritats de tramitació dels diferents instruments, concretant els òrgans competents per a la realització de cada tràmit, en lloc de tractar el procediment d’aprovació de cada instrument per separat.

Per això en aquest moment el que farem és destacar els tràmits fonamentals en el procés d’aprovació dels diferents instruments de planejament.

Aquesta circumstància fa que en la tramitació dels instruments de planejament hi hagi més d’un acord d’aprovació, abans del definitiu i que l’òrgan competent per a l’adopció de cada acord sigui el mateix o diferent.

Passem a analitzar els diferents tràmits:

A les taules que s’inclouen al final d’aquest apartat es determinen els òrgans i Administracions competents i el terminis per a la formulació dels plans.

Els avanços de planejament ja s’han tractat a l’apartat 1.5.

Finalment un altre acte preparatori a la tramitació del planejament consisteix en la suspensió de llicències i procediments.

L’acord que decideix la suspensió ha de concretar si abasta un, més o tots els supòsit possibles, la qual cosa s’ha de fer constar explícitament, i si s’aplica en tot o en part, l’àmbit presumiblement afectat, que ha d’estar indentificat gràficament i ha d’estar a disposició del públic durant tot el termini de suspensió.

La suspensió té caràcter facultatiu quan és prèvia a l’aprovació inicial i amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o reforma.

La suspensió de llicències i procediments també és un efecte de la tramitació dels plans, un cop aprovats inicialment. En aquest cas tindrà caràcter obligatori quan les noves determinacions de l’instrument de planejament en tràmit modifiquen el règim urbanístic existent, i facultativa quan l’instrument de planejament en tràmit té per objecte l’assoliment d’objectius urbanístics concrets, que s’han d’explicitar i fer constar en l’acord de suspensió.

La suspensió afectarà totes les que estiguin en tramitació i no resoltes, així com les que hagin caducat. Tanmateix quedaran subsistents i no es veuran afectades per la suspensió:

• Les atorgades i no caducades abans de la publicació de la suspensió.
• Les atorgades i prorrogades legalment (art. 189.4 TRLUC).
• Les emparades per un certificat de règim urbanístic i sol·licitades dins del termini de 6 mesos, adequades a ell, únicament en la suspensió prevista a l’art. 73.1 (art. 105 TRLUC), és a dir quan es tracta de suspensions prèvies a l’aprovació inicial dels plans.
• Les fonamentats en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament (art.102.4 TRLUC).

La suspensió té com a efecte la interrupció dels procediments de tramitació d'instruments urbanístics o d'atorgament de llicències que ja estiguessin iniciats, i genera l’obligació de l’Administració de notificar l'acord de suspensió a les persones interessades en els procediments corresponents.

La duració de la suspensió de llicències i procediments és la següent:

• La prèvia a l’aprovació: 1 any.
• La posterior a l’aprovació: 2 anys menys el termini que hi hagi durant la facultativa, si n’hi ha hagut.

I finalitza:

• Pel transcurs del termini.
• Per l’aprovació, denegació o desestiment de l’expedient.
• En el cas de l’adoptada prèviament a l’aprovació del Pla, quan així ho decideixi l’òrgan que l’ha aplicada.
• Durant la tramitació quan quedin sense efecte les determinacions que l’han justificat.

L’aplicació del principi de publicitat en el procés d’aprovació dels instruments de planejament fa que en tota tramitació hi hagi almenys dos acords, un d’aprovació inicial i un altre d’aprovació definitiva, entre els quals hi ha d’haver un termini d’informació pública per garantir la participació ciutadana.

A més la intervenció de diferents Administracions en els procés d’aprovació dels instruments de planejament fa que habitualment aquest nombre d’acords sigui de tres, corresponent a l’Administració Local l’aprovació inicial i la provisional, un cop valorat el resultat de la informació pública, i un acord d’aprovació definitiva, que correspon adoptar-lo a l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya.

