8. El compte general i les memòries explicatives de la gestió de l'ens
En els quatre primers apartats d’aquesta unitat s’analitzen l’elaboració, el contingut i la tramitació del compte general dels ens locals. En els diferents apartats s’estudien els ens que l’integren, els documents que conté i la seva estructura, i es fa una referència especial al balanç, el compte del resultat econòmic patrimonial, l’estat de la liquidació del pressupost, la memòria i l’estat del romanent de tresoreria.
Per acabar, els dos darrers punts de la unitat es dediquen a l’estudi de la memòria de costos i rendiments dels serveis que els ens locals que tenen més de 50.000 habitants obligatòriament han d’adjuntar als estats i comptes anuals, i es donen algunes indicacions bàsiques per a la definició d’objectius dels serveis i els indicadors de seguiment d’eficàcia, eficiència i economia.
8.1. Contingut i formació del compte general
8.1.1. Contingut del compte general
"Les entitats locals, a l’acabament de l’exercici pressupostari, han de formar el compte general que ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari."
El contingut del compte general de les entitats locals, segons l'article 209 TRLHL, ha de ser:
1. El compte general ha d'estar integrat per:
a) El de la pròpia entitat.
b) El dels organismes autònoms.
c) El de les societats mercantils amb capital íntegrament propietat de les entitats locals.
2. Els comptes als quals es refereixen els paràgrafs a) i b) de l’apartat anterior han de reflectir la situació economicofinancera i patrimonial, els resultats economicopatrimonials i l’execució i la liquidació dels pressupostos. Per a les entitats locals amb tractament comptable simplificat, s'establiran models simplificats de comptes que reflectiran, en tot cas, la situació financera i l'execució i la liquidació dels pressupostos.
3. Els comptes als quals es refereix l’apartat 1c) anterior han de ser, en tot cas, els que s’hagin d’elaborar d’acord amb la normativa mercantil.
4. Les entitats locals han d'unir al compte general els estats integrats i consolidats dels diferents comptes que determini el ple de la corporació.
La documentació complementària que s'ha d'afegir als comptes anuals de l’ens local i dels seus organismes autònoms, segons la ICAL, és:
- Actes d’arqueig de les existències en caixa referides al final de l’exercici.
- Notes o certificacions de l’entitat bancària dels saldos existents en aquesta a favor de l’ens local o de l’organisme autònom, referits al final de l’exercici i agrupats pel nom o la raó social de l’entitat bancària. En cas de discrepància entre els saldos comptables i els bancaris, s’ha d'aprovar l’oportú estat conciliatori, autoritzat per l’interventor o l’òrgan de l’ens local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat.
- Comptes anuals de les societats mercantils el capital social de les quals sigui aportació majoritària de l’ens local.
- Si així ho acorda el ple, s’han d'adjuntar els estats integrats i consolidats que s’hagin determinat.
- En municipis amb una població superior als 50.000 habitants i en el cas dels ens locals d’àmbit superior, s’ha d'adjuntar al compte, (també d'acord amb l'article 211 del TRLHL:
- Una memòria justificativa del cost i el rendiment dels serveis públics.
- Una memòria demostrativa del grau de compliment dels objectius programats, amb indicació dels previstos i els realitzats, i amb el cost d’aquests.
D'acord amb la ICAL, els comptes, que integrarà cada ens, són els següents i s’han d'elaborar d’acord amb els models establerts en la part quarta del PGCP annex a la ICAL:
- El balanç
- El compte del resultat econòmic patrimonial
- L'estat de canvis en el patrimoni net
- L'estat de fluxos d'efectiu
- L'estat de liquidació del pressupost
- La memòria
Seguint amb la ICAL, hem de tenir en compte que els comptes anuals que han de formar les societats mercantils en el capital de les quals tingui participació total o majoritària l’ens local, han de ser, en tot cas, els previstos en el Pla General de Comptabilitat de l’empresa espanyola.
