• 3.1 Tipologia de contractes públics: obres, concessió d'obres, concessió de serveis, subministrament i serveis. Els contractes mixtos
• 3.2 L'objecte del contracte
• 3.3 Durada i pròrroga dels contractes
• 3.4 El preu i les maneres de determinar-lo. El valor estimat del contracte
• 3.5 Garanties en la contractació
• 3.6 Síntesi i esquema de la unitat 3

• 3.1.1 Tipologies de contractes
• 3.1.2 Contractes subjectes a regulació harmonitzada
• 3.1.3 Règim jurídic aplicable als contractes

La LCSP determina les classes de contractes següents:

Article 13

Té per objecte:

• L’execució d’una obra, aïllada o conjuntament amb la redacció del projecte, o la realització d’algun dels treballs que enumera l’annex I (segons els codis del Vocabulari comú de contractes públics –CPV–).
• La realització, per qualsevol mitjà, d’una obra que compleixi els requisits que fixa l’entitat del sector públic contractant que exerceixi una influència decisiva en el tipus o el projecte de l’obra.

Per obra s’entén el resultat d’un conjunt de treballs:

• de construcció o d’enginyeria civil, destinat a complir per si mateix una funció econòmica o tècnica, que tingui per objecte un bé immoble.
• que modifiquin la forma o la substància del terreny o del seu vol, o de millora del mitjà físic o natural.

Podeu consultar un exemple de contracte d'obres sobre una licitació per l'adjudicació de les obres d'ampliació d'un institut públic.

Article 14

El concessionari du a terme prestacions pròpies del contracte d'obres (incloent-hi les de restauració i reparació de construccions existents, així com la conservació i el manteniment dels elements construïts), i la seva contraprestació pot consistir en:

• únicament el dret a explotar l’obra, o
• aquest dret acompanyat del dret de percebre un preu.

El contracte pot comprendre, a més:

• L’adequació, la reforma i la modernització de l’obra per adaptar-la a les característiques tècniques i funcionals requerides per prestar correctament els serveis.
• Les actuacions de reposició i gran reparació que siguin exigibles en relació amb els elements que ha de reunir cadascuna de les obres per mantenir-se apta, a fi que els serveis i les activitats als quals serveixen es puguin desenvolupar adequadament.
• Que el concessionari estigui obligat a projectar, executar, conservar, reposar i reparar les obres que siguin accessòries o estiguin vinculades amb la principal.
• Que el concessionari hagi d'efectuar les actuacions ambientals relacionades amb les obres.

Es considera que el concessionari assumeix un risc operacional (⇒ que existeix transferència del risc) quan:

1. No es garanteix que, en condicions normals de funcionament, aquest pugui recuperar les inversions efectuades ni cobrir els costos en què hagi incorregut com a conseqüència de l’explotació de les obres que són objecte de la concessió.
2. La part dels riscos transferits al concessionari comporta una exposició real a les incerteses del mercat, que implica que qualsevol pèrdua potencial estimada en què incorri el concessionari no és merament nominal o menyspreable.

Article 15

Un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d’un servei la prestació del qual és de la seva titularitat o competència.

La contrapartida d'aquesta gestió és:

• el dret a explotar els serveis objecte del contracte, o
• aquest dret acompanyat del dret de percebre un preu.

El dret d’explotació dels serveis implica la transferència al concessionari del risc operacional, en els termes que hem vist a l'apartat anterior.

Un exemple de contracte de concessió de serveis és el servei de cafeteria d'unes oficines públiques, sempre i quan la retribució del contractista sigui el que consumeixen els usuaris, qüestió que va ser objecte de l'Informe 13/2018, de 30 de maig, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Comunitat Autònoma d'Aragó.

Article 16

Té per objecte l’adquisició, l’arrendament financer o l’arrendament, amb opció de compra o sense, de productes o béns mobles. No són contractes de subministrament els contractes relatius a propietats incorporals o valors negociables.

En tot cas, es consideren contractes de subministrament els següents:

• Els contractes en què l’empresari s’obliga a lliurar una pluralitat de béns de manera successiva i per un preu unitari, sense que la quantia total es defineixi amb exactitud en el moment de subscriure el contracte, perquè els lliuraments estan subordinats a les necessitats de l’adquirent. Per exemple, podria ser l'adquisició de material d'oficina per part d'una entitat del sector públic o de determinat material sanitari per a un hospital.

• Els que tenen per objecte l’adquisició i l’arrendament d’equips i sistemes de telecomunicacions o per tractar la informació, els seus dispositius i programes, i la cessió del dret d’ús d’aquests últims, en qualsevol de les modalitats de posada a disposició. Per exemple, l'adquisició d'ordinadors o dels programes estandars per al funcionament d'aquests ordinadors.

• Els de fabricació, pels quals la cosa o les coses que l’empresari ha de lliurar s’han d’elaborar d’acord amb característiques peculiars fixades prèviament per l’entitat contractant, encara que aquesta s’obligui a aportar, totalment o parcialment, els materials necessaris. Per exemple, la fabricació d'unes mascaretes d'ús sanitari que reuneixin determinades característiques especials.

