• 3.1. Planificació territorial i plantejament urbanístics
• 3.2. Els convenis urbanístics

El sòl o el territori constitueixen una realitat única, sobre la qual les diferents Adminstracions exerceixen les seves competències, mitjançant la planificació, que dóna com a resultat l’aparició de diferents instruments d’ordenació, siguin urbanístics o siguin d’ordenació territorial.

El sòl, una única realitat, és definit de forma diferent i se li atribueixen determinats drets i obligacions de forma diferent, per l’ordenació del dret de propietat, l’ordenació territorial i l’ordenació urbanística, les quals han de conviure i s’han d’integrar i complementar.

Gràficament aquesta regulació diferent, es plasmaria de la següent forma, en funció de com afecten a la regulació del règim jurídic del sòl:

La relació entre aquests diferents àmbits normatius i tipus de plans es fa d’acord els principis de:

• Jerarquia i coherència, que comporta que els plans d’àmbit o abast inferior han de respectar i adequar-se si s’escau als d’àmbit o abast superior i que els plans urbanístics han de ser coherents amb el planejament territorial.

I que tots els plans han de respectar les previsions de la legislació sectorial, sobre el sòl.

• Competència, que determina que quan hi ha diferents interessos públics en joc s’ha de ponderar quin és el prevalent en cada cas.

La planificació urbanística del territori té per objecte establir una ordenació concreta per satisfer les necessitats d’un determinat àmbit i simultàniament a configurar el contingut concret del dret de propietat urbanística.

Constitueixen instruments de planejament urbanístic general:

• Els plans directors urbanístics (PDU), que tenen la finalitat de coordinar el planejament urbanístic, concretar l’emplaçament de les grans infraestructures, protegir el sòl no urbanitzable.
• Les normes de planejament urbanístic (NPU), que tenen la missió de complementar les determinacions dels POUM d’una pluralitat de municipis en relació amb un o diversos aspectes concrets per satisfer els objectius del planejament territorial o dels PDU.
• Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), que són l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori, defineixen el model d’implantació urbana i les determinacions per a l’aconseguiment del desenvolupament urbanístic sostenible, classifiquen el sòl i preveuen les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública.
• Els programes d’actuació urbanística municipal (PAUM), que tenen la finalitat de complementar, potestativament els POUM.

I són instruments de planejament derivat:

• Els plans parcials urbanístics (PPU), que tenen per objecte l’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable delimitats pels POUM. Tot i que són uns plans parcials, convé ressenyar de forma independent els plans parcials dels sectors d’urbanització prioritària (PPSUP), que si bé quant a la seva tramitació com a plans parcials no tenen cap especialitat, si que la tenen quant a la seva execució, tot i que aquest aspecte es tractarà al Bloc que fa referència a l’execució o gestió urbanística.
• Els plans parcials de delimitació (PPD) que tenen per objecte l’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable classificats però no delimitats pels POUM.
• Els plans de millora urbana (PMU), que tenen per objecte el desenvolupament de les prescripcions dels POUM per als sectors de sòl urbà consolidat pendent de completar la urbanització o l’ordenació volumètrica (arts. 55.2 , 65 i 68 del TRLUC).
• Els plans especials urbanístics (PEU) que tenen per objecte desenvolupar o completar les determinacions del planejament general en qualsevol classe o categoria de sòl, amb la finalitat de preveure la implantació de sistemes generals o locals o assolir les finalitats previstes a l’art. 67 i 68 del TRLUC.

Els plans urbanístics són disposicions de caràcter general, amb tot el que això comporta, com ara la vigència indefinida, la vinculació i obligatorietat tant a les persones com a les Administracions, la capacitat de produir efectes jurídics sobre les propietats i sobre els drets que s’exerceixen sobre elles, etc.

Per això, com totes les disposicions de caràcter general, a banda dels requisits materials i de contingut que han de complir, la seva aprovació s’ha d’efectuar respectant escrupolosament el procediment establert i, un cop efectuada aquesta tramitació, perquè puguin produir efectes jurídics, s’han de publicar.

En el procés d’aprovació s’han d’integrar de forma especial:

• La participació ciutadana, mitjançant el programa de participació ciutadana.
• L’avaluació ambiental dels plans, mitjançant un d’aquests instruments, en funció del Pla del qual es tracti: la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), l’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) o l’Informe Ambiental (IA).

↑ Índex de la unitat

Els convenis són una manifestació del principi de llibertat de pactes que empara l’actuació de les Administracions Públiques en general i en matèria urbanística es configuren com a acords de voluntats entre Administracions Públiques i altres persones físiques o jurídiques, públiques o privades, titulars de drets o interessos urbanístics, que materialitzen el principi de participació dels particulars en l’urbanisme i la capacitat negocial de l’Administració per completar les llacunes de la normativa existent i satisfer als interessos públics i privats concurrents en tota actuació urbanística.

Principalment poden ser:

• Convenis de Planejament. Quan pretenen aconseguir la redacció o modificació d’instruments de planejament. Cal tenir present que la potestat de planejament no és negociable, ni disposable i que per tant el conveni ha de ser respectuós amb aquesta premissa.
• Convenis de gestió o execució urbanística. Quan tenen per objecte executar els instruments de planejament o gestió vigents (per exemple convenis de canvis de sistema d’actuació o la seva modalitat o per a l’obtenció de cessions anticipades o ocupacions directes).

↑ Índex de la unitat

← Unitat 2 | Unitat 4 →