El contingut dels estats i comptes anuals que integren el compte general d'un ens local és el següent:
En el quadre annex es presenta resumidament la informació que s'ha d'incloure en el compte general dels ens locals en funció de si els és d'aplicació el model normal, de la ICAL.
↑ 8.1. Contingut i formació del compte general |
↑ Índex de la unitat
8.1.2. Formació del compte general
La ICAL determina: el compte general de cada exercici l'ha de formar la intervenció o l’òrgan de l’entitat local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat.
- A l'efecte anterior, la intervenció o l’òrgan de l’entitat local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat pot demanar la presentació dels comptes que hagin de rendir-se a l’òrgan o els òrgans de control extern.
- La intervenció pot demanar a les diferents entitats implicades la informació que consideri necessària per a efectuar els processos d’agregació o de consolidació comptable que, si escau, hagi establert el ple de la corporació.
- Es poden agregar o consolidar comptes d’una entitat encara que en l’informe d’auditoria de comptes s’hagi denegat o s’hagi emès un informe desfavorable o amb excepcions, si bé aquestes circumstàncies s’han de fer constar en un informe explicatiu del compte general.
Els obligats a retre comptes estan regulats en la ICAL, de la forma següent:
1. Els comptedonants són els titulars de les entitats i dels òrgans subjectes a l’obligació de rendir comptes.
a) President de l’entitat local.
b) Presidents o directors dels organismes autònoms.
c) Liquidadors de les societats mercantils dependents de l’ens local en procés de liquidació.
2. Els comptedonants són responsables de la informació comptable i de rendir, abans del 15 de maig i de l’exercici immediatament següent al que correspongui, els comptes degudament autoritzats a l’òrgan o òrgans de control extern.
3. La responsabilitat de subministrar informació verídica en la qual es concreta la rendició de comptes és independent de la irresponsabilitat en què puguin incórrer els qui van adoptar les resolucions o van realitzar els actes reflectits en els comptes esmentats.
En resum, els comptedonants i les responsabilitats per retre comptes són:
Comptedonants
- el president de l’entitat local
- els presidents o directors dels organismes autònoms
- els presidents del consell d’administració de les societats mercantils dependents
- els liquidadors de les societats mercantils dependents en procés de liquidació
Responsabilitats
- rendició de comptes
- informació comptable i veraç
- la responsabilitat no abasta la dels qui van adoptar les resolucions o van realitzar els actes reflectits en els comptes.
El procediment de rendició de comptes està regulat en la ICAL, que diu:
- Els comptedonants, en compliment de la seva obligació de retre comptes, han de remetre els seus comptes anuals, acompanyats de la documentació especificada en la regla 98, a la intervenció o òrgan de l’ens local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat abans del 15 de maig de l'exercici immediatament següent al que correspongui.
- Aprovat el compte general pel ple del la corporació, el president de l’ens local l'ha de rendir als òrgans de control extern competents en els terminis previstos.
- Per a la rendició de comptes als òrgans de control extern es poden utilitzar procediments d’enviament per procediments informàtics, electrònics o telemàtics, sempre que quedi garantida l’autenticitat, la integritat i la conservació de la informació comptable rendida, així com la recepció de l’òrgan destinatari.
↑ 8.1. Contingut i formació del compte general |
↑ Índex de la unitat
8.2. Aprovació del compte
L'article 212 del TRLHL recull el següent:
- Els estats i comptes els ha de retre el president de l'entitat abans del dia 15 de maig de l’exercici següent al que correspongui. Els dels organismes autònoms i les societats mercantils el capital de les quals pertany íntegrament a aquella, retudes i proposades inicialment pels òrgans competents d’aquests, han de ser trameses a l’entitat local en el mateix termini.
- El compte general format per la Intervenció ha de ser sotmès abans del dia 1 de juny a un informe de la comissió especial de comptes de l’entitat local, que ha d'estar constituïda per membres dels diferents grups polítics de la corporació.
- El compte general, amb l’informe de la comissió especial a la qual es refereix l’apartat anterior, ha de ser exposat al públic durant un termini de quinze dies, durant els quals, i vuit més, els interessats poden presentar reclamacions, esmenes o observacions. Un cop examinades aquestes per la comissió especial i practicades totes les comprovacions que estimi necessàries, ha d'emetre un nou informe.