• Els que tenen per objecte l’adquisició d’energia primària o energia transformada, és a dir, la contractació de llum, aigua… per a les dependendècies de titularitat o gestió pública.

Article 17

L’objecte són prestacions de fer, consistents en el desenvolupament d’una activitat o adreçades a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament, incloent-hi els serveis que l’adjudicatari s’obliga a executar de manera successiva i per un preu unitari.

Podeu aprofundir sobre les novetats de la LCSP respecte dels tipus contractuals en aquest enllaç.

Article 18

Els anomenats contractes mixtos no constitueixen una categoria o tipologia contractual específica o diferent dels contracte nominats, sinó que es defineixen per contenir prestacions corresponents a dos o més tipus o classes de contractes.

Només es poden fusionar prestacions corresponents a diferents contractes en un contracte mixt quan aquestes prestacions estan vinculades directament entre si i mantenen relacions de complementarietat que exigeixen la consideració i el tractament com una unitat funcional, adreçada a satisfer una necessitat determinada o a aconseguir una finalitat institucional pròpia de l’entitat contractant.

En relació amb contractes erròniament qualificats com a mixtes per parts dels òrgans de contractació (entre d'altres, Resolucions del Tribunal Admnistratiu Central de Recursos Contractuals –TACRC– números 346/2013, 262/2014 i 133/2014), el TACRC considera que per a què existeixi un contracte mixt les prestacions han d'estar directament vinculades entre sí i que aquesta vinculació ha de ser material i no formal o subjectiva; no es considera suficient les justificacions de la vinculació directa i complementarietat basades en la possible existència de sinèrgies entre les prestacions fusionades i els requisits de la LCSP han de ser analitzats en termes jurídics i no econòmics o d'oportunitat, ja que entén que suposen una limitació al principi de lliure concurrència.

Quines normes regeixen l’adjudicació dels contractes mixtos?

a) Contracte mixt amb prestacions pròpies de dos o més contractes d’obres, subministraments o serveis ⇒ cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.

Com a exemple, un contracte mixte de serveis i subministraments que té per objecte l'adquisició d'una llicència d'un sistema d'informació per a la gestió, recaudació i inspecció dels ingressos públics d'un Ajuntament i la contractació dels serveis integrals, professionals i tecnològics necessaris per a la posada en marxa i explotació del sistema adquirit; la instal·lació d'uns mòduls prefabricats per prestar algun serveis públic, que és un contracte mixte de subministrament i obra.

b) Contracte mixt amb prestacions dels contractes d’obres, subministraments o serveis més contractes de concessions d’obra o concessions de serveis:

• Si les diferents prestacions no són separables ⇒ cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
• Si les diferents prestacions són separables i es decideix adjudicar un contracte únic ⇒ s’apliquen les normes relatives als contractes d’obres, subministraments o serveis quan el VEC superi el llindar de subjecció a regulació harmonitzada. Si no supera el llindar, s'apliquen les normes de concessió d'obra/serveis.

c) Contracte mixt amb prestacions de contractes regulats en la LCSP més prestacions d’altres contractes diferents (no regulats en la LCSP):

• Si les diferents prestacions no són separables ⇒ cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
• Si les diferents prestacions són separables i es decideix adjudicar un contracte únic ⇒ s’apliquen les normes de la LCSP.

Per exemple, veure Informe de la JCCA de l'Estat 4/09, de 25 de setembre de 2009, en el que es va considerar possible la fusió de prestacions pròpies d'un contracte patrimonial (compra, lloguer, permuta… d'un bé immoble) i d'un contracte de concessió d'obra pública, a l'entendre provada la relació de complementarietat i vinculació directa de les prestacions fusionades.

Sobre la configuració dels contractes que inclouen prestacions diverses (contractes mixtos) podeu aprofundir en aquesta entrada.

↑ 3.1 Característiques bàsiques dels contractes | ↑ Índex de la unitat

Articles 20 a 23

En alguns casos, la tramitació dels contractes del sector públic està subjecta a una regulació harmonitzada (RH). Això vol dir que en el procediment d'adjudicació d'aquell contracte s'ha de seguir unes normes iguals a les que se segueixen a la resta de la Unió Europea en els mateixos supòsits i que deriven de les Directives de la Unió Europea sobre contractes públics.

Només poden estar subjectes a regulació harmonitzada els contractes que liciten les entitats considerades poders adjudicadors (les de nivell I i II de subjecció a la LCSP, segons l'apartat 2.2).

Per determinar si un contracte està subjecte a regulació harmonitzada les Directives de contractació estableixen uns llindars comunitaris que, cada dos anys, la Comissió Europea actualitza amb efectes l’1 de gener.

L’Ordre HFP/1352/2023, de 15 de desembre, per la que es publiquen els límits dels diferents tipus de contractes a efectes de la contractació del sector públic a partir del 1 de gener de 2024, estableix el llindar a partir del qual un contracte està subjecte a la regulació harmonitzada, que es determina en funció del tipus de contracte:

Són els contractes d’obres i serveis que estan subvencionats de manera directa i en més del 50% del seu import per entitats que tenen la consideració de poder adjudicador, sempre que pertanyin a alguna de les categories següents:

• Contractes d’obres que tinguin per objecte activitats d’enginyeria civil de la secció F, divisió 45, grup 45.2, de la Nomenclatura general d’activitats econòmiques de les comunitats europees (NACE), o la construcció d’hospitals, centres esportius, recreatius o d’oci, edificis escolars o universitaris i edificis d’ús administratiu, sempre que el valor estimat sigui igual o superior a 5.538.000 euros.

