1. Introducció a la contractació pública
1.1 Marc normatiu
La norma bàsica quant a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (d'ara endavant LCSP), per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, publicada al BOE de 9 de novembre de 2017, que va entrar en vigor el 9 de març de 2018.
Tot i això, la normativa en l'àmbit de la contractació pública és molt més àmplia. Vegem-la:
.
1.1.1 Directives de la Unió Europea
Al marge d'altres més específiques, la regulació de la Unió Europea en matèria de contractació pública la trobem en aquestes tres directives:
Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, relativa a l'adjudicació de contractes de concessió:
- Estableix com han de ser les regulacions estatals sobre les concessions (d'obres i de serveis).
Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer, sobre contractació pública:
- Estableix com han de ser les regulacions dels estats membres en matèria de contractació pública.
- Defineix les tipologies contractuals.
- Estableix els procediments i els principis de la contractació pública.
Directiva 2014/25/UE, de 26 de febrer, relativa a la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals:
- Estableix com ha de ser la regulació estatal sobre contractació pública en aquests sectors.
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, va transposar a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/24/UE i, parcialment, la Directiva 2014/23/UE.
El Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l'àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d'assegurances privades; de plans i fons de pensions; de l'àmbit tributari i de litigis fiscals, va completar la transposició de la Directiva 2014/23/UE i va incorporar al nostre ordenament jurídic la Directiva 2014/25/UE.
1.1.2 Legislació de l'Estat
La norma bàsica quant a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP).
També cal tenir en compte, en tot allò no superat per la LCSP, el Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les Administracions Públiques, i el Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel que es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.
Així mateix, també cal tenir en compte el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l'àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d'assegurances privades; de plans i fons de pensions; de l'àmbit tributari i de litigis fiscals. En matèria de contractació, aquest Reial decret llei transposa la Directiva 2014/25/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals, pel que fa a la contractació en els sectors esmentats per part de les entitats del sector públic que no són Administració Pública i per les empreses privades amb drets especials o exclusius. Així mateix, mitjançant aquest reial decret llei s'incorporen les disposicions corresponents als contractes de concessió d'obres i de concessió de serveis contingudes en la Directiva 2014/23/UE, només quan es donen en els sectors i activitats esmentades.
Si teniu interès en la regulació de la contractació dels sectors exclosos –sobre la que no aprofundirem en aquest curs–, podeu consultar aquesta entrada de l'espai temàtic especialitzat de l'EAPC sobre contractació pública, així com l'Informe 1/2020, de 27 març, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (d'ara endavant JCCP).
1.1.3 Legislació del Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya ha aprovat diverses disposicions mitjançant les anomenades lleis de mesures administratives, fiscals i del sector públic (lleis anuals d'acompanyament a la llei de pressupostos) que, entre d'altres:
- Inclouen normes en matèria de contractació pública.
- Regulen aspectes socials, organitzatius, pressupostaris, de transparència, etc.
- Regulen aspectes sobre la tramitació d'emergència.
Podeu consultar aquesta normativa en el Portal de Contractació Pública o en el Codi de contractació pública de Catalunya.
1.1.4 Normativa de la Generalitat de Catalunya
Engloba tot un conjunt de disposicions de la Generalitat de Catalunya que no tenen rang legal (decrets, ordres, acords del Govern), que tracten sobre diversos aspectes organitzatius i estratègics de la contractació pública.
Els podeu consultar en el Portal de Contractació Pública.
1.1.5 Normativa sectorial diversa
Són el conjunt de normes que, si bé no tracten directament sobre contractació pública, contenen disposicions que cal tenir en compte a l'hora de tramitar un contracte del sector públic: normativa laboral, mediambiental, etc.
1.2 Concepte de contracte. La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques
1.2.1 Contracte del sector públic
En el marc de la LCSP, un contracte és un acord de voluntats entre un òrgan o una entitat del sector públic i una persona física o jurídica (contractista), per la qual aquesta darrera s'obliga a realitzar una prestació, fer una obra o lliurar un bé a canvi d'un preu. El contracte ha de ser onerós (art. 2 de la LCSP), i s'entén que un contracte és onerós quan el contractista obté algun tipus de benefici econòmic, directe o indirecte.
