A l'efecte de preservar el principi d’igualtat en l’accés a l’ocupació pública, la jurisprudència ha vingut exigint l’anonimat en la correcció dels exercicis escrits dels processos selectius. La garantia de l’anonimat és, d’acord amb la jurisprudència que comentarem, consubstancial als principis constitucionals rectors d’accés a l’ocupació pública i només cedeix quan la naturalesa i les característiques de les proves selectives determinen una solució contrària, com és el cas de les proves orals o de lectura pública.
L’exigència de l’anonimat en la correcció de les proves i exercicis escrits té caràcter preventiu. En conseqüència, si es comprova que no s’ha garantit l’anonimat, la prova o exercici queda automàticament afectada i la correcció ha d’anular-se, i per tant, no és necessari comprovar l’existència d’indicis de vulneració de la imparcialitat per part del tribunal qualificador.
La jurisprudència ha destacat igualment que la manca de previsió sobre l’anonimat en les bases de la convocatòria o l’absència d’indicacions als aspirants al respecte, no és impediment per apreciar la nul·litat de la correcció de la prova o exercici.
És molt convenient, en conseqüència, que en el moment de redactar les bases de la convocatòria o quan s’imparteixen instruccions als aspirants per a la seva realització, quedi molt clara la necessitat de preservar l’anonimat en la correcció dels exercicis escrits. L’Administració té el deure d’implementar els mecanismes oportuns per evitar que el tribunal qualificador, en el moment de valorar els exercicis, pugui identificar els aspirants que els han realitzat. En aquest sentit, l’article 4 del Reial decret 896/1991, del 7 de juny, pel qual s’estableixen les regles bàsiques i els programes mínims als quals ha d’ajustar-se el procediment de selecció dels funcionaris de l’Administració local, s’encarrega de recordar expressament que en la realització dels exercicis escrits s’ha de garantir, sempre que sigui possible, l’anonimat dels aspirants.
Per tant, les bases de les convocatòries han de proscriure qualsevol actuació de les persones aspirants que permeti la seva identificació, com ara la incorporació de signes, marques o indicacions en els exercicis, i han de preveure que el seu incompliment comportarà l’exclusió del procés selectiu. En absència d’una previsió clara i expressa en les bases de la convocatòria que estableixi l’exclusió del procés selectiu per a les persones aspirants que incorrin en l’ús de signes, marques o indicacions que en permetin la identificació, resultarà difícilment justificable, d’acord amb la jurisprudència actual del Tribunal Suprem, que aquestes persones siguin finalment excloses del procés selectiu.
El present apunt ve a propòsti de la recent sentència del Tribunal Suprem (d'ara endavant, TS), del 19 de maig de 2025 (recurs núm. 8561/2022). En el cas plantejat, les bases de la convocatòria de proves selectives d’accés al sector salut de les Illes Balears no incorporaven cap previsió sobre la necessitat de garantir l’anonimat de les persones aspirants en la correcció dels exercicis, a diferència de l’anterior convocatòria, en què les bases establien expressament l’exclusió d’aquells aspirants els fulls d’examen dels quals continguessin noms, marques o signes que permetessin la seva identificació. Tampoc es van donar instruccions específiques per part del tribunal qualificador en el moment de la realització del qüestionari sobre la necessitat de preservar l’anonimat de l’exercici. No obstant això, la persona aspirant va signar el seu exercici, i el tribunal va acordar la seva exclusió i la no qualificació de la prova.
La Sala tercera del TS comença recordant la seva doctrina sobre l’anonimat de les proves o exercicis escrits. La Sentència del Tribunal Suprem de 19 de gener de 2009 (recurs núm. 8098/2004) recorda que el principi d’anonimat en els processos selectius s’ha de preservar fins i tot en absència d’una norma jurídica expressa que l’exigeixi o quan les bases de la convocatòria no ho preveuen de manera explícita. Aquesta sentència, que declara la nul·litat de tots els exercicis pel fet que el tribunal havia indicat a les persones aspirants que incloguessin el seu nom i cognoms als fulls de respostes, estableix que la garantia d’anonimat s’ha de respectar en tot cas com a exigència derivada dels principis d’igualtat, imparcialitat i objectivitat, fins i tot quan les bases de la convocatòria no ho prevegin expressament.