• Contractes de serveis vinculats a un contracte d’obres dels definits en la lletra a, amb un valor estimat igual o superior a 221.000 euros.

Sobre el VEC (valor estimat del contracte) parlarem a l'apartat 3.4.2.

↑ 3.1 Característiques bàsiques dels contractes | ↑ Índex de la unitat

Els contractes del sector públic poden estar sotmesos a un règim jurídic de dret administratiu o de dret privat, en funció de qui els subscrigui i del seu objecte.

Són contractes administratius, sempre que se celebrin per una administració pública:

1. Els contractes d’obra, concessió d’obra, concessió de serveis, subministrament i serveis subscrits exclusivament per una administració pública (entitats de nivell I de subjecció a la LCSP), a excepció de:

• Determinats contractes de serveis financers i dels que tenen per objecte la creació i interpretació artística i literària i els d'espectacles.
• Les subscripcions a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades.

2. Els contractes declarats així expressament per una llei.

3. Els contractes administratius especials perquè estan vinculats al gir o al trànsit específic de l’administració contractant o per satisfer de manera directa o immediata una finalitat pública de la competència específica d’aquella.

Són contractes privats:

1. Els que subscriuen les administracions públiques (nivell I) l’objecte dels quals no els classifica com a administratius (vegeu l'apartat anterior).
2. Els subscrits per entitats del sector públic que, tot i ser poder adjudicador, no reuneixen la condició d’administracions públiques (les de nivell II).
3. Els subscrits per entitats del sector públic que no reuneixen la condició de poder adjudicador (les de nivell III).

Règim jurídic aplicable

El règim aplicable als contractes privats depèn del tipus d'entitat que els subscriu.

a) Subscrits per administracions públiques (nivell I):

• Preparació i adjudicació ⇒ si no hi ha normes específiques, la LCSP amb caràcter general, i les seves disposicions de desplegament, i s’aplica supletòriament la resta de normes de dret administratiu o, si s’escau, les normes de dret privat, segons correspongui per raó del subjecte o de l'entitat contractant.
• Efectes, modificació i extinció ⇒ dret privat.

b) Subscrits per poders adjudicadors que no són administracions públiques (nivell II):

• Preparació i adjudicació ⇒ LCSP.
• Efectes, modificació i extinció ⇒ en general, dret privat (art. 319 de la LCSP).

c) Subscrits per entitats del sector públic que no són poder adjudicador (nivell III):

• Preparació i adjudicació ⇒ articles 321 i 322 de la LCSP.
• Efectes, modificació i extinció ⇒ dret privat.

En l'àmbit de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, la Direcció General de Contractació Pública va aprovar la Directriu 3/2018, per tal d’establir criteris uniformes i facilitar a les entitats del sector públic que són poder adjudicador, però que no tenen la condició d’administració pública, l’aplicació de la LCSP en les qüestions que poden generar més incertesa (la podeu consultar a l'espai d'Instruccions i directrius del Portal de contractació pública).

A títol d'exemple, en relació amb el règim jurídic d'aplicació a un contracte típic de serveis de naturalesa privada com és la contractació d'un aval bancari, recentment la JCCP de Catalunya en l'Informe 5/2020, de 27 de març es va pronunciar en el sentit d'entendre que el règim jurídic que li resulta d’aplicació és l’establert en l’article 26 d’aquesta Llei, variant en funció de la condició d’Administració pública o de poder adjudicador no Administració pública, de l’entitat que el liciti i subscrigui.

↑ 3.1 Característiques bàsiques dels contractes | ↑ Índex de la unitat

• 3.2.1 Determinació de l'objecte
• 3.2.2 Prohibició de fraccionament
• 3.2.3 Divisió en lots

Article 99

L'objecte dels contractes públics ha de ser determinat, perquè els licitadors coneguin que és el que estaran obligats a fer o lliurar en cas de resultar adjudicataris i l'ens públic adjudicador conegui el que té dret a rebre.

No obstant això, la LCSP disposa que l'objecte es pugui definir en consideració de les necessitats o funcionalitats concretes a satisfer, sense tancar l'objecte del contracte a una solució única. La LCSP es refereix, en especial, als contractes en els quals s'estima que es poden incorporar innovacions tecnològiques, socials o ambientals que millorin l'eficiència i la sostenibilitat dels béns, les obres o els serveis que es contracten.

Cal tenir en compte que l'objecte del contracte no estarà plenament definit fins al moment en què es produeix l'adjudicació del contracte, ja que, per exemple, els plecs poden admetre la presentació de variants per part dels licitadors (art. 142 LCSP) o, en el cas del procediment negociat, la prestació objecte del contracte es pot acabar de definir durant el procediment de licitació (art. 166.2 LCSP).