1.2.2 La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques
La contractació del sector públic ha esdevingut una eina de política econòmica molt rellevant per als estats europeus, pel seu volum econòmic, per la seva transversalitat i pel seu impacte en el benestar de la ciutadania.
La compra pública de béns i serveis mobilitza al voltant d'un 16% del PIB de mitjana en els estats membres de la Unió Europea, segons dades de la Comissió Europea, i comprèn tot tipus de productes i de serveis.
Per això, la visió europea de la compra pública ha tingut una evolució significativa: d'un primer enfocament centrat a garantir l'eficiència dels fons públics i, per tant, en l'aplicació dels principis d'igualtat, transparència i publicitat com a garants d'aquesta eficiència, a una visió global de la contractació del sector públic com a estratègia al servei dels poders públics per al compliment efectiu de les seves finalitats o de les seves polítiques públiques.
Així ho va reflectir l'Estratègia Europa 2020 i, més recentment, la Comunicació 3 de novembre del 2017 de la Comissió Europea al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions Aconseguir que la contractació pública funcioni a Europa i per a Europa. Mitjançant aquesta Comunicació es fa un diagnòstic de la situació de la contractació pública a la Unió Europea, traslladable a Catalunya, i es constata la necessitat d'establir un plantejament estratègic de la contractació que condueixi a un sistema de contractació del sector públic efectiu, transparent, digital i intel·ligent, que garanteixi la prestació de serveis públics de qualitat i millori la gestió dels contractes públics. Així mateix, el document expressa que la importància econòmica de la contractació pública pot contribuir a afrontar molts dels principals reptes d'Europa, especialment la consecució d'un creixement sostenible, l'estimulació de l'ocupació, i la innovació.
És des d'aquesta visió estratègica de foment d'altres polítiques públiques que la contractació pública pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, la transició a cadenes de subministrament i models empresarials més sostenibles, a la millora de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, entre d'altres.
La Directiva 2014/24/UE determina que la contractació pública ha de ser un instrument per aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, i posa èmfasi en el fet que els estats membres fomentin l'accés a la contractació pública de les petites i mitjanes empreses (d'ara endavant pimes), i persegueixin uns objectius socials comuns de tota la ciutadania.
En aquest sentit, la LCSP vol donar compliment a aquestes exigències europees i reorientar la contractació pública perquè sigui una eina per planificar i dissenyar la inversió de manera que cobreixi al mateix temps les necessitats que puguin tenir els compradors públics i les demandes de la societat. Per fer-ho, la LCSP inclou una sèrie de mesures ambientals i socials i de foment de la innovació i de la participació de les pimes. D'aquesta manera, haurem de deixar enrere la concepció que el preu més baix sempre és el més beneficiós per al comprador públic, per passar a valorar la contractació pública com un instrument per aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i innovador, amb vista a rendibilitzar la despesa per assolir objectius socials i mediambientals comuns.
Per Acord del Govern de 31 de març de 2020 es van aprovar els objectius i el contingut mínim de l'Estratègia catalana de contractació pública i es va encomanar a la Direcció General de Contractació Pública l’elaboració i la redacció de l’Estratègia catalana de contractació pública, la qual ha estat finalment aprovada pel Govern, per Acord 171/2022, de 30 d'agost, de 31 de març de 2020, pel qual s'aprova l'Estratègia catalana de millora de la compra pública. Per a més informació podeu consultar aquesta entrada.
Aquest pla té com a objectiu general dotar el sector públic de Catalunya d’un sistema de contractació que garanteixi la prestació de serveis de qualitat i millori la gestió dels contractes públics, tenint en compte l’eficiència, una visió responsable de les necessitats, la coherència entre les diferents polítiques públiques, els principis de transparència i integritat i la finalitat d’obtenir una millor relació qualitat-preu. Així mateix, per raó de la importància econòmica de la contractació pública, mitjançant aquesta Estratègia es vol contribuir a afrontar molts dels principals reptes de Catalunya, i d’Europa, especialment la consecució d’un creixement sostenible, l’estimulació de l’ocupació, i la innovació.
