A l’apunt anterior vaig fer referència a les principals novetats que en les matèries referents a l’àmbit subjectiu i als deures de publicitat activa representa el Projecte de decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament parcial de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (Reglament i LTAIPBG, respectivament).
En aquesta ocasió pretenc incidir sumàriament en les novetats que impliquen les determinacions del Reglament pel que fa a l’exercici del dret d’accés a la informació pública, a la tramitació de les sol·licituds, a la reutilització de la informació i a l’organització interna a l’Administració de la Generalitat de Catalunya en matèria de transparència.
El Reglament vol concretar i aclarir diversos aspectes relacionats tant amb l’objecte del dret d’accés a la informació pública com amb l’exercici d’aquest dret subjectiu, que correspon a totes les persones més grans de setze anys, per tal d’afavorir-ne un exercici més àgil, alhora que esvair dubtes per garantir els interessos tant de les persones sol·licitants com de terceres persones afectades davant l’actuació de les administracions públiques.
Fins ara, les qüestions interpretatives sobre dret d’accés a la informació pública són resoltes, en bona part, per la doctrina de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació pública (GAIP). No obstant això, constitueixen directrius complexes i recollides de manera dispersa. En aquest sentit el Síndic de Greuges ha reiterat en diverses ocasions que en matèria de dret d’accés, “hi ha aspectes de la regulació legal que requereixen més concreció, de manera que cal desplegar alguns àmbits de la regulació legal per garantir millor aquest dret”, alhora que reitera un seguit de propostes i consideracions a abordar en el desplegament reglamentari de la regulació del dret d’accés a la informació pública.
Primerament, el Reglament aclareix l’abast subjectiu i objectiu que ha de definir el concepte d’"informació pública", objecte del dret, incideix en la necessitat que el seu exercici sigui respectuós amb el principi general de bona fe, i regula els requisits de la sol·licitud d’accés, especialment el relatiu a la necessària constància de la identitat de la persona sol·licitant d’informació, en relació amb el qual cal destacar la disposició i la garantia d’un mecanisme d’identificació que, tot i atendre la necessitat legal d’haver d’acreditar la identitat de la persona sol·licitant, d’acord amb la normativa reguladora del procediment administratiu, es pugui obtenir a través d’un registre ordinari d’usuaris o d’unes credencials de nivell de seguretat baix, en cas que les sol·licituds es presentin per mitjans electrònics. Aquesta novetat, a més de donar resposta a una demanda de les organitzacions especialitzades en la matèria, facilita l’exercici d’aquest dret a la ciutadania.
S’hi estableixen, a més, aspectes de contingut procedimental la regulació dels quals s’ha identificat com a necessària des de l’inici de la implementació de la LTAIPBG, per tal de garantir com més millor l’efectivitat del dret. Convé destacar en aquest sentit la regulació d’aspectes rellevants del procediment de tramitació de les sol·licituds d’accés, com ara la seva derivació en els casos d’incompetència, l’atribució competencial i els procediments interns a seguir en supòsits de sol·licituds transversals —és a dir, que afecten diversos òrgans d’una mateixa administració—, o l’esmena i l’acumulació de sol·licituds, entre d’altres.
En relació amb el concret tràmit d’audiència a terceres persones afectades per l’accés, convé destacar, d’una banda, que la comunicació que cal notificar-los, com a regla general, no ha d’incloure la identitat de la persona sol·licitant, tret que, excepcionalment, l’administració consideri de forma motivada que el coneixement de la identitat de la persona sol·licitant pot ser rellevant per a la defensa de drets i interessos titularitat de les terceres persones afectades; de l’altra, i en vista de la doctrina emesa a aquest respecte, es flexibilitza l’exigència de notificació individual de la sol·licitud en els supòsits en els quals calgui donar-ne trasllat a un nombre elevat de terceres persones, i sempre que es motivi adequadament en cada cas que aquesta tasca esdevé desproporcionada en relació amb els recursos materials i humans disponibles. En aquests casos, excepcionalment es faculta la unitat d’informació a substituir la notificació individual per una notificació als representants dels col·lectius, sectors o àmbits afectats.
En el Reglament es desenvolupen dos grans aspectes substantius que poden determinar essencialment l’accés efectiu a la informació pública sol·licitat: les causes d’inadmissió i els límits legals aplicables, de conformitat amb la LTAIPBG. Aquest desenvolupament normatiu segueix la línia doctrinal més recent de la GAIP pel que fa al contingut, les condicions i els criteris d’aplicació i d'interpretació de cadascuna de les causes d’inadmissió de les sol·licituds d’accés i dels béns jurídics i drets protegits pels límits al dret d’accés legalment establerts. S’hi inclou específicament, a més, un article dedicat al desenvolupament de les determinacions legals relatives a la protecció de les diferents dades personals que poden haver en la informació a la qual se sol·licita l’accés.
Finalment s’aborda l’aspecte relatiu al contingut mínim que ha de tenir la resolució de les sol·licituds d’accés, especialment la indicació de les vies d’impugnació, a banda d’altres avisos jurídics que cal consignar-hi en matèria de protecció de dades, propietat intel·lectual o reutilització de la informació, així com diferents aspectes relacionats amb l’accés material efectiu a la informació pública en cas d’estimació, com ara és el reconeixement del dret a obtenir còpies o reproduccions de la informació sol·licitada a la qual es tingui dret a accedir —amb independència del dret a exigir per les administracions d'una contraprestació conforme al règim de taxes i preus públics vigent aplicable, i previ deure d’haver d’informar el ciutadà o ciutadana de l’exigència d’aquesta contraprestació i del mecanisme per calcular-ne l'import—, o l’exclusió explícita de la possibilitat d’obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d’expedients o traduccions de documents quan l’administració els hagi d’elaborar expressament per atendre la sol·licitud.
