L'activitat urbanística comprèn el foment i la intervenció de l'exercici de les facultats dominicals relatives a l'ús del sòl i de l'edificació i la protecció i restauració de la legalitat urbanística.

L'activitat privada es pot sotmetre a determinades limitacions a fi d'ajustar-la a l'interès general quan una llei formal ho estableixi essent la llicència la tècnica més utilitzada per efectuar el control de l'activitat dels particulars.

La llicència és un acte de control d'ajust de les obres projectades a la llei i al planejament. És, per tant, un acte reglat, declaratiu i reiterable.

Estan subjectes a la llicència urbanística prèvia, en els termes establerts per la pròpia llei, pel planejament urbanístic i per les ordenances municipals, tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d'edificació, de construcció o d'enderrocament d'obres.

La legislació urbanística conté una relació d'actuacions subjectes a llicència, i la jurisprudència li ha donat reiteradament un caràcter no limitatiu a l'esmentada relació.

És principi general que també les Administracions Públiques han de sol·licitar a l'Ajuntament competent la llicència urbanística per a aquells actes on és preceptiva, sense perjudici de les excepcions establertes a la legislació sectorial o els casos d'urgència i d'interès públic excepcional.

Les llicències d'obres s'entendran estimades, pel transcurs dels terminis de dos mesos (obres amb projecte) o un mes (obres sense projecte o obres menors). En tot cas cal tenir present l'article 5 del TRLUC que estableix que en cap cas no es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin la llei o el planejament urbanístic.

La llicència es pot subjectar a determinades condicions però per aplicació del principi de legalitat cal que aquestes no contradiguin frontalment i de manera irresoluble l'ordenament jurídic.

En els procediments singulars per a l'atorgament de llicències urbanístiques en sòl no urbanitzable intervé l'Administració autonòmica i s'estableix un període d'informació pública.

Si durant l'execució de l'obra fos necessari introduir alguna variació en el projecte, s'haurà de distingir si les modificacions són substancials o de detall. En el primer cas, cal demanar nova llicència i en el segon és suficient amb una comunicació.

Les llicències són transmissibles atès que tenen un contingut real, i la caducitat és una conseqüència de la inactivitat del particular bé per no haver començat les obres en el termini fixat o bé per no haver-les acabat en el termini establert a l'efecte.

L'extinció d'una llicència es pot produir per revocació (motius d'oportunitat), per anul·lació (motius de legalitat) o per caducitat (extinció per motius d'incompliment dels terminis de començament o d'acabament de les obres).

La institució de la suspensió de llicències té com a finalitat impedir que es produeixin, a l'emparament d'ordenacions urbanístiques preexistents, situacions d'aprofitament de sòl que dificultin en el futur l'execució de planejaments en estudi o en tramitació.

Els mecanismes de protecció de la legalitat urbanística van dirigits a restaurar la realitat física alterada, imposar sancions i determinar danys i perjudicis.

És infracció urbanística qualsevol acció o omissió tipificada com a tal per la llei d'urbanisme i es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

El procediment sancionador exigeix el compliment de les garanties processals pròpies d'aquests tipus de procediment.

← Unitat 9 | Inici del Bloc IV →