↑ 3.2 L'objecte del contracte | ↑ Índex de la unitat

L'objecte d'un contracte no es pot fraccionar amb la finalitat de disminuir la quantia d'aquest i eludir així els requeriments de publicitat o els relatius al procediment d'adjudicació que correspongui.

El fraccionament es produeix quan un únic contracte (ja que la prestació és única) s'adjudica mitjançant diversos contractes, que evidentment tindran un valor estimat menor, per poder ser adjudicats mitjançant procediments de contractació amb un nivell d'exigència menor —i així es vulneren els principis de la contractació pública.

El fraccionament també es pot produir en el cas d'un òrgan de contractació compost per unitats funcionals diferents. A aquest respecte, l'article 101.6 de la LCSP diu que, en aquest cas, el valor estimat del contracte ha de tenir en compte totes les unitats funcionals.

En relació amb la prohibició de fraccionament de l'objecte dels contractes, la JCCP de Catalunya va emetre l'Informe 1/2018, de 20 d'abril.

Sobre el fraccionament irregular del contracte podeu consultar aquesta entrada.

↑ 3.2 L'objecte del contracte | ↑ Índex de la unitat

La divisió en lots dels contractes passa a ser la regla general, com a mesura per facilitar l’accés a la contractació pública del nombre més gran d’empreses, en especial de les pimes; per això, la LCSP exigeix que es justifiqui en l’expedient la no divisió del contracte en lots.

L’article 99.3 de la LCSP disposa que sempre que la naturalesa o l’objecte del contracte ho permetin, cal establir la realització independent de cadascuna de les parts mitjançant la divisió en lots, tot i que l’òrgan de contractació pot no dividir en lots quan hi hagi motius vàlids que s'han de justificar degudament en l’expedient, excepte en el cas dels contractes de concessió d’obres, respecte dels quals no s’exigeix la justificació en l’expedient de la no divisió en lots.

El mateix article 99.3 de la LCSP exposa els motius vàlids per justificar en l’expedient la no divisió en lots de l’objecte del contracte:

• Quan la divisió en lots comporta el risc de restringir injustificadament la competència.

• I/o, quan aquesta dificulti l'execució correcta de l’objecte del contracte des del punt de vista tècnic.

L’article 99.4 de la LCSP exposa les limitacions que pot introduir l’òrgan de contractació, que s'han d'indicar expressament en l'anunci de licitació i en el plec de clàusules administratives particulars:

• d'una banda, la limitació del nombre de lots als quals un mateix candidat o licitador es pot presentar, i

• de l’altra, el nombre de lots que es poden adjudicar a cada licitador.

Una altra potestat de l’òrgan de contractació és la de reservar algun o alguns dels lots a centres especials de treball d'iniciativa social o a empreses d’inserció, o un percentatge mínim de reserva de l’execució d’aquests contractes en el marc de programes de treball protegit, de conformitat amb la disposició addicional quarta de la LCSP.

Com a novetat, i d’acord amb el que disposa la Directiva 2014/24/UE, l’article 99.5 de la LCSP també estableix la possibilitat d'incloure ofertes integradores per adjudicar més d’un lot al mateix licitador, sempre que es compleixin els requisits següents:

• Que estigui establert tant en el plec com en l’anunci de licitació.

• Que es tracti de licitacions amb diversos criteris d’adjudicació.

• Que es realitzi amb caràcter previ una avaluació comparativa de les ofertes per determinar si l’oferta integradora compliria millor els criteris d’adjudicació.

• Que els empresaris acreditin la solvència econòmica, financera i tècnica respecte del conjunt de lots en els quals participin.

En darrer lloc, l’article 99.7 de la LCSP disposa que, en els contractes adjudicats per lots, cada lot ha de constituir un contracte, excepte que s’estableixi una altra disposició en el plec del contracte o en els casos en què es presentin ofertes integradores, en què totes les ofertes constituiran un contracte, com també estipula l’article 116.2 de la LCSP.

Les normes procedimentals i de publicitat que s’han d’aplicar en l’adjudicació de cada lot o prestació diferenciada s’han de determinar en funció del valor acumulat del conjunt dels lots, excepte en supòsits molt determinats establerts en la LCSP.

La Direcció General de Contractació Pública va aprovar la Directriu 1/2018 per fixar criteris d'actuació en la divisió en lots dels contractes d'obres (la podeu consultar a l'espai d'Instruccions i directrius del Portal de contractació pública).

Podeu aprofundir sobre la divisió en lots dels contractes en aquesta entrada.

↑ 3.2 L'objecte del contracte ↑ Índex de la unitat

Article 29

L’òrgan de contractació ha d’establir adequadament la durada dels contractes del sector públic i l'ha de justificar en l’expedient, tenint en compte:

• la naturalesa de les prestacions
• les característiques del seu finançament
• la necessitat de sotmetre aquestes prestacions a concurrència periòdicament.

• Com a regla general, els contractes poden tenir una durada màxima de cinc anys, incloent-hi les pròrrogues.

