Amb la Sentència de 9 de juliol de 2025 (rec. 5278/2023), el Tribunal Suprem ha dissipat una de les principals incògnites que la doctrina i la pràctica administrativa havien posat en relleu en matèria de caducitat de les ofertes d’ocupació pública. Com és sabut, l’article 70.1 del text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP) estableix que l’execució de l’oferta d’ocupació pública s’ha de desenvolupar dins el termini improrrogable de tres anys. La qüestió controvertida residia a determinar si, als efectes del còmput d’aquest termini i de la possible caducitat de l’oferta, n’hi havia prou amb l’aprovació i la publicació de la convocatòria corresponent, o bé si el mandat legal d’execució exigia la finalització del procés selectiu. Aquesta és, precisament, la dicotomia que aborda i resol la sentència esmentada.
Antecedents jurisprudencials
En l’apunt "La problemàtica sobre la caducitat de les ofertes d’ocupació pública", publicat en aquest mateix espai el 21 de maig de 2019, ja posàvem en relleu l’abast de la Sentència del Tribunal Suprem (STS) de 10 de desembre de 2018, que qualificava d’"essencial" el termini de tres anys establert a l’article 70.1 del TREBEP per a l’execució de l’oferta d’ocupació pública. Fins aleshores, l’incompliment d’aquest termini tendia a ser considerat una mera irregularitat no invalidant, susceptible de ser corregida o emparada en una interpretació flexible del precepte.
La doctrina fixada a partir de la sentència esmentada implica un clar canvi de paradigma: el Tribunal Suprem atribueix a l’incompliment d’aquest termini un efecte invalidant, de manera que l’execució d’una oferta més enllà del termini de tres anys comporta, com a regla general, la caducitat de l’oferta i la impossibilitat de continuar-ne el desplegament, llevat que concorrin "raons molt poderoses" que justifiquin excepcionalment el contrari. Aquesta configuració del termini com a límit temporal essencial és el punt de partida necessari per entendre la posterior evolució jurisprudencial culminada amb la STS de 9 de juliol de 2025.
Posteriorment, en l’apunt "Indemnització per al personal interí cessat en execució d’ofertes d’ocupació pública caducades", publicat en aquest espai el 31 de gener de 2020, ens fèiem ressò de la STS de 12 de desembre de 2019, que no només ratifica el caràcter essencial del termini de tres anys de l’article 70.1 del TREBEP, sinó que, obiter dicta i en allò que aquí interessa, admet que el moment en què es pot entendre que s'ha executat l’oferta és el de la publicació de la convocatòria corresponent. Aquesta consideració va donar cobertura interpretativa al fet que moltes administracions entenguessin que disposaven de tres anys, a comptar des de la publicació de l’oferta, per aprovar i publicar la convocatòria del procés selectiu derivat.
La STS de 2019 qualifica d’anul·lable —i no pas de nul·la de ple dret— la convocatòria dictada en execució d’una oferta caducada, cosa que obre la porta a la conservació de les actuacions efectuades a l’empara d’aquella convocatòria, incloent-hi el nomenament de personal funcionari en processos selectius derivats d’ofertes caducades, amb la finalitat de protegir els interessos dels tercers de bona fe i d'evitar-ne perjudicis desproporcionats. Al mateix temps, aquesta sentència descarta la readmissió de la persona interina cessada com a conseqüència d’una convocatòria anul·lable pel fet d’haver-se publicat més enllà dels tres anys des de l’aprovació de l’oferta, però reconeix la necessitat de restablir-ne la situació jurídica individual mitjançant una indemnització pels danys i perjudicis derivats de l’execució extemporània de l’oferta.
Cal destacar, a més, que ja en aquell moment ens mostràvem força crítics amb aquesta línia jurisprudencial i advertíem que l’anul·lació de les convocatòries per extemporaneïtat podia ser contrària al dret de la Unió Europea —en particular, a la clàusula 5 de l’Acord marc sobre el treball de durada determinada—, en la mesura que aquesta resposta jurisdiccional aboca, en la pràctica, a la pròrroga indeguda de relacions temporals d’ocupació i, en conseqüència, no limita de manera efectiva la durada dels nomenaments temporals ni contribueix a prevenir l’abús en la utilització successiva de relacions de treball de caràcter temporal.
La nova doctrina del Tribunal Suprem: l’oferta s’entén que s'ha executat quan finalitza el procés selectiu
Quan la qüestió relativa al moment en què s’ha d’entendre que s'ha executat una oferta d’ocupació pública, als efectes de l'eventual caducitat, semblava ja pacificada, el Tribunal Suprem li dona un gir significatiu en la Sentència de 9 de juliol de 2025 que ara comentem. La sentència recorreguda, dictada pel TSJ d’Andalusia, havia entès —sobre la base dels pronunciaments previs del mateix Tribunal Suprem i de la regulació en diverses lleis de pressupostos— que l’oferta s’executava amb la publicació de la convocatòria del procés selectiu derivat.
