Mitjançant els acords de Govern de 15 de febrer i de 8 de març de 2022 s'han aprovat respectivament les memòries preliminars dels avantprojectes de llei del procediment administratiu i del règim jurídic de les administracions públiques de Catalunya, i d’organització de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic institucional. Amb l’aprovació de les dues memòries preliminars, el Govern inicia el camí per aprovar dos avantprojectes de llei, que un cop siguin aprovats com a lleis pel Parlament esdevindran dues normes de capçalera en l’àmbit del dret públic català que regularan aspectes fonamentals de les relacions entre els ciutadans i les administracions catalanes, el règim jurídic d’aquestes i el règim organitzatiu del sector públic de la Generalitat. L’aprovació d’aquestes normes implicarà la derogació d’un marc legislatiu clarament obsolet, configurat principalment per la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i els articles encara vigents de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Malgrat que no es disposa dels textos articulats d’ambdues futures normes, atès l'estat embrionari, sí que es poden destacar alguns aspectes recollits a les respectives memòries preliminars que estan publicades.
La norma tindrà com a àmbit d’aplicació totes les administracions públiques catalanes, incloent-hi per tant totes les administracions locals de Catalunya, i cal pensar que també serà aplicable a altres ens del sector públic catalans quan exerceixin potestats administratives.
Un dels elements primordials d’aquesta disposició és “introduir la implantació de l’Administració digital i la implementació dels mitjans electrònics en llurs relacions amb la ciutadania. L’objectiu és facilitar la simplificació normativa i l’eficàcia de l’actuació administrativa amb total seguretat jurídica”. Sense dubte la col·loquialment anomenada “Administració electrònica” hauria d’evolucionar tan ràpid com ho fan les oportunitats derivades de l’avenç tecnològic, com també s’haurien de reflectir les oportunitats i les conseqüències imposades pels dos anys de pandèmia, en què s’han potenciat substancialment els recursos i les eines tecnològiques. Ara bé, tot l’anterior no pot fer perdre de vista, ans al contrari, el reforç de les garanties de la ciutadania envers les seves relacions amb les administracions públiques.
Així mateix, la nova llei vol solucionar la situació de dispersió normativa actual, per facilitar la tasca dels operadors jurídics i incrementar la seguretat jurídica. Recordem que aquesta norma s’aprovarà en desplegament de la normativa bàsica estatal recollida en la Llei 39/2015, reguladora del procediment administratiu comú, i en la Llei 40/2015, d'1 d’octubre, reguladora del règim jurídic del sector públic. La memòria preliminar destaca com a aspecte innovador la regulació general de la mediació en l’àmbit de les relacions ciutadania-Administració. Caldrà estar ben atents a aquesta novetat, atès el marge de disponibilitat que les administracions públiques puguin tenir sobre l’interès general, com també de l’articulació del procediment de mediació i de la configuració del perfil de la figura del mediador.
El Govern ha obert fins al 21 de març un procediment de consulta pública, a través del Portal de la Transparència, per recollir les opinions i les demandes dels ciutadans, en general, i dels diferents col·lectius i sectors potencialment afectats.
La norma té per finalitat adaptar “l’organització de l’Administració departamental de la Generalitat vigent a la realitat i als mitjans actuals”, com també del seu sector públic. Sens dubte es tracta d’una iniciativa del tot necessària tenint en compte que, per exemple, encara resten vigents preceptes de la Llei de 1989. La nova llei revisarà les funcions i el paper dels òrgans superiors i dels actuals alts càrrecs. En vista de l’anterior, potser seria oportú la incorporació i la regulació de l’anomenada "direcció pública professional", o també l’actualització de la regulació del que la Llei 13/1989 anomena "òrgans consultius" i la seva funció.
La futura llei també contindrà la regulació dels òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat, tenint en compte en aquest cas la normativa bàsica estatal. Així mateix, es planteja una oportuna i necessària reducció de “l’excessiva tipologia d’entitats del sector públic, tot flexibilitzant la creació d’organismes públics”. Els objectius a assolir per la norma seran:
- Adaptar l’organització de l’Administració departamental de la Generalitat vigent a la realitat i als mitjans actuals.
- Regular el model organitzatiu de les entitats que integren el sector públic de l’Administració de la Generalitat.
- Disposar d’un marc jurídic clar i coherent que faciliti l’actualització àgil de l’organització de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic.
- Reforçar la seguretat jurídica.
- Incidir en els instruments per a la governança corporativa del sector públic institucional de l’Administració de la Generalitat.
El Govern obrirà pròximament una consulta pública d’un mes prèvia a la redacció del projecte per tal de poder recollir les opinions i demandes dels ciutadans mitjançant el portal Participa.