• Tenen una durada inferior a cinc anys, en general, els contractes de subministrament de lliuraments addicionals adjudicats mitjançant el procediment negociat sense publicitat (màxim tres anys); procediments d’associació per a la innovació, quan l’adquisició de les obres, serveis o subministraments comporta la realització de prestacions successives (màxim quatre anys).

Excepcionalment, els contractes de serveis i de subministraments poden tenir una durada superior, en algun supòsit, per exemple:

• Quan calgui un període superior per recuperar les inversions directament relacionades amb el contracte i quan l’amortització d’aquestes inversions tingui un cost rellevant en la prestació del servei. Aquestes circumstàncies han d’estar justificades en l’expedient de contractació i cal indicar les inversions a les quals fa referència i el període de recuperació.
• Els contractes de serveis que siguin complementaris d’altres contractes d’obres o de subministraments poden tenir un termini de vigència superior que no pot excedir el termini de durada del contracte principal. (Els contractes complementaris tenen una relació de dependència respecte d'un altre contracte, el principal, i es consideren necessaris per a una prestació correcta del contracte principal.)

Respecte de la pròrroga d'aquests contractes, cal tenir en compte que:

• La pròrroga ha de ser expressa; mai no es pot produir pel consentiment tàcit de les parts.
• Els contractes poden establir una o diverses pròrrogues sempre que les seves característiques es mantinguin inalterables durant el període total de durada.
• La pròrroga, l'acorda l’òrgan de contractació, i és obligatòria per a l’empresari sempre que s’hagi fet un preavís almenys amb dos mesos d’antelació a la data de finalització del contracte.
• La pròrroga no és obligatòria per al contractista quan es doni la causa de resolució de demora de l’entitat contractant en el pagament del preu per més de sis mesos.

Excepcionalment, l'article 29.4 de la LCSP preveu que els contractes de subministraments i de serveis es puguin prorrogar fins a l’inici de l’execució d’un nou contracte, per un període màxim de nou mesos, amb els requisits següents:

• Que hagi arribat el venciment i no s’hagi pogut formalitzar un nou contracte que garanteixi la continuïtat de la prestació.
• Que sigui degut a esdeveniments imprevisibles per a l’òrgan de contractació produïts en el procediment d’adjudicació.
• Que l’anunci de licitació del nou contracte s’hagi publicat amb una antelació mínima de tres mesos respecte de la data de finalització del contracte originari.
• Que hi hagi raons d’interès públic per no interrompre la prestació.
• En el cas de contractes de serveis o subministraments basats en un acord marc o de específics en el marc d'un sistema dinàmic adquisició, que les invitacions per presentar oferta en el nou contracte basat o específic s'hagin enviat com a mínim 15 dies abans de la finalització del contracte originari.

Respecte de la pròrroga forçosa de l'article 29.4 de la LCSP podeu aprofundir en aquest enllaç.

Pel que fa als contractes de concessió d’obres o concessió de serveis, el termini de durada ha de ser limitat, s'ha de calcular en funció de les obres i dels serveis que constitueixin el seu objecte i ha de constar en el plec de clàusules administratives particulars. Si en la concessió d'obres o de serveis se sobrepassa el termini de cinc anys, la durada màxima d’aquesta no pot excedir el temps que es calculi raonable perquè el concessionari recuperi les inversions realitzades per explotar les obres o els serveis.

La durada dels contractes de concessió no pot excedir, incloent-hi les possibles pròrrogues, de:

• Quaranta anys per als contractes de concessió d'obres, i per als de concessió de serveis que comprenguin l'execució d'obres i l'explotació del servei.
• Vint-i-cinc anys en els contractes de concessió de serveis que comprenguin l'explotació d'un servei no relacionat amb la prestació de serveis sanitaris.
• Deu anys en els contractes de concessió de serveis que comprenguin l'explotació d'un servei l'objecte del qual consisteixi en la prestació de serveis sanitaris sempre que no estiguin compresos en el primer apartat.

L’article 223.2 de la LCSP estableix que han de tenir una durada limitada.

La durada dels acords marc és de quatre anys, excepte en casos excepcionals justificats degudament. La durada dels contractes basats en un acord marc és independent de la durada de l’acord marc. Només es poden adjudicar contractes basats en un acord marc durant la vigència de l’acord marc.

Els contractes menors no poden tenir una durada superior a un any ni es poden prorrogar (art. 118 de la LCSP).

Els contractes de serveis complementaris d’un contracte menor d’obres podran tramitar-se també com a contractes menors i tenir una durada superior a un any, sempre que es compleixin els requisits previstos a l’article 118 de la LCSP, que la seva durada no excedeixi de 30 mesos i que l’excés sobre l’any de durada vingui justificat exclusivament per la durada del període de garantia establert en el contracte d’obres principal i pels treballs relacionats amb la liquidació del contracte principal.

Sobre la durada dels contractes, podeu consultar aquest informe de la Direcció General de Contractació Pública.

↑ 3.3 Durada i pròrroga dels contractes ↑ Índex de la unitat

• 3.4.1 Pressupost base de licitació
• 3.4.2 Valor estimat del contracte (VEC)
• 3.4.3 Preu del contracte
• 3.4.4 Revisió de preus

Article 100

El pressupost de la licitació és el límit màxim de despesa que en virtut del contracte pot comprometre l’òrgan de contractació, incloent-hi l’IVA.