A les taules que s’inclouen al final d’aquest apartat es reflecteixen els diferents acords i les Administracions competents en cada cas, aplicables a cada en funció de l’instrument de planejament corresponent.

El dret a participar directament en la tramitació dels instruments de planejament, que reconeix la normativa vigent, implica que en tots els processos urbanístics i d’avaluació ambiental s’ha de garantir la participació ciutadana abans de l’aprovació definitiva.

En la tramitació dels plans aquest dret es materialitza amb l’establiment d’un període d’informació pública previ a l’aprovació definitiva.

Amb caràcter general aquest termini és d’un mes, tot i que aquest termini s’ha de complementar fins a 45 dies en els supòsits a què el planejament en qüestió estigui sotmès a l’AAE.

La forma en què es dóna publicitat a l’obertura del termini d’informació pública es regula als arts 21, 23 i 112 del RLUC, que estableixen els següents:

• Diari oficial i dos diaris de premsa (PDU, NPU, POUM, PAUM, i PPD)
• Diari oficial i un diari de premsa (Mods. puntuals, planejament derivat, instruments de gestió i projectes en SNU)
• Diari oficial (usos i obres provisionals)
• Els edictes també s’han de publicar per mitjans telemàtics, per aplicació de la DA. 9a. del TRLS, que modifica la LBRL.

Els edictes hauran d’incloure:

• L'instrument o expedient sotmès a informació pública.
• El termini d'exposició al públic del projecte o de l'instrument de què es tracti.
• L'adreça i l'horari de l'oficina o dependència en la qual es pot exercitar el dret d'informació.
• Si s'escau, el mitjà telemàtic on pot consultar-se l'instrument o expedient.

El termini es computarà des de la darrera notificació o publicació i a més en el supòsit que coincideixi totalment o parcial amb el mes d’agost, d’acord amb la DA 10a. del TRLUC, el termini s’ampliarà a un mes.

Un cop aprovats inicialment els instruments de planejament i simultàniament amb el sotmetiment a informació pública de l’expedient, cal sol·licitar l’informe dels organismes afectats per les seves competències sectorials, que l’han d’emetre pel termini d’un mes, excepte que una disposició autoritzi un termini més llarg.

A més, en els supòsits de la tramitació dels POUM s’ha de donar audiència als Ajuntaments limítrofs.

També s’ha de donar audiència als Ajuntaments, el territori dels quals es veu afectat per la tramitació d’un Pla, quan no són ells els qui han adoptat els acords d’aprovació. En aquest cas el termini d’audiència és d’un mes i ha de ser posterior a la finalització del termini d’informació pública.

A més, les comissions territorials d’urbanisme han d’informar amb caràcter preceptiu els plans derivats, l’aprovació definitiva dels quals està atribuïda als Ajuntaments, d’acord amb l’art. 81.1 del TRLUC.

Aquest informe s’ha d’emetre i comunicar en el termini de 2 mesos, transcorreguts el quals s’entén que és favorable.

Tenen caràcter vinculant les prescripcions d’aquests informes que facin referència a qüestions d’interès supramunicipal i de legalitat previstes als apartats 3 i 4 de l’art. 87 del TRLUC, que són les següents:

• Apartat 3: Són motius d'interès supramunicipal, als efectes del que estableix l'apartat 2:
  • La coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió territorial i a l'organització correcta del desenvolupament urbà.
  • La compatibilitat, l'articulació i la connexió entre els elements vertebradors del territori d'abast supramunicipal i les infraestructures de caràcter local.
  • La compatibilitat amb el risc preexistent, d'acord amb els indicadors dels riscs geològics i de protecció civil disponibles.
  • L'adequació a la planificació mediambiental i a la política de desenvolupament sostenible.
  • L'adequació a les polítiques supramunicipals de sòl, d'habitatge, de gestió dels recursos naturals i de protecció del patrimoni cultural, natural i científic.

