La Directiva 2014/50/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d'abril de 2014, regula els requisits mínims per reforçar la mobilitat dels treballadors entre estats membres mitjançant la millora de l'adquisició i el manteniment dels drets complementaris de pensió. Aquesta directiva conté la normativa següent:
- Limita els períodes d'espera i d'adquisició de drets que es requereixin en aquests règims complementaris de pensió.
- Fixa un límit en relació amb l'edat mínima per adquirir els drets corresponents.
- Regula el reemborsament de les primes o aportacions realitzades en cas de cessament de la relació laboral abans d'adquirir drets.
- Estableix el manteniment dels drets que s'haguessin adquirit quan aquest cessament té lloc.
- Imposa obligacions d'informació als treballadors sobre les condicions d'adquisició, l'import dels drets adquirits i el tractament d'aquests a partir del cessament de la relació laboral.
Per la seva banda, la disposició addicional primera del Text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, estableix l'obligació d'instrumentar mitjançant assegurances col·lectives i plans de pensions d'ocupació els compromisos per pensions assumits per les empreses amb els treballadors vinculats a determinades contingències, entre aquestes la jubilació, al mateix temps que estableix les condicions bàsiques de les assegurances aptes per a tal finalitat. En el cas d'assegurances col·lectives, modalitat en la qual les primes abonades per l'empresa no s'imputen fiscalment als treballadors, les condicions d'adquisició i manteniment de drets en cas de cessament de la relació laboral depenen actualment dels termes dels convenis col·lectius o disposicions equivalents en els quals s'estableixen els compromisos per pensions.
Doncs bé, el Reial decret llei 11/2018, de 31 d'agost, modifica aquesta disposició addicional i hi introdueix les disposicions de la norma europea quant a la limitació dels requisits d'edat i dels períodes d'espera i adquisició de drets, la conservació de drets adquirits en cas de cessament de la relació laboral i les obligacions d'informació als treballadors sobre aquests aspectes. Però la norma espanyola va més enllà, ja que encara que la Directiva 2014/50/UE és aplicable als treballadors que cessen la relació laboral i es desplacen a altres estats membres, en la transposició a la legislació espanyola s'ha optat per estendre'n l'aplicació a tots els treballadors, fent ús de l'habilitació establerta en el considerant 6 de la directiva perquè els estats membres puguin ampliar l'extensió del seu àmbit d'aplicació a qui es desplaci dins del mateix Estat membre.
Pel que fa a l’aplicació de la nova norma, a partir del 21 de maig de 2018 (data límit per a la transposició de la directiva), en cas de cessament de la relació laboral per causa diferent de la jubilació havent adquirit drets, aquests no poden ser inferiors al valor dels drets de rescat o reducció derivats de les primes per a la contingència de jubilació abonades per l'empresa i de les primes abonades pel treballador. No obstant això, d'acord amb el que disposa el compromís i la pòlissa, per al supòsit d'incapacitat o defunció del treballador es pot estipular la substitució dels drets esmentats per les prestacions assegurades per a aquestes contingències.
Finalment, s'estableix que l'aplicació de la nova normativa no pot suposar reducció de drets adquirits amb anterioritat, ni menyscapte del dret a la informació, ni l'establiment de condicions d'adquisició menys favorables que les estipulades abans de la seva entrada en vigor.