- Acompanyat dels informes de la comissió especial i de les reclamacions i les esmenes formulades, el compte general s'ha de sotmetre al ple de la corporació perquè, si escau, pugui ser aprovat abans del dia 1 d’octubre.
- Les entitats locals han de retre al Tribunal de Comptes el compte general degudament aprovat.
I la ICAL recull pràcticament en els mateixos termes el procediment d'aprovació del compte general dels ens locals.
- El compte general de cada exercici s'ha de sotmetre abans del dia 1 de juny de l’exercici immediatament següent a informe de la comissió especial de comptes de l’ens local.
- El compte general i l’informe de la comissió especial de comptes s'han de sotmetre a exposició pública durant un termini de quinze dies i vuit més, durant el qual els interessats poden presentar al·legacions, que seran examinades per la comissió especial de comptes, la qual, fetes les comprovacions adients, ha d'emetre un nou informe.
- El compte general, acompanyat dels informes de la comissió especial de comptes, les esmenes i les reclamacions, s'ha de sotmetre al ple de la corporació per tal que sigui aprovat abans del 1 d’octubre.
- L’aprovació del compte general és un acte essencial per la fiscalització d’aquesta pels òrgans de control extern, i no requereix la conformitat amb les actuacions reflectides en aquesta, ni responsabilitat general per raó d’aquestes.
L'esquema de la tramitació del compte general és el següent: Veure ANNEX
8.3. Rendició de comptes
El règim jurídic de la rendició de comptes està establert a l'article 200 del TRLHL, que preveu el següent:
- Les entitats locals i els seus organismes autònoms queden sotmesos al règim de comptabilitat pública en els termes establerts en aquesta Llei.
- Les societats mercantils en el capital de les quals tinguin participació total o majoritària les entitats locals estan igualment sotmeses al règim de comptabilitat pública, sens perjudici que s’adaptin a les disposicions del Codi de comerç i altra legislació mercantil i al Pla General de Comptabilitat vigent per a les empreses espanyoles (aquest règim és aplicable a les Entitats Públiques Empresarials Locals).
La subjecció al règim de comptabilitat pública comporta l'obligació de retre comptes als òrgans de control extern.
"La subjecció al règim de comptabilitat pública comporta l’obligació de retre comptes de les respectives operacions, sigui quina sigui la seva naturalesa, al Tribunal de Comptes.”
A l'efecte esmentat, l'article 223 del TRLHL, que regula el control extern en els ens locals, diu en els apartats 2 i 4:
- Apartat 2. A aquest efecte, les entitats locals han de retre al Tribunal de Comptes, abans del dia 15 d’octubre de cada any, el compte general.
- Apartat 4. El que s’estableix en el present article s’entén sens perjudici de les facultats que, en matèria de fiscalització externa de les entitats locals, tenen atribuïdes pels seus estatuts les comunitats autònomes.
A Catalunya, la Sindicatura de Comptes és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control financer de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
L'article 3 de la Llei 18/2010, de 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes, defineix l'àmbit subjectiu d'actuació de la Sindicatura, el qual inclou, a més de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i altres organismes i entitats, l'Administració local de Catalunya i els organismes, entitats, societats mercantils, fundacions del sector públic, els consorcis i, en general, qualsevol persona jurídica sota qualsevol modalitat admesa pel dret, si té participació o finançament majoritari, de manera directa o indirecta, de la Generalitat, les corporacions locals o les universitats públiques catalanes, o si la seva participació minoritària sumada implica, en un mateix ens, participació majoritària.
