Acte administratiu contingut en un expedient específic, en virtut del qual s’acredita que un habitatge compleix les condicions de qualitat exigides per la llei reguladora del dret a l’habitatge i que, per tant, pot ser destinat a residència humana.

Deure implícit i derivat del dret de propietat immobiliària, conseqüència directa de la funció social a la qual en el nostre sistema es troba sotmesa la propietat, que obliga el propietari a suportar el cost econòmic de la realització de les obres necessàries per mantenir el bé en condicions de seguretat, salubritat i ornaments públics.

Mesura d’execució forçosa de resolucions administratives definitives, que permet a l’Administració donar compliment a les seves resolucions en el lloc i a costa del particular obligat que no les executa.

Els elements de la construcció que com els fonaments, pilars, murs de càrrega, forjats, cobertes i altres d’anàloga importància, tenen caràcter estructural.

Quan l’edifici requereixi obres que imposin la necessitat d’efectuar demolicions generalitzades i importants per després reconstruir, que comportin a més un cost econòmic desproporcionat.

Mesura d’execució forçosa de resolucions administratives definitives, que no té caràcter no sancionador sinó coactiu, pels supòsits de manca d’execució voluntària pel particular afectat, consistent en la imposició del deure de satisfer el pagament de determinades quantitats econòmiques.

Mandat imperatiu, de caràcter no sancionador, que els municipis poden dirigir als propietaris per imposar-los la realització d’una activitat material, per adoptar mesures de conservació d’una propietat.

Correspondència entre la fi pública perseguida i la mesura imposada.

Interdicció de tota possibilitat que l’Administració adopti mesures discriminatòries respecte a supòsits essencialment iguals.

Obligació d’adoptar la mesura menys restrictiva per a la llibertat individual.

Quan el cost de la reparació de les deficiències de l’immoble deteriorat perquè aquest compleixi les condicions mínimes d’habitabilitat o, si s'escau, de funcionalitat, supera el 50% del valor de l’edifici afectat o de les seves plantes que amenacin ruïna.

Qualsevol dels supòsits anteriors de ruïna quan concorren circumstàncies d’urgència i perill que n'aconsellen la demolició immediata, davant la imminència de caiguda natural de l’edifici.

Quan el dany que afecta l’immoble -edificis o construccions- presenta un esgotament generalitzat dels elements estructurals o d’alguns dels elements fonamentals.

Quan les circumstàncies urbanístiques aconsellen l’enderrocament o la demolició d’un immoble deteriorat que requereixen obres que no siguin susceptibles d’autorització.

← Unitat 4 | Inici del Bloc V →