La STS de l’any 2025, que ara es comenta, es remet a la STS de 8 de juliol de 2015, en què s’analitza un cas amb la particularitat que existia una norma jurídica expressa —l’article 10.1 h) del Reglament d’ingrés als cossos docents— que exigia de manera clara que, en les proves escrites en què no es requereixi exposició oral o lectura davant el tribunal, s’ha de garantir l’anonimat de les persones aspirants. La sentència també subratlla que, en aquelles proves o exercicis en què el tribunal qualificador disposa d’un marge d’apreciació en la valoració, la garantia de l’anonimat esdevé una eina essencial per preservar el principi constitucional d’igualtat en l’accés a l’ocupació pública.
El TS, en aquesta sentència del 2015, obre aquí una escletxa quan afirma que la garantia de l’anonimat és exigible en aquelles proves o exercicis en què el tribunal gaudeix de marge de valoració en la correcció. Contràriament, es pot raonablement deduir d’aquesta doctrina que, en les proves o exercicis escrits en què el tribunal qualificador no disposa de marge d’apreciació —com ara els qüestionaris tipus test amb correcció objectiva— no és exigible la garantia d’anonimat. Així ho estableix la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, de 12 de desembre de 2001 (recurs núm. 960/1998), que valida un exercici tipus test en què els aspirants s’identificaven amb el DNI, atès que la correcció es va fer mitjançant una plantilla única elaborada a posteriori i aplicada de manera automàtica. És a dir, en els exercicis tipus test en què les preguntes i respostes es corregeixen mitjançant una plantilla objectiva, el coneixement de la identitat de les persones aspirants no compromet la imparcialitat del tribunal qualificador, atès que no hi ha marge d’apreciació subjectiva en la valoració. En aquest cas específic, podria justificar-se la concurrència d’una irregularitat no invalidant.
Un cop recordada la doctrina del TS sobre la necessitat de preservació de l’anonimat en la correcció dels exercicis escrits, la STS de 19 de maig de 2025 analitza la conseqüència jurídica aplicable als aspirants que van trencar aquesta garantia identificant-se mitjançant la signatura dels seus exercicis.
Després de destacar que, tot i que les bases no preveien cap disposició relativa a la necessitat de preservar l’anonimat, existia una norma amb rang legal que obligava els tribunals qualificadors a adoptar les mesures necessàries per corregir els exercicis escrits “sense coneixement de la identitat dels aspirants” (article 7.3 del Reial decret llei 1/1999, de 8 de gener), la sentència exposa que el tribunal qualificador va valorar tres opcions com a possibles conseqüències de la signatura de l’exercici per part del recurrent:
a) la repetició íntegra de la prova escrita per a tots els aspirants;
b) la desqualificació o exclusió de totes les persones aspirants que haguessin signat el seu exercici;
c) la correcció de tots els exercicis per part d’un nou tribunal qualificador designat expressament a aquest efecte, i garantint-ne l’anonimat.
El tribunal qualificador va optar finalment per desqualificar els dos aspirants que havien signat els seus exercicis. No obstant això, el Tribunal Suprem en la sentència que ara comentem avala el posicionament mantingut pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i manifesta la seva disconformitat amb l’actuació del tribunal qualificador, en considerar que va escollir l’alternativa més lesiva per als drets dels aspirants. En conseqüència, la decisió més adequada, segons l’alt tribunal, hauria estat la de procedir a una nova correcció dels exercicis afectats per part d’un nou tribunal qualificador, tot garantint l’anonimat.
El Tribunal Suprem reconeix que, en el cas examinat, no existia cap norma, regla ni indicació expressa en la convocatòria que prohibís la identificació en els exercicis ni que preveiés l’exclusió dels aspirants per aquest motiu. Aquesta “insuficient precisió en la convocatòria” condueix el Tribunal a decantar-se per una solució menys lesiva per als interessos de la persona afectada. En el cas concret, tot i que van ser dues les persones aspirants que van signar l’exercici, només una d’elles va impugnar la decisió, però la resolució judicial favorable es va estendre a totes dues.
La decisió del Tribunal Suprem de disposar una nova correcció dels exercicis per part d’un nou tribunal qualificador es fonamenta en el precedent establert en la seva Sentència de 26 de setembre de 2017 (rec. núm. 1553/2015), en què es va acordar la revisió del qüestionari escrit garantint l’anonimat de les persones aspirants. En aquell cas, el Tribunal va establir que corresponia a l’Administració assegurar l’anonimat mitjançant l’ocultació dels noms i la substitució per un codi identificatiu que permetés, posteriorment, vincular cada exercici amb el seu autor o autora. En aquesta sentència del 2017, el Tribunal Suprem acorda la nova correcció de tots els exercicis per part d’un nou tribunal qualificador, atès que la irregularitat afectava la totalitat dels exercicis, ja que tots estaven identificats amb el nom de la persona autora i, per tant, es vulnerava la garantia d’anonimat exigida pel procediment.