La modificació respecte a l'àmbit subjectiu dels ens que integren el sector públic local segueix el que estableix la disposició addicional sisena de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de la Generalitat de Catalunya, de mesures fiscals, financeres i administratives, la qual regula que els ens locals que en llur àmbit territorial d’actuació tinguin una població superior als 50.000 habitants, o quan llur pressupost global ultrapassi els 50 milions d’euros, han de sotmetre a auditories financeres els seus comptes, en els termes previstos en la normativa d’hisendes locals. Aquests ens són, en concret, els organismes autònoms, les societats mercantils, els consorcis i, en general, qualsevol entitat que tingui participació majoritària d'aquests ens i no estigui sotmesa a fiscalització prèvia.
Les esmentades auditories financeres s’han de dur a terme sota la direcció o la supervisió dels interventors dels respectius ens locals i s’han de remetre a la Sindicatura de Comptes i als òrgans de govern d'aquests, s’han de publicar a les seus electròniques corporatives respectives i s'han de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals i al Departament d’Economia i Coneixement.
8.4. Memòria de gestió
La memòria es formula tenint en compte que ha de recollir una informació mínima, regulada en la ICAL, i en la seva confecció també s'ha de tenir en compte que:
- Ha de contenir qualsevol altra informació no inclosa en el model de la memòria que sigui necessària per a facilitar la comprensió dels comptes anuals, amb la finalitat que aquests reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, del resultat economicopatrimonial i de l’execució del pressupost de l’entitat.
- Quan en els apartats de la memòria s’incloguin quadres per a reflectir tota o part de la informació que se sol·licita, serà obligatori emplenar-los.
- La informació continguda en la memòria relativa a l’estat de liquidació del pressupost s'ha de presentar amb el mateix nivell de desagregació que aquest.
- Els municipis amb més de 50.000 habitants i les altres entitats locals d’àmbit superior han d'emplenar amb caràcter obligatori la part que fa referència als indicadors de gestió de l’apartat 21, “Indicadors”.
- Quan, com a conseqüència de l’absència d’operacions, existeixi algun tipus d’informació de la memòria que no tingui contingut, ha d’identificar-se fent-se constar aquesta circumstància.
El contingut previst per a la memòria segons la ICAL 2013 varia respecte la del 2004:
8.5. Memòria de costos dels serveis i indicadors de gestió
8.5.1. Memòria de costos dels serveis
L'article 211 del TRLHL (text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovada pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de maig), estableix que els municipis amb més de 50.000 habitants i les altres entitats locals d'àmbit superior han d'adjuntar al compte general:
a) Una memòria justificativa del cost i el rendiment dels serveis públics.
b) Una memòria demostrativa del grau de compliment dels objectius programats, amb indicació dels previstos i els assolits, i el seu cost.
Aquests principis constitucionals, que també apareixen en la LGP (Llei 47/2003, de 23 de novembre, general pressupostària), estan íntegrament reproduïts en la regla 12 de la ICAL, en la qual s’estableixen les finalitats de la comptabilitat pública local, que no són altres que la gestió, el control, l’anàlisi i la divulgació, així com en l'article 133 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, en la modificació introduïda per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, que en els seus apartats e) i f) estableix que la gestió economicofinancera s’ha d'ajustar als criteris següents: "e) Introducció de l’exigència del seguiment dels costos dels serveis i f) assignació de recursos, d’acord amb els principis d’eficàcia i eficiència, es farà en funció de la definició i el compliment d’objectius".
Aquests principis també es reprodueixen en l’article 220 del TRLHL, quan defineix l’àmbit i l’aplicació del control financer: "El control financer tindrà per objecte comprovar el funcionament l’aspecte econòmico-financer dels serveis de les entitats locals, dels seus organismes autònoms i de les societats mercantils dependents. Aquest control tindrà per objecte informar de l’adequada presentació de la informació financera, del compliment de les normes i directrius que siguin d’aplicació i del grau d’eficàcia i eficiència en la consecució dels objectius previstos".
En definitiva, el coneixement del cost dels serveis públics i del compliment dels objectius programats no hi ha dubte que hauria de ser un dels interessos bàsics de qualsevol responsable d’una administració pública, ja que determinar en l’execució de les despeses afectes a la prestació dels serveis públics exclusivament, el compliment de la legalitat i l’existència de crèdit adequat i suficient, tot i que és indispensable, no és suficient.