Cal desglossar-lo en el plec de clàusules administratives particulars (o en el document regulador de la licitació) en:

• costos directes
• costos indirectes
• altres despeses eventuals calculades per determinar-lo.

En els serveis en què el cost econòmic principal són els costos laborals, s’han de considerar els termes econòmics dels convenis col·lectius sectorials aplicables al lloc de prestació dels serveis. Per poder saber quin és el conveni sectorial aplicable, la Comissió de Convenis Col·lectius ha publicat la Guia de convenis col·lectius aplicables de la contractació pública.

Respecte del desglossament de costos en el pressupost base de licitació dels contractes de serveis i subministrament podeu consultar l'Informe 26/2023, de 29 de setembre,de la Junta Consultiva de Contractació Pública.

↑ 3.4 El preu | ↑ Índex de la unitat

Article 101

El valor estimat del contracte (VEC) és l'import que l'entitat adjudicatària calcula que tindrà un contracte durant tota la durada, és a dir, la "importància" que té en termes econòmics. Per calcular-lo mai no s'inclou l'IVA, però sí tots els imports que es prevegi que s'hauran de pagar al llarg de tota la durada del contracte.

És l'import que s'utilitza per determinar si un contracte supera o no el llindar per subjectar-se a la regulació harmonitzada, per elegir procediments, per a la publicitat, etc.

Es calcula de la manera següent:

1. En obres, subministrament i serveis ⇒ l’import total a pagar segons les estimacions de l'òrgan de contractació, sense incloure-hi l’IVA.
2. En concessions (d'obres o serveis) ⇒ l’import net de la xifra de negocis (sense IVA) que, segons les estimacions de l'òrgan de contractació, ha de generar l’empresa concessionària durant la seva execució com a contraprestació per les obres i els serveis objecte del contracte, més els subministraments relacionats amb aquestes obres i serveis.

A més, s'hi ha d'afegir el valor de tots els subministraments i serveis que el poder adjudicador posi a disposició del concessionari, sempre que siguin necessaris per executar les obres o prestar serveis (en concessions) i el valor total estimat dels subministraments necessaris per executar-lo que l’òrgan de contractació hagi posat a disposició del contractista (en contractes d'obres).

El mètode de càlcul aplicat per l’òrgan de contractació per calcular el VEC en tot cas ha de figurar en els plecs de clàusules administratives particulars.

↑ 3.4 El preu | ↑ Índex de la unitat

Article 102

És l'import que s'abona a l'adjudicatari en contraprestació pel compliment correcte de les prestacions que conté el contracte.

S’entén per preu qualsevol retribució o contraprestació econòmica del contracte, tant si l'abona l’Administració com els usuaris.

Els contractes del sector públic han de tenir sempre un preu cert, que s’ha d’abonar al contractista en funció de la prestació realment executada ⇒ no es pot abonar per anticipat.

El preu del contracte es pot formular en termes de:

• preus unitaris
• preus aplicables a un tant alçat a la totalitat del contracte
• preus aplicables a un tant alçat a una part de les prestacions del contracte.

Consulteu aquest enllaç per aprofundir en els aspectes econòmics del contracte.

↑ 3.4 El preu | ↑ Índex de la unitat

Article 103

Com a regla general, no és possible la revisió periòdica no predeterminada o no periòdica dels preus dels contractes.

Sí que és possible la revisió periòdica i predeterminada de preus en:

• els contractes d’obra
• els contractes de subministrament de fabricació d’armament i equipament de les administracions públiques
• els contractes de subministrament d’energia
• els contractes en què el període de recuperació de la inversió sigui igual o superior a cinc anys.

En la resta de contractes, prèvia justificació a l'expedient, es podrà admetre la revisió de preus, encara que el periode de recuperació sigui inferior a 5 anys, en les condicions següents:

• La revisió només afecta a les matèries primeres, els béns intermitjos i l'energia.
• La suma d'aquests (matèries primeres, béns intermitjos i energia) ha de representar com a mínim un 20% del pressupost base de licitació del contracte.
• S'ha d'indicar en el plec el pes de cada matèria primera, bé intermig i energia superior a l'1% del pressupost base de licitació.
• S'ha d'indicar en el plec l'índex oficial de revisió de cadascún.

No es consideren revisables en cap cas:

• els costos associats a les amortitzacions
• els costos financers
• les despeses generals o d’estructura
• el benefici industrial.

Excepte en els contractes de subministrament d'energia, perquè procedixi la revisió de preus cal que:

• s'hagi executat un 20% de l'import del contracte, i
• hagi transcorregut un any des de la formalització del contracte.

↑ 3.4 El preu | ↑ Índex de la unitat

• 3.5.1 Garantia provisional
• 3.5.2 Garantia definitiva
• 3.5.3 Garantia complementària

Respon del manteniment de les ofertes de les empreses licitadores fins a la perfecció del contracte; a aquest efecte, cal tenir en compte que el contracte s'entén perfeccionat:

• De manera ordinària → quan aquest es formalitza (signatura).
• En els contractes basats en un acord marc i en els contractes específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició → quan s'adjudiquen.