No obstant això, a diferència del cas resolt en la Sentència de 2017, en què la irregularitat afectava la totalitat dels exercicis, en la Sentència de 2025 la vulneració de la garantia d’anonimat es limitava únicament a dos exercicis. Per aquest motiu, el Tribunal Suprem acorda que sigui un nou tribunal qualificador qui procedeixi exclusivament a la correcció d’aquests exercicis afectats.
La decisió del Tribunal Suprem pot resultar qüestionable des del punt de vista del principi d’igualtat, atès que la designació d’un nou tribunal qualificador per corregir únicament els dos exercicis afectats pot comportar una aplicació de criteris de valoració diferents dels emprats pel tribunal que va corregir la resta. Si bé la sentència preserva els drets dels aspirants que van actuar de bona fe, el fet que els exercicis siguin valorats per òrgans diferents pot generar un tracte desigual entre aspirants en una mateixa fase del procés selectiu. És a dir, es podria donar el cas que persones aspirants que, en el seu moment, no van superar l’exercici valorat pel tribunal inicial, l’haguessin pogut superar si aquest hagués estat corregit pel nou tribunal, aplicant els mateixos criteris de valoració. Aquesta situació posa de manifest una potencial vulneració del principi d’igualtat, ja que es generaria un tracte desigual entre aspirants que han participat en la mateixa fase del procés selectiu. En conseqüència, sorgeix el dubte raonable sobre si la solució més justa i respectuosa amb el principi d’igualtat no hauria estat acordar la correcció de la totalitat dels exercicis per part del nou tribunal qualificador, de manera que tots els exercicis de la prova escrita fossin valorats per un mateix òrgan i sota uns mateixos criteris, garantint així la unitat de valoració i evitant diferències de tracte entre les persones aspirants.
Ara bé, qualsevol solució alternativa, com la correcció de la totalitat dels exercicis per part d’un nou tribunal qualificador, hauria d’haver respectat, en tot cas, la situació jurídica consolidada de les persones aspirants que, actuant de bona fe, van superar les proves selectives i van accedir a la condició de funcionaris. Així, l’aplicació de la solució més garantista pel que fa al principi d’igualtat no hauria d’haver tingut efectes retroactius ni perjudicials per a aquests tercers de bona fe, conforme a la doctrina reiterada del Tribunal Suprem en matèria de protecció d’aquestes situacions administratives fermes.
En conclusió:
1. L’anonimat en la correcció de les proves és consubstancial als principis d’accés a l’ocupació pública; per tant, si no es garanteix, els exercicis queden afectats i sota sospita. La jurisprudència del TS, com pot observar-se, és preventiva i manifesta una clara desconfiança envers els membres del tribunal qualificador. Si es dubta de la imparcialitat dels tribunals qualificadors, per alguna cosa deu ser; no obstant això, per què no apliquem les mateixes regles en altres sectors on la imparcialitat també és un element molt rellevant, com és el cas de la contractació pública?
2. A la vista del principi d’anonimat, és clar l’important paper de les bases de les convocatòries en aquesta matèria. A banda de garantir l’anonimat de les proves i els exercicis escrits i d’aplicar els mecanismes oportuns (codis, etc.), les bases haurien de preveure expressament la conseqüència d’exclusió dels aspirants que facin qualsevol actuació en la realització dels exercicis que permeti la seva identificació en el moment de la correcció (signatura, DNI, marques, etc.).
3. Quan les bases no són clares o no diuen res al respecte i ens trobem amb un exercici escrit amb la signatura o el DNI d’algun aspirant que ha impedit la correcció anònima per part del tribunal, la solució és complexa. Si l’exercici és de tipus test, s’hauria d’intentar justificar que concorre una irregularitat no invalidant si es pot garantir que la correcció ha estat objectiva i mecànica sobre una plantilla prèviament aprovada, no susceptible d’alteració ni de favoritisme. En la resta d’exercicis escrits, la solució ha de passar per nomenar un altre tribunal qualificador perquè corregeixi els exercicis amb criteris propis, i un cop l’Administració asseguri l’anonimat dels exercicis. El dubte que es planteja és si cal que el nou tribunal qualificador corregeixi només els exercicis que havien permès la identificació del seu autor o bé la totalitat dels exercicis, opció per la qual ens posicionem més favorablement.