• Apartat 4: Són motius de legalitat, als efectes del que estableix l'apartat 2, els relatius a:
  • La tramitació del planejament urbanístic.
  • El sotmetiment a les determinacions pròpies del planejament urbanístic de rang superior.
  • L'adequació a la legislació sectorial i urbanística.
  • La interdicció de l'arbitrarietat.

També la normativa vigent preveu que l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva el suspengui fins que s’incorporin determinades previsions.

En aquests casos, quan les modificacions tinguin caràcter substancial, caldrà sotmetre l’expedient a una nova informació pública. Aquests supòsits són els següents:

• En el cas de planejament urbanístic general,
• L'adopció de nous criteris respecte l'estructura general o al model d'ordenació del territori.
• L'adopció de nous criteris respecte la classificació del sòl.
• En el cas de planejament urbanístic derivat, els que donin lloc a un model d'ordenació diferent respecte a l'emplaçament dins l'àmbit de les zones i sistemes urbanístics.
• No es consideren però canvis substancials els canvis en la classificació del sòl, en les previsions sobre sistemes urbanístics generals, en les qualificacions urbanístiques o en altres determinacions dels plans urbanístics o altres alteracions que no tinguin caràcter general.

Això no obstant aquests canvis no substancials s’han de fer constar expressament en l'acord d'aprovació.

S’ha de sotmetre a informació pública l’expedient complet, però les característiques d’aquest expedient complet s’han anat incrementant per garantir una major informació.

Aquest resum inclourà la delimitació, contingut i informació gràfica de l’expedient i, com fins ara, el termini i àmbit de la suspensió de llicències i procediments d’ordenació o execució urbanística als quals afecta.

A més l’art. 70.ter. de la LRBRL, modificat per la LS (actualment la D.A. 9ª. del TRLS) i l’art 99.1 del TRLUC obliga les modificacions puntuals dels instruments de planejament a incrementar l’edificabilitat, la densitat o la modifixació dels usos, s’hi incorporin les dades de tots els propietaris o titulars de drets reals sobre les finques afectades, referents als darrers 5 anys, i que constin al Registre de la Propietat, i si s’escau la Mercantil, i en defecte d’aquests al Cadastre.

Ja s’ha tractat als apartats 1.5. i 1.6. com s’integra la participació ciutadana i l’avaluació ambiental en la tramitació dels plans.

De conformitat amb el que preveu l’art. 92 del TRLUC, l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva pot adoptar la resolució escaient, entre les següents:

• L'aprovació pura i simple del planejament, o bé amb prescripcions de caràcter puntual que no exigeixin un nou tràmit d'informació pública.
• La suspensió total o parcial del tràmit d'aprovació del planejament, per raó de deficiències esmenables.
• La denegació motivada de l'aprovació del planejament, per raó de vicis o defectes no esmenables.
• El retorn de l'expedient, si no és complet o hi manca algun tràmit.

Com s’ha esmentat a l’apartat 1.7. els instruments de planejament s’han de publicar i s’han d’integrar al RPUC, que ha de garantir l’accés a la memòria, les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació.

En el cas que es tramitin simultàniament diverses figures de planejament, o d’aquestes amb instruments de gestió, cadascuna s’ha de configurar en expedients separats i els de rang inferior no seran executius fins que no s’aprovi la figura de planejament de rang superior (art. 85.9 TRLUC).

La modificació puntual dels instruments de planejament es tramitarà de la mateixa forma que la seva aprovació, tot i que la documentació i determinacions s’haurà d’ajustar a la naturalesa de la modificació, tal com preveuen els arts. 96, 97, 99 i 100 del TRLUC i 117 i 118 del RLUC, i a les modificacions que suposin augments de densitat, d’aprofitament, de transformacions d’usos, de dotacions, etc.

