La protecció per desocupació contributiva consisteix en una prestació econòmica d'una durada mínima de 4 mesos i màxima de 24 mesos. Està regulada en els articles 266-273 del TRLGSS i s'hi accedeix en determinats supòsits d'extinció o suspensió del contracte de treball i també en les reduccions de jornada, períodes d'inactivitat dels treballadors fixos discontinus i altres situacions establertes en l'article 267. Per tenir dret a aquestes prestacions contributives cal complir els requisits establerts en l'article 266 i no incórrer en cap de les causes d'incompatibilitat de l'article 282.
Entre aquestes causes d'incompatibilitat hi ha el treball per compte propi, encara que no impliqui la inclusió obligatòria en algun dels règims de la Seguretat Social, i el treball per compte d'altri, excepte quan es faci a temps parcial; en aquest cas la part proporcional al temps treballat es dedueix de l'import de la prestació o del subsidi.
Així doncs, fer treballs per compte propi o per compte d'altri és incompatible amb el cobrament de la prestació per desocupació, fins al punt que l'article 26 del TRLISOS tipifica de molt greus les infraccions dels treballadors que compatibilitzen la sol·licitud o la percepció de prestacions o subsidi per desocupació, així com la prestació per cessament d'activitat dels treballadors autònoms amb el treball per compte propi o d'altri, excepte en el cas del treball a temps parcial en els termes establerts en la normativa corresponent. La sanció a aquesta infracció és l'extinció de la prestació que s'estava percebent, amb l'obligació de tornar les quantitats percebudes indegudament. Les empreses que donin ocupació a perceptors de la prestació per desocupació en casos d'incompatibilitat d'aquesta amb el treball per compte d'altri cometen una infracció tipificada de molt greu en l'article 23 del TRLISOS, la qual cosa comporta una sanció econòmica d'entre 12.001 i 225.018 euros.
Una qüestió molt freqüent en la pràctica és que una persona que està cursant estudis acadèmics faci les anomenades “pràctiques curriculars externes”, mitjançant una beca que inclou una compensació econòmica, i que en el moment en què duu a terme aquestes pràctiques com a becari sigui perceptor de la prestació per desocupació. Cal dilucidar si estem o no davant d'un supòsit d'incompatibilitat, és a dir, si estem o no davant de l'execució d'un treball per compte d'altri. En aquest sentit, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) sosté que la prestació i el subsidi per desocupació són incompatibles amb:
- L'execució en empreses de pràctiques no laborals, no lligades a un pla d'estudis, que comportin estar dins del règim general de la Seguretat Social com a assimilat o assimilada a treballador o treballadora per compte d'altri.
- Amb caràcter general, la participació en programes de formació vinculats a estudis universitaris o de formació professional en els quals es facin pràctiques formatives curriculars o no curriculars, que no donin lloc a una relació laboral, però sí que comportin que els participants cobrin una quantitat econòmica i s'introdueixin en el règim general de la Seguretat Social com a assimilat o assimilada a treballador o treballadora per compte d'altri.
Per contra, segons el SEPE, sí que és possible compatibilitzar les pràctiques formatives amb les prestacions quan es donin les circumstàncies següents:
- Que les pràctiques en entitats públiques o privades estiguin incloses en el pla d'estudis corresponent i que es facin en el marc de col·laboració entre aquelles entitats i el centre docent de què es tracti.
- Que l'execució de les pràctiques no requereixi dedicació exclusiva per part dels participants, ja que aquests han de continuar acreditant que estan disponibles per buscar ocupació activament, així com per acceptar una col·locació adequada.
- Que la contraprestació econòmica que percebin els participants es limiti a compensar-los per les despeses derivades de la participació en aquestes pràctiques: material de treball, locomoció, allotjament o manutenció.
Així doncs, d'acord amb aquest criteri administratiu, quan les pràctiques formatives no comportin cap contraprestació econòmica, s'hi pot compatibilitzar la percepció de la prestació per desocupació.
No obstant això, la qüestió no és pacífica. Recentment, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó 199/2023, de 22 de març de 2023, jutja una resolució del SEPE que considerava la incompatibilitat d'unes pràctiques curriculars externes dutes a terme per un alumne d'un programa de formació dual que percebia per això una contraprestació de 450 euros mensuals. Entén el Tribunal castellanolleonès que aquestes pràctiques entren dins dels supòsits de l'article 15.1.a del Reial decret 625/1985, i per tant són compatibles amb les prestacions per desocupació. Això no queda desvirtuat pel fet de tractar-se de pràctiques externes, perquè no s'ha acreditat cap mena de treball per compte d'altri ni cap remuneració especial derivada d'aquest treball. En conseqüència, com que no hi ha treball per compte d'altri, i fins i tot en el cas que hi hagués hagut una “contraprestació econòmica”, si aquesta no retribuïa el treball com a tal, cal concloure que aquestes pràctiques eren compatibles amb la percepció de la prestació per desocupació.
La qüestió continua oberta, i pendent de la pròxima aprovació -esperem- de l'Estatut del becari, que confiem que aclareixi aquest debat i doni seguretat jurídica.