La garantia provisional només es pot exigir als licitadors de manera excepcional. L’òrgan de contractació únicament en pot exigir la constitució per motius d’interès públic, justificats degudament en l'expedient.

En aquest cas, la garantia provisional passa a ser obligatòria per a totes les empreses licitadores, i l'import pot ser, com a màxim, del 3% del pressupost base de licitació del contracte (sense IVA).

En el cas de divisió en lots, la garantia provisional s’ha de fixar tenint en compte exclusivament l’import dels lots per als quals el licitador presenta oferta i no en funció de l’import del pressupost total del contracte.

Pel que fa a l'adjudicatari del contracte, se li retorna quan constitueix la garantia definitiva, si bé també pot optar per restar de l'import de la garantia definitiva l'import de la provisional.

↑ 3.5 Garanties en la contractació | ↑ Índex de la unitat

La garantia definitiva respon de la correcta formalització del contracte, de la seva execució en temps i forma, i de la no existència de vicis ocults que apareguin durant el període de garantia, un cop executat el contracte. Amb caràcter general, s'ha d'exigir en totes les licitacions.

L'ha de constituir el licitador que presenti la millor oferta, i l'import correspon al 5% del preu final ofert per aquest (IVA exclòs).

Excepcionalment, l’òrgan de contractació pot eximir l’adjudicatari de l’obligació de constituir una garantia definitiva, però ho ha de justificar adequadament en el plec de clàusules administratives particulars.

Formes

1. En efectiu.
2. Valors de deute públic.
3. Aval, prestat per algun dels bancs, caixes d’estalvis, cooperatives de crèdit, establiments financers de crèdit i societats de garantia recíproca autoritzats per operar a Espanya.
4. Contracte d’assegurança de caució subscrit amb una entitat asseguradora autoritzada.

Lloc on dipositar-la

A la Caixa General de Dipòsits o a les seves sucursals enquadrades en les delegacions d’Economia i Hisenda, o a les caixes o als establiments públics equivalents de les comunitats autònomes o entitats locals contractants davant les quals hagi de tenir efectes.

Termini

El licitador que ha presentat la millor oferta té deu dies hàbils a partir del següent en què rep el requeriment per constituir la garantia definitiva que correspongui. Si no ho fa, s'entén que ha retirat l'oferta, i se li exigeix el 3% del pressupost base de licitació del contracte (IVA exclòs) en concepte de penalitat. Si es va exigir garantia provisional, es fa servir per fer front a aquesta penalitat.

Devolució/cancel·lació

Quan es produeix el venciment del termini de garantia i s'ha complert satisfactòriament el contracte, o quan es declara resolt sense culpa del contractista:

• es torna la garantia constituïda o
• es cancel·la l'aval o l'assegurança de caució.

L'acord de devolució s'ha d’adoptar i notificar a l’interessat en el termini de dos mesos des de la finalització del termini de garantia.

Preferència en la seva execució

Per fer efectives les garanties, tant provisionals com definitives, l’Administració contractant té preferència sobre qualsevol altre creditor, sigui quina en sigui la naturalesa i el títol del qual derivi el crèdit.

Quan la garantia no és suficient per cobrir les responsabilitats a les quals està sotmesa, l’Administració ha de cobrar la diferència mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment.

Respecte de les garanties dels contractes, podeu consultar aquest informe de la Direcció General de Contractació Pública.

↑ 3.5 Garanties en la contractació | ↑ Índex de la unitat

En supòsits excepcionals (art. 107.2 LCSP), l'òrgan de contractació, en els plecs de clàusules administratives, pot exigir que, a més de la garantia definitiva a la que ens hem referit a l'apartat 3.5.2, el licitador proposat com adjudicatari presti una garantia complementària de fins a un 5% del preu final ofertat, exclòs l'IVA, de manera que en aquests casos la garantia total pot arribar a ser d'un 10% del preu final ofertat.

Mitjançant resolució motivada, l'òrgan de contractació també pot exigir una garantia complementària en en el cas en què l'oferta de l'adjudicatari resulti inicialment incursa en pressumpció d'anormalitat.

↑ 3.5 Garanties en la contractació | ↑ Índex de la unitat

Tipologia dels contractes públics

• Contracte d'obres: execució d’una obra, aïllada o conjuntament amb la redacció del projecte, o realització d’algun dels treballs que enumera l’annex I (segons els codis del Vocabulari comú de contractes públics -CPV-).
• Contracte de concessió d’obres: el concessionari (l'empresari adjudicatari) du a terme prestacions del contracte d'obres (incloent-hi les de restauració i reparació de construccions existents, així com la conservació i el manteniment dels elements construïts).
  • La contraprestació consisteix en el dret a explotar l’obra o bé en aquest dret acompanyat del dret de percebre un preu.
  • Transfereix al concessionari el risc operacional.
• Contracte de subministrament: té per objecte l’adquisició, l’arrendament financer o l’arrendament (amb opció de compra o sense) de productes o béns mobles.
• Contracte de serveis: l’objecte són prestacions de fer, consistents en el desenvolupament d’una activitat o adreçades a obtenir un resultat diferent d’una obra o subministrament.
• Contracte de concessió de serveis: un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d’un servei la prestació del qual és de la seva titularitat o competència.
  • La contrapartida d'aquesta gestió és el dret a explotar els serveis objecte del contracte o aquest dret acompanyat del dret de percebre un preu.
  • Implica la transferència al concessionari del risc operacional.
• Contracte mixt: comprèn prestacions pròpies de dos o més contractes de classes diferents. Les prestacions han d'estar vinculades directament entre si i mantenir relacions de complementarietat que exigeixen la consideració i el tractament com una unitat funcional.