Doncs bé, per resoldre la qüestió que se li planteja, el Tribunal Suprem sistematitza el debat i considera tres possibles alternatives interpretatives. En primer lloc, que per entendre que l'oferta s'ha executat n'hi hagi prou de publicar, dins el termini de tres anys, la convocatòria del procés selectiu que se’n deriva. En segon lloc, que l’execució de l’oferta consisteixi, d’una banda, a convocar el procés selectiu en el termini de tres anys des de l’aprovació de l’oferta i, de l’altra, a permetre que aquest procés es desenvolupi íntegrament dins dels tres anys següents a la convocatòria. I, finalment, en tercer lloc, que per "execució de l’oferta" s’hagi d’entendre que, dins del termini improrrogable de tres anys, no només es publiqui la convocatòria, sinó que es tramiti i es conclogui íntegrament el procés selectiu.
El Tribunal Suprem, després de resumir la doctrina existent fins al moment —amb referència expressa a les sentències del 2018 i del 2019—, recorda que en la Sentència de 26 d’octubre de 2023 (rec. 6831/2021) la Sala ja s’havia decantat, obiter dicta, per interpretar que l’article 70.1 del TREBEP exigeix el desenvolupament complet del procés selectiu dins del termini de tres anys. Per fonamentar definitivament aquesta opció interpretativa, la STS de 9 de juliol de 2025 parteix de la finalitat de l’article 10 del TREBEP, d’acord amb el qual el personal funcionari interí, amb caràcter excepcional, pot romandre en la plaça ocupada temporalment sempre que s’hagi publicat la convocatòria corresponent dins el termini de tres anys a comptar des del nomenament i que aquesta sigui resolta conformement als terminis establerts a l’article 70 del mateix text. De la relació sistemàtica entre els articles 10 i 70, el Tribunal dedueix que l’"execució de l’oferta" no es pot reduir a la mera convocatòria, sinó que ha d’abastar la totalitat del procés selectiu fins a la conclusió.
Després de rebutjar els arguments que pretenien fonamentar una interpretació més laxa a partir de determinades lleis de pressupostos, el Tribunal Suprem conclou que si l’article 70.1 del TREBEP ordena que l’execució de l’oferta d’ocupació pública s’hagi de desenvolupar en el termini de tres anys, cal entendre que aquest termini comprèn tant la convocatòria com el desplegament complet del procés selectiu. Es tracta, afirma, d’un termini en si mateix raonable, que imposa a les administracions públiques un autèntic mandat de celeritat i eficàcia i que exclou la possibilitat de mantenir processos selectius oberts durant períodes superiors a tres anys. En coherència amb això, adverteix que, si un cop publicada la convocatòria, el procés selectiu pogués prolongar-se indefinidament, es consagrarien, en la pràctica, processos de durada indeterminada o, si més no, l’execució d’ofertes en un horitzó temporal de fins a sis anys, cosa que vulneraria no només el criteri de celeritat, sinó, sobretot, el principi constitucional d’eficàcia que ha de presidir la provisió dels llocs de treball a les administracions públiques.
Excepcions a la regla general: el Tribunal Suprem admet que justificadament es pugui endarrerir l’execució més enllà de tres anys
Cal recordar que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ja havia apuntat, en la Sentència 660/2019, de 14 de maig, la regla general de la caducitat de l’oferta i la invalidesa conseqüent dels actes dictats en execució d’aquesta, "llevat de raons molt poderoses" que justifiquessin un resultat diferent.
En la Sentència de 9 de juliol de 2025, l’Alt Tribunal reitera aquesta possibilitat d’excepció, i admet que, de manera justificada i excepcional, es pugui admetre un retard que permeti ultrapassar el termini de tres anys d’execució de l’oferta. Ara bé, aquesta excepcionalitat —de caràcter marcadament restrictiu— s'ha d’entendre que és aplicable a supòsits aliens i inevitables per a l’administració convocant (com ara una suspensió judicial del procés, una pandèmia o altres incidències greus i imprevisibles), de manera que no poden ser considerades "raons molt poderoses" les simples contingències pròpies de la gestió ordinària dels processos selectius (nombre molt elevat de participants, dificultats per a la designació de membres dels tribunals, acumulació de recursos administratius, etc.).
En qualsevol cas, la càrrega de justificar l’existència del supòsit excepcional recau íntegrament en l’administració convocant, que ha d’acreditar de manera concreta i suficient que les circumstàncies al·legades eren efectivament inevitables i que han impedit, malgrat una actuació diligent, el compliment del termini improrrogable de tres anys establert en l’article 70.1 del TREBEP.