A més les modificacions que tinguin per objecte l’alteració dels sistemes d’espais lliures, zones verdes i equipaments esportius o comportin un increment de sostre edificable o densitat, s’hauran d’ajustar al que preveuen els arts. 98 a 100 del TRLUC. Amb caràcer general, i sense perjudici de les peculiaritats exigibles a la tramitació de cada modificació específica, l’expedient haurà de contenir les determinacions adequades i:

• Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que s’introdueixen.
• Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.
• Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació corresponents, les determinacions que s’introdueixen amb la modificació i que substitueixen els precedents.
• Justificar el compliment, si és el cas, de l’increment de les reserves de sòl per a espais lliures públics i equipaments públics de l’art. 100, apartats 1 a 3, del TRLUC.
• Incorporar l’informe ambiental corresponent (DIA, AAE o IA) d ’acord amb el que s’ha esmentat a l’apartat 1.6.
• Incorporar l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada en els casos en què sigui preceptiu, d’acord amb el Decret 344/2006.

També procedeix la revisió quan s’ha produït un esgotament de la capacitat del Pla. En la resta de supòsits l’alteració de les determinacions del Pla es considerarà com modificació del mateix, encara que comporti canvis aïllats en la classificació o qualificació del sòl.

L’art. 95 del TRLUC estableix que els POUMS es poden revisar:

• Quan ha transcorregut el termini establert al Pla.
• Quan hi hagi disfuncions entre les disposicions del Pla i les necessitats de sòl per a la creació d’habitatges o per a l’establiment d’activitats econòmiques (art. 95.4 del TRLUC).

Tanmateix, també es poden revisar:

• Quan una Administració Pública sol·licita l’execució d’unes obres que són disconformes amb el planejament i el Govern decideixi, atesa la urgència i l’interès públic excepcional la seva realització immediata. En aquest cas el Govern de la Generalitat ordena l’inici del procediment de revisió del planejament afectat (art. 190.2 del TRLUC) si és una actuació de la seva competència.
• Cal seguir la mateixa tramitació, però amb la intervenció del Consejo de Ministros, quan l’actuació és competència de l’Estat (da 10ª. del TRLS).
• Per raons justificades d’interès públic (art. 63 del TRLUC).
• Per complementar els POUMS si el conseller de Política Territorial aprecia la conveniència o necessitat de fer-ho, escoltat l’Ajuntament i previ informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (art. 62.3 del TRLUC).
• Quan es pretenguin adoptar nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica del territori o el model d’ordenació o de classificació del sòl establert (art. 95.5 TRLUC).
• Quan es pretengui modificar la classificació de sòl no urbanitzable, que per ella mateixa o conjuntament amb les modificacions aprovades els 3 anys anteriors suposi un increment del 20% del sòl classificat com a sòl urbà i urbanitzable, sempre que en aquest darrer cas disposi de les obres d’urbanització executades. Aquest supòsit no serà d’aplicació quan es tracti d’adaptar el planejament als PDU per a la delimitació i ordenació d’àrees residencials estratègiques.

La competència per iniciar la revisió el planejament és:

• De l’Ajuntament, quan està prevista al Pla.
• De l’Ajuntament, prèvia autorització de la Comissió de Territori de Catalunya i amb l’informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. Aquesta autorització s’entén atorgada transcorreguts 3 mesos sense que s’hagi notificat la resolució corresponent (art. 95.3 de TRLUC).
• De la Comissió de Territori de Catalunya i amb l’informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i l’audiència de l’Ajuntament, d’ofici o a instància de les entitats urbanístiques especials o dels departaments interessats.
• Del Govern de la Generalitat o del Consejo de Ministros en els supòsits de la DA 10ª. del TRLS.
• Del Govern de la Generalitat d’ofici o a iniciativa del conseller de Política Territorial o d’un altre membre del Govern, previ informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i havent escoltat l’Ajuntament afectat, en els supòsits previstos als arts. 62.3 i 63 del TRLUC.

↑ 1.9. La tramitació dels instruments de planejament | ↑ Índex de la unitat

← Inici del Bloc II | Unitat 2 →