L'Estratègia respon a la necessitat de complir amb les recomanacions de la Unió Europea, desenvolupar el que estableix la normativa bàsica de l’Estat i agrupar, dotar de coherència i millorar les diferents mesures i normes en matèria de contractació pública catalana, i promoure’n de noves, per tal d’assolir una contractació pública moderna, eficient, ètica i transparent, socialment responsable, i una eina de millora de la societat i dels serveis públics de Catalunya.
En aquest espai del Portal de contractació pública trobareu tota la informació en relació amb l'Estratègia catalana de millora de la compra pública.
Si esteu interessats/des en la contractació estratègica, podeu consultar aquesta entrada de l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.
1.2.3 Mesures de contractació estratègica
Podem agrupar les mesures de contractació estratègica en quatre grans àmbits d'actuació:
Foment de la contractació amb pimes
En aquest àmbit, algunes de les mesures previstes per afavorir la participació i la contractació de les petites i mitjanes empreses són:
- El foment de la subcontractació, per permetre l'accés de les pimes a més contractes (desapareixen les limitacions perceptuals a la subcontractació, es preveuen els pagaments directes a subcontractistes, etc.).
- La generalització de la divisió en lots dels contractes, ja que en cas de no dividir en lots caldrà justificar-ho adequadament.
- La creació d'un document europeu únic de contractació (DEUC) per fer la declaració responsable que s'exigeix als empresaris per acreditar determinats requisits per poder participar en les licitacions públiques. Podeu consultar aquest document en aquest enllaç.
- L'establiment d'uns criteris de solvència limitats: s'estableixen limitacions als requeriments de solvència exigibles per tal de no limitar l'accés a les petites i mitjanes empreses (per exemple, no es pot exigir un volum de negoci superior a 1,5 vegades el valor estimat del contracte).
Per fomentar la contractació amb les pimes, la Direcció General de Contractació Pública ha elaborat la Guia de bones pràctiques per al foment de l'accés de les pimes a la contractació del sector públic de Catalunya, en la qual es recullen amb major detall, entre d'altres, les mesures enunciades. Dins l'apartat de contractació estratègica del Portal de Contractació Pública podeu trobar un apartat específic sobre les pimes.
Foment de mesures mediambientals
L'Estratègia 2020 de la Unió Europea per al creixement i l'ocupació, parlava d'un creixement sostenible, basat en una economia més verda, més eficaç en la gestió dels recursos i més competitiva. Així mateix, l'Agenda 2030 de les Nacions Unides contitueix el nou marc per al desenvolupament sostenible a nivell mundial.
La contaminació, el canvi climàtic, les energies sostenibles, etc… han esdevigut qüestions prioritàries a nivell mundial i també tenen el seu reflex en l'àmbit de la contractació pública, de manera que el sector public en el marc d'aquesta visió estratègica de la contractació ha de contribuir a aquest objectiu mitjançant l'adquisició de productes i serveis que no afectin negativament el medi ambient. A aquests efectes, podeu trobar publicades al Portal de Contractació Pública diverses guies d'ambientalització de la contractació pública (Medi Ambient. Contractació pública, gencat.cat) adreçades als compradors públics per tal de poder ambientalitzar les seves licitacions, així com el Pla d’acció de compra pública verda de Catalunya 2022-2025, aprovat pel Govern de la Generalitat. Trobareu més informació sobre aquest Pla en aquest enllaç.