Cal destacar especialment com a novetat, i seguint les recomanacions del Síndic de Greuges per als casos en què l’article 34.8 de la LTAIPBG estableix la possibilitat d’emetre una comunicació substitutòria de la resolució —estimació total sense oposició de terceres persones, amb manca, doncs, d’afectació de drets o interessos configurats com a límits—, l’habilitació d’un procediment simplificat o abreujat per eliminar exigències formals —notificació o peu de recurs—, i per reduir la durada del procediment en benefici de la persona sol·licitant, procediment que finalitza, doncs, amb comunicació substitutòria de la resolució.
El Reglament disposa, a més, que en cas que es presenti una sol·licitud d’accés a informació idèntica o substancialment similar a la informació objecte d’una sol·licitud d’accés anterior que hagi estat estimada de manera total i expressa, cal que la unitat d’informació tramiti la sol·licitud d’acord amb el procediment simplificat referit.
A mode d’un aspecte comú a la transparència i al dret d’accés, el Reglament dedica un capítol a la reutilització de la informació a publicar o objecte d’accés, és a dir, al format que ha de tenir la informació, d’acord amb el que disposen els articles 16 i 17 de la LTAIPBG, amb la finalitat de poder ser explotada mitjançant la reproducció i divulgació per qualsevol mitjà, de tal forma que permeti la creació de productes o serveis d’informació amb valor afegit basats en les dades públiques.
En particular, cal destacar la creació de la Llicència Oberta d’Ús d’Informació – Catalunya, a la qual resta subjecta la reutilització de la informació amb caràcter general, que conviu amb les llicències de Creative Commons, sempre que es compleixin determinades condicions mínimes generals en la reutilització de la informació pública —no alterar-ne el contingut ni desnaturalitzar-ne el sentit, citar la font o informar de la darrera actualització, entre altres condicions generals. Alhora, es poden exigir altres condicions complementàries, quan les característiques, els continguts o la naturalesa de la informació a reutilitzar en justifiquin la subjecció a llicències específiques.
Un dels aspectes clau que aborda el Reglament té a veure amb la delimitació i concreció de les competències administratives orgàniques que es troben implicades en l’exercici del dret d’accés en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit el Reglament ofereix una regulació de l’estructura orgànica implicada en la matèria i que, a banda dels òrgans que posseeixen la informació, passa per la Secretaria de Transparència i Govern Obert (STGO), que d’acord amb el Decret 83/2019, de 24 d’abril, de reestructuració del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, té encomanades, entre d’altres, les funcions de dirigir i impulsar les polítiques de transparència dins l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental i dirigir les estratègies per a garantir el compliment de la normativa en la matèria, funcions a les quals s’hi afegeixen d’altres específiques que la STGO assumeix en el si dels circuits interns que el Reglament preveu en relació amb la derivació interna de les sol·licituds o amb la tramitació i resolució de sol·licituds transversals.
Al costat de la STGO, el Reglament relaciona les funcions que corresponen a la Comissió Interdepartamental de Transparència i Bon Govern (CITGO) de l’Administració de la Generalitat, que, creada pel Decret 233/2016, de 22 de març, aprova i avalua les estratègies i directrius per garantir el compliment de la normativa de transparència i govern obert per part dels departaments de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, fa el seguiment i l'avaluació del Pla de Govern Obert i de la planificació que aprovi el Govern de la Generalitat en aquest àmbit, o proposa l'aprovació de la normativa de desenvolupament que es consideri necessària.
D’acord amb el Reglament, correspon a les secretaries generals de cada departament de l’Administració de la Generalitat assumir la funció d’unitat d’informació, i les disposicions d’estructura i organització de cada departament són les que han d’indicar els òrgans departamentals que, amb rang orgànic mínim de sub-direcció general i amb funcions comunes de caràcter horitzontal o amb funcions específicament relacionades amb la informació, han d’assumir la responsabilitat de l’exercici de les funcions pròpies de les unitats d’informació, exercici que, al mateix temps, és delegable en altres òrgans amb el mateix rang orgànic mínim. Entre aquestes funcions destaca, d’una banda, la relativa a rebre i dur el registre i tramitar i gestionar les sol·licituds d’accés i, de l’altra, recollir i difondre la informació que ha de ser publicada activament, a més d’altres funcions executives i de gestió que siguin necessàries per assegurar l'aplicació correcta de la LTAIPBG i del Reglament.
Les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat també poden designar, entre les unitats que les integren, les que assumiran i exerciran la funció d’unitat d’informació, o alternativament acordar que el departament al qual estan adscrites assumeixi aquesta funció. Al seu torn, cada departament o entitat del sector públic és facultat per establir, mitjançant instrucció, el circuit intern per gestionar les sol·licituds d’accés a la informació pública, d’acord amb el que estableixen la LTAIPBG i el Reglament.
La regulació d’aquesta estructura orgànica s’addiciona als òrgans competents per resoldre, competència que, d’acord amb l’article 32.a de la LTAIPBG, correspon als òrgans superiors jeràrquics dels òrgans que disposen de la informació, que també han de tenir rang mínim de sub-director o sub-directora general.