L'objecte del contracte

• L'objecte del contracte ha de ser determinat, si bé pot ser que no estigui totalment determinat fins a l'adjudicació del contracte.
• L'objecte del contracte es pot definir atenent a les necessitats o les funcionalitats concretes a satisfer.
• L'objecte del contracte no es pot fraccionar per disminuir-ne la quantia a l'efecte d'eludir els requeriments de publicitat o de procediment.
• Els contractes s'han de dividir en lots. La no divisió en lots s'ha de justificar adequadament en l'expedient.

Contractes subjectes a regulació harmonitzada

• Han de seguir les mateixes normes que se segueixen a la resta de la Unió Europea per als mateixos supòsits.
• Només poden estar subjectes a regulació harmonitzada els contractes que liciten les entitats considerades poder adjudicador.
• Un contracte està subjecte a regulació harmonitzada si el seu VEC iguala o supera les quantitats següents:
  • 5.538.000 euros, en obres i concessions (d'obres o serveis).
  • 221.000 euros, en subministraments i en serveis.
  • 750.000 euros, en serveis "socials" (annex IV de la LCSP).

Durada i pròrroga dels contractes

• Contractes de subministraments, de serveis i d’arrendaments de béns mobles: durada màxima de cinc anys, incloent-hi les pròrrogues. Es poden establir una o diverses pròrrogues sempre que les seves característiques es mantinguin inalterables durant el període total de durada, i sempre de manera expressa. Aquest termini general té múltiples excepcions.

• Contractes menors: tenen una durada màxima d'un any i no es poden prorrogar (excepte contractes de serveis complementaris a contractes menors d'obra).

• Acords marc: tenen una durada màxima de quatre anys.

• Contractes de subministraments i de serveis: es poden prorrogar fins a l’inici de l’execució d’un nou contracte per un període màxim de nou mesos, si es donen determinades circumstàncies. També els contractes basats en un acord marc i els contractes específics d'un sistema dinàmic d'adquisició.

• Contractes de concessió d’obres i de serveis: durada d’acord amb el temps raonable perquè el concessionari recuperi les inversions realitzades per explotar les obres o els serveis, juntament amb un rendiment sobre el capital invertit.

Pressupost, valor estimat del contracte i preu

• Pressupost base de licitació: límit màxim de despesa que en virtut del contracte pot comprometre l’òrgan de contractació, incloent-hi l’IVA.
• Valor estimat del contracte (VEC): import que l'entitat adjudicatària calcula que tindrà un contracte durant tota la durada. No s'hi inclou l'IVA, però sí tots els imports que es creu que s'hauran de pagar durant la durada (incloent-hi les possibles pròrrogues).
• Preu del contracte: import que s'abona a l'adjudicatari en contraprestació pel compliment correcte de les prestacions que conté el contracte. Inclou els impostos que s'escaigui (IVA, etc.). L’òrgan de contractació pot establir el dret a la revisió periòdica i predeterminada de preus i ha de fixar la fórmula de revisió que s’hagi d’aplicar.

Garanties en la contractació

• Provisional: respon del manteniment de les ofertes de les empreses licitadores fins a la perfecció del contracte.
  • De manera ordinària, no es pot exigir cap garantia provisional.
  • De manera excepcional, l’òrgan de contractació pot exigir-la per motius d’interès públic si ho considera necessari i ho justifica motivadament en l’expedient. Llavors passa a ser obligatòria per a totes les empreses licitadores, amb un import màxim del 3% del pressupost base de licitació del contracte (sense IVA).
• Definitiva: respon de la formalització correcta del contracte, de la seva execució en temps i forma, i de la no existència de vicis ocults que apareguin durant el període de garantia un cop executat el contracte.
  • Els licitadors que presenten les millors ofertes han de constituir a disposició de l’òrgan de contractació una garantia del 5% del preu final ofert (excloent-ne l'IVA).
  • L’òrgan de contractació pot eximir l’adjudicatari de l’obligació de constituir una garantia definitiva, però ho ha de justificar adequadament en el plec de clàusules administratives particulars.
  • Quan es produeix el venciment del termini de garantia i s'ha complert satisfactòriament el contracte, o quan es declara resolt sense culpa del contractista, es torna la garantia constituïda (o es cancel·la l'aval o l'assegurança de caució).
• Complementària: de la garantia definitiva, només en supòsits excepcionals.

↑ Índex de la unitat

Esquema del tema 3

Cliqueu aquí per veure l'esquema d'aquesta unitat ampliat

← Unitat 2 | Unitat 4 →