Foment de mesures socials
Mitjançant la contractació pública també es pot contribuir a fomentar la responsabilitat social de les empreses licitadores. Així, per exemple, en les licitacions públiques es pot valorar l'estabilitat de la plantilla de l'empresa, les condicions laborals dels treballadors (compliment de la normativa sectorial, etc.), les polítiques sobre igualtat de gènere entre les persones treballadores,…
De la mateixa manera, pot contribuir al foment de la inserció laboral de col·lectius desfavorits, mitjançant, per exemple, la licitació de contractes "reservats" a empreses que tenen per objecte la reinserció de determinats col·lectius (concretament, centres especials de treball d'iniciativa social i empreses d'inserció laboral). A aquest efecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya, per exemple, reserva anualment un volum de la contractació de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic a aquestes entitats, d'acord amb el que estableix la disposició addicional quarta de la LCSP.
Diverses han estat les iniciatives per tal d'afavorir la inclusió de clàusules socials en els contractes públics. Així, per exemple, des de la Generalitat de Catalunya es va impulsar un Codi de contractació socialment responsable i des de l'Ajuntament de Barcelona es va aprovar una Guia de contractació pública social.
Foment de mesures d'innovació
Afavorir la innovació mitjançant la compra pública per tal d'impulsar el creixement econòmic i aconseguir un ús més eficient dels recursos públics que es destinen a l’adquisició de béns, obres i serveis, també forma part d'aquesta visió estratègica de la contractació pública. A aquests efectes, la LCSP preveu diversos mecanismes:
- Es regula un procediment específic per a la compra d'innovació, el procediment d'associació per a la innovació. No obstant, la innovació es pot incorporar en els contractes públics mitjançant qualsevol altre procediment de contractació. Els procediments de contractació seran objecte d'estudi en la Unitat 5 d'aquest curs.
- Es preveu la possibilitat de fer consultes preliminars al mercat, abans d'iniciar la licitació pròpiament del contracte, per tal de conèixer quines són les solucions que ofereix el mercat. Veurem què són les consultes preliminars al mercat en la Unitat 4.
- S'admet la presentació de variants per part dels licitadors a les ofertes que presentin, per tal que puguin oferir, per exemple, solucions innovadores. Caldrà definir l'objecte del contracte de manera que no només es pugui presentar una única solució, per tal de poder permetre als licitadors oferir altres solucions.
Per tal de facilitar als òrgans de contractació eines per tramitar els seus procediments de licitacio de manera permeable a la innovació, la Direcció General de Contractació Pública va elaborar una Guia per a la compra pública d'innovació. Així mateix, s’ha posat en funcionament una Bústia de propostes innovadores, per tal que les empreses puguin posar en coneixement del sector públic totes aquelles propostes que considerin que poden aportar un valor afegit a les compres públiques.
1.3 Principis de la contractació pública
1.3.1 Principi d’igualtat de tracte entre els licitadors
Els òrgans de contractació han de donar als licitadors i candidats un tractament igualitari i no discriminatori i han d'ajustar la seva actuació als principis de transparència i proporcionalitat.
Exemples d'actuacions que fomenten aquest principi:
- Cap licitador pot rebre més informació que els altres.
- Qualsevol consulta rebuda s'ha de fer pública a la resta de licitadors.
- No reunir-se amb un sol licitador: les reunions han de ser obertes (⇒ consultes preliminars).
- No admetre ofertes fora de termini (sigui quin en sigui el motiu).
- No obrir cap oferta fins que finalitza el termini de presentació d'ofertes.
- Donar accés a tots els licitadors a les proposicions presentades pels altres (un cop obertes), excepte pel que fa als aspectes de les ofertes que es puguin considerar de caràcter confidencial perquè afectin a secrets tècnics o comercials i/o drets de propietat intel·lectual.
El principi d'igualtat de tracte es plasma en la igualtat d'oportunitats entre tots els licitadors de manera que s'afavoreix la competència sana i efectiva entre tots els contractistes.
↑ 1.3 Principis de la contractació pública |
↑ Índex de la unitat
1.3.2 Principi de transparència i integritat
Per fomentar la màxima transparència, cal fer la màxima publicitat de:
- Els procediments de licitació en tramitació.
- Les empreses que s'han presentat a una licitació.
- L'empresa adjudicatària i el preu d'adjudicació.
- La formalització del contracte.