Però tant per a l’execució del control financer en els termes de l’article 220 del TRLHL com per a donar compliment a la realització de les memòries establertes en l’article 211 del TRLHL és indispensable que es compleixin amb caràcter previ els requisits següents:
- Definir un programa d’actuació municipal a mitjà termini que identifiqui les principals línies d’actuació i els serveis públics que s'han de dur a terme.
- Plasmar les diferents línies del programa d’actuació municipal en programes i exercicis pressupostaris concrets.
- Establir els serveis públics afectats a cadascun dels programes.
- Definir per a cada programa i servei públic els objectius que es pretenen assolir en el període que després es vol mesurar.
- Determinar el cost dels serveis públics amb la finalitat de conèixer:
- Quant valen els serveis públics que estem prestant?
- S’estan utilitzant els recursos públics d’una manera eficient?
- S’estan assolint els objectius previstos?
- Els usuaris estan satisfets?
Imatge comptabilitat CC BY evagea en Flickr NC ND
Però, a més a més dels requisits esmentats, per a estar en condicions de complir el que estableixen els articles esmentats del TRLHL i poder plantejar-nos la realització de les memòries objecte d’aquest apartat, necessitem també:
- Establir quins programes tenen el caràcter de finalista i diferenciar-los dels que no ho són i que donen servei a tota l’organització.
- Incardinar els programes en el pressupost anual i en els serveis públics corresponents.
- Definir els objectius que s'han d'assolir durant l’exercici pressupostari pels serveis de caràcter finalista.
- Diferenciar els conceptes de cost i de despesa.
Per últim i més enllà de perfeccionar allò comentat, la nova ICAL ha volgut establir en la memòria un contingut referenciat als costos dels serveis, sent la seva estructura:
↑ 8.5. Memòria de costos dels serveis i indicadors de gestió |
↑ Índex de la unitat
8.5.2. Indicadors de gestió
La corporació local ha de començar a dissenyar i definir els indicadors que siguin més representatius per a la seva organització en funció de les unitats físiques que millor s'identifiquin amb l´activitat, relacionant els costos i els rendiments que prèviament s'hauran determinat.
Cal remarcar que seria recomanable que les corporacions locals, de forma generalitzada, s'iniciessin en la pràctica de la utilització d'indicadors i que, si fos possible, els que utilitzessin fossin similars, per poder fer comparacions sobre la gestió en ens locals amb característiques similars.
No obstant això, hem de ser conscients que la implantació generalitzada i obligatòria dels indicadors comuns de gestió és una tasca que el legislador encara ha d’afrontar. De fet, com hem pogut veure en la memòria de gestió que s’adjunta al compte general, ja s’han inclòs alguns indicadors, si bé la major part tenen un caràcter exclusivament financer.
A partir de les publicacions citades es reprodueixen alguns indicadors d’eficàcia, eficiència i economia associats al servei de neteja viària.
- Indicadors d’eficàcia. expressen la relació entre els objectius previstos i les realitzacions obtingudes.
- Peticions de neteja viària per cada 1.000 habitants
- Temps mitjà (dies) per a solucionar una petició de neteja
- Indicadors d’eficiència: mesuren la relació adequada entre els resultats obtinguts i els recursos emprats en la producció.
- Habitants per treballador
- Metres lineals de carrers netejats per treballador
- Metres quadrats de carrers netejats per treballador
- Indicadors d’economia: relacionen els recursos emprats i el seu cost.
- Despesa corrent per habitant
- Renda municipal destinada al servei (en percentatges)
- Despesa corrent per metre quadrat de carrer
- Despesa corrent per metre lineal de carrer
- Despesa corrent per treballador
De forma similar a allò comentat en l'apartat anterior, i més enllà de perfeccionar allò comentat, la nova ICAL ha volgut establir en la memòria unes novetats respecte al contingut referenciat als indicadors de serveis no financers, sent la seva estructura:
↑ 8.5. Memòria de costos dels serveis i indicadors de gestió |
↑ Índex de la unitat