Les conseqüències pràctiques de la nova doctrina
La projecció pràctica d’aquesta nova jurisprudència és clara: un cop transcorregut el termini improrrogable de tres anys sense que el procés selectiu s’hagi completat —és a dir, sense que s’hagi formulat la proposta de persones aspirants que l’han superat—, l’oferta d’ocupació pública s'ha de considerar caducada. A partir d’aquest moment, els actes administratius que es dictin amb posterioritat en execució d’aquesta oferta mancada de cobertura legal tenen la consideració d’actes anul·lables per infracció de l’article 70.1 del TREBEP i per vulneració del termini essencial que aquest precepte estableix.
Les ofertes que, d’acord amb el criteri exposat, hagin de considerar-se caducades pel transcurs del termini improrrogable de tres anys, ja no poden ser objecte de convocatòria amb posterioritat. Les places incloses en una oferta d’ocupació pública caducada perden la cobertura en aquella oferta i només poden tornar a ser objecte de provisió mitjançant la inclusió en una nova oferta pública d’ocupació, que s’ha d’ajustar a les regles i limitacions derivades de la taxa de reposició d’efectius i de la resta de condicionants fixats en la Llei de pressupostos corresponent.
Pel que fa a les ofertes que encara no han caducat, l’Administració té el deure jurídic de convocar-les i de desplegar-ne el procés selectiu amb la diligència exigible. Quan els terminis restants fins a la data límit són especialment ajustats, cal esmerçar tots els esforços organitzatius i materials necessaris per convocar i culminar el procés selectiu abans del venciment del termini de tres anys. Igualment, en el cas d’ofertes no caducades respecte de les quals ja s’hagin convocat les places i s’hagin dut a terme una o diverses proves, s’han d’adoptar les mesures oportunes per evitar-ne la caducitat i agilitzar al màxim la tramitació, de manera que la proposta d'aspirants que han superat el procés selectiu s’aprovi i es formalitzi abans que l’oferta es consideri caducada.
Els supòsits més delicats es plantegen quan les ofertes es troben ja en una fase molt pròxima a la caducitat. En aquests casos, si encara no han estat objecte de convocatòria, i malgrat el deure general de convocar-les, pot resultar més raonable —des d’un punt de vista de bona administració— abstenir-se de convocar-les i permetre que caduquin, sempre que sigui materialment impossible concloure el procés selectiu dins del termini improrrogable de tres anys des de la seva publicació.
En el cas d’una oferta molt pròxima a la caducitat respecte de la qual ja s’hagi publicat la convocatòria, s'hagi aprovat la llista de persones aspirants admeses i excloses i fins i tot s'hagi practicat alguna prova o exercici, s’ha de parar una atenció especial i valorar si concorre alguna causa justificada i realment excepcional que hagi impedit la conclusió del procés selectiu dins del termini improrrogable de tres anys des de l’aprovació de l’oferta. Només en presència d’un d’aquests supòsits extraordinaris —degudament acreditats per l’administració convocant— podria admetre’s la continuació del procés més enllà del termini legal sense incórrer en la caducitat de l’oferta i en l’anul·labilitat dels actes dictats amb posterioritat.
En defecte de causa excepcional que en legitimi la superació, el transcurs del termini improrrogable de tres anys obliga a declarar l’arxivament de les actuacions —és a dir, a deixar sense efectes el procés selectiu en curs— i, si escau, a reincorporar les places afectades en una nova oferta pública d’ocupació, ajustada a les regles de la taxa de reposició i a la normativa pressupostària vigent. Al mateix temps, resulta imprescindible acordar la custòdia i la conservació íntegra de totes les actuacions practicades en el procés selectiu que es deixa sense efecte, de manera que, en cas d’impugnació judicial, es pugui posar a disposició de l’òrgan jurisdiccional l’expedient complet i aquest pugui, si així ho estima oportú, declarar la conservació d’alguns actes administratius —principalment proves i exercicis— dictats a l’empara de la convocatòria anul·lada, en aplicació dels principis de seguretat jurídica i de protecció dels tercers de bona fe.
Conclusió. La necessitat de planificar estrictament l’execució de les ofertes
En definitiva, la nova doctrina del Tribunal Suprem fixa un escenari molt més exigent per a les administracions públiques: l’oferta d’ocupació pública només s’entén que s'ha executat si, dins del termini improrrogable de tres anys des de l'aprovació, s’ha tramitat i conclòs el procés selectiu, amb la corresponent proposta de persones aspirants que l’han superat. Aquest criteri, que reforça el caràcter essencial del termini de l’article 70.1 del TREBEP, converteix la planificació en una peça absolutament central de la política de personal: cal dissenyar des de l’inici un calendari realista, assignar recursos suficients, preveure fases i càrregues de treball i adoptar mesures d’agilitació que garanteixin que els processos selectius puguin culminar dins del termini de tres anys.