- Les modificacions i les pròrrogues dels contractes.
- La resolució anticipada del contracte.
- La contractació menor.
- Les dades estadístiques sobre la contractació del sector públic.
Per dur a terme una contractació pública amb la màxima integritat, cal evitar els riscos de males pràctiques. A títol d'exemple:
- No dur a terme negocis privats que puguin qüestionar l'objectivitat.
- Rebutjar l'obtenció d'avantatges personals i/o materials.
- Comunicar les possibles situacions de conflictes d'interessos (i abstenir-s'hi quan es produeixen). En l'àmbit de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic aquesta comunicació es fa mitjançant la Comissió d'Ètica en la Compra Pública.
- Requerir als licitadors d'un contracte si tenen vincles privilegiats amb personal (incloent-hi alts càrrecs) que intervé en un procediment de contractació.
Cal insistir que, com a novetat en aquesta matèria, la LCSP fa una menció expressa al principi d’integritat en l’article 1. Es tracta d’un principi molt lligat al d’igualtat de tracte i al de transparència, i que forma part de l'anomenat "dret a una bona administració", d’acord amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció.
Sobre els riscos a la integritat en la contractació pública, podeu consultar el projecte de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
↑ 1.3 Principis de la contractació pública |
↑ Índex de la unitat
1.3.3 Principi de concurrència
Persegueix promoure la competència entre empreses en els procediments de contractació pública per afavorir l’obtenció d’ofertes adequades al mercat i, en conseqüència, òptimes per als compradors públics.
El principi de concurrència garanteix:
- Els interessos dels compradors públics, ja que promou la màxima competència i, per tant, permet a aquests adquirir els productes amb la millor relació qualitat-preu.
Des d'aquesta perspectiva, cal que els compradors públics comuniquin a l'Autoritat Catalana de la Competència (l'ACCO) qualsevol fet que pugui constituir una infracció de la legislació de defensa de la competència. En particular, cal comunicar qualsevol indici d’acord, decisió o recomanació col·lectiva, o pràctica concertada o conscientment paral·lela entre els licitadors, que tingui per objecte, produeixi o pugui produir l’efecte d’impedir, restringir o falsejar la competència en el procés de contractació.
- Els interessos de les empreses licitadores, ja que promou la igualtat de tracte entre totes les empreses que reuneixin els requisits necessaris per accedir a aquella licitació.
Per tant, qualsevol persona física o jurídica s'ha de poder presentar a una licitació, sempre que compleixi els requisits per fer-ho, i a efectes d'afavorir la màxima concurrència:
- Cal informar de manera accessible sobre les condicions del contracte.
- La redacció dels plecs ha de ser entenedora.
- Els requisits per presentar una oferta han de ser proporcionals i estar relacionats amb l'objecte del contracte.
- No s'ha d'exigir una solvència excessiva per poder participar en una licitació pública.
↑ 1.3 Principis de la contractació pública |
↑ Índex de la unitat
1.3.4 Principi de publicitat
El sector públic ha de fer pública la seva intenció de licitar un contracte. A més, aquesta publicitat s'ha de fer amb la màxima antelació, per tal d'afavorir la participació del major nombre d'empreses. En particular, cal tenir en compte que:
- La publicitat ha de ser prèvia i s'ha d'atorgar a les empreses un termini suficient perquè puguin presentar les seves ofertes.
- Cal fer públiques totes les dades del futur contracte.
- Cal publicar el contingut íntegre dels plecs de clàusules que regeixen aquella licitació.
- Quan així ho estableixi la normativa, cal donar publicitat de les licitacions en els diaris oficials que corresponguin (Diari Oficial de la Unió Europea, Butlletí Oficial de l'Estat…).
- Hi ha d'haver un únic portal per a totes les licitacions que es duguin a terme.
↑ 1.3 Principis de la contractació pública |
↑ Índex de la unitat
1.3.5 Principi d'eficiència
Cal vetllar sempre per un ús eficient dels fons destinats a la contractació pública, que implica anar més enllà del simple control de la despesa que efectivament comporti un contracte públic: cal comprar el millor, al millor preu (millor relació qualitat-preu).
