El Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol, ha restituït l'accés universal al Sistema Nacional de Salut, que havia estat restringit pel Reial decret llei 16/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions. La Resolució de 6 de setembre de 2018, del Congrés dels Diputats, ordena la publicació de l'Acord de convalidació d'aquest Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol. Es va publicar en el BOE el 15 de setembre de 2018, per la qual cosa la reforma és plenament vigent.
El Reial decret llei 16/2012 va comportar l'exclusió del col·lectiu de persones adultes no registrades ni autoritzades a residir a Espanya del dret de protecció a la salut i a l'atenció sanitària. L'actual Govern, impulsor de la reforma que ara analitzem, entén que la fragmentació en el dret a la protecció de la salut i a l'assistència sanitària d'aquestes persones ha agreujat la seva situació d'extrema vulnerabilitat i ha motivat que la Unió Europea, l'Organització de les Nacions Unides, les comunitats autònomes, el Defensor del Poble, la societat civil, el moviment associatiu, les societats científiques professionals, els partits polítics i altres entitats hagin sol·licitat, de manera reiterada, la derogació o la modificació de la norma que va imposar aquesta exclusió. Conseqüentment, la reforma obeeix fonamentalment a la necessitat de garantir la universalitat de l'assistència, és a dir, a garantir el dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària, en les mateixes condicions, a totes les persones que es trobin a l'Estat espanyol.
Aquesta reforma es duu a terme mitjançant la recuperació de la titularitat del dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària a totes les persones, independentment de la seva nacionalitat, que tinguin establerta la seva residència al territori espanyol, incloent-hi les que en aplicació dels reglaments comunitaris o convenis bilaterals hi tinguin accés en la forma que aquestes disposicions ho indiquin. D'altra banda, s'estableix l'aportació farmacèutica per a les persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya, per l'accés necessari a la prestació farmacèutica en igualtat de condicions, que és del 40% del preu de venda al públic del medicament.
Així, el Reial decret llei 7/2018 modifica l'article 3.1 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, i estableix que son titulars del dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària totes les persones amb nacionalitat espanyola i les persones estrangeres que tinguin establerta la seva residència al territori espanyol. El reconeixement i control d'aquest dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària amb càrrec a fons públics, correspon al Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.
Pel que fa referència a les persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya, l'article 3 ter de l'esmentada Llei 16/2003 estableix ara que tenen dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària en les mateixes condicions que les persones amb nacionalitat espanyola, sempre que aquestes persones compleixin tots els següents requisits:
- a) No tenir l'obligació d'acreditar la cobertura obligatòria de la prestació sanitària per una altra via, en virtut del que es disposa en el dret de la Unió Europea, els convenis bilaterals i altra normativa aplicable.
- b) No poder exportar el dret de cobertura sanitària des del seu país d'origen o procedència.
- c) No existir un tercer obligat al pagament.
Finalment, s'estableix que les comunitats autònomes, en l'àmbit de les seves competències, han de fixar el procediment per sol·licitar i expedir el document que acrediti les persones estrangeres per poder rebre la prestació assistencial a la qual es refereix el Reial decret llei 7/2018.
En aquest sentit, cal recordar que a Catalunya es va aprovar la Llei 9/2017, de 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut. L'aleshores president del Govern de l'Estat, per mitjà de l'Advocacia de l'Estat, va presentar el Recurs d'inconstitucionalitat n. 1680-2018 contra els articles 1, 2 (apartats 2 i 3), 3, 4, 5, les disposicions addicionals segona, tercera, quarta i setena, i la disposició final primera, d'aquesta llei. Aquest recurs va ser admès a tràmit pel Tribunal Constitucional en data 24 d’abril de 2018. És evident que la situació en aquesta matèria ha canviat substancialment en aquests pocs mesos.