Per garantir unes "compres" eficients, s'han de dur a terme les actuacions següents:
- Prèviament, ponderar la necessitat real d'aquella contractació.
- Avaluar la idoneïtat de l'objecte del contracte a licitar en funció de les necessitats que es pretenen cobrir.
- Calcular el pressupost del contracte tenint en compte tots els costos, i publicar-lo amb el màxim nivell de detall.
- Fer estudis de viabilitat abans de licitar un contracte.
- Fer una valoració global que inclogui tota la vida del contracte (incloent-hi les possibles pròrrogues, modificacions, etc.).
- Valorar les diferents ofertes rebudes en funció de la millor relació qualitat-preu (i no només escollir l'oferta més econòmica, ja que després pot resultar ser la més cara).
- Desenvolupar actuacions de control de l'execució del contracte i de l'acompliment dels objectius inicials.
Respecte dels principis que han d'informar la contractació pública podeu consultar aquesta entrada de l'Espai temàtic de l'EAPC sobre contractació pública.
↑ 1.3 Principis de la contractació pública |
↑ Índex de la unitat
1.4 Síntesi i esquema de la unitat 1
Marc normatiu
La norma bàsica quant a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, publicada al BOE de 9 de novembre de 2017, i que va entrar en vigor el 9 de març de 2018. Tot i això, la normativa en l'àmbit de la contractació pública és molt més àmplia:
- Directives de la Unió Europea
- Legislació de l'Estat
- Legislació del Parlament de Catalunya
- Normativa de la Generalitat de Catalunya
- Normativa sectorial diversa.
Així mateix, també cal tenir en compte el Reial decret-llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l'àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d'assegurances privades; de plans i fons de pensions; de l'àmbit tributari i de litigis fiscals.
Concepte de contracte del sector públic
Un contracte del sector públic és un acord de voluntats entre un òrgan o una entitat del sector públic (comprador públic) i una persona física o jurídica (contractista), per la qual aquesta darrera s'obliga a realitzar una prestació, fer una obra o a lliurar un bé a canvi d'un preu.
La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques
Es parla de contractació estratègica quan s'utilitza la contractació com un instrument per fomentar polítiques públiques, com ara:
- La contractació amb pimes
- Les mesures mediambientals
- Les mesures socials
- La innovació en la contractació.
Principis de la contractació pública
- Principi d’igualtat de tracte: els òrgans de contractació han de donar als licitadors i als candidats un tractament igualitari i no discriminatori i han d'ajustar la seva actuació als principis de transparència i proporcionalitat.
- Principi de transparència i integritat: la contractació no s’ha de concebre amb la intenció d’eludir els requisits de publicitat o els relatius al procediment d’adjudicació que correspongui, ni de restringir artificialment la competència. La ciutadania ha de saber què es contracta, com, a qui i per quin preu:
- Per fomentar la màxima transparència cal fer la màxima publicitat de tots els aspectes del contracte.
- Per dur a terme una contractació pública amb la màxima integritat cal evitar els riscos de males pràctiques.
- Principi de concurrència: afavorir la màxima participació a les licitacions públiques per tal de garantir l’obtenció d’ofertes adequades al mercat i, en conseqüència, òptimes per als compradors públics.
- Principi de publicitat. Cal fer publicitat:
- de la intenció de licitar un contracte públic amb la màxima antelació, per permetre el màxim nombre d'empreses licitadores;
- dels plecs i de totes les dades del futur contracte, i
- a través d'un únic portal (a Catalunya, la PSCP) per a totes les licitacions que es duguin a terme.
- Principi d'eficiència: cal vetllar sempre per un ús eficient dels fons destinats a la contractació pública, que implica anar més enllà del simple control de la despesa que efectivament comporti un contracte públic, per tal d'adquirir béns amb la millor relació qualitat-preu.
Esquema del tema 1
Cliqueu ací per veure l'esquema ampliat de la unitat
